dijous, 6 d’abril del 2023

Maladeta (3308 m). Flor d’un dia

Dimarts 04-04-2023

Recorregut: Llanos del Hospital - segon tub de Paderna - Maladeta - la Renclusa - Llanos del Hospital

Desnivell: 1700 m 

Dificultat: 

             - Pujada curta pero exposada, dretota i gelada per accedir al coll de la Rimaia

             - Esquí S2 en el descens fins la Renclusa

Material: l’habitual d’esqui de muntanya. Grampons i un o dos piolets tècnics segons el nivell de cadascú.

Horari: unes  9 - 9:30 hores en total  a ritme tranquil


Introducció 

Quan la Maladeta lluïa ja un aspecte de finals de maig, la passada nit de dissabte i tot diumenge un front de nord s’ha entossudit a tornar-li l’aspecte hivernal amb una prou espessa capa de neu pols de bona qualitat. Allotjats a Benàs, un clàssic al massís sembla ser una bona opció.

L’objectiu original era el Pic Cordier, però les desfavorables condicions de la seva pala somital em varen forçar a canviar d’objectiu sobre el terreny.

 

Descripció

Surto de l’aparcament prop de l’Hospital a les 7:30 del matí de dimarts amb les primeres llums. Allà em trobo amb la Marisa, natural de la vall, que intentarà la Maladeta per la via habitual de la Renclusa. Poc després de tombar el primer revolt m’acomiado, deixo la pista i ressegueixo unes traces que em porten a la pleta poc abans del segon tub. Aquest primer tram va presentar alguna incomoditat, doncs tenia la neu justa per progressar amb esquís. Tot i així ben aviat s'arriba a la pleta que porta en diagonal al segon tub de Paderna. 

Aquí, desde la Pleta, ja sobre una bona base, i ben orientada, trobo la neu pols que no m’abandonarà ja en tota la sortida.

Avui, el tub es podia superar resseguint unes traces que permetien superar-lo amb comoditat. Vaig resseguint unes traces fins tombar Paderna i entrar en el vessant de la Maladeta. Aquí les traces s’acaben de sobte i em toca obrir traça des d’aquest punt. No hi ha ningú més en aquest vessant de la muntanya.

Quan m’apropo al Pic Cordier , comprovo amb disgust un canvi en  la part final d’accés a aquest cim: enlloc d’una pala de neu inclinada, em trobo amb un seguit de ressalts de roca i mixtes. Ho valoro visualment i penso que excedeixen i molt el que puc fer avui, sol i amb un limitat material. Més tard, em confirmen que aquest tram ha canviat molt els darrers anys i fins i tot té una instalació per poder-lo rappelar en cas necessari. Potser no m'he equivocat.

Canvi de plans: vull fer un cim avui i decideixo apropar-me a la Maladeta travessant tota la part alta del glaciar, cosa que no em fa cap gràcia però pitjor seria fracassar. 

Quan arribo al peu de la pujada al collado de la Rimaia, la trobo també molt diferent de com la recordava. S’ha convertit en una diagonal ascendent sobre neu gelada amb un  petit pas mixte entremig i exposada sobre un cingle que cal passar per sobre. No és difícil però cal superar-lo ben concentrat.

Pujo aquest tram sense incidències pero molt concentrat. Certament té molts graons que faciliten la progressió però segueix sent dret i glaçat.

Un cop al cim faig unes fotos i menjo una mica una mica amoïnat pensant en la desgrimpada del coll. Noto l’alçada i les hores d’ascensió però sé que no puc perdre la concentració en aquest tram.

Sense perdre gaire temps faig via i resolc el descens sense cap problema. Alleujo la tensió i m’equipo per gaudir de la baixada que m’espera.

I així va ser, acompanyat de quatre nois navarresos (un dels grups que surt a la foto desgrimpant la pala) que tenien molt estudiada la baixada. Anem encadenant pales i pales de neu pols verge, sempre en tendència a l’esquerra, fins arribar sense adonar-nos a la porta de la Renclusa.

Allà els agraeixo el guiatge, m’acomiado i segueixo baixant i resseguint la fastidiosa pista de la Besurta fins als Llanos, per sort acompanyat en part per la Marisa, doncs ens vàrem tornar a trobar a la Renclusa.

