Directa Estel, Roca Gran de Ferrús

 290 m; 6a

Equipament: excepte burils a la primera tirada, reequipada amb parabolts. Un joc discret de friends (micros i fins el 2) i tascons necessaris

La Directa Estel solca l'esperó sud de la Roca Gran de Ferrús, una formació rocosa al vessant sud de la Gallina Pelada, a la Serra d'Ensija (Berguedà). El racó és immillorable!

La via està completament equipada en els primers llargs, les seccions una mica dures estan perfectament protegides per parabolts. Passat el segon pas de 6a les expansions són clarament més esparses i cal una mica d'orientació, però sense passar-se: mirant la ressenya se segueix bé la línia. La via té un conglomerat de gran qualitat en la primera meitat; cap a dalt, on el terreny comenca a tombar empitjora una mica. La ressenya de rocaineu ens ha semblat molt ben parida, gràcies! Pareu atenció que les plaques commemoratives dibuixades a la ressenya ja no hi són. Tampoc hem trobat el pont de roca de la R5, però amb el pi (una mica escanyolit) i algun tascó queda una reunió a proba de bombes. La caminadeta d'anada i tornada donen a l'activitat una darrer toc per passar un bon dia a la natura, i si és en bona companyia millor!

 

 

La bona ressenya de rocaineu

 

Verticalitat i bona roca a la segona tirada

 

En Martí encarant la primera secció de 6a

Roca discreta i paisatge immillorable a la darrera tirada

Ascensió al Kugelzipf NW-Grat: Explorant la Solitud Alpina a Salzkammergut

La muntanya Kugelzipf (1517 m) és una joia menys coneguda a Salzkammergut, Àustria. La ruta NW-Grat ofereix una grimpada tècnica en un entorn solitari i abrupte. Acompanyat per Deidre Bellodis, vam completar un recorregut de 11,09 km i 975 metres de desnivell positiu, amb una durada de tres hores i quatre minuts.

L'ascens comença al punt d'aparcament del Gasthof Kienklause, seguint el camí 824 cap a la casa de muntanya Hochleckenhaus. Tot i la boira densa al matí cobrint el paisatge, a mesura que ascendim, apareix el sol, brillant sobre el fullatge. Aquest primer tram és un suau ascens, ple de calma i amb l'ambient refrescant dels boscos d'alçada.

A mesura que ens acostem a la cresta NW-Grat, el camí es torna més abrupte i tècnic, amb trams de grimpada de nivells I i II. La cresta ofereix panoràmiques espectaculars, amb vistes sobre les Adlerspitzen i el llac Attersee. Al tram final, trobem una secció més tècnica de grau II+, amb bons agafadors.

Els llacs coberts per la boira ® Pol Puig Collderram

Encarant algun tram de grimpada ® Deidre Bellodis

Vistes des del cim fins a la. Hochleckhaus ® Pol Puig Collderram

Tram on comença el desviament del camí normal ® Pol Puig Collderram

Un cop al cim, gaudim d’una vista de 360 graus de la regió. La baixada es fa pel mateix camí, on podem reviure les vistes que el Kugelzipf ens ofereix. Cal destacar que durant el recorregut no hi ha fonts d'aigua, per la qual cosa és essencial portar provisions suficients.

Aquesta ascensió ens permet connectar amb la natura alpina, gaudint d’una ruta solitària i autèntica als Alps austríacs.

Més informació als blogs Manfred's Bergtouren i Bergsteigen 

Deidre Bellodis, Pol Puig

Powered by Wikiloc

Klettergarten Gaisberg - Escalada a Salzburg

La Deidre assegurant el Pere ® Pol Puig

El Gaisberg és un lloc magnífic per a l’escalada esportiva a prop de Salzburg. Situat a la Kapaunwand, aquest sector ofereix vies ben equipades de dificultat mitjana en un entorn tranquil, amb ombra i zones assolellades que creen un ambient ideal per a l’escalada.

Accés: El 20 d’octubre vam pujar amb autobús elèctric des de Salzburg (4,40 €). Des de Zistelalm, vam caminar uns minuts fins a la paret, amb accés fàcil des del sender Gaisberg-Rundwanderweg, perfecte per a principiants, famílies i cursos d’escalada.

