diumenge, 24 de març de 2019

Bjønnatanna (1470 m) i Velleseter Hornet, cim principal (1510 m) des de Velleseter. Sunnmøre Alpen - Møre og Romsdal

02/03/2019

Una amagada joia dels Alps de Sunnmøre. Una ascensió molt completa que demana molta més tècnica alpina que una ascensió habitual d'esquí de muntanya.

Per gaudir d'aquesta ascenció és molt recomanable tenir un sòlid coneixement de les tècniques de grimpada i de l'ús de piolet i grampons.
 
Dificultats

Grimpada mixta grau II  i corrredor de neu i gel 45-50º.
Recerca de l'itinerari. No evident.
Forta exposició als elements en l'aresta cimera. Preveure suficient roba d'abric.
Esquí S3 i S2

Desnivell
Aproximadament 1800 metres de desnivell.

Introducció

Acabem justament de baixar del Kolåstinden i en Bjørn ens comenta que l'endemà ha quedat amb els seus companys habituals per fer alguna ascensió i
ens proposa compartir amb ells la jornada, cosa que vàrem acceptar immediatament.

Unes hores després ens comuniquen que anirem a la vall de Velleseter i fer algun cim en funció de les condicions.

La proposta em sorprengué i em va fer sentir afortunat. Vaig tenir la sort de recórrer  i fer un cim en aquesta vall fa un parell d'anys i no m'en volia anar a casa sense tornar a visitar aquest racó tant alpí i salvatge.

L'itinerari

El dia es va llevar fred i ventós


A la part baixa de la vall. Al fons el coll que volem saltar



Ens endinsem a la valleta que porta al coll


Un cop al coll (1255 m) baixem esquiant fent una diagonal a l'esquerra per el vessant oest fins a la cota 1075 m.Tornem a posar pells i remuntem la gelera NO de Velleseter fins a l'aresta cimera on deixem els esquís (1455 m), ens abriguem força i ens equipem amb el piolet i grampons per fer els cims.

Deixem els esquis al coll i ens dirigim cap el primer cim

El tram final del Bjønnatanna (la dent de l'ós)
En el pas clau

Sortint del pas clau

Foto de Lars Hallvard del Bjønnatanna uns quants dies abans de la nostra arribada. (l'home del cim és el Kjell)

 Baixem del Bjønnatanna i emprenem l'imbrincat camí cap el cim principal de Velleseter Hornet



Apropant-nos a la canal clau per accedir al cim


EL Günther un cop superat el ressalt de gel (50º)



Cim !

Ens turnem per fer la foto de cim. Faltava el Bjørn


Delicada desgrimpada de la canal

Refem les nostres passes enmig de la boira per anar a buscar els esquís.

Podem sentir-nos afortunats d'haver escalat aquesta muntanya. Ens comentàren els companys noruegs  que poquíssima gent escala aquest cim en hivern,. Es un cim delicat  i l'itinerari es difícil de trovar. Kjell viu al peu d'aquesta muntanya i es coneix tots els racons. Es una de les seves muntanyes favorites per entrenar i va saber conduirnos per la gelera enmig de la boira  i per l'aresta sense dubtar en cap moment. Tot un autèntic privilegi que vàrem saber aprofitar i agraïr.

La baixada ? La gelera NO del Velleseter es un reservori de neu pols abundant i de qualitat i el seu descens val molt la pena. Es baixa la gelera fins a cota 1075 m i llavors cal tornar a posar les pells per remuntar el coll d'accés inicial  (1255 m). Només ens falta llavors baixar per el vessant NE fins el vehicle. En aquest vessant la neu estava ventada i ja no tenia la qualitat del primer descens.



Kjell, Larsen, Bjørn, Dani, Günther, Pol i Xavier





diumenge, 10 de març de 2019

Kolåstinden (1432 m), el pic desitjat . Sunnmøre Alpen - Møre og Romsdal


01/03/2019

Desnivell: 1200 m
Horari: 3h 50 min fins el cim
Dificultat: Algun tram de S3 a la baixada, la resta S2
Cal portar piolet i grampons per superar les rampes de la Stretta i la pala final del cim (45º-50º)

Introducció
Per a molts es tracta del cim emblemàtic dels Alps de Sunnmøre. Emmarcat entre fjords i cims escarpats, la seva silueta és elegant i només la seva visió desperta el desig irracional de pujar-lo.

Amb el Josep Maria i altres companys el vàrem intentar fa dos hiverns i les condicions inestables de neu ens vàren impedir fer el cim. Malgrat això poguérem gaudir en aquella ocasió d'un descens directe irreal i fascinant sobre el seu glaciar.

Des de llavors quedava pendent aquest repte, escalar els escasos 100 metres finals de la muntanya. En aquella ocasió ja vàrem aprendre de la manera més dura que el Kolåstinden es un cim que s'ha de tractar amb molt de respecte. Presenta trams bastants drets on esperen les allaus si la neu no és estable. 

Però no s'escalen els cims avaluant els riscos sino pujant-los. Aquests dies no havien caigut quantitats de neu excepcionals i el servei d'avaluació de risc d'allaus (varsom.no) marcava risc 2 per a la zona de Stranda.  Per a nosaltres va ser suficient i prenguérem  la decisió d'ascendir el cim l'endemà.