Un dia intens, que va acabar aquesta vegada fent un dinar-berenar en el restaurant Maupàs de Benasque ben acompanyat per l’Anna.

Xavier

Itinerari gravat amb Coros



Mirada enrere cap a la pleta per on va el camí. Mall Pintrat al fons

El tub presentava avui un aspecte amable

En les Ziga-zagues del segon tub de Paderna



Poc a poc es canvia de vessant i s’entra de plè en el domini de les Maladetes

Aspecte poc atractiu que presentava la cara Nord del Pic Cordier



Per arribar al peu de la Maladeta cal seguir ravessant la gelera

Punt on es deixen els esquis per pujar al coll de la Rimaia

Mirada avall. Tobogan d'accés al coll

El fàcil i curt llom fins el cim, ja aprop

Cim ! Aneto al fons

Vista al sud cap a Cerler i el Turbón

Un parell de grups davallen per la canal. Per sort els he creuat a l'aresta cimera i no a la pala

La pista presentava una neu fàcil però es fa llarga



dilluns, 3 d’abril del 2023

Pico de la Montañeta (2558 m). Corredor Central. Una petita joia davant de les Maladetes

 01-04-2023

Desnivell: 820 metres, 200 metres per al corredor pròpiament .

Dificultat: 50 graus en la part central i superior. La resta 45 graus. Es desgrimpa per el mateix lloc

Material: casc, grampons i dos piolets

Temps: en total vaig emprar unes 4:30 hores cotxe-cotxe sense presses

Introducció

La manca de nevades d’aquest hivern i els successius canvis de temperatura han permès que la neu del corredor s’hagi anat compactant i transformant progressivament. El resultat  ha estat molt semblant al que els escocesos anomenen snow-ice, una barreja compacta de neu i gel, perfecta per progressar, doncs les puntes dels piolet i grampons queden ben estables donant sensació de seguretat i , emprant la tècnica adequada, permet una progressió ràpida que , això sí, no tolerarà cap errada. Tot un regal per a un glaciarista després de tants mesos de penúries al pirineu oriental.

Descripció

Quan deixo el cotxe al final de la carretera (1790 m) coincideixo amb la Berta, una amable noia de Benasque. Intercanviem unes paraules i em confirma que el corredor es troba en molt bones condicions. Ens acomiadem i vaig resseguint el camí d’estiu fins a la cota 2250. Aquí em desvio a la dreta, vorejo un petit llac i m’equipo darrera un bloc. Està entrant una pertorbació, fa molt de vent, fred, i només puc intuir l’entrada del corredor enmig de la boira.

Amb aquest preludi, començo a pujar la pala d’accés al corredor. Aquí ja començo a tastar la qualitat de la neu gelada que m’espera. Quanta raó tenia la Berta: entusiasmat amb aquestes condicions, m’oblido del vent, el fred i la boia i em concentro en la pròpia ascensió. 

El corredor es va redreçant progressivament i cal anar adaptant les tècniques de progressió. Es pot dir que a partir del punt més estret la inclinació és de 50 graus mantinguts. D’aquesta manera i massa aviat, s’arriba al coll. Només cal resseguir un llom a l’esquerra fins assolir el cim, que comparteixo amb els companys inseparables d’aquesta sortida: el fred, el vent i la boira. Que més es pot demanar !

La baixada la faig per el mateix camí, on tinc la oportunitat de practicar les diverses tècniques de descens de corredors. Per sort, el temps va millorant progressivament i aprofito per fer algunes fotografies que adjunto en aquesta piulada.

Un petit gran matí que va acabar al restaurant Maupàs ben acompanyat amb l’Anna.

Nota: com tot el relacionat amb la neu, aquestes condicions es van acabar amb la gran nevada que vàrem tenir al Pirineu aquella mateixa nit.

 Xavier

K




Aproximació al corredor per el camí d'estiu a Gorgutes

Per poder fer les fotos, lligo una baga a cada piolet, així les mans poden estar lliures

La sortida del corredor una mica més amunt



Arribada al cim enmig de la boira


Cim !


Desgrimpant amb compte


Un moment de tranquilitat a la base del corredor

Mirada enrere. El temps millora i permet veure la ruta més fàcilment