El Pere en plena escalada  ® Pol Puig

Vies: Amb més de 30 vies de grau 4a a 7b+, la majoria entre 5c i 6b, el Gaisberg ofereix opcions per a tots els nivells. Algunes vies requereixen cordes de 70 m.

Descens: Baixant a peu, es gaudeix d’unes vistes espectaculars de Salzburg i dels Alps, ideal per connectar amb la natura.

Més informació aquí

Becco di Mezzodi - Ruta Normal

Recorregut: 11,34km

Desnivell: D+ / D- : 822mm 

Orientació – Sud-Oest

Material: 

Una corda de 60m

Dos pitons (ajuden a la zona de la Xemeneia)

3 o 4 cintes (alpines o normals)

Set de empotrados petits i friends mitjans (si voleu protegir un II/III)

Repaladors i cordinos

 

 

DESCRIPCIÓ

Vistes del Becco di Mezzodi ® Pol Puig Collderram

 

El Becco di Mezzodì és una muntanya que forma part de la serralada de Croda da Lago, coneguda per les seves formacions rocoses dramàtiques i els paisatges espectaculars que ofereix. Per aquesta zona hi transita l'Alta Via delle Dolomiti n. 1 i hi ha el Lac de Federa, conegut per les seves aigües cristal·lines.

El Lago di Federa ® Pol Puig Collderram

L'elecció de la muntanya va sorgir de la combinació que el cim té una ruta d’escalada de nivell assequible, combinada amb unes vistes impressionants. A més, la Deidre feia temps que el tenia en ment fer-lo perquè és una muntanya que es pot veure des de Staulin. El nom de Becco di Mezzodì prové del fet que al migdia el sol es troba sobre d’aquest cim punxegut.

 

L'equip per fer la ruta va ser liderat per en Pere, i després seguíem la Deidre, la Bianca i un servidor a l’últim.

 

Aproximació a la via

 

Per l’època de l’any encara vam poder pujar fins al Refugi Malga Federa amb cotxe per una pista. Era l’últim dia, ja que durant l’estiu queda tancat fins a mitjans de setembre. L'altra opció és llogar unes bicicletes elèctriques a Cortina d'Ampezzo per fer aquesta aproximació amb més facilitat

Després d’un espresso, iniciem la caminada per una pista que ens portarà fins al Refugi Croda da Lago, on hi ha situat el conegut Lac Federa. A partir d’allà, seguim el sender que ens ha de portar amb una pujada progressiva a la Forcella Ambrizzola, on deixarem el sender principal per aproximar-nos al Becco di Mezzodì.

Aproximació al Becco di Mezzodi ® Pol Puig Collderram

Deixem el camí fresat ® Pol Puig Collderram

Breu grimpada d'aproximació ® Pol Puig Collderram

Buscant el punt d'inici de la Via ® Pol Puig Collderram

 

Fins al punt de l’inici de la via, hem de seguir un camí marcat per fites amb un pendent pronunciat i algun petit moment de grimpada molt fàcil.

 

Via Normal al Becco di Mezzodi

Primera Reunió ® Pol Puig Collderram

Primer tram de la via ® Pol Puig Collderram

La via normal al Becco di Mezzodì és una escalada de tres llargs amb una dificultat màxima de Grau III+/IV i que es troba equipada.

Llarg 1: Xemeneia (20 m, grau II) on un cop superada, cal continuar grimpant cap al sud-oest fins a una altra xemeneia ben marcada.

Llarg 2: Escala inicialment fins a la costella dreta (grau III), després dins de la fissura (grau IV).

Llarg 3: Escalada d’un tram curt de grau II+. Seguim progressant fins a l'esquerra al llarg de la lleixa (trencadissa - I / II) on s’arriba a la carena.

 Vistes des del cim ® Pol Puig Collderram

Vistes de les diferents Rochetas ® Pol Puig Collderram

Tots al cim ® Pol Puig Collderram

En Pere al primer Rappel ® Pol Puig Collderram

 La Deidre a l'últim rappel ® Pol Puig Collderram

La carena és prou ampla, i es progressa amb certa facilitat. Ho fem encordats fins arribar al cim, que és molt ample i des d’on gaudim de vistes espectaculars.

A la baixada fem tres ràpels que ens porten al peu de via, i on desfem el camí fins al Refugi Malga Federa, on gaudim d’un excel·lent entrepà.

