Alt del Comapedrosa - Ruta Circular

 

Recorregut:  12,42KM

Desnivell: D+/D- 1.450m D+

Dificultat: S2/S3

Horari: 6h 

Material necessari - Ganivetes per les condicions trobades aquell dia. Molt recomenable portar piolet i grampons.

Descripció

L’Alt del Comapedrosa, amb els seus 2.942m, es la muntanya més alta del Principat d’Andorra. A part de la seva altitud, és un cim bastant atractiu per l’esquí de muntanya gràcies a la gran quantitat de rutes que ofereixen una bona varietat d’orientacions on escollir segons les condicions de neu. La forta nevada de fa uns 15 dies havia deixat una innivació molt bona, però que les fortes ratxes de vent s’havien encarregat d’empitjorar l’estat d’aquesta.  Per tant, ens plantegem una sortida amb risc d’allaus 2 on teníem dubtes de si la neu estaria molt glaçada.

Tots al cim del Comapedrosa © Pol Puig Collderram

La ruta s’inicia des d’una petita urbanitació d’alt del poble d’Arinsal. El primer tram que segueix la pista d’estiu ens trobem la neu de manera discontinua cosa que fa que ens haguem de treure i posar els esquís un parell de vegades. Un cop arribem al punt on es troben separen el GR11 i el GRP, la innivació és molt bona i ja no ens traurem els esquis dels peus fins dalt de la Collada del Forat de Malhiverns (2.823m). Progressem tot seguint el GRP i passem les Bordes de les Agunes i també veiem de lluny la Borda de la Coruvilla. Sembla ser que el vent serà fort perquè rebem algun ratxa puntual quan ens aproximem al refugi del Pla de l’Estany.

Aprofitem el magnífic refugi per resguardar-nos del vent i gaudir del sol que brilla fort avui. Mentre compartim menjar i begudes calentes, mirem les condicions de pujada ja que la neu sembla dura. El vent ha fet de les seves. Per un moment sembla que ens decantem per fer el Pic de les Fonts, però venim amb ganes d’intentar l’Alt del Comapedrosa i decidim seguir la ruta.

Vistes des de la Collada del Forat de Malhiverns amb la Roca Entravessada © Pol Puig Collderram

La progressió fins als peus de la Collada de Malhiverns trobem una neu ventada i dura, però en cap moment extremadament gelada que permet una progressió lenta. Alguns moments el vent es continuo però en cap moment ens impedeix seguir progressant amb seguretat i sense problemes. Als peus de la Collada de Malhiverns fem una última mossegada, mentre veiem que les condicions de pujada són perfectes. Teníem el dubte de si caldria utilitzar grampons o no, i finalment no va ser així. Vam pujar sense cap problema amb els esquís fins dalt la Collada del Forat de Malhiverns on hi vam trobar el vent més fort. En aquest punt ens vam calçar els esquís a l’esquena. (Un component del grup es va deixar un piolet de travessa al coll, si algú el troba pot contactar amb nosaltres)

Vistes de l'Estany Negre i el Pic de Sanfonts © Pol Puig Collderram

En Martí encarant els últims metres fins al cim © Pol Puig Collderram

La Clara iniciant la pujada al cim amb el Pic de Baiau darrera © Pol Puig Collderram

Salvem l’últim desnivell fins al cim amb algunes ratxes de vent fortes, però sense cap problema destacable. Arribem a dalt del cim d’on gaudim d’unes vistes sensacionals de tot el principat d’Andorra. Baixem caminant fins al coll, on ens calcem esquís i iniciem una baixada que ens ha de portar al Collet de Comapedrosa (2.224m). La neu és un mix entre glaçada i dura per l’efecte del vent, però gaudim d’una baixada constant i molt maca que hem trobat de forma inesperada. Veiem un grupet fent la famosa Canal de l’Alp que deixarem per una altra ocasió, i nosaltres iniciem la baixada pel mateix tram però ens desviem cap a l’altra banda. Una orientació més sud entre la Pala del Ruf i la Canal de l’Alt.

Iniciem la baixada fins al collet on iniciarem la baixada © Pol Puig Collderram

Arribats al Collet del Comapedrosa iniciem la baixada per l’obaga del Comapedrosa on també hi trobem una innivació excel·lent. Intentem esquiar sempre amb el camí d’estiu a la vista on hi trobem traces per no perdre’ns pel mig del bosc. En un tram hem de remontar uns 80m fins a tornar-hi. Seguirem esquiant fins arribar a cota 1800m on el camí s’estreny i les condicions de neu en dificulten molt la progressió amb esquís. Ja no ens posarem els esquís en tota la sortida.

