CECMO ALPÍ: de febrer 2022

diumenge, 20 de febrer del 2022

Pic de la Serrera - Cercant cares sud

Dades tècniques

Distància - 11,12km

Desnivell - 1070m D+

Condicions trobades

Sortida des de des del cotxe amb esquis

Innivació excel·lent

La transformació de la neu no ha estat l’esperada. Algun tram amb grampons i ganivetes.

Descripció

Últim tram de pujada al Pic de la Serrera

El Pic de la Serrera és un d’aquells cims emblemàtics del Principat d’Andorra. Un cim de fàcil accés amb unes vistes espeterrants tant dels cim del voltant, com també de les zones veïnes com l’Ariege o el Pallars. Després d’una previsió meteorològica nefasta el dissabte, semblava que diumenge havien de tenir alguna capa de neu nova i un sol brillant.

Toca matinar per evitar les cues de tornada dels diumenge, i abans de les 9 ja estem a Ransol amb els esquís als peus. Aparquem on la carretera està tallada i d’allà iniciem la pujada al cim. Fa fred perquè encara no toca el sol, i sembla que dalt al cim bufa el vent amb certa força.

Vistes a l'Ariege

Vistes a la Pica d'Estats des del Pic de la Serrera

Anem progressant amb molta facilitat al costat del Riu dels Meners. Malgrat els dies que fa que no neva, la capa de neu persisteix i no ens hem de descalçar els esquís en cap moment. En algun tram on hi toca menys el sol, alguns ens calcem les ganivetes perquè la neu està gelada en algun moment.

Pic de l'Estanyó des del Pic de la Serrera

Un cop superats els Estanys de Ransol, iniciem la pujada a la mítica Collada dels Meners. Si heu finalitzat alguna de les curses de l’Andorra Ultra Trail sabreu la il·lusió que fa arribar en aquest punt. Personalment, el tinc guardat el cor. Iniciem la última pujada amb els esquís a l’esquena perquè la neu està bastant dura i decidim pujar amb grampons. Un cop al cim (2.913m) veiem que el vent ja no és tan fort, i ens permet esmorzar amb unes vistes sensacionals.

Pic de la Cabaneta i les traces de la Skimo 10

En Marc proposa reseguir el cim direcció al Pic de la Coma de Senyac (2.856) on abans d’arribar-hi, gaudirem d’una baixada pel Circ de Meners. La baixada no s’atura fins al cotxe i trobem tot tipus de neu. Alguns trams ha transformat perfectament, en d’altres està dura i en alguns ( per sort pocs) crosta.

Pic de la Serrera amb els intineraris de baixada

Aquesta és una ruta que mai no falla, i serveix per conèixer un dels cims més bonics d’Andorra.

Tots dalt del Pic de la Serrera

Marc, Miguel, Martí i Pol

dissabte, 12 de febrer del 2022

Pic de la Cabana Sorda - Vall d'Incles

Dades tècniques

Distància - 10,78km

Desnivell - 903m D+

Condicions trobades

Sortida des de l’inici de la Vall d’Incles amb esquís.

Bosc de la Pinosa amb poca neu - vam descalçar esquís a la pujada propera al Riu de la Cabana Sorda

Del Refugi de la Cabana Sorda al Pas de la Portaneille la neu va anar transformant. Algun tram amb ganivetes opcionals.

Descripció

Fa molt temps que no neva a les nostres zones d’esquí habitual (Capcir, Cerdanya, Andorra o Ariège) i la qualitat de la neu no es bona. Les condicions i la meteorologia (previsió d’arribada d’un front cap a la tarda) ens obliguen a cercar cares sud - sud/est per esquiar amb seguretat. Finalment, optem per una de les zones més boniques i menys explotades d’Andorra (cada vegada costa més) com es la Vall d’Incles.

Aparquem just a l’entrada des d’on sortim amb esquís. Fa un temps que han instal·lat zona blava i cal pagar amb monedes. La temperatura és més baixa del que esperàvem així que comencem ben abrigats fins que arribem a la zona on toca el sol. L’objectiu avui és investigar a la zona del Refugi de la Cabana Sorda i veure quines opcions tenim per la zona.

La primera decisió es saber en quin punt creuarem el Bosc de la Pinosa que es troba poc innivat. On hi ha el cartell del camí d’estiu hi veiem una fina línia de neu que ens permetria pujar de manera directe, però optem per seguir aprofundint en la vall fins arribar al Riu de Cabana Sorda. Malgrat que ho intentem, finalment descalcem esquís i els carreguem fins gairebé els 2100m. És un bosc prou obert que ens permet progressar amb facilitat.

Un cop dalt la innivació de la zona es fantàstica i ja no cal treure’s els esquís. D’allà avancem fins una zona propera al refugi de la Cabana Sorda. En aquell moment, decidim que pujarem fins al Pas de la Portaneille. Un cop allà decidirem què fem.

El Mónjol de la Cabana sorda ens queda a la nostra dreta i nosaltres anem progressant. En aquest punt hi ha trams de neu dura i gelada, així que alguns decidim calçar ganivetes. D’altres no. Personalment, les ganivetes als peus m’acompanyaran fins al punt més alt malgrat a certa alçada ja no era necessari gràcies a la feina del sol. Tampoc em frenen i decideixo no treure-les.

Un cop som al punt més alt, és el moment de començar a buscar idees per pròximes sortides. Avui ha vingut en Guillem, que no el veiem des de l’estada als Alps, i és un especialista. Ens falten hiverns per tantes idees! El Pic d’Anrodat ja el tenim a la llista ( Cara nord a la primavera). Les vistes són excepcionals i gaudir d’una visió poc comuna del Pic de la Serrera, El Pic de Coma de Varilles i també del Refugi de la Cabana Sorda. A més, de tenir un balcó privilegiat a una zona salvatge de l’Ariège.

El descens el gaudim de valent amb una neu que ha transformat i permet esquiar amb facilitat. Just abans d’arribar al Refugi de la Cabana Sorda (2.295m) trobem algun tram de neu gelada que ens obliga a fer treballar bé els cantos, però sense grans problemes.

Volem creuar de baixada el Bosc de la Pinosa per una zona diferent a veure si tenim sort i no cal treure els esquís. Sense planificar-ho, acabem baixant per la Font dels Comellasos on només ens hem de treure els esquís uns 10 metres de baixada. A partir d’allà, ja tenim neu contínua fins arribar al fons de la Vall.

Guillem, Miguel, Ferran, Martí i Pol