diumenge, 5 de maig de 2019

Diente de Alba (3136 m). Allà on les Maladetes troben la calma

04/05/2019

Desnivell: 1450 m
Dificultats:
Curta grimpada PD en mixte des del collet fins el cim
Esquí: S4 i S3 en la pala somital (45º).  S3 en el segon tub de paderna, la resta S2

Interessant i directe itinerari amb una canal final  i una grimpada que rematen amb un cert aire d'alpinisme aquesta ascensió. Descens variat i interessant, no sempre fàcil. 

El Diente de Alba és un cim amb caràcter que queda amagat entre altres muntanyes més conegudes. La part final de la seva ascensió, es faci per on es faci, té un cert component tècnic i tot plegat fa que sigui un cim poc concorregut. De fet no he coincidit mai amb cap altre muntanyenc totes les vegades que he tingut la sort de pujar-lo. 

I aquesta vegada no va ser una excepció: vàrem ser els únics que el vàrem ascendir dissabte i poguérem obrir les nostres traces en la neu verge metres i metres fins molt avall, en el punt on conflueixen varis itineraris, poc abans de  la part superior del segon tub de Paderna.



Descripció

Ring ... Ring ... Ring ! Són les cinc de la matinada als porxos del pla de Senarta i el despertador ens recorda que alguna cosa haurem de fer ... i no precisament estar-nos calentons dins del sac.

Ens ha portat fins aquí la promesa d'unes temperatures baixes i un front fred que devia cobrir amb generositat tot el Pirineu i això va fer que ens costés poc fer totes les tasques habituals en aquests casos: vestir-nos, plegar el sac, preparar el cafè, etc.

Quan arribem a Llanos del Hospital, efectivament una fina capa de neu cobreix el terreny però  el dia es lleva molt tapat.

Ens posem en marxa a les 7 del matí i calcem els esquís a la mateixa vora de la pista, uns pocs centenars de metres passats els Llanos i passat també el primer tub de Paderna, que no es veu en condicions. 

Poc abans d'afrontar el segon tub de Paderna sento que em criden per el meu nom: és el Roger Fàbregues i el seu company, als quals vàrem conéixer al peu del Geitgaljetind a les illes Lofoten el mes passat. Quina casualitat !. Ells també s'han llevat aviat per anar a pujar una de les puntes menys conegudes de les Maladetes. Ens acomiadem definitivament a la part superior del tub i seguim el nostre camí.

Quan per fi arribem al peu de la cara NE del nostre cim, el sol s'ha imposat als núvols i per sort el dia es manté considerablement fred per a un mes de maig. Aquesta cara NE, bastant dreta (45º), no sol estar en condicions, però avui mostra la seva 'cara' més amable: està recoberta d'un pam de neu pols sobre una base més dura i es veu força estable. 

En fraccions de segon abandonem el projecte inicial de pujar el collador superior de Alba i donar la volta per la cara sud. Dit i fet, ataquem directament la cara NE i comencem fent llaçades que es van fent cada vegades més penoses i acabem pujant amb els esquís a l'esquena fins un petit coll prop del cim.

En el coll bufa un vent glaçat que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Ja des d'aquí arribem al cim fent una divertida grimpada (PD) amb grampons i piolet.

Iniciem el descens amb el regal inesperat de la cara NE del cim (45º) i continuem amb una llarga successió de pales i valletes sempre sobre aquesta neu pols recent que es va mantenir suelta durant tot el dia. Una mica abans d'arribar al segon tub de Paderna , la neu pols cedeix pas a una neu primavera molt tractable, cosa que agraïm, doncs el tub estaba bastant dur aquest matí.



Aspecte de los Llanos a les 6.40 de la matinada

Segon Tub de Paderna. Toca pujar a peu

En plena feina en el tub

El dia es va aclarint







El Martí rient-se de ves-a-saber-què

I seguim !




Escollint la nostra traça en aquests racons immensos

Per fi comença a aparéixer el cim darrera d'aquest ressalt


Comencem a traçar diagonals en la petita cara NE del Diente de Alba

Aviat toca posar-se els esquís a l'esquena

El coll. Toca abrigar-se i posar-se els grampons

El Miguel acaba de superar el ressalt del coll amb el seu bon estil


Cim !

Posets al darrere nostre

Des del cim observem el Pic Sayó

El Pol s'atura a mitja baixada i observa la pala que acaba de petar

En plena acció


El Bernat passa com un llamp al costat del Pol

En el mateix punt, el Martí uns minuts més tard


El Pol arriba al punt de retrobament

Tallem la nostra traça de pujada. Al darrera el Diente de Alba
El Miguel una mica més a la dreta

Més avall seguim gaudint d'aquesta neu pols inesperada





 Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier