12 de març de 2026
Introducció
De vegades cal arriscar-se una mica i sortir de casa malgrat les condicions de la neu o la meteo siguin incertes. No sempre les cartes estàn posades boca amunt sobre la taula i normalment aquestes jornades requereixen experiència, flexibilitat i adaptabilitat sobre el terreny per extreure de la sortida el millor que la muntanya pot oferir en aquell moment.
Aquesta ha estat una d'aquestes jornades i és veritat que aquest tipus de sortides tant et poden fer maleïr de valent i desitjar acabar-les el millor possible com et poden acabar regalant unes condicions que no havies ni pogut imaginar.
Aquesta vegada hem tingut sort.
Dades pràctiques
Desnivell: 1000 m
Recorregut: 10 km
Dificultat: S2
Horari: 4 h 20 minuts
Descripció
FEU CLICK AQUÍ PER VEURE EL VIDEO DE LA SORTIDA
Sota un cel ben tapat surto amb els esquís posats de l'estació del carrilet mentre tota la incertesa del vent i l'estat de la neu va donant voltes dins del meu cervell.
Si el temps s'acaba arreglant, tinc ganes de fer avui una bona volta però no hi confio massa.
Deixo enrera la pista d'esquí i enfilo el camí del Finestrelles resseguint la gorja del riu. A mida que em vaig endinsant en aquesta gorja la neu es va tornant més i més glaçada fins el punt que impedeix avui remuntar amb esquís un vessant tant dret com aquest.
Canvi de plans. Calço grampons i surto de la gorja remuntant el seu marge dret i gelat fins empalmar amb la clàssica ruta del Puigmal on torno a calçar els esquis. La intenció ara és ascendir el Pic del Segre remuntant la coma de l'embut.
Una mica més amunt, amb el canvi d'orientació i el guany d'alçada, la neu va millorant i des de poc abans del forat de l'embut una bona capa de neu pols cobreix ja tot aquest vessant. Genial, no m'esperava aquestes condicions.
 |
| Enfilant el forat de l'embut |
 |
| A la part mitja de la pujada |
 |
| El Petit Pic del Segre apareix al darrera del llom |
 |
| L'Alpí Petit Pic del Segre al fons de la vall |
Per sort el dia es va obrint progressivament i quan m'apropo al pluviòmetre (uns 2400 m) tombo a la dreta rumb al proper Pic del Segre.
A poc de desviar-me, el meu recorregut va canviant a orientació sud i cada vegada la neu és torna més crosta. Cachis la mar. M'aturo per prendre una decisió i decideixo posar rumb al Cim de l'Ortigar, molt més ben orientat i que ja m'ha estat temptant amb la seva bella cara nord mentre remuntava la vall.
 |
| El temptador vessant nord del Cim de l'Ortigar |
A mida que guanyo alçada un vent fort i glaçat em va engolint cada vegada més.
 | ||
L'estètica cornisa que recorre tot el vessant nord del Cim de l'Ortigar
|
 |
| Visió al Sud des del cim |
 |
| Els Skis dalt del cim i al darrera el Pic del Segre |
Arribo al cim i amb aquest vent veig que és impossible aturar-me, així que baixo uns metres pel seu vessant sud on ja una mica més protegit, trec les pells i em preparo per la primera baixada. Aquest vessant condueix directament fins la collada de Fontalba i aparentment sembla magnífic i perfectament innivat.
M'hi llenço decidit però des del primer viratge una neu crosta indecent m'avisa del que m'espera. Baixo tossut encara un centenar de metres de desnivell en aquestes condicions i finalment claudico.
Aquí el vent ha cedit bastant, així que menjo una mica, poso pells i remonto penosament altra vegada cap al cim amb la cua entre les cames.
Bé, almenys em queda avui el descens del vessant nord del cim, que avui presenta un aspecte inmillorable i m'espera totalment inmaculat.
M'equipo com puc enmig del vent glaçat i inspecciono el terreny: La cornisa cimera que defensa tot el vessant nord del cim resulta ser tant estètica com poc pràctica, doncs m'impedeix abordar la cara nord directament des del cim.
Per sort, una vintena de metres més avall, descobreixo un punt dèbil de la cornisa. És un pas molt dret pero factible que aprofito per saltar a la cara nord i iniciar el formidable descens sobre aquesta neu pols.
Molt més avall, passat el forat de l'embut, l'acció del sol ha transformat la neu gelada del matí en una fàcil i divertida neu primavera que em porta directament a l'estació del carrilet de Núria, on arribo amb un somriure d'orella a orella.
Xavier
.jpg)
