CECMO ALPÍ: ESQUI DE MUNTANYA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESQUI DE MUNTANYA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de març del 2025

Setsass - Una joia de l'Alta Badia

Recorregut: 13,78km

Desnivell: D+ / D- : 893m

Orientació – Oest - Nordoest

Dificultat: S2

Horari: 4h

Material necessari – Cap

DESCRIPCIÓ

Tram final de l'ascensió al Setsass ®Pol Puig Collderram

Arribem a Cortina d’Ampezzo en un any amb manca de neu, però gaudim de dies assolellats i el mantell nivós està estable. Hi ha hagut algunes precipitacions, així que, si es busquen orientacions nord o nord-oest, encara es poden trobar bones condicions de neu.Tornant d’escalar amb gel a Armentarola (llegir piulada), veiem, de pujada al Passo Valparola, que marca la frontera del Sud-Tírol amb la província del Veneto, que les baixades dels cims Monte Castello i Piz Ciampei mantenen bones condicions de neu. Per tant, decidim explorar aquella zona.

Les muntanyes que ens envolten són precioses ®Pol Puig Collderram

El pares de l'Anto s'han afegit a la sortida ® Pol Puig Collderram

El cim escollit és el Cima Setsass, una muntanya de 2.571 metres d'altitud situada a les Dolomites, entre les regions de l'Alta Badia i el territori de Cortina d'Ampezzo. És reconeguda pel seu paisatge espectacular i les vistes panoràmiques que ofereix. Aparquem a l’hotel Gran Ancei, des d’on comença la sortida. Creuem les pistes d’esquí de fons de la zona i ens endisem al bosc per una pista que ens portarà a Val dai Lomberg. Aquest primer tram té una pujada progressiva molt fàcil, on podem escollir anar pel bosc o per una pista forestal fins arribar a una zona on el bosc s’acaba i s’obre un altiplà amb petits refugis que ens portarien al cim Störes o Pralongiá. En diversos trams anem seguint el riuet Rü de Störes.

Seguim progessant en pendents moderats ® Pol Puig Collderram

La Marmolada ens vigila ® Pol Puig Collderram

El Piz Boé ® Pol Puig Collderram

Aquesta cara té orientació est, per la qual cosa la neu és més justa perquè el sol hi toca durant moltes més hores. Un cop arribats a dalt, ens queda carenjar fins al tram final del cim en direcció nord. És una zona exposada que, en dies de vent, pot ser molt feixuga, però avui gaudim de les espectaculars vistes de la Marmolada i també dels cims de Lagazuòi.Tenim prou neu, però no prou temps per fer el cim, així que el deixem per un altre dia, quan estem a uns 30 metres de l’objectiu vertical i uns 200 metres horitzontals de distància. Ens hem de retrobar amb el grup a l’inici.

Iniciem la carena que ens portarà al cim del Setsass ® Pol Puig Collderram

A la baixada a la vall, gaudim d’una neu pols, però cal vigilar perquè les roques comencen a fer acte de presència, ja que no hi ha una base sòlida de neu. Un cop som a la vall, la baixada entre els arbres és molt divertida fins arribar a una pista forestal que ens connectarà novament amb les pistes d’esquí de fons que ens ajudaran a tornar al punt d’inici.

Baixad amb neu pols protegida del vent ® Pol Puig Collderram

Tram de baixada fins al fons de vall ® Pol Puig Collderram

Malgrat els 30cm de neu, els taurons encara són presents ® Pol Puig Collderram

La Cima Setsass és un cim que manté una qualitat de neu molt bona, fins i tot quan fa dies que no neva, gràcies a la seva orientació i la protecció del vent. Molt recomanable!

Acabem la jornada amb pizzes casolanes del Pere ® Pol Puig Collderram

Deidre, Pere, Anto, Chris i Pol

divendres, 28 de març del 2025

Neu tirolesa a Andorra

Dades Tècniques i pràctiques (Garmin Fènix 6)

Recorregut: 11,28KM

Desnivell: D+ / D- : 1.137

Horari: 5h 5 minuts

Dificultat: Descens pel corredor OEST (Tram S3 i la resta S2)

Risc d'allaus: 2/5

Degut a la mala visibilitat, ens vam agafar de referència aquest track: https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/ruta-skimo-7-pic-de-lestanyo-2915-m-world-summits-34036216

Aprofitant les condicions de neu, vam decidir fer una sortida d’esquí de muntanya al Pic de l'Estanyó (2.915 m) per la Vall de Sorteny, a Andorra. Malgrat ser una vall habitualment concorreguda, vam tenir la sorpresa de trobar-nos sols durant les primeres hores, fet que ens va permetre obrir traça en tot moment.

