CECMO ALPÍ: CAPCIR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAPCIR. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de febrer del 2025

Petit Peric (2690m) des de Formigueres. El cim que sempre agrada fer

Dimarts, 11 de febrer de 2025

Introducció

Si el mes de febrer és generós amb la neu, és gairebé segur que trovarem bones condicions de neu al Capcir. Resulta llavors molt agradable fer aquesta sortida.

No és prou llarga per resultar esgotadora però cal efectuar alguns canvis de pells per anar resseguint el seu relleu i poder anar gaudint dels seus bells descensos, cosa que la fa entretinguda.

El paisatge i una combinació armoniosa d'alta i mitja muntanya, resulten atractius i molts dels principals cims del Capcir ens van saludant a mesura que recorrem l'itinerari.

Dades pràctiques

Desnivell: 900 m pujada i 1450 m de baixada

Es pot utilitzar els remuntadors de l'estació per accedir a la part superior i començar allà la jornada (forfait randonneur 13 euros). Aquesta vegada ho vaig fer d'aquesta manera

Llargada: 16 km

Dificultat: S2 una mica laboriós entre bosc per baixar des de la serra de Mauri al refugi de Camporells i una sostinguda, franca i llarga pala (S2) en el descens inicial del cim.

Horari: 5h 30 minuts a ritme tranquil

Descripció

Ja fa uns dies de la darrera nevada i les temperatures es mantenen encara bastant fredes, per la qual cosa decideixo començar la sortida més tard de l'habitual. Així tindré temps per tal que que aquest solet de febrer vagi posant a punt la neu. Aquesta va ser l'aposta i més tard em felicitaré per l'encert d'aquesta decisió.

Així, a les 10:30 h prenc el primer dels dos successius remuntadors que em deixaran a la part alta de l'estació, on començo la sortida una estona després.

La innivació i l'estat de la neu, generalment cremeta durant tota la sortida, resulten excelents.

Només la primera baixada directa del dia cap el refugi de Camporells presenta una neu dura però divertida que el sol encara no ha pogut transformar.

En quant a la caracteristica pala somital del cim, personalment no soc un gran entusiasta d'aquestes llargues i àmplies pales ja que les trobo un xic monótones i repetitives, però he de reconèixer que és elegant, llarga i sostinguda i li dóna caràcter a aquest cim.

10:57 El sol lluita amnb els núvols que cobreixen tot el Capcir

10:57 Ambient distès i tranquil a la part alta de l'estació

11:18 Pujant a la Serra de Mauri ens saluden els cims del nord

11:19 El Puig de la Portella Gran apareix al fons

12:59 Remuntant la uniforme pala final del Petit Peric

12:59 Remuntant la uniforme pala somital del Petit Peric

13:44 Des del cim, s'observa la cresta que condueix al pic Peric

13:44 Cim !

14:17 Descens. El darrer tub abans del llac gelat. Fi de la trepidant i bella pala somital

14:38 Uns trams de gran bellesa, transitant entre pins per tornar al refugi

15:00 El simpàtic refugi de Camporells

15:13 Mirada enrere mentre remunto cap a la serra de Mauri. .
De perfil, la bella pala que he pogut baixar (S2)

Des de la serra de Mauri, els Perics i el Pic de la Portella Gran

16:09 Amb llum de tarda, darrera mirada als Perics abans del bell descens fins a l'estació de Formigueres

Una bella sortida, d'aquelles que no voldries acabar mai.

Xavier

dimarts, 18 de gener del 2022

Petit Peric - Un clàssic del Capcir

Recorregut

Desnivell: 878 m D+

14 km de recorregut

Dificultat: S2

Descripció

Al Capcir és una zona que ens té enamorats per la bellesa de les seves muntanyes, la poca gent que s'hi acostuma a trobar i també per la qualitat de la neu. El passat diumenge 16 de gener vam gaudir d'una de les ascensions més clàssiques d'esquí de muntanya d'aquesta zona. El Petit Peric va ser l'escollit gràcies al fet que les últimes nevades havien deixat una innivació molt bona, malgrat que algun dia el nivell de pluja va ser molt alt..

En Guillaume i la Maria camí del Petit Peric © Pol Puig Collderram

Sortim de l'estació d'esquí de Formigueres on agafem el Forfait Randonneur (8 euros de cost) que ens deixa a la Serra de Mauri. El matí és fred i el termòmetre del cotxe ha arribat a marcar -11 °C, però el sol brilla amb força. Tenim per davant una extraordinària jornada d'esquí de muntanya. La innivació a la Serra de Mauri és molt bona i no hi trobem les típiques roques que treuen el cap entre la neu ventada amenaçant els nostres esquís.

Serra de Mauri

La primera baixada fins al Refugi de Camporells (2.240 m) la gaudim en una neu encara dura per les temperatures, però que ens permet esquiar-la amb facilitat. Un cop arribats al refugi, ens posem altra vegada les pells i travessem l'Estany del Mig que està glaçat i cobert de neu. D'allà anem navegant pel tot aproximant-nos al Petit Peric. El Couloir de Patou (40°) llueix ben innivat i veiem com un esquiador més matiner que nosaltres, xala d'una baixada amb neu dura. Als peus del corredor hi ha restes d'alguna allau que ha tingut lloc no gaires dies endarrera.

