dilluns, 22 d’abril de 2019

Pic Gourdon (3.034m) desde Refugi Espingo


Setmana Santa al Refugi d'Espingo 

Refugi Espingo
Les vistes des del Refugi d'Espingo © Pol Puig Collderram

 Cada Setmana Santa es una nova oportunitat per descobrir alguna racó desconegut dels nostres estimats Pirineus. Després de mirar mapes i consultar-ho amb en Xavi, decidim apostar per la zona de Bagnères-de-Luchon. L’estiu passat vaig tenir l’oportunitat de creuar-la amb bicicleta amb en Sergio de Conunparderuedas mentre creuàvem els Pirineus en bicicleta i caminant. Aquesta zona del Pirineu va cridar l’atenció quan vaig arribar al cim del Pic d’Hourgade. Les vistes eren impressionants i captivadores. Pic feréstecs arreu, crestes estètiques i vall immenses.  No vaig tenir cap dubte de que alguna escapada hivernal faria ben aviat.


 Mapa en mà, veiem que el Refugi d’Espingo potser un bon camp base. La cerca de ressenyes i informació per internet ens ho confima. Des d’aquest refugi hi ha múltiples oportunitats per l’esquí de muntanya. Pic de Spijeoles (3.065m), Pic Gourdon (3.034m), Pic d’Hourgade (2.964m) o el Perdiguero (3.222m). Necesitariem una setmana de bon temps per acabar-nos aquesta zona.

Amb l’objectiu decidit, vam posar-nos a enllestir tota la logística per poder gaudir d’una setmana santa en aquesta vall dels Pirineus. Aquesta vegada seriem tres membres del CECMO Alpí, en Martí, el Miguel i jo mateix, en Pol.


Dijous

El Col du Porthilon és molt bon lloc per dormir-hi amb tenda © Pol Puig Collderram

 A dos quarts de 7 de la tarda vam sortir de Caldes de Montbui en direcció al Pirineu. La nostra planificació era dormir pel camí i així poder començar la ruta cap al Refugi d’Espingo ben d’hora i descansats.

El Col du Porthilon va ser la zona escollida per dormir. Aquesta carretera ofereix múltiples zones on poder plantar la tenda i passar-hi la nit tranquil·lament perquè és poc transitada. Just abans d’arribar a la part més alta, vam trobar un lloc ben pla on fer-hi nit.  

Divendres

Inici de la caminada de Granges d'Astau © Pol Puig Collderram

 Després de matinar i fer un cafè al majestuós però desèrtic poble de Bagnères-de-Luchon, vam fer els últims quilometres en cotxe fins a les Granjes d’Astau ( 1139m), punt inicial de la nostra ruta.

Des d’aquell indret, es tracta de seguir el GR10 fins  al Llac d´Oô (1507m) i al Col d’Espingo (1967m). La ruta no té cap complicació tècnica perquè es camina per una pista fins al majestuós Lac d´Oô.

Lac D'oo
En Miguel amb el Lac d'Oô © Pol Puig Collderram

A la part alta del Lac d'Oô © Pol Puig Collderram
 Aquest indret impacta per la seva grandiositat, les muntanyes que l’envolten i la puresa de la seva aigua. Sense cap mena de dubte, una zona per visitar-la en qualsevol moment de l’any.


Les muntanyes que envolten el Lac d'Oô  © Pol Puig Collderram

Un cop al Lac d´Oô toca vorejar-lo per guanyar alçada. Aquest és un dels punts crítics en ple hivern perquè és una zona amb molt perfil d’allaus. De fet, és quelcom que s’ observa a simple vista perquè les grans pendents d’herba que baixen del Cap Bassiéret ( 2296m) sense cap arbre, no deixen cap dubte.

Creuant una allau camí del Coll d'Espingo. A partir d'aquí, es pot progressar sense esquís però és feixuc © Pol Puig Collderram

Cap a 1700m comencem a trobar neu. Encara no calcem esquís perquè son restes d’alguna allau i podem caminar-hi sense necessitat de grampons. Els últims metres per arribar al Col d’Espingo ( 1967m) es on ens calcem els esquís. Son 100m D+, però la neu està tova i és molt incòmode caminar. A més, ja comencem a estar cansats de carregar els esquís.