Vam seguir l'itinerari clàssic: des de l'aparcament de la Vall de Sorteny, vam ascendir fins a l'estany de l'Estanyó, un bonic llac d'origen glacial situat a la capçalera de la vall. Des d'allà, vam continuar per la llarga carena fins assolir el cim del Pic de l'Estanyó.

A l'inici obrint traça ja abandonant el bosc

The wind and poor visibility during the ascent along the ridge

El vent i la mala visibilitat ens van acompanyar durant l'ascens per la carena

El Pau suportant el vent que venia de nord

Cim del Pic de l'Estanyó a Andorra amb una forta nevada. Sortida d'esquí de muntanya

El descens el vam realitzar pel corredor oest, seguint la ruta normal. Inicialment, la nostra intenció era baixar per la cara nord, però la poca visibilitat ens va fer descartar aquesta opció.

Les condicions meteorològiques no van ser perfectes, amb visibilitat reduïda i vent. Tot i així l'estat de la neu va compensar aquestes dificultats, oferint-nos una experiència d'esquí genial.

Durant el retorn, un cop passat l'estany, vam coincidir amb els responsables d'elaborar el butlletí d'allaus de la zona, que havien pujat fins al llac per fer el perfil de la neu i emetre el seu informe. Ens vam deixar guiar per ells en el tram de bosc, que pot resultar espès i perdedor si es que et vols estalviar una transició de pells.

Un gran jornada!

Pau i Martí

dilluns, 24 de març del 2025

Puigmal de Lló (2807 m) . L’altre Puigmal

Dissabte, 16 de març de 2025

Introducció

Avui és el primer dia després de la que podem anomenar ‘la nevada del segle’ i m’atrau visitar algún d’aquests racons que ens eren habituals no fa pas tants anys. El repte d’aquesta jornada que es preveu concorreguda era trobar un itinerari interessant i poder gaudir de bells descensos sobre neu verge en un entorn el més tranquil possible.

Escolleixo un itinerari sinuós que recorre el vessant sud del Puigmal de Lló i empalma a 2610 m amb el seu llom sud-oest, el qual es va cavalcant fins el cim.

És un itinerari molt segur que evita els drets pendents d’aquest vessant. Cosa fonamental en un dia com avui amb molta neu fresca

Les marques mostren la ruta sobre el llom que he fet avui fins el cim (foto presa dos dies més tard des del Duraneu)

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: uns 15 km

Horari: 5 hores 45 minuts

Dificultat: S2

Descripció

Molts cotxes aparcats avui a l'antiga estació de Puigmal i ambient inequívoc de cap de setmana, però quan inicio la ruta a les 09:40 hores la major part de la gent ja ha sortit, així que curiosament només coincideixo amb molt poques persones que més endavant prendran el camí del Puigmal.

Malgrat el termòmetre marcava -6.5 graus al cotxe, ben aviat el sol comença a escalfar considerablement l'ambient i acabo recorrent la pista amb mànega curta.

els arbres ben carregats de neu a banda i banda de la pista

Les tres persones que he trobat fins aquí poc abans de desviar-se cap el Puigmal

Una estona més tard arribo a la cruïlla (2225 m) on es pot agafar el camí que porta al Puigmal, on tota la gent ha escollit disciplinadament enfilar la ruta d'aquest cim. En canvi, veig que el Puigmal de Lló no desperta passions

Segueixo el fil de la vall i més enllà recorro la característica i estètica gorja que em marca el camí.

Content estic d’haver portat avui els meus esquís amples, doncs hi ha molta acumulació de neu nova per tot arreu

al fons de la gorja el riuet apareix de tant en tant

Passada la gorja supero un ressalt i tombo decididament a l’esquerra (2360 m) per buscar una valleta que em durà sense problemes fins el llom sud-oest.

La vall s'obre després de la gorja

Tota l’estona vaig seguint una traça recentment oberta i que m'intriga. Una sort que algú hagi tingut la mateixa idea, doncs m’han estalviat molta feina (més tard em trobaré amb la parella que efectivament ha anat obrint feixugament aquesta traça).

Arribat al llom sud-oest (2610 m) el vaig resseguint. La vista és ara magnífica a banda i banda.