Iniciem el camí de tornada ® Pol Puig Collderram

Entrepà al Refugi Malga Federa ® Pol Puig Collderram

Pere, Deidre, Bianca, Pol

Powered by Wikiloc

Via Julian Vicente 135 m V+ (V+ obligat

Dades tècniques

• Primera ascensió: 1988 Ursicino, Javier i David Abajo
• Reequipada: 2000 Salvador López y Julio Armest
• Material: 15 cintes + reunió
• Equipament: parabolt
• Orientació: Oest (ideal per un matí d’estiu si sou una cordada ràpida)

Accés a la via:

Per accedir a la via hem d’arribar a Hoz de Jaca on  haurem d’aparcar el cotxe a la dreta (Parquing d’uns 5 cotxes) just abans de sortir del poble. Haurem de caminar un 500 metres per la carretera que va cap a El Pueyo de Jaca exactament a la  “Pared del Mirador”  al costat hi ha la tirolina (tirolinavalledetena.com) Just des d’allà a  l’esquerra accedirem a un corriol de forta pendent on alguns trams hi ha una corda per poder baixar amb seguretat.

Després de caminar menys de 5 minuts trobarem la instal·lació del primer ràpel. 

La Roser baixant des de la instal·lació del primer ràpel

 ACCÈS A PEU DE VIA: Per accedir a peu de via vam fer dos ràpels d’uns 60 m. Des del primer ràpel ja pots gaudir d’unes unes vistes magnífiques de l’embassament Búbal i de Peña Telera que ens acompanyen en tota l’ascensió. El primer ràpel és volat. Quan arribes a una instal·lació amb anella una mica rovellada, encara has de tendir cap a l’esquerra, es trobarà la instal·lació del segon ràpel sota un sostret. La reunió no és massa còmode.

En Miguel baixant del segon ràpel

Descripció de la via: 

Es tracta d’un itinerari molt bonic i estètic, en un diedre vertical i amb algun pas de placa. En general es tracta d’una escalada atlètica amb bona presa. En general esta molt ben equipat, és una via que ofereix unes sensacions de verticalitat i ambient que et fan gaudir sense patir gaire. (sempre hi quan tinguis el grau de V+ consolidat).

Llargs de la via:

L1 (45m unes 13 parabolts V+): Primers metres de placa bruta sense cap assegurança, però fàcil. De seguida comença el diedre amb alternances d’algunes panxes i en general passos còmodes. Hi ha una anella gran per ràpel, però fem la reunió més amunt superant un pas de IV fins la reunió. La reunió és una mica incòmode.

En Martí escalant el primer llarg

L2 ( 40m 10 parabolts V+): Llarg de continuïtat amb variants, inici amb una placa pulida, en Miguel o va fer amb molta solvència, acabant el pas amb tendència a l’esquerra i vorejant un petit sostre on hi havia segon ràpel que hem fet servir abans. Seguidament sortida per la dreta seguint el diedre amb un petit sostre abans de la reunió. Reunió còmoda en una petita rapissa.

L3 (25m 10 parabolts V+): Inici amb tendència cap a l’esquerra on es trobarem de seguida pasos de diedre amb algun petit desplom,  amb bona presa i general ben equipat. Anem guanyant metres i bones vistes. Anar amb compte no anar a la dreta perquè hi ha una variant de 6b. Tenir en compte que algún tram la roca estava molla, encara que es podia evitar fàcilment. Reunió còmoda.

En Miguel i la Roser pujant el tercer llarg

L4 (25m 7 parabolts V+): Sortida de bavaresa i fent un flanqueig cap a l’esquerra on pots triar el millor itinerari per la placa per vorejar el sostre. Sortida per una xemeneia senzilla fins a la reunió.

En Miguel escalant l'últim llarg

 

Descens: La via acaba on hem fet el primer ràpel.

Bona via i bona Cordada, 

Miguel, Roser i Martí

Via La Carla se'n va la Selva (Malanyeu) Primera experiència en via llarga

 

100m
V+ 
Equipada

L’anticicló i la falta de neu en certs punts del Pirineu dificulten les sortides d’esquí de muntanya. La Roser i en Martí em proposen fer la meva primera via llarga. Conegut com poc amant d’estar penjant de les paretsm només havent fet un curs d’iniciació a l’escalada i alguna jornada d’escalada esportiva, decideixo donar-l’hi una oportunitat. Al final, amb els companys de cordada s’hi ha de confiar sempre!

