28 i 29 de desembre de 2023
Introducció
Abruptes son quasi tots els vessants del massís de Vinhamala o Vignemale si ho preferiu d'aquesta manera.
Un terreny de joc exigent, tant a l’estiu amb les seves llargues i compromeses vies sobre roca de vegades delicada, com a l’hivern amb els seus fascinants corredors de neu i glaç.
El vessant Sud-oest de la muntanya no és una excepció. S’eleva molts metres de desnivell sobre la vall del riu Ara i promet aventures llargues i exigents en cadascún dels seus racons.
Després de recórrer els diferents vessants de la muntanya al llarg dels anys, mai m’havia fixat en aquesta part de la muntanya una mica oblidada per els alpinistes. Potser per la seva reputació, doncs el sol toca aviat i cal respectar escrupulosament l'horari de la sortida per tal que les condicions de la neu es mantinguin estables.
I va ser per casualitat que ja fa anys em vaig trobar amb la descripció d’aquest corredor sud-oest: una línia lògica, molt més directa que la via normal de la Moscowa i certament més difícil.
Amb el temps he anat posposant aquesta sortida amb altres compromisos, la pandèmia, una feixuga lesió … etc, però no podia tancar la meva relació particular amb el Vignemale sense viure aquesta aventura.
Aquí al Pirineu, aquestes darreres setmanes un potent anticicló ha anat configurant lentament unes bones condicions per a practicar l’alpinisme, que no l’esquí. La neu ha anat endurint amb els cicles de gel-desgel fins estar al punt, com un bon vi que necessita el seu temps de criança.
Parlem la setmana passada en Josep Maria i jo i decidim apuntar en aquest sentit per fi. En Joan Carles, es troba aquests dies per aquí i s’uneix al projecte … i els darrers dies els virus fan acte de presència i ens generen bastanta incertesa. Que més pot anar malament ?
Però per sort, el 27 de desembre miraculosament sembla que està tot controlat i posem rumb a Ordesa. S'esperen dies freds d'hivern i sense sol, cosa que em dona la tranquilitat de saber que l'astre rei no deteriorarà les condicions del meu estimat gel.
Alea jacta est.
Dades pràctiques
La dificultat actual del corredor és superior a les anotacions que descriuen algunes guies i algún prestigiós blog a Internet.
Les generoses nevades de fins fa uns anys tenien un efecte nivellador sobre el terreny: suavitzaven els ressalts i grans gruixos de neu s’acumulaven sobretot a la base del corredor.
Tot això ha canviat: els gruixos de neu actuals més febles ‘còpien’ el pendent del substracte rocós subjacent sense suavitzar-lo.
En el cas del nostre corredor això es fa més evident sobretot a la seva part baixa: ara cal escalar un llarg i dret pendent tallat per dos petites rimaies per arribar pròpiament a l’inici de la canal, la qual tantmateix reflecteix també el pendent de la paret de la dreta, força inclinada.
Una morfologia més exigent en definitiva, que va posar a prova la nostra tècnica i que vàrem saber gestionar sobre el terreny.
Desnivell : 500 m en l’aproximació a la cabana de Cerbillona el dia anterior
1450 m en l’ascensió al pic de Cerbillona
Recorregut : 9 km en l’aproximació a la cabana de Cerbillona el dia anterior
16,8 km en total el segon dia
Horari : 12 hores en moviment el segon dia
Dificultats :
Es tracta d’un vessant molt dret. Des de que calcem grampons (avui a 2400 m) ens movem sobre els 30 graus d’inclinació i sol estar bastant gelat, pel que la concentració s’ha de mantenir tota la pujada i, si la neu no transforma, tota la baixada també.
A 2730 m trobem l’únic lloc realment pla de tota la sortida, en un petit circ sota l’anomenada Marmolera i l’entrada al corredor de la Moscowa a l’esquerra.
De 2730 m a 2950 m cal superar l’anomenat corredor de la Moscowa. Es va redreçant de 35 fins a 40 graus.
De 2950 m fins a 3100 m cal superar les dificultats principals:
Primer un llarg i dret ressalt a 60 graus amb dos petites rimaies fins la base del corredor pròpiament, que tomba a l’esquerra.
El propi corredor, que té una tònica de 50 graus.
De 3100 metres fins el cim cal superar primer una pala a 40 graus fins el coll de Lady Lister. Des d’aquí un escènic i bastant estret tram de neu ens porta al nostre objectiu.
Baixada: amb molta cura desgrimpant per el mateix lloc.
És una bona ascensió per fer sense cordes si es té el nivell adequat. A més a més, em vaig adonar que la paret dreta del corredor, la que queda més a mà, presenta una roca mediocre i poc adequada per colocar assegurances. Caldria doncs recórrer a estaques o dead-man per protegir el corredor.
