dilluns, 24 de febrer de 2020

Rofelewand, camí plaent vers l'impossible


 "-Tu! Quant queda?
-Mmm uns 800 m...
-Ah, només!?"

Diàleg, senyal inequívoca d'una bona sortida... 

A la dreta, amb el doble cim, la fantàstica Rofelewand (des del Wildspitze)


Introducció

La Rofelewand (3353 m) és un imponent pic de la Kraunergrat, la divisòria d'aigües entre Pitztal i Kraunertal, a l'Oberland tirolès, Àustria. Muntanya prominent i visible des de bona part del Tirol, d'aspecte temible per la seva verticalitat, que es resol de manera sorprenentment fàcil, sense dificultats tècniques destacables. En aquest cas hi accedim des de Scheibe, un llogaret part del municipi de Sankt Leonard am Pitztal.


Dificultats i recorregut

Temps estimat: 5 h ascens, 1,5 h descens
Distància: 20 km
Desnivell positiu: 2000 m

Dificultat: S3, la canal per accedir al cim a 40° aprox. la fem a peu, curta grimpada per accedir a la canal.

Material: Piolet i crampons recomanables.

Descripció

Cal aparcar just davant del petit pont que creua el riu (no aparcar al parking del Cafè!). Just creuat el pont, seguim la pista d'esquí de fons a l'esquerra, no és recomanable seguir les indicacions a Arzler Alm pel sender petit, doncs ens duria al camí d'estiu, poc recomanable amb esquís. A uns 50 m ja trobem el desviament a la dreta que, per una pista ens duu cap a l'Arzler Alm. Poc després de la segona corba cap a la dreta, ens desviem de la pista i anem seguint traces fins arribar a l'Arzler Alm (~ 1860 m).
A partir d'aquí les traces ens duen cap al Sud per sota la imponent cara nord de la Rofelewand, fins entrar al Totenkar (circ dels morts) i l'homònima glacera. Cal remuntar la glacera fins al final, on sembla no haver-hi sortida. Poc abans del coll, però, fem un gir de pràcticament 180° cap a la dreta on una pala nevada ens permet accedir a la propera vall penjada.



 A partir d'aquí cal anar remuntant les pendents nevades fins que tenim el cim sobre els nostres caps. En aquest punt cal dirigir-se cap a una aresta rocosa que queda a mà esquerra, cap un evident coll. En aquest punt deixarem els esquís i creuarem la cresta cap a l'oest, on un curt flanqueig en roca (grimpada) ens deixa a una canal d'uns 40° d'inclinació.

Remuntem la canal fins a l'evident coll (100 m com a molt). Des d'aquí només queda un curt tram d'aresta fins el cim.

Flanqueig per accedir a la canal

Canal a uns 40°

El descens no presenta especials complicacions, més enllà del curt descens a peu per la canal. Fins arribar a la Totenferner cal tenir en compte que esquiem sobre pendents que acaben en parets verticals. La glacera queda ben resguardada del vent i és molt freda, de manera que ens regala unes condicions de neu pols fantàstiques.

Christiane, Martí i Pau







 

diumenge, 23 de febrer de 2020

Wildspitze: el sostre del Tirol austríac

19-20/02/2020

Introducció

Pujar fins els 3768 m del cim del Wildspitze el mes de febrer és una magnífica experiència entre l'esquí de muntanya i l'alpinisme... Bona neu? Bé, a vegades això és secundari...

El Wildspitze és la muntanya més alta del Tirol austríac, situada entre les valls d'Ötztal i Pitztal, a l'oest d'Innsbruck. La nostra opció ha estat pujar des de Mittelberg (Vall de Pitztal) fins el refugi Taschachhaus, on hi fem nit per atacar cim el dia següent. Una altra opció més popular i "dominguera" és pujar amb telefèric des de la Vall d'Ötztal fins a 3170 m, fer cim i gaudir la baixada per la glacera.

El prominent Wildspitze elevant-se sobre els Alps tirolesos (foto presa des del Rofelewand, Kraunergrat)


Dificultats i recorregut

Dia 1: Mittelberg (Aparcament Pitztaler Gletscher 1740m) - Taschachhaus (2430 m)
Temps estimat: 2,5 h
Distància: 8 km
Desnivell positiu: 770 m

Dia 2: Taschachhaus (2430 m) - Wildspitze (3768 m) - Mittelberg (1740 m)
Temps estimat: 5 h a cim, 2,5 h descens
Distància: 29 km
Desnivell positiu: 1550 m
Denivell negatiu: 2250 m

Dificultat: pendents que no superen mai S3. Curta grimpada a cim. Atenció! la dificultat rau més en una bona orientació a la glacera per evitar seracs i esquerdes.

