01/03/2019
Desnivell: 1200 m
Horari: 3h 50 min fins el cim
Dificultat: Algun tram de S3 a la baixada, la resta S2
Cal portar piolet i grampons per superar les rampes de la Stretta i la pala final del cim (45º-50º)
Introducció
Per a molts es tracta del cim emblemàtic dels Alps de Sunnmøre. Emmarcat entre fjords i cims escarpats, la seva silueta és elegant i només la seva visió desperta el desig irracional de pujar-lo.
Amb el Josep Maria i altres companys el vàrem intentar fa dos hiverns i les condicions inestables de neu ens vàren impedir fer el cim. Malgrat això poguérem gaudir en aquella ocasió d'un descens directe irreal i fascinant sobre el seu glaciar.
Des de llavors quedava pendent aquest repte, escalar els escasos 100 metres finals de la muntanya. En aquella ocasió ja vàrem aprendre de la manera més dura que el Kolåstinden es un cim que s'ha de tractar amb molt de respecte. Presenta trams bastants drets on esperen les allaus si la neu no és estable.
Però no s'escalen els cims avaluant els riscos sino pujant-los. Aquests dies no havien caigut quantitats de neu excepcionals i el servei d'avaluació de risc d'allaus (varsom.no) marcava risc 2 per a la zona de Stranda. Per a nosaltres va ser suficient i prenguérem la decisió d'ascendir el cim l'endemà.
Aquella mateixa nit en Bjørn ens comunica que vindrà amb nosaltres. Una gran sort la de
poder comptar amb la seva experiència de muntanyenc local en una
muntanya delicada com aquesta.
Descripció
La ruta comença suau des de Standalhytta (400 m) on arrivem després d'una hora i mitja de viatge amb ferry inclòs. Comprovem que durant la nit ha nevat més del que esperàvem, tant de bò no hagi acumulat més neu del compte a la part superior de la muntanya, pensem.
Una parella de noruegs que es troben a l'aparcament ens informen que un petit grups d'anglesos fa poc que ha sortit en direcció al cim. Almenys avui no tindrem que obrir traça. Finalment molt concentrats iniciem el camí a les 10 h del matí.
 |
| Itinerari seguit |
 |
| Una mica més amunt de Standalhytta flanquejem cap el centre de la vall |
 |
| Aproparant-nos a l'eix de la vall |
 |
| Arribem al punt en que la vall s'obre |
 |
| Pujant els pendents que ens conduiran a la bretxa de la Stretta |
 |
| Bjørn ens explica l'ascensió al Nordre Sætretind, que ens queda a la nostra dreta |
 |
| Superant el ressalt (45 º) per accedir a la bretxa de la Stretta |
 |
| Un cop superada la Sretta miro enrere per on hem pujat |
 |
| Ara toca flanquejar el glaciar en un entorn fascinant. El cim ja es veu al fons |
 |
| El mateix lloc fa dos anys,abril de 2017. S'observa el glaciar amb molta més neu acumulada |
 |
| Creuem la gelera en un entorn de compte de fades. Els anglesos al fons |
 |
| Amb preocupació observem com evolucionen els quatre anglesos en l'exposada pala |
 |
| Un cop en el pendent ens adonem que només s'han acumulat uns 30 cm que semblen ben adherits a la capa dura inferior |
 |
| El Pol poc abans del punt on cal treure's els esquís. Al fons a la dreta es veu el fjord. |
 |
| El Bjørn arriba al punt on el camí tomba a l'altre costat del pendent |
 |
| El Pol arriba al dipòsit dels esquís, just sota el pendent final |
 |
| El pendent final. 45º ( 50º els metres finals) |
 |
| Cim! Günther i Dani. Hem de dividir-nos en dos grups, doncs el cim és massa estret |
 |
| I la resta: Bjørn, Pol i Xavier |
 |
| Desgrimpant el cim |
 |
| Descens sobre el glaciar. Part alta de la muntanya |
 |
| El Pol a la part mitja fent corves sobre la bona neu pols |
 |
| Pausa a la baixada. Desfem aquest tram d'un en un observant l'evolució del company |
 |
| A la tornada, un dels ferry que ens permetien creuar el fjord |
El descens el vàrem fer per el camí de pujada ja que la part baixa del descens directe es veia bastant inestable.
Per sort el dia va anar millorant i va ser un gaudi constant de neu pols. Tot un regal.
Bjørn, Günther, Dani, Pol i Xavier
