CECMO ALPÍ: ESQUI DE MUNTANYA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESQUI DE MUNTANYA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de gener del 2026

Silenci blanc als Alps de Berchtesgaden

Recorregut: 14 km

Desnivell: 1200 m

Orientació: NE - E

Dificultat: S2

Horari: 5 h (inclosa la parada a menjar)

Material necessari: Cap

DESCRIPCIÓ

El llac Königsee després de la nevada del dissabte a la nit ® Pol Puig Collderram

Berchtesgaden és una zona extremadament bonica d’Alemanya que es troba a tocar de Salzburg. Les nevades dels últims dies, si ha de sumar la de dissabte a la nit que ha estat constant i generosa deixant els Alps de Berchtesgaden preciosos. No perdem l’ocasió i decidim anar-hi.

L’excel.lent innivació ens permet iniciar la sortida des de l’aparcament del Königsee. Aquest llac alpí d’origen glacial és un dels llacs més nets d’Europa i es troba envoltat de parets molt verticals amb el massis del Watzmann que domina.

Gairebé impossible trobar millors condicions ® Pol Puig Collderram

L'Stefan iniciat la primera pujada del dia ® Pol Puig Collderra

L’ascens comença seguint el sender d’estiu núm. 493 (Hochbahnweg), que s’enfila progressivament pel bosc amb bones vistes sobre el llac Königssee. El camí és llarg però constant, i permet guanyar alçada de manera eficient fins arribar a la Königsbachalm.

Des d’aquí es continua seguint les indicacions cap al Schneibsteinhaus pel sender 498. Un cop superada la zona de la Bärenwand, encara queden aproximadament 2 km fins al refugi. Aquest tram ja es mou en terreny més obert i alpí.

Tot el grup menjant quelcom amb els primers raigs de sol

Alps de Berchtesdaden ® Pol Puig Collderram

Les condicions de innivació eren molt bones malgrat la falta de base ® Pol Puig Collderram

Des del Schneibsteinhaus, en pocs minuts s’arriba al Carl-von-Stahlhaus (1.736 m), refugi obert gairebé tot l’any (excepte el 24 de desembre), punt ideal per fer una pausa i tastar un dels seus exquisits plats. Aquest és un dels refugis històrics dels Alps de Berchtesgaden. Va ser construït a finals del S. XIX i es troba a la frontera entre Baviera i Salzburg.

Camí de Carl-von-Stahlhaus ® Pol Puig Collderram

El descens es realitza en terreny obert, sense neu artificial ni pistes trepitjades, aprofitant les pales naturals fins a connectar de nou amb la part baixa i retornar al punt d’inici.

La Judit en plan baixada. No vam ser els únics! ® Pol Puig Collderram

Vistes espectaculars durant el descens de Berchtesgaden ® Pol Puig Collderram

Una ruta molt recomanable en un dia amb aquestes condicions per la bellesa de l’entorn. El Parc Nacional de Berchtesgaden és un lloc de somni. Aquesta zona ja va ser visitada al Gener del 2008 pel nostra amic Xavi Martí i més integrants del CEG Esquí. Podeu recuperar la seva estada en aquesta entrada al blog. També us recomanem altres sortides a la zona com el Watzmannkind or Hoher Göll que hem pogut esquiar en hiverns anteriors i es troben a la mateixa zona.

Tina, Friedl, Stefan, Judit, Deidre, Pere i Pol

Sortida de Sol al Zwölferhorn

Recorregut: 8,31km

Desnivell: 919m

Orientació; Nord - NordOest

Dificultat: S2

Horari: 2h 20min

Material necessari: Cap

DESCRIPCIÓ

Salzkammergut es desperta després duna bona nevada ® Pol Puig Collderram

Un dels privilegis de viure al Salzkammergut és poder fer un cim un dilluns a primera hora abans d’anar a treballar. Aquest hivern s’ha fet esperar, però després de l’última nevada s’han donat les condicions perfectes per pujar al Zwölferhorn (1.522m) des de Sankt Gilgen sense haver de caminar ni un sol metre. La mala notícia ha estat la pluja que va arribar només 24 hores després i que ha malmès considerablement l’estat de la neu.

Primer tram de pujada un cop superat el bosc ® Pol Puig Collderram

Ens trobem amb en Mike a les 6.20 h per iniciar una pujada que comença en una petita pista d’esquí, d’uns 200 metres de llarg com a màxim, que funciona sense neu artificial. Poques vegades pot obrir, però quan ho fa és un lloc ideal, especialment perquè és un espai tranquil i perfecte perquè els nens hi puguin aprendre a esquiar.

De seguida ens endinsem al bosc, on anem progressant sense dificultats fins a la Lärchenhütte i la Sausteigalm. La innivació que trobem és excel·lent, cosa que ens evita patir pels temuts taurons durant la baixada.