La Clara iniciant la baixada © Pol Puig Collderram

A l'esquerra veiem la Canal de l'Alt i a la dreta la notra baixada © Pol Puig Collderram

Tram final de baixada al Collet de Comapedrosa © Pol Puig Collderram

Tram de baixada © Pol Puig Collderram

En resum, una volta circular al Pic del Comapedrosa que vam gaudir fortament. No va ser un dia de grans complicacions però tampoc fàcil ja que el vent i les condicions de la neu van fer que fos una sortida treballada. Ruta molt recomanable! Nosaltres hi tornarem per fer la Canal de l’Alt!

Clara, Martí i Pol

Powered by Wikiloc

Tuc deth plan dera Serra (1973 m) des del coll d'Eth Portilon

 21 de gener de 2023

El vent escombra fort el Pirineu des de fa unes setmanes i sembla que aquest serà un altre cap de setmana per, com a molt, entrenar fent uns quant puja-baixa per alguna estació d'esquí no massa llunyana. 

Malgrat la perspectiva, una pacient recerca d'en Josep Maria ens revela un dels pocs racons del Pirineu que el vent respecta. Es tracta de la zona del Luchonnais i la part de la vall d'Aran que hi està abocada. Amb aquesta perspectiva de temps incert, vents de 5-10 km/h i força neu, sortim divendres tarda cap a la vall d'Aran.

L'endemà, després d'una confortable nit al camping Espalias, sortim a les 8:30 del coll d'Eth Portilhon (-6 graus).

 

 

La primera part de la sortida recorre la pista que porta al coll de Baretja. Es tracta d'una pujada suau i contínua perfecta per anar escalfant el cos. La qualitat i el pendent fan preveure una baixada fàcil i controlada malgrat una poc estètica rodera de 4x4 que ens acompanyarà fins la cabana deth cap deth Bosc (1605 m).

Des de la cabana pujem fins el coth de Baretja (1750 m)  cercant els passos amb més neu, i és que en aquest tram el vent s'ha endut molta neu.

Un cop al coll, com ja ens va passar fa uns anys, trobem el Tuc d'Aubàs bastant escàs de neu. En canvi, a l'altra banda del coll, el Tuc deth plan dera Serra es troba perfectament innivat.

 

 

Iniciem la pujada decantant-nos cap el seu llom Est. Una bona elecció, doncs ens oferí una pujada suau i contínua, fregant els torturats arbres del vessant nord i el masís del Mont Lude protegint-nos les espatlles a l'altra cantó de la vall. Obrir traça en aquella neu pols i l'ambient fred i tapat del dia li varen donar a aquest tram un encant especial però massa curt.

  

 

 

 

I ben aviat vàrem ser dalt del cim. 

 

La primera part de la baixada poguérem fer unes bones traces sobre una lleugera neu pols que s'anà fent pesada a mesura que ens apropàrem al coll.

Un cop al coll voliem pujar intentar el Tuc d'Aubàs per el seu vessant SO (corrau d'Imassós) però el temps va decidir que ja en teniem prou i un vent que s'anava fent molest i un nevada que s'intensificava ens varen expulsar directament cap el nostre punt de sortida.

La baixada,  com haviem previst, va resultar fàcil i relaxada amb un parell de punts on calia remar breument.

Arrivem al cotxe contents d'haver pogut viure aquesta petita aventura en un cap de setmana que tenia moltes probabilitats de ser molt més modest.

 

Powered by Wikiloc

Casamanya - un cim gourmet del Pirineu Andorrà

Desnivell: D+/-: 976

Recorregut:  8,37km

Dificultat: S2

Horari: 4h 16min

Material necessari - Si ha ventat, la utilització de ganivetes es recomenable.

En Martí gaudint d'una neu excel·lent al Casamanya © Pol Puig Collderram

Descripció

Hi ha cims que són de col·leccionista perquè costa molt trobar-hi unes condicions óptimes per la pràctica de l’esquí de muntanya. Cims com el Pedraforca o el Taga cal tenir-hi l’ull posat, i anar-hi quan les condicions així ho indiquen. El Casamanya també forma part d’aquesta llista de cims, i que de forma inesperada vam trobar en unes condicions excel·lents.

Les últimes precipitacions ens han deixat el Pirineu Andorrà amb una capa nova de neu ideal per gaudir de cims com La Serrera, l’Estanyó o el Comapedrosa. Semblava que el cim del Casamanya podia tenir bones condicions per ser esquiat, així que no vam dubtar cap moment quin seria el cim escollit del dia. Mai ningú del grup l’havia fet a l’hivern, i teniem moltes ganes d’intentar-ho.