Sense la Roser i el Martí, no hagués estat possible fer la primera via llarga

Arriben al bucólic racó de Malanyeu on el sol ja escalfa la paret del Devessó. Em proposen fet una via molt fàcil i poc exposada com es “La Carla se’n va la SELVA”. Si voleu la ressenya més tècnica podreu trobar tota la informació  a El Col·lecionista de Vies, un d’aquells blogs amb informació extremadament útil i clara. La part tècnica d’aquesta piulada, l’he extret d’allà.

Iniciant el primer llarg sota l'atenta mirada del Martí

Tinc els meus dubtes de com gestionaré estar en alçada ja que mai abans havia tingut la oportunitat ni la curiositat de testejar la via llarga. Per sort, no m’han enganyat i es compleixen les expectatives. Una via fàcil, on en gairebé cap moment es té sensació d’estar exposat i les reunions són a llocs còmodes.

La Roser assegurant al Martí que obre el segon llarg 

La Roser obre el primer llarg ( III, IV, un pas de IV+) mentre l’asseguro sota l’atenta mirada del Martí. Avui tinc una classe d’escalada en directe! Un cop arriba a la primera reunió que es troba en un replà amb un arbre, inicio l’escalada. És una roca molt fàcil plena de forats que em permet guanyar metres amb molta confiança. En Martí em segueix d’aprop per si tinc qualsevol dubte o problema, però de moment sembla que tot va rodat.

Tram final de la via ja m'espera en Martí

El Martí serà l’encarregat d’obrir els dos pròxims llargs. ( IV, III i II & III, V, IV, V- i IV) que ens porten a la part més alta on ens reunim tots. Molt content d’haver pogut pujar la primera via llarga, i d’haver gaudit molt de cada tram d’escalada. La temperatura, la ruta i la companyia han fet que hagi estat una experiència molt enriquidora i que quedi amb ganes de repetir l’experiència. D’aquelles sortides que creen afició!

La Roser arribant al final de la via 

Un cop tots som dalt, començem el primer dels tres ràpels. Cada moviment el faig supervisat per la Roser i el Martí que em transmeten la confiança necessària per gaudir de l’experiència i agafar soltura amb el material.

Iniciant el primer ràpel

Un cop som a peu de via, ja només queda la curta però bonica caminada fins al punt de sortida. De lluny em miro una paret que recordaré per sempre a la vida. Va ser una activitat sense rellevància per la seva dificultat, però molt transcendent per mi. Com el primer cim amb esquí de muntanya, o el primer cim corrent. Qui sap quantes vies d’escalada poden sortir d’aquest dia!

Mai hauria pensat que fariem una via llarga junts! 

Escalada realitzada i supervisada per Roser Buselli, Martí Maspons i Pol Puig.

Hanemann, Scharnitzpitze, Wetterstein, Àustria

210m
6a (V/A0)
semi-equipada
Material: 15 cintes (algunes llargues), recomanable joc de tascons i friends fins al C2

El Wetterstein és un dels massissos més emblemàtics de l'escalada tirolesa, i junt amb el Karwendel i el Wilderkaiser, van ser el terreny del naixement i explosió del VI grau d'escalada. Curull de parets de bona roca calcària orientades al sud, és una destinació molt popular entre alemanys i tirolesos, per la seva proximitat tant a Munich com a Innsbruck. La via Hanemann és una de les clàssiques del massís, i el seu modern reequipament fa que sigui una bona opció per descobrir el lloc. La via segueix principalment fissures de diferent mida, alternant amb plaques i xemeneies cap al final, sempre amb una roca excel·lent, per bé que força polida  a la primera tirada.

Aproximació
Des Leutasch entrem a la vall de Gaistal i aparquem al primer aparcament passada la caseta de control (4€/dia). Des d'allà tenim 1h a bon pas fins el Wettersteinhütte, i encara 1 h més fins el peu de paret, on hi podem arribar directament, o passant pel Scharnitzjoch. En total uns 1100 m de desnivell.