Material:
Crampons i piolet són un complement essencial en aquest tipus de sortida.
Valorar material per un eventual rescat en esquerdes...
GPS: pot ser molt útil per evitar les zones d'esquerdes en cas de poca visibilitat.

Descripció

El primer dia cal sortir de l'aparcament de l'estació d'esquí, just al costat de l'estació del telefèric (indicacions). El camí comenca sobre la pista d'esquí, per deixar-la cap a l'esquerra poc després de la Taschachalm (Bar de pistes en temporada d'esquí). En aquest punt es creua el riu i es transcorre sempre per la riba dreta del riu, sobre una vall llarga i planera. Aviat veiem el refugi muntat sobre una carena al fons de la Vall.

L'habitació d'hivern (un edifici separat del refugi principal) està ben equipada per a l'hivern amb llenya, mantes, una cuina econòmica, estris de cuina... i cervesa!! Preu: 12 € per federats (cervesa 3 €, pagueu eh!).




El segon dia arrenca amb una curta baixada i un evident flanqueig per arribar al front de la glacera (Taschachferner). Atenció al flanqueig en condicions d'allaus delicades!

La resta del recorregut continua per un terreny molt senzill i de poca pendent, però on cal sempre parar molta atenció a les esquerdes que apareixen a cada volt de la glacera. Els seracs sempre visibles indiquen la seva posició, i mantenint-nos sempre a la part més plana de la glacera, tot i que obliga a fer més volta, ens assegurarà passar per terreny segur.

L'hivern en aquests cims tan alts comporta que sovint la neu a dalt transforma poc i es venta molt, deixant les esquerdes obertes o cobertes per ponts de neu molt febles. A la part alta doncs, és molt probable haver de posar grampons per superar algun tram de gel viu. En el nostre cas, podem superar-ho amb ganivetes, però just.



L'atac final a cim (uns 100 m de desnivell) es fa per la cresta sud. Sense tenir complicacions, el vent i la neu fan que sigui un terreny delicat, grampons i piolet recomanables.

Pel descens cal (repetim!) estar molt al cas de les esquerdes. En moltes ocasions, no les veuríem fins que ben bé hi som. Cal mantenir-se a la part menys pendent de la glacera i desviar-se poc de la traca de pujada. Les condicions són molt variables en aquest terreny d'alta muntanya, des de bona neu pols, a curts trams de gel en la part alta i neu ventada. Normalment a partir del telefèric hi trobarem moltes traces que ens ajudaran a orientar la baixada, especialment a la sortida de la glacera, on desviar-se cap a l'esquerra ens evitarà una remada.




La vall fins al cotxe és planera, ningú us salvarà de remar ;)

Martí i Pau

diumenge, 16 de febrer de 2020

Pic de la Tribuna (2494 m). Muntanya llunyana

15/02/2020

Introducció

És aquesta excursió al Pic de la Tribuna una d'aquelles que es plantegen com un petit viatge, doncs ocupa una bona part del dia i és convenient fer-la amb un grupet d'amics ben compenetrat doncs és molt variada i cal anar prenent petites decisions sobre el terreny. L'itinerari no és sempre evident i en alguns trams també és exigent tècnicament. 

L'entorn és magnífic. Ja en el flanqueig del Pic de Ginebre podem observar a l'esquerra els anomenats Clots de l'Euga, unes dretes i elegants canals que es despengen de la carena principal  i que es poden baixar a la tornada si les condicions són bones. 

Més amunt, recorrem la carena entre el Pic de Ginebre i el Pic del Puig del Pla Bernat lliscant elegantment entre els seus nombrosos pins. Cal estar atent aquí, doncs la carena és amplia i poc definida, com poc definit és el coll  (2250 m) a partir del qual cal treure les pells.

Comença aquí  l'elegant i tècnic descens fins a la vall de Boutadiol. Una petita joia de l'esquí en bosc (S3) a la que segueix una dreta canal i  unes suaus pales en lleuger flanqueig fins el fons de la vall.

Un cop al fons de la vall (2015 m) posem pells i remuntem, primer suaument i després més dret fins al collet (2400 m) poc abans del cim. Haurem de descalçar una mica més amunt i resseguir l'aresta, elegant i fàcil (F) amb els esquís a l'esquena fins el cim.

