Gran Diagonal Peña Telera (700m, AD, 2762m)

 Introducció:

És un dels molt corredores que hi ha a la cara nord de la “Serra de Partacúa” i el cim més important és el Peña Telera de 2762 m. És una serralada Orientada al NNE, on no hi ha un camí fàcil per pujar ni per baixar.
És un corredor d’uns 700m de desnivell que recorre  en diagonal per el vessant nord del Peña Telera. Consta de dos ressalts de pocs metres de gel o mixta, depèn de les condicions, que en el cas del segon el podem evitar per una petita canal a la dreta, també amb força inclinació.
Després arribem “El Mirador” on tenim una panoràmica impressionant. En acabar ja només ens quedarà vorejar cap a la dreta per tal d’arribar el cim i tenir el privilegi de veure  cims com el Vignemale, el Midi d’Ossau, el Balaitous,  els Infiernos, Argualas i el Mont Perdut.

Ressenya extrata del blog "La Montaña es mi reino"

Dades tècniques:

Horaris: Sortida 5:30h  “Parque faunistico Lacuniacha” (Aparcar aprop d’allà) Arribada:16h
Distància: uns 18.33km
Desnivell: 1427m
Material: 2 cordes de 60m, material per fer reunions i per fer ràpels, material bàsic d’alpinisme. La resta de material no el vam utilitzar. (tascons, friends..)

La sortida:

Vam sortir ben aviat, ja que les previsions eren que havia de fer poc fred i per tant volíem evitar que les condicions de la canal empitjoressin i es convertís en un infern. Ens vam posar  en marxa a les 5:30 sortint just del  “Parque faunístico Lacuniacha”. Aproximadament a les 7h vam poder arribar a peu de canal, fins allà va ser un camí sense complicacions.

Veient com estava l’estat de la neu vam decidir avançar uns metres i ens vam equipar just abans del ressalt.

El primer ressalt va encarar-lo el Miguel i realment les condicions eren  justes  hi havia força  neu, però estava tova i no hi havia gairebé gel, de fet hi havia una petita cascada d’aigua. Un cop el Miguel va superar aquest ressalt va decidir muntar reunió a instal·lació amb parabolts que ja hi havia. D’aquesta manera aquest petit ressalt vam preferir fer-ho encordats.

Un cop reagrupats vam decidir que guardàvem la corda que seguiríem sense. A mesura que guanyem metres la neu anava millorant, però encara vam haver de superar el segon ressalt aquest cop ho va fer sense anar encordats, era important anar amb compte ja que els piolets  i els grampons no es claven massa bé.

Havíem d’estar molt alerta ja que constantment anaven caient petites pedres i trossos de gel i al mateix temps havíem de vigilar de no tirar material a baix ja que com a mínim hi havia dues cordades més.

Els últims 200 metres la neu va millorar del tot i ja només quedava superar el flanqueig del “El Mirador” i un petit pas final de roca i gel que en algunes ressenyes el marquen de IV,  en tot cas ho vam resoldre sense problema.

El mirador!

En Miguel i la Roser sortint del miradaor i preparant els últims mestres per finalitzar la canal.

En Miguel sortint de la canal.

Sortint de la canal a la dreta, direcció oest ja ens vam dirigir cap a buscar el cim i vam arribar sobre a les 10:15h. 

Descens:  Com ja ens havien advertit, les baixades del Peña Telera són com a mínim entretingudes i així va ser. El nostre objectiu era anar a buscar la canal de Y  on sabíem que allà tindríem 2 o 3 ràpels. Abans d’arribar al canal vam haver de des- trepar un metres una mica delicats  fent algun flanqueig que realment no ens esperàvem. Un cop a la canal ràpidament vam veure les instal·lacions de ràpel i vam anar baixant, vam fer 3 ràpels.

En Miguel al primer ràpel

Per baixar per la canal de la Y trobem una instal·lació a la part esquerra, però si baixem un parell de metres a la dreta ens trobem una altra instal·lació, decidim baixar per la de la dreta, però per recollir la corda ens trobem que es queda enganxada per algun lloc i costa molt recuperar-la. Suposem que és millor baixar per la instal·lació de l’esquerra, potser en recuperar la corda no hi ha tants problemes.

En Miguel recuperant la corda que ens va donar problemes al primer ràpel

El segon ràpel no va donar cap problema, on s’acaben les cordes has de baixar una mica més fins trobar una instal·lació amb un cordill de color groc, serà l’últim ràpel que farem.