Des del llom, la dreta cara sud-oest del Puigmal de Lló, que hem baixat ja alguna vegada (S3)

Una mica ha ventat i alguna pedra sobresurt de la neu de tant en tant. Això em suposa un problema doncs me n’adono que baixar per aquí no és una bona idea. Bé, ja decidiré més endavant per on faig el descens

Una bella vista sobre la propera cara sud-oest del Puigmal de Lló i més amunt una gràcil i llarga cornisa fan que em vagi aturant de tant en tant per fer fotografies. Està resultant una pujada d’allò més estètica.

El cim i la gràcil aresta amb cornises que hi porta

Cim!

El Petit Pic del Segre i el Pic del Segre al darrera

I sense adonar-me arribo al cim i allà observo com els dos que m’han precedit s’han tirat per la seva cara nord: la perfecció de les seves traces no deixa lloc a dubtes sobre la qualitat de la neu

Unes fotos de rigor i directament trec les pells i busco una línia directa en aquesta bella cara nord exhuberant de neu pols.

Els 250 metres de desnivell que vaig baixar des del cim (S2 i S3 dalt de tot)

Després de 250 metres de desnivell continus de baixada (S3 i després S2) poso seny i decideixo parar, doncs tot el que baixi ho tindré que remuntar. Buf, ha estat indescriptible.

Poso pells i mentre vaig remuntant cap el coll de Lló, m'atrapa la parella que ha obert la traça de pujada. Ells estan remuntant després de fer una segona baixada en aquest vessant de la muntanya. Els agraeixo la traça i em comenten que s’en van en direcció al Petit pic del Segre i el Puigmal. Vaja cracks. M’acomiado i poso rumb al proper coll de Lló (2746 m)

La parella que ha obert la traça fins el cim

Des del coll baixo una cinquantena de metres a peu, doncs algunes pedres sobresurten i no em vull arriscar.

Començo per fi el descens. El cel s’ha emboirat una mica i això em fa perdre el sentit del relleu i de tant en tant perdo l'equilibri. Llamps i trons! Per acabar-ho d'arreglar la neu està humida en aquest tram fins a l’entrada de la gorja que he recorregut aquest matí, on per fi la visibilitat millora i l’estat de la neu també.

Amb la millora de la visibilitat i de l’estat de la neu, també millora el meu humor i puc tornar a gaudir del descens fins que arribo poc després al vehicle. Buf ! No ha estat malament

Una sortida ben treballada

Xavier

dissabte, 22 de març del 2025

Pic de Duraneu (2535 m) i Puigmal (2910 m). Una clàssica amb ambient

Dilluns, 17 de març de 2025

Introducció

La tarda de diumenge, des de la finestra del nostre allotjament a Font Romeu, anàvem observant com la neu s’anava acumulant cada vegada més sobre la taula del jardí.

El matí següent el dia es va llevar ben tapat, la boira engolia tot el paisatge, l’ambient era prou fred i tot plegat convidava més a la contemplació que a assolir gestes esportives.

Una estona més tard ens trobem amb en Martí a l'estació francesa de Puigmal i acordem fer una sortida curta al proper cim de Duraneu. Almenys aprofitarem el generós pam i mig de neu pols recent caiguda i podrem xerrar una mica de forma més tranquila.

A Font Romeu la neu ha acumulat uns bons 10 cm aquesta nit

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 15,5 km

Horari: 5h 15 min

Dificultat: Descens S3 mantingut els primers 450 o 500 metres i després S2

Cal neu estable per realitzar aquest descens directe del cim

Descripció

Ens acomiadem de l'Anna i sortim de l'aparcament de l'estació sobre les 10:15 hrs resseguint el traçat de les pistes d'esquí.

Ens acomiadem de l'Anna, que anirà a fer una sortideta amb raquetes

Remuntem les pistes de l'estació. Preveiem una sortida curta

Les traces de l'activitat del cap de setmana pràcticament han desaparegut sota el més d'un pam i mig de neu nova i ja fruïm pensant en la baixada. Molt poca gent a la muntanya avui. El dia es manté ben tapat i emboirat.

Quan som prop del cim de Duraneu el cel decideix obrir-se pràcticament de sobte, sense avisar, i esdevé així un dia lluminós i magnífic i immediatament ens impacta la visió llunyana d'un Puigmal immaculat ben cobert de neu.

A mida que ens acostem al pic de Duraneu el dia es va obrint

I apareix al fons un Puigmal immaculat amb el seu millor aspecte

Miro a l’esquerra i observo el Puigmal de Lló i el llom que vaig resseguir un parell de dies abans

Sense necessitat de ni tant sols parlar-ho, accelerem el pas i posem rumb al relativament llunyà cim. Els déus no solen ser massa clements amb nosaltres i aquests regals no es poden rebutjar.