Últims metres abans d'arribar al Coll d'Espingo. © Pol Puig Collderram


Després de 6,25km i 830m D+ arribem al Refuge d’Espingo (1,967m). La zona d’hivern consta de 15 llits amb mantes a la part superior, i un menjador amb taula i cadires a l’inferior. L’aigua s’ha d’anar a buscar al riu que es troba a 5 min caminant.

Sortint des del Refugi d'Espingo © Pol Puig Collderram

El Lac Saussat i el Cirque d'Espingo © Pol Puig Collderram

En Miguel corprès per la bellesa d'aquest indret del Pirineu © Pol Puig Collderram

En Martí Maspons gaudint de la neu primavera. Darrera seu, el Cap de Hounts-Secs ( zona molt allavosa) © Pol Puig Collderram

En Miguel esquiant i darrera seu el Petit Quayrat ( 2.847m)

En Pol Gaudint de la baixada amb neu privamera © Miguel del Castillo


En Miguel amb el Petit Quayrat de fons © Pol Puig Collderram

Un cops instal·lats, decidim anar a investigar la ruta que volem seguir l’endemà tot aprofitant el sol que brilla amb força. Trempagem com podem el Lac de Saussat que ha començat el desglaç i arribem als peus del impactant Cirque d’Espingo. Allà avaluem la ruta a seguir per dissabte i diumenge.

Fem alguna baixadeta amb neu primavera pesada, i tornem al refugi on gaudim d’una tarda assoleiada tot mirant el mapa i prenent el sol.

Vistes de la val d'Arrouge que porta al Pic d'Hourgade © Pol Puig Collderram

Panoràmica del Refugi d'Espingo i el Cirque d'Espingo © Pol Puig Collderram

El Pic d'Hourgade per la Val d'Arrouge quedarà pendent per una altra sortida © Pol Puig Collderram


Dissabte

A les 8 del matí puntuals iniciem la sortida amb la idea de fer el Pic des Spijeoles o el Pic Gourdon. El dia s’ha llevat molt clar, però ràpidament ha pujat una boira que ens complica la sortida.

En Pol progressant per sobre el Cirque d'Espingo © Miguel del Castillo

Un cop arribem al Cirque d’Espingo, trobem el camí de pujada sense cap problema. La xafogor fa acte de presencia metre anem guanyant metres fins a 2700m. Allà, podem veure per primera vegada el Lac Glace i una zona del Pirineu plagada de cims de 3000m. impactants.

En Martí progressant cap a la pala summital del Pic Gourdon (3.034m) © Pol Puig Collderram

En Miguel admirant les muntanyes que ens envolten. Quina cresta! © Pol Puig Collderram

La boira ens permet veure el Pico Perdiguero (3.222m) © Pol Puig Collderram
El sol ens permet analitzar una part de la pujada al Spijeoles, però no acabem de decidir-nos com atacar-lo. Per tant, provem sort al Pic Gourdon que aconseguim coronar sobre les 13h.



En Miguel al cim © Pol Puig Collderram

En Pol dalt del Pico Gourdon © Miguel del Castillo

La boira s'acaba obrint i ens permet gaudir de les vistes de la baixada © Pol Puig Collderram


En aquell moment, comencem una llarga i divertida baixada. La neu està pesada però és pot esquiar bé. El primer descens els fem en grup per no perdre’ns per culpa de la boira. Després de 300m, el sol guanya la batalla i ja podem gaudir de la baixada amb més llibertat.

Quan tornem a tenir vistes del refugi, veiem que s’acosta pluja. Arribem al refugi on ens trobem amb dos esquiadors de Toulouse que venen d’intentar el Pic d’Hourgade ( un dels nostres objectius per diumenge), però no han pogut fer cim per una allau que hi ha a la última pala.

Al voltant de les 6 de la tarda, comença a ploure amb força.

Diumenge

Ben tapats abans de començar la baixada © Miguel del Castillo

Ens despertem a les 7am i segueix plovent. Per tant, esmorzem i comencem el camí de baixada cap al cotxe. La neu estarà humida fins molt amunt i no paga la pena esquiar-hi. Els companys francesos prenen la mateixa decisió. A més, el refugi no té llar de foc ni estufa i tenim tot el material moll.

