dissabte, 25 de gener de 2020

Balandrau (2585 m) des de Tregurà. La calma després de la tempesta

24/01/2020

Després de varis dies d'inundacions, grans nevades, pluges torrencials, vent huracanat i destrosses escampades aquí i allà per tot el territori, la capritxosa natura va decidir regalar-nos un dia tranquil, fresquet, assolellat i sense vent.

Haviem esperat molt, així que no vaig dubtar un moment en demanar un dia lliure a la feina per poder-lo aprofitar, doncs és ben cert que un dia que es perd ja l'has perdur per sempre. Llàstima que els altres companys no s'ho poguéssin organitzar.

En aquesta ocasió vàrem ser prudents, doncs la nevada havia estat considerable i a més a més amb molt de vent. Calia doncs escollir un llarg itinerari sobre terreny simple orientat al sud i el vell Balandrau era un candidat ideal. 

Finalment la sortida ens va regalar una pujada ràpida, sobre neu compactada que lliscava molt bé i uns descensos memorables, el primer dels quals va ser la baixada directa des del cim fins la pista forestal a 2030 m: 550 metres de desnivell sobre una neu pols que la forma de la valleta havia pogut conservar malgrat el vent d'aquests dies passats. El segon descens fins el cotxe, a cotes més baixes, es desenvolupà sobre una neu primavera cremeta al punt.

Poc més podiem desitjar. Després d'una estressada sortida al Prineu occidental fa dos setmanes, ens feia falta una sortida com aquesta.

Desnivell: 1280 m
Recorregut: 18,30 Km
Dificultat: S2

Descripció

Només començar la sortida, el pastor ens demana que ens apartem per no pertorbar el pas dels cavalls

Poc més amunt del poble obervem el Costabona des de la creu de fusta

Anem fent ziga-zagues per ascendir el llarg llom de la part baixa de l'ascensió

Després de bastanta estona per fi arribem al coll des d'on es veu el nostre objectiu ( i el magnífic primer descens)

El Martí en el flanqueig que ens porta a l'ascensió final
Bell contrallum just abans d'encarar la pala somital

Cim !!
Al fons la cara nord del Taga i el seu breu però molt xulo descens

Des del cim, la vall de Coma de Vaca i el Bastiments
Girs poc després d'abandonar el cim

El Martí passa per el meu costat una mica més avall


Ja es comença a veure més avall la pista (2030 m) on tornarem a posar pells

Es una muntanya d'espais immensos

La llum de tarda projecta les nostres ombres a l'altra banda de la vall

I seguim baixant en aquest oasi de tranquilitat

La pista que posa fi a aquest primer descens ja molt aprop

Anem remuntant el llom sota aquesta bella llum de tarda

El llarg descens final, sobre aquesta neu transformada fàcil.

Martí i Xavier

dilluns, 13 de gener de 2020

Diente de los Batanes (2875 m) i Pico Baciás (2754 m) des de Baños de Panticosa (1670 m)

La nevadeta de dijous/divendres va caure amb força vent en aquesta zona del Pirineu occidental i molta part no va quedar sobre el terreny. Malgrat aixó sí que ens va millorar la progressió en bastants punts del recorregut.

Vàrem trobar una neu canviant bastant tractable, de vegades bastant dura a la pujada, i entre totes les baixades, la millor va resultar ser el descens que vàrem fer per la tarda entre el coll (2634 m) i l'entrada al bosc (cota 2000 m). Una bona exposició sud que va aprofitar els raigs de sol que va lluïr tot el dia.

En quant a nosaltres vàrem realitzar dos recorreguts diferents. A partir de la cota 2400, un grup vàrem saltar el coll (2634 m) entre els Picos de Labaza per canviar de vall i anar a fer el Diente de los Batanes, i l'altre grup va prosseguir per la vall fins assolir el Pico Baciás, el gran clàssic de la zona.


Recorreguts realitzats

Diente de los Batanes
1430 m de desnivell i 15.30 km de recorregut
Dificultat: S2 . dos canvis de pells

Pico Baciás
1120 m de desnivell i 12.50 km de recorregut
Dificultat: S2


Descripció

En el camí del bosc

A la sortida del bosc


En el coll (2634 m). Al fons el Diente de Batanes

Tot just després de tornar a posar pells amb el Garmo Negro al fons

Dalt del Diente de los Batanes


el Pic de Tallón al fons, amb el seu aspecte hivernal

L'Argualas, el Garmo Negro, pico Pondiellos i  Arnales des del cim 

El Martí angulant a les pales Oest, poc més avall del cim


Parada per avaluar l'itinerari més correcte cap el 'collado' 

Una mica més avall, abans d'arrivar al collado (2634 m)

Girs sobre bona neu primavera una mica abans del bosc






dijous, 2 de gener de 2020

29/12/2019

Crête de l'echaillon (2640 m) i la Gardiole (2753 m) des de Névache (1600 m)

Introducció

Es impactant la diferència entre les valls que tenen estacions d'esquí i les que sortosament han pogut mantenir-se lliures de grolleres transformacions. Només entrar a la vall de la Clarée venint de Briançon es respira molta més tranquilitat i els pobles han pogut mantenir la seva mesura i les seves antigues construccions. 

