diumenge, 17 de febrer de 2019

Pic des Trois-Seigneurs (2.198m)


Desnivell : D+ / D-:  1150 m / 1150 m


Orientació: Sud
Dificultat dels descensos:
S3 Pala del Cim
S4 en una canaleta petita
Integrants -  Miguel del Castillo,  Martí Maspons, Bernat Puig i Pol Puig




Les condicions actuals del mantell nival ens obliguen analitzar amb molt detall quin serà el cim escollit per poder gaudir d’una bona esquiada. Fins a última hora, no vam escollir el Pic des Trois-Seigneurs a l’Ariège com a destí d’aquest cap de setmana. En Xavi, tot i ser-ne el principal instigador, no ens va poder acompanyar a gaudir d’aquesta sortida per culpa d’un maleït mal de coll.

Esqui de muntanya
Vistes des del cim © Pol Puig Collderram

El Pic des Trois-Seigneurs es un cim situat a l’Ariège (Occitània) d’una alçada relativament baixa (2,199m) que ofereix unes vistes meravelloses del Pirineu Central i Oriental. Aquest assolellat dissabte de febrer, serà recordar per la infinitat de cims que vam poder admirar des del seu cim. Aquesta muntanya és un obstacle natural que fa frontera entre el Couresans i l’Haute Ariège.

L’origen del nom d’aquest cim occità prové d’una antiga llegenda on s’explica que els senyors de les valls de Massat, Vicdessos i Rabat-les-Trois-Segneurs, es trobaven al cim de la muntanya per discutir els drets sobre el territori.
Aquest raconet sembla fet expressament per nosaltres © Pol Puig Collderram

 La sortida va ser organitzada com una escapada de dos dies. Divendres vam arribar ja de nit al Port de l’Hers ( Ha format 4 vegades del Tour de França i on en Marco Pantani va passar-hi al 1995 com a líder) per poder-hi dormir. Un lloc pròxim a l’aparcament de sortida, ens va permetre aparcar-hi furgoneta i plantar la per passar-hi la nit.

Primeres llum del dia il·luminant el Port de l'Ers © Pol Puig Collderram

Començem l'esquiada des de la mateixa carretera © Pol Puig Collderram

Al matí, un sol rogent i un cel clar ens feien preveure un dia d’aquells per recordar. A un quart de 9, ja teníem els esquís calçats per començar la sortida. En cap moment de la nit la temperatura va baixar de 4 graus i es preveia un dia calorós. Des de 1300m vam trobar neu i en cap moment vam haver de portar els esquís a la ma.

En aquest punt la neu estava dura però no gelada © Pol Puig Collderram 

La pujada no va tenir cap complicació. Els primers 100-150 metres són més drets, però després la pujada es molt més progressiva fins arribar sota el coll d’accés al Pic de Barrès (2.043m). Al llarg del trajecte vam anar admirant el Pic de Fontanette (1.958m) i totes les possibilitats esquiables que ofereix la zona. 

Anem progressant sense cap problema. A l'esquerra es veu la canal per on vam fer la baixada. Molt recomenable! © Pol Puig Collderram

El terreny és sencill i permet avançar amb rapidesa © Pol Puig Collderram


Un cop arribats al coll ( 1950m) vam treure les pells per iniciar una curta baixada al Étang d’Arbu. Allà mateix, comença la pujada fins al Pic Des Trois-Seigneurs (2,199). És un progressió fàcil i sense pèrdua fins arribar sota la pala summital. La pujada aquesta també es fàcil i no trobem cap problema per arribar al cim.

A l'esquerra és veu una canal per on és pot baixar. al Étang d'Arbú.  Nosaltres vam decidir fer-ho per la dreta de la imatge © Pol Puig Collderram

Inici de la pujada que ens portarà al Pic des Trois-Seigneurs (2.198m) © Pol Puig Collderram

 
Al cim podeu gaudir d’unes vistes espectaculars i aprofitem per admirar bé la zona. No som els senyors de les valls, però aprofitem per parlar de properes sortides per la zona. La pala summital del Pic de Crède (2,197m) és molt llaminera i ja ens ha robat el cor.