Un cop al cim, preneu-vos el vostre temps doncs els cims que ens saluden aquí no són qualsevol cosa: El Pic del Roc Blanc, la cara nord del Puig del Pla Bernat, el Pic de Terrers, el Pic de Mortiers, el Pic de l'Home Mort, la Dent d'Orlu, etc. Tots ells ilustres testimonis de les nostres passades aventures i les que vindran.

Per baixar, triem en aquesta ocasió l'opció de baixada més directa, que és la que comença a molt pocs metres del cim: una dreta canal (S4) que es va obrint i perdent pendent (S3) progressivament fins tornar a retrovar l'itinerari de pujada.

Un cop arribats al mateix punt on hem posat pells abans (cota 2015 m) , tornem a posar pells i resseguim l'itinerari d'anada. El dia ha anat passant i aquesta tornada sol regalar uns jocs de llum de tarda espectaculars.

En definitiva, una jornada que no deixa indiferent i si les coses s'han fet bé, com va ser el nostre cas, i es recorda d'una manera especial.

Li devem la iniciativa d'aquest any al Josep Maria, amb qui jo tenia pendent de fer aquesta excursió amb ell. Ens va alertar uns dies abans de les bones condicions que hi havia al massís, i ja només va ser una qüestió de minuts organitzar aquesta sortida.


Dificultats

Fem el descens directe des del mateix cim (S4 i després S3)
S3 en el tram de  bosc que baixa a la vall de Boutadiol (passos estrets, drets i neu dureta pero no gelada)

Recorregut

1500 metres de desnivell
16 km de recorregut
5 posades de pells

Condicions trobades
Es pot calçar esquís des de la part baixa de l'estació de Puyvalador. Trobem neu dura avall que aviat millora a neu primavera (cal que el dia sigui assolellat).
Vàrem partir a les 10 hores per tal que la neu es posés al punt.
El sol va transformar la neu deixant-la 'cremeta' superficialment i mantenint la base estable.
En els vessants que no veuen el sol, la neu estava dureta.


Descripció

Flanqueig per sota el Pic de  Ginebre. A l'esquerra els Clots de l'Euga


Treiem esquís a l'ampli coll entre el Pic de Ginebre i el Pic de Pla Bernat

Inici del descens sobre bona neu. Més avall el bosc queda a l'ombra, es redreça  i la neu estava dura (S3)

El Martí a punt d'entrar en el bosc

Acabades les dificultats al bosc (S3 i S3+), la canal es suavitza i s'obre. Esquí per gaudir (S2)

Una mica més avall gaudint d'aquesta neu primavera

Seguim baixant fins el fons de la vall de Boutadiol. Poc abans ens aturem i obervem el nostre objectiu

El descens a la vall de Boutadiol acaba en aquest replà paradisíac on podem agafar aigua


En el mateix punt mirant cap amunt


La remuntada fins el cim implica superar uns 500 metres de desnivell

La vall es va redreçant succesivament

Coll poc abans del cim

Darrers metres amb esquís. El tram final el fem a peu i esquís a l'esquena

Mirada des del coll cap el cim
Darrers passos abans del cim

Un merescut tè al cim
Deixo que els meus Völkl VTA80 lite descansin una mica

Des del cim saludem el difcícil cim del Roc Blanc

Cim !

Part baixa del descens directe del cim. El Miguel estrenant esquís

Lluïnt un bon estil

En Martí passant a tota velocitat. Al fons les nostres traces de pujada

.. i segueix baixant fins on es troba en Miguel més avall

En Josep Maria, que ja ha acabat les principals dificultats del descens directe del cim

... i passa per el meu costat

Observem des de baix el tros de cim que acabem de baixar

Penosament remontem altra vegada cap a la canal, que ara ens tocarà pujar

Apareix altra vegada al fons la canal haurem de remuntar

Divertimento de llum de tarda un cop superada la canal i el bosc

Es un plaer evolucionar sobre aquest bosc nevat

Poc a poc ens anem acomiadant del Pic de la Tribuna (just sobre el Josep Maria)

La neu està al punt sota aquest sol de tarda

I arribem al punt on cal tornar a flanquejar el Pic de Ginebre i tornar a entrar en el domini de l'antiga estació

Josep Maria, Miguel, Martí, Oleguer i Xavier