Aquella mateixa nit en Bjørn ens comunica que vindrà amb nosaltres. Una gran sort la de poder comptar amb la seva experiència de muntanyenc local en una muntanya delicada com aquesta.


Descripció

La ruta comença  suau des de Standalhytta (400 m) on arrivem després d'una hora i mitja de viatge amb ferry inclòs. Comprovem que durant la nit ha nevat més del que esperàvem, tant de bò no hagi acumulat més neu del compte a la part superior de la muntanya, pensem. 

Una parella de noruegs que es troben a l'aparcament ens informen que un petit grups d'anglesos fa poc que ha sortit en direcció al cim. Almenys avui no tindrem que obrir traça. Finalment molt concentrats iniciem el camí  a les 10 h del matí.

Itinerari seguit















Una mica més amunt de Standalhytta flanquejem cap el centre de la vall




Aproparant-nos a l'eix de la vall


Arribem al punt en que la vall s'obre
Pujant els pendents que ens conduiran a la bretxa de la Stretta

Bjørn ens explica l'ascensió al Nordre Sætretind, que ens queda a la nostra dreta

Superant el ressalt (45 º) per accedir a la bretxa de la Stretta

Un cop superada la Sretta miro enrere per on hem pujat

Ara toca flanquejar el glaciar en un entorn fascinant. El cim ja es veu al fons

El mateix lloc fa dos anys,abril de 2017. S'observa el glaciar amb molta més neu acumulada

Creuem la gelera en un entorn de compte de fades. Els anglesos al fons


Amb preocupació observem com evolucionen els quatre anglesos en l'exposada pala


Un cop en el pendent ens adonem que només s'han acumulat uns 30 cm que semblen ben adherits a la capa dura inferior
El Pol poc abans del punt on cal treure's els esquís. Al fons a la dreta es veu el fjord.


El Bjørn arriba al punt on el camí tomba a l'altre costat del pendent

El Pol arriba al dipòsit dels esquís, just sota el pendent final

El pendent final. 45º ( 50º els metres finals)

Cim! Günther i Dani. Hem de dividir-nos en dos grups, doncs el cim és massa estret

I la resta: Bjørn, Pol i Xavier
Desgrimpant el cim





Descens sobre el glaciar. Part alta de la muntanya

El Pol a la part mitja fent corves sobre la bona neu pols

Pausa a la baixada. Desfem aquest tram d'un en un observant l'evolució del company
A la tornada, un dels ferry que ens permetien creuar el fjord


El descens el vàrem fer per el camí de pujada ja que la part baixa del descens directe es veia bastant inestable.

Per sort el dia va anar millorant i va ser un gaudi constant de neu pols. Tot un regal.



Bjørn, Günther, Dani, Pol i Xavier

dissabte, 9 de març de 2019

Ytstevasshornet (1330 m) - Stranda - Møre og Romsdal

28/02/2019

Bell itinerari. Bastant planer  al principi pero amb un descens variat  que val molt la pena: alguns pendents bastants drets, una gorja espectacular i un bosquet de bedolls on cal anar sortejant els arbres.



Desnivell : uns 1200 metres

Dificultats:
Recerca de l'itinerari: cal canviar d'orientació diverses vegades i a la baixada cal estar atent per sortir de la gorja en el moment adequat.
En algun flanqueig cal estar atent per afrontar-lo per la part menys pendent.
Esquí S3 i S2 en neu profunda

Logística: es convenient preveure dos vehicles, doncs el punt d'arribada està una mica allunyat del punt de partida.


Introducció

Portem ja dos dies d'intensa activitat a Stranda i en anem acostumant ja a la rutina de llevar-nos, esmorçar, fer la sortida, arribar a casa, secar la roba, fer el sopar, etc, etc.

Avui optem per fer una sortida llarga pero propera a casa. No coneixiem gran cosa de la mateixa apart del track que vàrem aconsseguir i la sorpresa va ser gran:

Si bé la pujada es relativament suau i de vegades una mica fastidiosa per algunes baixades que cal fer, la baixada es molt intensa: es comença baixant un gran pla suau i fàcil però ben aviat es tomba per uns pendents bastant drets fins encaixar-nos en una gorja dreta i molt carregada de neu que cal resseguir: un bon regal. 

Més avall cal estar atent i sortir de la gorja per la dreta. Segueixen uns plans inclinats ideals i finalment un bosc debedolls divertit i tècnic fins el fons de la vall.


Itinerari seguit


El bosc inicial al costat de les pistes d'esqui de Stranda
A la part baixa de l'ascensió, un cop hem fet el canvi de vall
Una de les poques estones que va lluir el sol

Dia canviant. Majoritàriament tapat i nevant


Ytstevastind (1330 m)  amb molt poca visibilitat



Inici de la baixada



La vall on anem molt més avall

On ens estem ficant ?

En els plans inclinats de la part inferior

I el bosc de bedolls



Molt aprop de la carretera mirem enrere per on hem baixat

Un dia sorprenent

Fotos del Dani i el Pol.
Dani, Günther, Pol i Xavier