Des del Duraneu cal resseguir el llom fronterer pujant i baixant un seguit de petits cimets. El sistema és pujar un cimet, deixar-se lliscar amb les pells posades fins a la base del següent i així succesivament. Tot plegat bastant divertit i sempre amb una vista extraordinària a banda i banda.

Arribats al Coll de les Clotes (2623 m), s'ens uneixen un parell de nois de Bagà que estan pujant per la ruta normal i afrontem tots plegats el ressalt final del Puigmal fent ziga-zagues a la dreta d'una evident cornisa.

El Martí en plena feina pujant i baixant turonets

Superats els turonets, només falta pujar el ressalt final del cim

Mirada enrere cap el pic de Duraneu i tot el llom que ens ha tocat cavalcar

Arribant al cim, en Martí i els dos nois de Bagà

A la dreta, un dramàtic cel ben ennuvolat cobreix el Ripollès

El Puigmal com costa molt de veure

Cim!

Des del cim gaudim d'una vista més pròpia del Tirol o de Noruega que del nostre modest Pirineu Oriental. Un espectacle veure-ho tot així tant ben cobert de neu.

No ens aturem massa estona, doncs fa ventet i el fred és ben viu. Treim pells i avall.

Fa un parell de dies vaig visualitzar des del Puigmal de Lló una línia que baixa des del cim amb tendència a la dreta fins empalmar amb l'eix de la vall molt més avall. És un magnific descens que ja vaig fer fa molts anys amb l'amic Josep Maria i curiosament no se sol fer.

Des del cim, tracem un primer descens de més de 350 metres de desnivell sense interrupció sobre una pala d'immaculada neu verge (S3, 30 graus) i ... de cop i volta ens trobem una considerable cinglera que ens impedeix baixar: vaja, hem baixat massa a l'esquerra ....

Ràpid anàlisi de la situació: el terreny és relativament dret però la capa superior de neu pols ha caigut sense vent i no presenta plaques i la part més interna s'ha estabilitzat tot el cap de setmana: Tranquilitat doncs.

Posem pells allà mateix i fem un lleuger flanqueig ascendent apuntant al coll d’Err per poder empalmar amb unes dretes i belles pales un centenar de metres més enllà.

Després d'aquest inesperat 'coitus interruptus' prosseguim el bell descens cada vegada més suau. Més avall entrem en la marcada gorja del riu resseguint el seu vessant nord sempre uns 20-30 metres per sobre de la llera del riu (estètic i divertit) i quan la gorja s’obre connectem amb les traces de baixada de la 'normal' del Puigmal.

Les nostres traces al primer tram del descens

Baixant directes a la part superior (S3). Més avall el cingle ens barrarà el pas

El Martí passa com un llam davant meu. Al fons el Puigmal de Lló

Part baixa del descens abans d'empalmar amb la ruta normal del Puigmal de Lló (S3-S2)

Ha estat genial: una ascensió variada i divertida i un descens formidable resseguint una interessant i oblidada línia. Un petit tresor.

Que en vinguin més com aquesta.

Martí & Martí

dimarts, 18 de febrer del 2025

Tuc deth Miei (2258m) i Cap des Closos ( 2418m) des de Pla Beret

Dimarts, 18 de febrer de 2025

Introducció

Bon temps, condicions primaverals i neu suficient en alçada. Aquest era el plantejament d’aquesta nova visita a la vall.

I a grans trets això és el que hem trobat. Les temperatures relativament altes, el ja potent sol de febrer i bastants dies sense nevades importants han configurat aquest escenari que hem sabut aprofitar.

Descripció

Surto amb els esquis de l’aparcament de Pla Beret sobre les 9 i mitja. Una bona hora, doncs fa una estoneta que el sol ha començat a tractar ja l’àmplia cara sud del Tuc deth Miei.

Les pells s’adhereixen bé al pendent i puc traçar l’itinerari de pujada de forma àgil i segura.

Sense entrebancs arribo al cim del Tuc deth Miei i finalment al Cap des Closos. He notat que la millor neu avui és l’orientada al sol, així que m’oblido de la meva idea inicial de baixar la cara nord.

Trec pells i emprenc un descens ràpid i divertit sobre neu cremeta resseguint l’arriu de Barlongueta fins un replanet a la cota 2085 m. Allà poso pells per tornar a pujar per segona vegada el Tuc deth Miei.

Des d’aquest cim només em queda un segon memorable i ràpid descens sobre neu primavera fins el cotxe.