Sota una fina pluja, comencem al descens cap a les Granges d’Astau. D’allà, ens dirigim a Bagnères-de-Luchon on decidim relaxar-nos al Vaporarium. Aquest espai és l’únic hammam natural de tota Europa i que va ser descobert pels romans! Vam passar un parell d’hores gaudint del vapor, la piscina termal i el circuit d’aigües abans de tornar cap a Caldes!

Martí, Miguel i Pol.

divendres, 19 d’abril de 2019

Torskmannen (755 m) - illes Lofoten . Un dia de sort

18/04/2019

Dificultats

Els grampons poden fer falta a l'aresta final
Esquí S2
Desnivell: 750 m


Descripció

L'anticicló que dura des de fa setmanes sembla ser que s'està movent i obre la porta a noves pertorbacions, així que escollim per avui un cim senzill i sense complicacions però que ofereixa la vegada un gran descens.

Iniciem l'ascensió amb tots els cims tapats per núvols baixos. No ens sentim gaire optimistes a excepció del David, que no perd mai la moral .... i una vegada més tenim sort: al arribar al cim el cel s'obre i dóna pas a un matí radiant que no desaprofitem. 

Itinerari seguit





Aresta final. La boira es va esvaïnt




En David arribant al cim

Panoràmica des del cim amb el Rundfjellet al darrera

L'estètica aresta a la baixada. Ja sense boira


Punt on calcem els esquís i iniciem el descens

El mateix lloc des d'un altre angle

Els primer tram de descens des del coll:



Part mitja del descens






Josep Maria, David i Xavier

dimecres, 17 d’abril de 2019

Geitgaljetind (1085 m) . Descens corredor SO - illes Lofoten


17/04/2019

Desnivell: 1300 m
Dificultat : 45 graus en la pala final  d'accés al cim i potser més en la part final
Esquí: S4 (40 graus mantinguts d'inclinació en el corredor SO )

Introducció


Ja portem bastants anys d'activitat i hem visitat moltes i moltes muntanyes, però he d'admetre que aquestes illes ens vàren saber sorprendre. La sensació que s'experimenta és molt peculiar i no tardes en sentir-te molt a gust. Les muntanyes emergeixen abruptament del mar i la costa, lluny de ser uniforme, és un seguit de fjords que s'endinsen en terra ferma,  de tant en tant algún poblet i petits ports de pescadors escampats aquí i allà. En totes les ascensions que un pot imaginar el mar i els fjords són sempre omnipresents. 

Curiosa sensació aquesta d'equipar-se a la platja i calçar els esquís gairebé a la vora del mar. Si es tanquen els ulls es té la sensació de trobar-se a qualsevol  platja del maresme, acompanyat del xisclar de les gavines i d'una forta olor a mar. Al obrir els ulls la cosa canvia radicalment: un es troba entre dos mons: al davant la muntanya que et cau directament a sobre i al darrere el ferèstec mar àrtic, potent i viu.


Henningsvær. La muntanya, el poble i el mar


Descripció

Avui ha estat la quarta ascensió des de que hem arribat a les illes. La previsió meteorològica el marca com el millor dia  i aprofitem per escollir un dels seus grans clàssics. Es tracta d'una ascensió completa, amb un cert component d'alpinisme i un descens de vertigen que ens porta de retorn al mar  sense contemplacions:  el dret corredor SO. 




Punt de partida: cota 0


Bosquet de bedolls. Orientació Oest.  Ha gelat i la neu està dureta

Superat un primer ressalt bastant gelat, calcem els esquís

A la part mitja de la pujada




La pala final del cim 
Darrers metres abans del cim




Durant la pujada hem conegut el Roger, que treballa a Caldes

Cim! El Josep Maria ens espera a l'entrada del corredor, més avall
Part mitja del corredor SO (40 graus)


El David més avall del corredor. Deu n´hi do lo dret que és encara

Més avall, havent sortit del corredor. Àmplies pales per extasiar-se
Arribem esquiant literalment al mar

Neu a la 'platja'

mentre resseguim la costa amb els esquís fem una mirada enrere cap el cim i la canal SO (al centre de la imatge)
Ja de tornada li tornem a fer una foto des del vehicle
Fotos: David i Xavier

Josep Maria, David i Xavier