Andy, Pau i Peter.
27 maig 2017
Material: 6-8 cargols de gel, friends mitjans i petits i
tascons, 2 piolets, material bàsic de progressió en glacera
Corre finals de maig i aprofitem un viatge a Àustria per
intentar apuntar-nos un dels recorreguts més clàssics dels Alps orientals: el
couloir Pallavicinni al Grossglockner (3798 m), el cim més alt d’Àustria.
El bivac del Grossglockner (Glockner-Biwakschachtel, 3260 m) té fama d’estar sempre ple a aquesta època, forçant un
nit insuportable i a més havent de carregant un pes significatiu l’endemà
couloir amunt (no es torna a passar pel bivac). Així doncs, optem per dormir a
l’aparcament de Franz-Josefs Haus (2370 m) i fer l’activitat amb una sola
jornada. Atenció que la carretera alpina no està oberta a l’hivern i durant el
període d’obertura es tanca al vespre. En aquest cas, una aproximació molt més
llarga des del poble de Heiligenblut am Grossglockner (1250 m) seria
necessària. Informeu-vos-en abans d’anar-hi: https://www.grossglockner.at/gg/de/index
Després d’una dormida infame amb uns llums que no
deixaven d’encendre’s i apagar-se, ens llevem a les 12 i arrenquem sense massa
cerimònies. Per accedir a la glacera Pasterze cal baixar de cop uns 400 m de
desnivell (corriolet i escales) i transitar per un laberint de morrenes enmig
de la fosca, amb algunes fites i curioses piràmides fetes de varilles de ferro
que indiquen el camí. Aquesta glacera (la més gran d’Àustria) està retrocedint
a passos de gegant, i ja res té a veure amb les magnífiques fotografies que
corren per internet, guies i postals. Aquella magnífica massa de gel està ara
coberta de pedra i extremadament fragmentada. Orientar-se no és fàcil i sovint
tornem enrere. En línies generals, cal anar seguint les morrenes pel costat
esquerre (el de sota l’aparcament) de la glacera fins entrar-hi. Just entrar a
la glacera, cal creuar-la en direcció a l’esperó evident (sol haver-hi traces
abundants) que solca l’agrest vessant nord fins al bivac (3260 m). Aquí el
traçat es torna evident, i només ens queda remuntar la pendent nevada fins poc
per sota del bivac, on constatem l’overbooking i gent dormint a fora. Uns 50 m
per sota el bivac, flanquegem a l’esquerra per la glacera fins a l’entrada del
couloir, on ens toquen els primers rajos de sol (aproximació d’unes 5-6 h).
 |
| El couloir des de sota el bivac, d'aquí només queda flanquejar arribar a la sevabase |
 |
| Glockner-Biwakschachtel, 3260 m |
Després de creuar la rimaia sense problemes, transcorrem
uns 100 m per un couloir estret on surt una mica de gel de tant en tant (50º).
Acabat aquest tram, ens trobem a l’esquerra el tronc principal del couloir,
molt més ample, cobert i amb una capa de 20 cm de neu recent ben traçada. No
ens queda clar si l’entrada apropiada hauria d’haver-se fet més a l’esquerra de
per on vam entrar nosaltres. A partir d’aquí, remuntem 400 m força monòtons a
45º que cap al final es van dreçant i percebem clarament el gel sota una capa
de neu cada cop més fina (50º). Cal parar atenció si arribem a aquest punt amb
sol: molta caiguda de pedres de la part alta resultat de la fusió del glaç que
les mantenia al seu lloc. Les pedres es canalitzen per un estrenyiment evident,
cal evitar posar-se “a tir” desencordat, tenim 500 m per sota. Muntem la
primera reunió (al gel) just al principi de l’estrenyiment del couloir.
 |
| A punt de creuar la rimaia |
 |
| Primer tram del couloir, neu i glaç a uns 50º |
 |
| Part ampla del couloir |
 |
| Arribant al punt d'estrenyiment del couloir |
 |
| Vistes des del couloir |
Refiant-nos de ressenyes no tant antigues aquí ens
quedarien força metres de couloir de neu a 50-55º. El que nosaltres ens trobem
és un llarg corredor de gel viu, amb inclinacions que arriben als 65º. Per
tant, és recomanable dur força cargols, material que no teníem en abundància...
ben bé 7 o 8 ens ajudaran a poder escalar tirades una mica més llargues. O
anar-hi més dora en la temporada, tot i que sovint llavors difícilment trobarem
bones condicions de neu... Els temps estan canviant! Escalem 5 llargs
eminentment de gel (al voltant de 120-150 m), muntant reunions al gel o a les
roques dels laterals amb friends i tascons, quan la roca ho permet (sovint molt
trencada). Fem tot aquest tram enmig de la pluja de pedres que cauen de la part
alta, ara inevitables, que no contribueixen massa a escalar tranquil·lament. En
aquest punt s’acaba el gel i veiem un ressalt d’uns 30 m en la línia central
del couloir, per on va el recorregut original. Seguint la nostra intuició (i
unes traces, flanquegem a la dreta, on escalem unes plaques rocoses tombades i
fissurades que ens regalen 2 llargs de roca ben nets i fàcils de protegir (L1:III,
L2: IV-, hi trobem 2 pitons). Un darrer llarg curiós i difícil de protegir
sobre roca i neu ens torna al coll natural de sortida del couloir Pallavicini
(III, 3770 m).
 |
| Aspecte del corredor |
 |
| Escalant en bon gel a la part alta del corredor (50-60º) |
 |
| Escalant les plaques del penúltim llarg (III-IV) |
 |
| Vista de les plaques fissurades que hem escalat |
Des d’aquí només ens queda un tram senzill però aeri de
cresta comú amb la via normal, que ens du al cim amb pocs minuts. La baixada es
fa per l’aresta est, protegida amb llargues estaques de ferro. Al deixar la
cresta, queda una llarga baixada per terreny glaciar ben cobert de neu, atenció
a les esquerdes! Finalment, tornem a creuar la glacera que remuntàvem unes 15
hores abans, desfer el laberint de morrenes i el millor: pujar els 400 m de
desnivell que separen la glacera de l’aparcament.
 |
| L'aresta de baixada |
 |
| La baixada per les campes de neu de l'esquerra, a baix, el Pasterze cobert de pedres. La pujada es fa per la dreta de la glacera que es veu sota la cara nord. |
Bibliografia:
A. Jentzsch-Rabl
& A. Jentzsch (nova edició 2016). Firn- und Eisklettern in den Ostalpen.
Alpinverlag.
Cartografia:
Kompass: Glocknergruppe
NP Hohe Tauern Nr. 39
ÖK 153 Großglockner
AV-Karte Nr. 40 Glocknergruppe
ÖK 153 Großglockner
AV-Karte Nr. 40 Glocknergruppe
http://www.austrianmap.at