CEMCO Alpí al cim del Casamanya

Des de Canillo pujem amb els cotxes el Coll d’Ordino i aparquem passades les Bordes de Mereig des d’on iniciem la pujada per una vall molt àmplia. La presència de neu no es molt elevada aquesta cota (1.920m) i només ens treiem els esquis un petit tram. La resta, anem jugant per dins del bosc fins arribar al tram del camí d’estiu que està perfectament innivat. 

Anem guanyant metres mentre es preguntem on es tothom. Pensavem que ens trobariem amb una gentada per aprofitar l’oportunitat de fer aquest cim, però ens trobem molt poca gent. Tot xerrant anem progressant per una neu molt fàcil que va transformant a mesura que puja la temperatura, i fa que no calgui utilitzar les ganivetes per guanyar. El Casamanya es un cim amb molt vent, però en aquesta ocasió vam tindre la sort que no va ser així.

Tram de pujada perfectament innivat © Pol Puig Collderram

Arribats al cim del Casamanya decidim esmorzar mentre gaudim d’un sol esplèndid i unes vistes úniques. No ens ho podem ni creure, però tenim una pala gegant per petar davant nostra. Així que no dubtem ni un moment mentre gaudim d’una neu molt bona. Les fotos parlen per si soles.

Una pala que no vam poder dir que no a repetir-la © Pol Puig Collderram

Un cop som abaix, decidim que hem de repetir i remontem altre cop al cim del Casamanya, però en aquesta ocasió passant pel Pic del Casamanya del mig. Repetim la mateixa baixada i l’allarguem per la Vall que es crea entre les Serre

s del Casamanya i la de Sauvata. La innivació es molt bona, però quan ens apropem a quota 2100 ja hem d’anar buscant la neu fins que ens toca descalzarnos els esquís.

Tram final ben innivat © Pol Puig Collderram

La Clara gaudint de la primera baixada © Pol Puig Collderram

Condicions excel·lents al Casamanya © Pol Puig Collderram

Tornem amb el cotxe després d’una fantàstica jornada d’esquí de muntanya en un cim que no acostuma a presentar bones condicions gaires vegades!

Xavi, Martí, Miguel, Clara i Pol

Powered by Wikiloc

Gran Diagonal Peña Telera (700m, AD, 2762m)

 Introducció:

És un dels molt corredores que hi ha a la cara nord de la “Serra de Partacúa” i el cim més important és el Peña Telera de 2762 m. És una serralada Orientada al NNE, on no hi ha un camí fàcil per pujar ni per baixar.
És un corredor d’uns 700m de desnivell que recorre  en diagonal per el vessant nord del Peña Telera. Consta de dos ressalts de pocs metres de gel o mixta, depèn de les condicions, que en el cas del segon el podem evitar per una petita canal a la dreta, també amb força inclinació.
Després arribem “El Mirador” on tenim una panoràmica impressionant. En acabar ja només ens quedarà vorejar cap a la dreta per tal d’arribar el cim i tenir el privilegi de veure  cims com el Vignemale, el Midi d’Ossau, el Balaitous,  els Infiernos, Argualas i el Mont Perdut.

Ressenya extrata del blog "La Montaña es mi reino"

Dades tècniques:

Horaris: Sortida 5:30h  “Parque faunistico Lacuniacha” (Aparcar aprop d’allà) Arribada:16h
Distància: uns 18.33km
Desnivell: 1427m
Material: 2 cordes de 60m, material per fer reunions i per fer ràpels, material bàsic d’alpinisme. La resta de material no el vam utilitzar. (tascons, friends..)

La sortida:

Vam sortir ben aviat, ja que les previsions eren que havia de fer poc fred i per tant volíem evitar que les condicions de la canal empitjoressin i es convertís en un infern. Ens vam posar  en marxa a les 5:30 sortint just del  “Parque faunístico Lacuniacha”. Aproximadament a les 7h vam poder arribar a peu de canal, fins allà va ser un camí sense complicacions.

Veient com estava l’estat de la neu vam decidir avançar uns metres i ens vam equipar just abans del ressalt.

El primer ressalt va encarar-lo el Miguel i realment les condicions eren  justes  hi havia força  neu, però estava tova i no hi havia gairebé gel, de fet hi havia una petita cascada d’aigua. Un cop el Miguel va superar aquest ressalt va decidir muntar reunió a instal·lació amb parabolts que ja hi havia. D’aquesta manera aquest petit ressalt vam preferir fer-ho encordats.

Un cop reagrupats vam decidir que guardàvem la corda que seguiríem sense. A mesura que guanyem metres la neu anava millorant, però encara vam haver de superar el segon ressalt aquest cop ho va fer sense anar encordats, era important anar amb compte ja que els piolets  i els grampons no es claven massa bé.