Inici del descens cap al Refugi de Camporells © Maria Ordoñez

Trams de neu gelada i dura © Pol Puig Collderram

Decidim flanquejar lateralment per una neu dura que ens obliga a posar-nos ganivetes. Un cop hem passat aquest tram, comencem la llarga però amable pujada final fins al cim. Tenim la sort de gaudir d'un sol radiant i res de vent. La pujada ens permet contemplar d'unes vistes immillorables en un dia extremadament clar. Podem xalar del Carlit, el Llac de les Bulloses, el circ de Cambre d'Aze, la Tossa d'Alp i molt més cims.

Inici de la Pujada al Petit Peric © Pol Puig Collderram

Vistes des del Petit Peric © Pol Puig Collderram

Camí del cim del Petit Peric © Pol Puig Collderram

Últim metres abans del cim amb el Canigó de fons © Pol Puig Collderram

Un cop som al cim, toca fer-se la foto de rigor. Allà coincidim amb una vintena d'esquiadors francesos i catalans, que gaudeixen tant com nosaltres del cim. A la baixada ens trobem unes condicions mixtes de neu dura amb zones de neu transformada, que ens obliguen a esquiar amb més precisió. Un cop a l'Estany de l'Ànec és el moment de tornar a posar-nos les pells que ja no ens traurem fins a la Serra de Mauri. Abans, però, fem una parada al refugi de Camporells per gaudir de la natura que ens envolta. Certament, és un dels indrets més bonics i tranquil de tot el Pirineu.

Guillaume, Maria i Pol al cim del Petit Peric

Des de la Serra de Mauri ens espera un descens per les pistes de Formigueres que gaudim amb les cames cansades i el somriure d’una altra gran jornada d’esquí de muntanya al Capcir.

Couloir de Patou © Pol Puig Collderram

Cim del Puig Peric (2.810 m) © Pol Puig Collderram

Guillaume, Maria i Pol

diumenge, 16 de febrer del 2020

Pic de la Tribuna (2494 m). Muntanya llunyana

15/02/2020

Introducció

És aquesta excursió al Pic de la Tribuna una d'aquelles que es plantegen com un petit viatge, doncs ocupa una bona part del dia i és convenient fer-la amb un grupet d'amics ben compenetrat doncs és molt variada i cal anar prenent petites decisions sobre el terreny. L'itinerari no és sempre evident i en alguns trams també és exigent tècnicament.

L'entorn és magnífic. Ja en el flanqueig del Pic de Ginebre podem observar a l'esquerra els anomenats Clots de l'Euga, unes dretes i elegants canals que es despengen de la carena principal i que es poden baixar a la tornada si les condicions són bones.

Més amunt, recorrem la carena entre el Pic de Ginebre i el Pic del Puig del Pla Bernat lliscant elegantment entre els seus nombrosos pins. Cal estar atent aquí, doncs la carena és amplia i poc definida, com poc definit és el coll (2250 m) a partir del qual cal treure les pells.

Comença aquí l'elegant i tècnic descens fins a la vall de Boutadiol. Una petita joia de l'esquí en bosc (S3) a la que segueix una dreta canal i unes suaus pales en lleuger flanqueig fins el fons de la vall.

Un cop al fons de la vall (2015 m) posem pells i remuntem, primer suaument i després més dret fins al collet (2400 m) poc abans del cim. Haurem de descalçar una mica més amunt i resseguir l'aresta, elegant i fàcil (F) amb els esquís a l'esquena fins el cim.

Un cop al cim, preneu-vos el vostre temps doncs els cims que ens saluden aquí no són qualsevol cosa: El Pic del Roc Blanc, la cara nord del Puig del Pla Bernat, el Pic de Terrers, el Pic de Mortiers, el Pic de l'Home Mort, la Dent d'Orlu, etc. Tots ells ilustres testimonis de les nostres passades aventures i les que vindran.

Per baixar, triem en aquesta ocasió l'opció de baixada més directa, que és la que comença a molt pocs metres del cim: una dreta canal (S4) que es va obrint i perdent pendent (S3) progressivament fins tornar a retrovar l'itinerari de pujada.

Un cop arribats al mateix punt on hem posat pells abans (cota 2015 m) , tornem a posar pells i resseguim l'itinerari d'anada. El dia ha anat passant i aquesta tornada sol regalar uns jocs de llum de tarda espectaculars.

En definitiva, una jornada que no deixa indiferent i si les coses s'han fet bé, com va ser el nostre cas, i es recorda d'una manera especial.

Li devem la iniciativa d'aquest any al Josep Maria, amb qui jo tenia pendent de fer aquesta excursió amb ell. Ens va alertar uns dies abans de les bones condicions que hi havia al massís, i ja només va ser una qüestió de minuts organitzar aquesta sortida.

Dificultats

Fem el descens directe des del mateix cim (S4 i després S3)
S3 en el tram de bosc que baixa a la vall de Boutadiol (passos estrets, drets i neu dureta pero no gelada)

Recorregut

1500 metres de desnivell
16 km de recorregut
5 posades de pells

Condicions trobades
Es pot calçar esquís des de la part baixa de l'estació de Puyvalador. Trobem neu dura avall que aviat millora a neu primavera (cal que el dia sigui assolellat).
Vàrem partir a les 10 hores per tal que la neu es posés al punt.
El sol va transformar la neu deixant-la 'cremeta' superficialment i mantenint la base estable.
En els vessants que no veuen el sol, la neu estava dureta.

Descripció