L'ambient que es respira és molt diferent: aquí et trobes amb els habitants locals barrejats amb muntanyencs equipats amb esquís o raquetes i algún alpinista que busca gestes més compromeses.

En quant a Névache mateix, es troba al fons de la vall i la carretera acaba just abans del poble. Es un plaer passejar-se a peu per els seus estrets carrers coberts per la neu i les seves antigues cases. 


Descripció

De vegades cal tenir una mica de sort en aquesta vida i hem de reconéixer que en vàrem tenir i molta en aquesta jornada.

L'objectiu inicial no es trobava en condicions: al atansar-nos vàrem comprovar que el vessant NE del pic de Grand Area estava gelat i a més a més sobresortien les pedres. El problema era que ens haviem oblidat el mapa a l'apartament i ens vàrem trobar en el mig-del-no-res sense saber on anar. Error de 'novato', certament.

Sortosament van aparéixer dos angels, una parella jove de Grenoble, que ens varen oferir seguir les seves traces. 

I dit i fet, les traces varen anar dibuixant lentament un itinerari llarg, variat, amb un parell de canvis de pells i uns descensos molt xulos, el darrer dels quals difícil. Aquest darrer tram, un bosc molt pendent (S4) on calia transitar entre els arbres, li va donar el punt de dificultat a la jornada.

La neu en general va resultar ser pols suelta o un xic pesada, sobretot al bosc.

El mèrit d'aquesta sortida és d'aquests dos joves que ens vàrem trobar.

Recorregut
1500 m de desnivell
18 km

Dificultats
S2/S3 en la pala somital de la Crète de l'echaillon.
S3 en la pala somital de la Gardiole
S4 llarg i sostingut en el bosc del descens final a Névache
La resta S2

Descripció

Dirigint-nos a l'altre costat de la vall





Per fi la vall es va obrint

Vista  enrere poc després de passar el refugi


En el tram d'ascensió a la Gardiole, poc després d'haver tornat a posar pells

Des del mateix punt, vista sobre la crête de l'echaillon amb les nostres traces de descens

Descens de la pala somital de la Gardiole (S3)


En les pales intermitjes, més avall
Les nostres traces baixant de la Gardiole


Més avall el pendent es suavitza

I seguim baixant

Bernat, Miguel, Martí, David, Pol, Günther, Guillem i Xavier


Bibliografia

Carte IGN 3536 OT Briançon
Carte IGN 3535 OT Névache Mont Thabor







dimecres, 1 de gener de 2020

30/12/2019

Tour du Queyrellin: una nova visita a l'entorn màgic de Névache

Introducció

El dia d'ahir el nostre descobriment de la vall de la Clarée ens va deixar literalment fascinats. I com no podia ser d'una altra manera avui hem tornat per endinsar-nos en un altre dels seus bells racons nevats.

Avui decidim fer la volta a la bella muntanya d'aspecte dolomític que és el Queyrellin:
es una llarga volta amb ambient molt alpí i alguns trams bastant drets que cal gestionar amb compte. 

Aquestes eren les expectatives i la realitat no ens va defraudar: no va resultar ser una travessia especialment difícil però si llarga, variada i tot això en un entorn de muntanyes calcàries molt esmolades. També cal tenir cura de la recerca de l'itinerari, doncs no és sempre evident i si trobem traces antigues potser no portin allà on nosaltres volem anar.

I sí, els descensos son llargs i ben orientats, per la qual cosa vàrem trobar una neu pols de qualitat.

Recorregut
1400 metres de desnivell i 27 km de recorregut

Dificultats
Cal superar pendents relativament drets (fins a 35 graus) amb els esquís als peus.
Baixada: algunes pales de S3 i un curt tram de S4 en el descens cap el llac Rouge. La resta S2



Descripció


A mesura que pujem per la pista d'esquí de fons veiem al fons el Queyrellin, al qual li donarem la volta
Itinerari seguit

Poc abans d'arribar al refugi de la Fruitière i deixar definitivament el fons de la vall


Passem per davant del refugi de Chardonnet (2223 m) sense aturar-nos 

Mirada enrere. Enfilant el flanqueig de la cara oest del Queyrellin
En el flanqueig de la cara W del Queyrellin. Molta calor en aquesta part

La pala que cal superar per arribar al coll (2800 m)
El David superant els darrers metres fins el coll amb el Queyrellin a sobre. Foto Pol


En el primer coll (2800 m ) a la cresta de la Casse Blanche. al fons la Barre des Ecrins.  Foto Pol

L'exposat flanqueig de la Casse Blanche i la dreta pujada al segon coll (2890 m). Foto Pol


En el segon coll (2890) mirant cap els Ecrins. Foto Pol


Detall de la part alta del descens del segon coll cap el llac Rouge (S3/S4)

El David content després de fer el descens del segon coll



Descens. Una mica més avall del llac Rouge (S2/S3) 

El Martí en el mateix punt
El David gaudint del descens una mica més avall


De poc va anar que no arribéssim amb frontal...  Foto Pol

Una sortida que defineix tot el que hem vingut  a buscar aquest Nadal als Alps, sense cap dubte.

David, Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier


Bibliografia

Ski de randonée. Hautes-Alpes
Emmanuel Cabau i Hervé Galley
Editions Olizane. Genève

Carte IGN 3535 OT Névache Mont Thabor