La població de Sankt Gilgen es va despertant després d'una nit freda ® Pol Puig Collderram

Un cop arribats aquí, ens queda el Zwölferhorn-Seilbahn just sobre els nostres caps, i iniciem la pujada més pronunciada, amb un desnivell aproximat de 450 metres, que ens portarà fins al cim. Hi arribem sense problemes i amb la sort que avui no bufa el vent.

Dachstein al fons ® Pol Puig Collderram

Des del cim gaudim d’unes vistes espectaculars del Salzkammergut, amb el llac Wolfgangsee, Sankt Gilgen als nostres peus, Strobl al fons, el Schafberg just al davant, i, més lluny, el Dachstein amb la seva glacera.

Cim amb en Mike ® Pol Puig Collderram

Esperant la pròxima nevada per poder tornar a gaudir d'un inici de setmana esquiant.

Mike Schitzhofer, Pol Puig

diumenge, 4 de gener del 2026

Puigmal de retrobament

Recorregut: 14km

Desnivell: 1.084m

Dificultat: S2 - S3 petits trams

Tots al cim del Puigmal

DESCRIPCIÓ

Els astres s’han alineat aquestes festes nadalenques, i no hem pogut desaprofitar l’ocasió per retrobar-nos el 2 de generper gaudir d’un Puigmal molt ben innivat, amb un sol espectacular. Les últimes nevades han deixat un Pirineu amb molt bones condicions hivernals per gaudir de l’esquí de muntanya.

Progressant amb el Puigmal perfectament nevat - Xavi Martí

Malgrat que no hi havia res previst, hem pogut aconseguir material per poder esquiar i així retrobar-nos després de gairebé tres anys sense esquiar els tres junts.

Gaudint de les vistes del Puigmal de Llo i el Pic Petit de Segre - Xavi Martí

El Taga des del cim del Puigmal

El Puigmal des de l’estació d’Err va ser l’escollit per iniciar l’any amb una esquiada amb molt bones condicions de neu i un sol que ens va fer gaudir d’una jornada espectacular. Va ser molt bonic tornar a esquiar amb en Xavi i en Martí, ja que l’última sortida en què havíem coincidit va ser al Casamanya, ara ja fa tres hiverns.

En Xavi gaudint de la neu caiguda al Puigmal

En Martí esquiant en plena baixada

El temps passa, l’amistat perdura, i quina millor manera de posar-nos al dia que amb neu i acabant amb un bon plat combinat!

Xavi, Martí i Pol

divendres, 2 de maig del 2025

Storhaugen (1414 m), sentinella de Storli, Oppdal, Noruega

19 d'abril de 2025

Introducció

Quan es deixa la carretera principal i es comença a remuntar amb el vehicle la vall de Storli, aquest és un dels primers cims que et saluden des de l'esquerra de la vall.

Sense arribar a ser exposat, és més dret que els altres cims que hem fet aquests dies, cosa que podria ser preocupant en cas de risc d'allaus, però donades les presents condicions d'estabilitat, és més aviat un aspecte positiu, doncs la pujada es fa més curta i el descens més divertit, sobretot a la part baixa del mateix, on cal traçar els girs sortejant els arbres amb una sèrie de precisos girs per tal de no acabar abraçats a qualsevol bedoll.

En resum, un cim de proporcions contingudes que ens ha regalat un bon comiat a aquests dies d'activitat.

Una mala notícia

Quan estava preparant aquestes línies m'ha arribat la notícia de la mort, a causa d'un accident de muntanya, de l'Anna Mesalles, antiga companya del Centre Excursionista de Gràcia.

L'Anna va desenvolupar una molt extensa activitat d'esquí de muntanya al Pirineu i als Alps, amb sortides de vegades gens senzilles, com per exemple el Pic d'Ouxis a l'Arieja, el relat de la qual em va impressionar bastant en el seu dia, com moltes altres on ella va participar.

Descansa en pau Anna.

Descripció

L'Storhaugen, a sobre mateix del gran plà que ens cal travessar

Un cop travessat el plà, cal seguir una estona la pista d'esquí de fons

I de sobte un regal, una perdiu blanca amagada entre els arbres

Anem guanyant alçada

Una mica més amunt

Com sempre, l'entorn és espectacular

Treient pells dalt de l'ampli cim

Cim !

Contrariament al que sol passar a Noruega, un dia serè on es pot admirar la vista sense presses

I fer les fotos que facin falta

A la llunyania, el conegut Kråkvisstinden

La millor cloenda que podiem esperar per aquests dies intensos que hem tingut la sort de viure.