Després del 3r ràpel ja només ens quedava (que no va ser poc) acabar de sortir de la canal i retornar a un zona més estable o  des d’allà podíem contemplar la diferents canals. Durant el descens vam estar sempre alerta de tot el material que ens anava caient on a moments i vam estar força exposats. (14:30)

Finalment ja només ens quedava apropar-nos a la zona de l’Ibon de Piedrafita i retornar al cotxe, realment va ser un dia molt calorós  on va ser clau sortir ben aviat i ser els primer ens començar la canal.

Gran dia sense trobar les millors condicions!

Miguel, Roser, i Martí

Via Julian Vicente 135 m V+ (V+ obligat

Dades tècniques

• Primera ascensió: 1988 Ursicino, Javier i David Abajo
• Reequipada: 2000 Salvador López y Julio Armest
• Material: 15 cintes + reunió
• Equipament: parabolt
• Orientació: Oest (ideal per un matí d’estiu si sou una cordada ràpida)

Accés a la via:

Per accedir a la via hem d’arribar a Hoz de Jaca on  haurem d’aparcar el cotxe a la dreta (Parquing d’uns 5 cotxes) just abans de sortir del poble. Haurem de caminar un 500 metres per la carretera que va cap a El Pueyo de Jaca exactament a la  “Pared del Mirador”  al costat hi ha la tirolina (tirolinavalledetena.com) Just des d’allà a  l’esquerra accedirem a un corriol de forta pendent on alguns trams hi ha una corda per poder baixar amb seguretat.

Després de caminar menys de 5 minuts trobarem la instal·lació del primer ràpel. 

La Roser baixant des de la instal·lació del primer ràpel

 ACCÈS A PEU DE VIA: Per accedir a peu de via vam fer dos ràpels d’uns 60 m. Des del primer ràpel ja pots gaudir d’unes unes vistes magnífiques de l’embassament Búbal i de Peña Telera que ens acompanyen en tota l’ascensió. El primer ràpel és volat. Quan arribes a una instal·lació amb anella una mica rovellada, encara has de tendir cap a l’esquerra, es trobarà la instal·lació del segon ràpel sota un sostret. La reunió no és massa còmode.

En Miguel baixant del segon ràpel

Descripció de la via: 

Es tracta d’un itinerari molt bonic i estètic, en un diedre vertical i amb algun pas de placa. En general es tracta d’una escalada atlètica amb bona presa. En general esta molt ben equipat, és una via que ofereix unes sensacions de verticalitat i ambient que et fan gaudir sense patir gaire. (sempre hi quan tinguis el grau de V+ consolidat).

Llargs de la via:

L1 (45m unes 13 parabolts V+): Primers metres de placa bruta sense cap assegurança, però fàcil. De seguida comença el diedre amb alternances d’algunes panxes i en general passos còmodes. Hi ha una anella gran per ràpel, però fem la reunió més amunt superant un pas de IV fins la reunió. La reunió és una mica incòmode.

En Martí escalant el primer llarg

L2 ( 40m 10 parabolts V+): Llarg de continuïtat amb variants, inici amb una placa pulida, en Miguel o va fer amb molta solvència, acabant el pas amb tendència a l’esquerra i vorejant un petit sostre on hi havia segon ràpel que hem fet servir abans. Seguidament sortida per la dreta seguint el diedre amb un petit sostre abans de la reunió. Reunió còmoda en una petita rapissa.

L3 (25m 10 parabolts V+): Inici amb tendència cap a l’esquerra on es trobarem de seguida pasos de diedre amb algun petit desplom,  amb bona presa i general ben equipat. Anem guanyant metres i bones vistes. Anar amb compte no anar a la dreta perquè hi ha una variant de 6b. Tenir en compte que algún tram la roca estava molla, encara que es podia evitar fàcilment. Reunió còmoda.

En Miguel i la Roser pujant el tercer llarg

L4 (25m 7 parabolts V+): Sortida de bavaresa i fent un flanqueig cap a l’esquerra on pots triar el millor itinerari per la placa per vorejar el sostre. Sortida per una xemeneia senzilla fins a la reunió.

En Miguel escalant l'últim llarg

 

Descens: La via acaba on hem fet el primer ràpel.

Bona via i bona Cordada, 

Miguel, Roser i Martí