Descripció
 |
| Prenent un cafè a Torla abans de pujar |
 |
| Tot l’equip a San Nicolàs de Bujaruelo |
 |
| La nit ha estat freda i l’entorn és de postal |
 |
| I prosseguim sobre aquesta plana ben gebrada |
 |
| La pista que porta a la cabana de pastores |
 |
| Una de les poques estones que vàrem tenir sol en tota la sortida |
Després d'una hora i quart arribem a la cabana de pastores (1580 m)
 |
| El nostre objectiu des de la cabana a 1580 metres |
 |
| Amb el zoom, la nostra via |
 |
| Un còmode i llarg camí ens porta a la cabana de Cerbillona |
 |
| Una mica més amunt |
 |
| En Josep Maria i el Joan Carles arribant a la cabana |
 |
| Ja hi som tots |
 |
| Confortable, amb espai per a unes 6 persones i aigua aprop |
 |
| I ha sortit molt bé de preu |
 |
| A 2400 metres enmig de les restes d’una allau |
 |
| Uff! Quina emoció! |
 |
| En JC acabant de travessar una antiga allau |
 |
| Ens acomiadem d’en JM i seguim |
 |
| Continuem per tot un seguit de rampes inacabables |
 |
| En JC arribant a l’únic replà de la jornada. Un amfiteatre a 2730 metres |
 |
| Una mica més amunt. Entrada al corredor de la Moscowa |
 |
| Des del replà el paisatge hivernal és tot un espectacle |
 |
| En JC sortint del corredor i arribant a l’inici de les dificultats |
 |
| La dreta i gelada rampa d’entrada al corredor |
 |
| En JC iniciant l’atac |
 |
| Més amunt, ja a l’entrada del corredor, en JC en plena feina. 60 graus |
 |
| Des del mateix punt, mirada amunt |
El corredor pròpiament presenta un pendent continu d’uns 50 graus i en tot moment està força glaçat.
Quan porto uns dos terços del mateix començo a no notar els dits dels peus, que estan força freds, pel que decideixo augmentar el ritme per generar calor amb l’exercici. Començo a deixar en JC una mica enrere.
I sembla que funciona. Quan soc a tocar del coll de Lady Lister ja he restablert la circulació malgrat el fort vent que ens envolta des de la sortida del corredor. Segons el meteoblue marcava uns 40 km/h i uns -7 graus Celsius al cim. No sembla que s’hagin equivocat de gaire.
I així, després d’una breu i maca aresta de neu em trobo dalt del cim. Victòria tensa pensant en la desgrimpada que ens espera.
El vent i el fred son insuportables i no trobo aquí dalt cap recer, així que em torno cap el coll a esperar en JC, que el veig acabant la pala d’accés al coll.
Baixo i prop del coll trobo un racó rocós mig protegit en el vessant d’Ossoue. En pocs minuts arriba en JC , em deixa el seu plomes i li guardo la motxilla mentre ell puja i baixa del cim. Ens acomiadem i passo l’estona movent els dits dels peus i em poso unes manoples més calentes.
Després d’uns minuts que s’em fan eterns apareix en JC ben content amb el cim a la butxaca. Em comenta que abans ha fet els darrers metres de la sortida del corredor una mica més a la dreta que jo i que la neu no estava tant dura allà. Decidim desgrimpar aquesta variant doncs.
Fem la baixada de la pala cimera i encetem junts la baixada del corredor.
L’ambient és molt vertical i més a la baixada, que tens la mirada dirigida cap a l’estimball.
La ‘seva’ variant resulta ser encara més dreta que la ‘meva’ i sí, realment tenia molt ambient. Em va agradar força malgrat la concentració intensa que estàvem aplicant.
Quasi al final del corredor m’avanço una mica, m’aturo per relaxar els bessons i encaro el ressalt final més a l’esquerra (en sentit de baixada) per veure si el pendent no és tant dret com a la pujada i … bingo! les rimaies eren més estretes i el pendent potser més suau, uns 55 graus o així.
Arribat a la base del ressalt trec per fi la càmara i puc fer algunes fotografies .
Buf ! Ha estat tot un festival de tècniques de progressió. Una digna manera de pujar i baixar la part final d’aquesta gran muntanya. Vaig resseguint la progressió d’en JC i li faig algunes fotos.
En Joan Carles progressa amb el seu ritme tranquil i molt segur. Evoluciona amb estil i veure’l moure’s dona confiança.
En pocs minuts ens reunim altra vegada i prosseguim avall. El corredor de la Moscowa, força més fàcil (40 graus i després 35 graus) està força gelat i no ens podem relaxar encara.
El resolem amb piolet-bastó i grampons amb tècnica de 10 puntes (pied a plat), la qual ens va molt bé per relaxar els nostres pobres bessons.
Cim! Molt content. Satisfacció tensa pensant en la baixada.
| Cim ! |
 |
| En JC al cim una estona més tard |
 |
| Uau ! La nord del Tallòn i el Perdut des del cim |
 |
| El Pic du Clot de la Hount i la Pique Longue a tocar |
 |
| Ja de baixada, a mig corredor m’avanço i espero al JC al peu de les dificultats |
 |
| En JC, aplicant una bona tècnica en aquesta gelada desgrimpada (55 graus) |
 |
| Ara li cal baixar flanquejant cap a mi per aquest bell pendent (55 graus) |
 |
| Més avall hem sortit ja del corredor de la Moscowa. L’ambient hivernal és fascinant |
 |
| En el mateix punt mirant amunt. Les dificultats majors ja s’han acabat |
 |
| En JC baixant. Darrera seu l’entrada al corredor de la Moscowa |
 |
| En Josep Maria ens ha anat seguint amb el Tele i ens fa aquesta foto quan som a uns 2600 metres |
 |
| Amb pena de deixar aquest entorn màgic i molt cansat deixo enrere la cabana |
 |
| Tal i com s’ha d’acabar una aventura. Al voltant d’una taula entre amics |