David, Josep Maria i Xavier

dimecres, 30 d’abril del 2025

Elghøa (1446 m) i Storhornet (1589 m). Una simpàtica travessa a Oppdal, Noruega

18 d'abril de 2025

Introducció

Ja abans d'ahir haviem intentat realitzar aquesta travessa però un fort vent i una pitjor vissibilitat varen fer que reculéssim des de dalt del cim del Storhornet. Dos dies més tard, ja amb la garantia d'una meteo estable, ens decidim a tornar-la a afrontar però fent-la en sentit invers, començant per l'ascensió del Elghøa. Feta d'aquesta manera no et trobes ningú fins arrivar al mateix cim del Storhornet. Aquest cim, malgrat els seus mil metres de desnivell, ha esdevingut una sortida d'esquí de muntanya familiar, on families senceres inclús amb nens relativament petits fan l'ascensió i descens d'aquesta muntanya. Tot un exemple de cultura nòrdica.

La travessa en sí té una llogística fàcil, doncs els dos vehicles que fan falta no queden allunyats més de 4 ó 5 km.

El tram entre els dos cims consisteix en un ampli llom ondulat de 4 km amb extenses vistes a banda i banda. Recorda molt al nostre Plateau de Beille i es poden aplicar tècniques d'esquí de fons per accelerar el ritme si es vol.

La travessa, això sí, s'ha de realitzar amb temps estable. Cal tenir en compte que en cas de ser sorpresos pel mal temps, no existeix més escapatòria que anar al Elghøa o al Storhornet per poder baixar, doncs el vessant Est del llom està defensat constantment per una considerable cornisa i el vessant Oest ens portaria molt lluny del punt de partida.

Descripció

Deixem el vehicle al petit i solitari aparcament al costat d'una casa i amb moltes ganes iniciem aquesta ruta. Calcem els esquís un centenar de metres més enllà gaudint de la fresqueta del matí i d'una tranquilitat absoluta. Aquesta nit, una vegada més, ha fet una lleugera nevada i ja més amunt una capa de neu fresca ens facilita de gran manera el lliscar dels esquís. Ha estat una sort, doncs el llom que uneix els dos cims és llarg i lliscar sobre aquesta capa de neu pols és més fàcil.

Calcem els esquís ben aprop del vehicle

Més amunt ja llisquem sobre neu pols

El cim del Elghøa

Des del cim, ja veiem l'ampli llom que ens portarà al Storhornet

Poso pells després del breu descens del cim

I reprenc la marxa amb el petit descens darrera meu

El Josep Maria s'avança cap el següent cim

I em fa una foto ja no massa lluny del Storhornet

Arrivant al cim amb tots els noruegs esplaiant-se dalt de tot

El cim és molt ampli i és fàcil tenir un racó tranquil per descansar una mica

Mirada des del cim cap a Oppdal

I ja només ens queda l'agradable i ràpid descens que ens portarà sobre una bona neu a pocs metres del segon vehicle

Ha estat un matí ben aprofitat

David, Josep Maria i Xavier

dissabte, 26 d’abril del 2025

Kråkvasstinden (1699 m), punt culminant de la vall de Storli (Oppdal, Noruega)

14 d'abril de 2025

Introducció

El pronòstic de temps per al dia d'avui marcava un dia serè i sense vent. Condicions molt desitjables per afrontar una sortida ja relativament llarga com aquesta, així que ens decidim per realitzar avui la sortida més llarga de la nostra estada a Oppdal.

A més a més del recorregut i desnivell ja importants, els dos primers kilòmetres de l'itinerari transiten sobre una pista forestal sense guanyar cap desnivell i s'ha de tornar a recórrer en sentit invers a la tornada. Això augmenta el temps necessari per realitzar aquest itinerari.

Ens tornem a trobar aquí un recorregut entretingut. Primer cal recórrer la pista forestal (2 km) i a continuació cal superar un bosquet relativament dret. A la sortida d'aquest, el terreny s'ajeu una mica i cal estar atent per creuar a l'altra vessant de la vall (cota 875 m) abans que el fons de la vall es vagi engorjant més amunt.

Un cop creuat el fons de la vall, cal anar remuntant seguint la llògica del terreny i poc a poc anem deixant a la nostra dreta l'escarpada cara NE del cim fins una collada a la cota 1470 m. A partir d'aquí cal resseguir el llom cimer, una mica estret i dret primer i més planer i ampli després fins el plateau final del cim del Kråkvasstinden.

Una vegada més, el descens amb esquís d'aquest cim és d'aquells que deixa un bon record (S2).

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 20 km

Dificultat: S2

Horari: nosaltres varem emprar unes 7 hores. a un ritme molt tranquil

Descripció

Sortim del petit aparcament a l'inici de la ruta amb moltes ganes, doncs sabem que la ruta serà llarga.

Més amunt, a partir de la cota 800 metres, es va notant progressivament la nevadeta que ha fet durant la passada nit i progressem ja sobre una capa de neu pols que es fa cada vegada més gruixuda a mesura que guanyem alçada. Genial. Tant de bò ens passi cada dia això.