Via
La via comença amb una fissura atlètica i polida, amb algun desplom a superar sense encantar-se, grau exigent!
La 2a tirada combina fissura i placa, fins un punt on els bolts porten per la placa mentre que la lògica indicaria que cal continuar per la fissura, camí que escollim nosaltres. En la sortida de la R2 és important tirar a la dreta, superant el que des d'allí sembla un esperó, per navegar amb tendéncia a l'esquerra fins el peu d'una marcada xemeneia. La 5a i 6a tirades són de xemeneia principalment, on si dominem la tècnica no tindrem cap problema. La darrera tirada es tracta de navegar amb tendència a l'esquerra fins el cim.

Inici de la via

Descens
Des del cim fem un curt rapel (20 m) fins la marcada bretxa. Des d'allí cal travessar cap a l'est pel vessant nord, amb alguns passos delicats (III, atenció al glaç i o neu!). De seguida atravessem un esperó i uns 50 m més avall ja hi veiem el punt vermell que marca el rapel. Rapelem 60 m per una canal i caminem cap a l'est fins el coll, on hi trobem la "pista de rapels" (Abseilpiste). Amb 1 rapel de 60m o 3 de 20 ens plantem a terra. Des d'aquí, reprenem el camí de pujada.

Directa Takokardia, Pala Alta, Montroig

140 m
6a+/A2-
Semi equipada: reunions de 2 espits (R5 2 pitons), algun espit al 1r i 5è llarg, pitons en alguns passos més obligats
Obertura: J. Marmolejo i companyia el 1993 (vegeu ressenya original)
Material: joc de friends i micros, joc de tascons, 5 pitons variats (2 V, 1U, 1 pla, 1 universal), falquetes de fusta poden ser molt útils.
Repetidors: Gemma i Pau

Ressenya original

La via s'inicia a l'esquerra de la concorreguda Diedre Blanqueta, per una marcada fissura amb un espit a la part alta:

La via comença a la fletxa vermella, a l'esquerra del Diedre Blanqueta.
Imatge modificada de https://escalatroncs.com

De la guia, modificada pel J. Marmolejo

Descobreixo aquest via arran que en Jordi Marmolejo publica al fb que ha restaurat l'última reunió. Mirant el traçat de la guia de la Noguera que penja ja ens sembla que no pot tenir desperdici... Quan a sobre no trobem cap informació per internet ens acabem de convèncer. Ens ha semblat una molt bona via, que va trobant un recorregut lògic per superar aquest pany de paret, en general amb bones possibilitats per l'autoprotecció. Combina escalada de fissures, diedres, sostrets, plaques i artificial a equipar, què més es pot demanar amb 140 m! Tots els llargs tenen el seu interès, no diríem que n'hi cap de tràmit... La roca és bona en general, però en alguns trams curts no tant, caldrà mirar-s'ho bé en aquests casos. En definitiva, una bona via d'aventura pels dies curts d'hivern!

L1+L2 (30+10 m)
Fàcils d'empalmar i el més raonable al nostre parer. L1 esplèndid, força atlètic a la vegada que cal col·locar-s'hi bé per no esbufegar massa. Comença per una evident fissura (espit al pas clau) i continua passant dos sostres per sota. Compte amb la roca quan perdem verticalitat. El L2 és una curiosa xemeneia.

L3 (25 m)
Uns 15 m d'artificial a equipar, només hi trobem un pont de roca i un parell de pitons a la sortida. Fissura sovint cega i dominada per forats irregulars. Pitonem un parell de passos (Vs), però recomanable pitonar algun pas més per evitar passos de friends precaris. La fusta pot ser ben útil. Sortida en lliure atlètica per la mateixa fissura quan perd verticalitat.

L4 (25 m)
En la nostra vertical, la fissura es converteix en una gran cova. Nosaltres anirem tirant amb tendència a l'esquerra, amb alguns pitons que ens ajuden en la navegació.

L5 (25 m)
Arrenca amb uns 10 m d'escalada artificial, per una placa desplomada. Alguns burins permeten progressar en Ae on no hi ha forats on emplaçar flotants. Sortida en lliure a partir d'un pont de roca cap a la dreta en un flanqueig espectacular i exigent. Finalment pugem verticalment cap a una vella sabina, a la dreta de la qual trobem la reunió.

L6 (25m)
Placa de roca aspra i molt adherent. Llarg vertical fins al final, amb trams on cal mirar-s'ho per triar el millor camí. Molt guapo, et permet acabar la via amb la sensació d'haver hagut d'escalar del primer a l'últim metre. Reunió en una carrasca ben ferma.