Havíem d’estar molt alerta ja que constantment anaven caient petites pedres i trossos de gel i al mateix temps havíem de vigilar de no tirar material a baix ja que com a mínim hi havia dues cordades més.

Els últims 200 metres la neu va millorar del tot i ja només quedava superar el flanqueig del “El Mirador” i un petit pas final de roca i gel que en algunes ressenyes el marquen de IV,  en tot cas ho vam resoldre sense problema.

El mirador!

En Miguel i la Roser sortint del miradaor i preparant els últims mestres per finalitzar la canal.

En Miguel sortint de la canal.

Sortint de la canal a la dreta, direcció oest ja ens vam dirigir cap a buscar el cim i vam arribar sobre a les 10:15h. 

Descens:  Com ja ens havien advertit, les baixades del Peña Telera són com a mínim entretingudes i així va ser. El nostre objectiu era anar a buscar la canal de Y  on sabíem que allà tindríem 2 o 3 ràpels. Abans d’arribar al canal vam haver de des- trepar un metres una mica delicats  fent algun flanqueig que realment no ens esperàvem. Un cop a la canal ràpidament vam veure les instal·lacions de ràpel i vam anar baixant, vam fer 3 ràpels.

En Miguel al primer ràpel

Per baixar per la canal de la Y trobem una instal·lació a la part esquerra, però si baixem un parell de metres a la dreta ens trobem una altra instal·lació, decidim baixar per la de la dreta, però per recollir la corda ens trobem que es queda enganxada per algun lloc i costa molt recuperar-la. Suposem que és millor baixar per la instal·lació de l’esquerra, potser en recuperar la corda no hi ha tants problemes.

En Miguel recuperant la corda que ens va donar problemes al primer ràpel

El segon ràpel no va donar cap problema, on s’acaben les cordes has de baixar una mica més fins trobar una instal·lació amb un cordill de color groc, serà l’últim ràpel que farem.

Després del 3r ràpel ja només ens quedava (que no va ser poc) acabar de sortir de la canal i retornar a un zona més estable o  des d’allà podíem contemplar la diferents canals. Durant el descens vam estar sempre alerta de tot el material que ens anava caient on a moments i vam estar força exposats. (14:30)

Finalment ja només ens quedava apropar-nos a la zona de l’Ibon de Piedrafita i retornar al cotxe, realment va ser un dia molt calorós  on va ser clau sortir ben aviat i ser els primer ens començar la canal.

Gran dia sense trobar les millors condicions!

Miguel, Roser, i Martí

Garmo Negro 3051

Dades tècniques:

Distància: 11,46 km
Desnivell: + 1.461 m
Temps: 4:45 ( inclou tots els descansos i canvis de pells)

Descripció:

Sortida clàssica i ràpida per acabar la setmana santa per el Valle de Tena.  Vam sortir de Baños de Panticosa a les 7:45 amb la intenció de fer l’ascens al Garmo Negro. Ja sabíem que la cota de neu per poder començar a pujar amb els esquís estava força alta de manera que anàvem mentalitzats d’haver de carregar el material durant uns 50 minuts.

Exactament ens vam posar els esquís  una mica per sota de  la “Mallata Alta” que es troba a uns 2211 metres. Des d’aquell punt ja no vam deixar els esquís fins passar la collada de Argualas. En aquell punt ja a la cara oest la neu estava força dura i ens vam posar el grampons per afrontar els últims 120 metres de desnivell que quedaven per arribar al cim. La progressió va ser fàcil fins arribar el cim on vam poder contemplar una espectacular panoràmica del pirineu. On vam poder contemplar de fons el Serrat, Xuans, Dientes de Batanes i Bacias. També per darrera el Vignemal i el Massis del Mont perdut. Per altre banda Los Infiernos i el Balaitous entre d’altres.

Descens:

Els primers 150/200 metres van ser amb neu força dura va ser un descens una mica incòmode , aquella hora la neu de la cara oest encara no havia transformat.
Un cop ja vam anar baixant de cota i anar canviant d’orientació la neu ja estava més transformada i ·”cremeta”, fins en algún que ja començava està excessivament humida i pesada. Durant el descens vam haver d’anar buscant la millor traçada ja que estava tot força trepitjat i feia que els nostres viratges fossin més incòmodes.

 
Clarament la calor que va fer els últims dies i la gran afluència de persones que van pujar aquest cim els últims dies  va condicionar l’estat de la neu, per altra banda també ens vam trobar un mantell més estable  a diferencia de dies anteriors.

Malgrat tot vam poder gaudir d’una bona baixada, d’un cim clàssic de la zona.

Final d’una bona setmana santa!

Miguel i Martí
 
PD: Aquest cop la Roser  va fer una sortida en solitari a prop de la zona de Dientes de Batanes.