Progressant cap al cim amb una neu que anava transformant sense problema © Pol Puig Collderram

Aresta final d'accés al cim. No van caldre grampons ni treure el esquís © Pol Puig Collderram

L'equip al cim del Pic des Trois-Seigneurs. © Pol Puig Collderram

La hipòxia juga mala passades! © Pol Puig Collderram 


El sol brilla amb força i la calor es fa notar des de fa molt temps. Això ha fet transformar la neu en una neu primavera que gaudirem molt durant la baixada.

La pala summital del Pic de Crède (2,197m) queda pendent! © Pol Puig Collderram 
En Martí Maspons gaudint de la neu primavera de l'Ariège © Pol Puig Collderram 

En Bernat Puig acabant la baixada © Pol Puig Collderram 

Disfrutem d’una baixada molt bonica i amb una neu primavera que ens permet esquiar amb facilitat fins a l’Étang Arbu altre vegada. En aquest punt de l'esquiada, el sol i la calor apreten.

 Comencem la última pujada fins al coll del Pic de Barrés. No arribem a fer cim perquè és molt tard i la qualitat de la neu comença a baixar molt per les altes temperatures. Gaudim d’una pala molt divertida fins a la carretera. Abans però, aprofitem per baixar per una canal que hem vist a la pujada i on la neu ha transformat de meravella.

En Martí començant la baixada del coll de pic de Barrés. © Pol Puig Collderram 

En Miguel gaudint de la neu primavera i la llibertat! © Pol Puig Collderram 

En Bernat Puig a l'inici de la canal de baixada © Pol Puig Collderram 



diumenge, 10 de febrer de 2019

Pic de l'Albe (2.764m) - Ariège

Desnivell : D+ / D-:  1450 m / 1450 m
Orientació: Sud-est / Est
Dificultat dels descensos:
S2 en general ( pala de descens del cim i tram posterior de la canal)
S4 en la part la canal ( uns 100 D- a 45º però amples)
Integrants - Guillem , Xavi Corbera, Miguel del Castillo, Xavi Martí, Martí Maspons i Pol Puig




El sol treient el cap per darrera del Pic del Tossal de Mercader i Pic de Querforc © Pol Puig Collderram
Aquesta sortida va de projectes de descobriment i comptes pendents que porten molt de temps dibuixats al mapa. M’explico. De descobriments perquè molts integrants del CECMO Alpí encara no havíem tingut oportunitat d’esquiar per la zona de l’Ariège. En Xavi (com no podia ser d’altra manera) n’és un gran coneixedor. I de comptes pendents perquè en Guillem (que ens va poder acompanyar en aquesta sortida) tenia aquest cim a la ment i al mapa des de feia temps.   Les condicions van fer possible gaudir d’una bella jornada a un dels pics menys esquiats de l’Ariège i vam optar per no desaprofitar-la.


Divendres nit ens vam trobar amb en Xavi de Rubí a Caldes. D’allà, ens vam desplaçar fins al bonic poble de Tosses on vam passar la nit. L’endemà a primera hora en Guillem va arribar des de Barcelona per fer el cafè i marxar cap a l’aparcament de l’Hospitalet-près-Andorre on vam coincidir amb en Josep Maria, la Teresa & Co que també feien sortida per la mateixa vall.

Al bell mig de la Val d'Arques © Pol Puig Collderram

A l’aparcament vam començar una caminada per dins al poble ( molt recomanable) fins arribar un punt on vam poder creuar la carretera N20 per començar la nostra excursió. Estem a uns 1500m i calcem els esquís. La ruta comença amb una pujada per un bosquet amb la neu gelada per culpa de les últimes pluges. Gaudirem d’un dia assolellat, però el Pic Tossal de Mercader i el Pic de Querforc ens fan ombra aquesta hora del matí.

Feta la comprovació de les ARVA, seguim guanyant metres per dins del bosc fins que arribem a un punt on ja toca el sol. Allà comencen a notar-se les altes temperatures que mantindrem durant la major part del dia.  Seguim pujant i ens reagrupem abans de l’Estany de Pédourrés.

Vessant Nord  del Pic de Nérassol © Pol Puig Collderram

A partir d'aquí, el paisatge canvia i podem admirar la immensitat de la vall que ens acompanyarà al llarg de tota la jornada. Descobrim les múltiples possibilitats que ens ofereix. Hi ha pales amb tot tipus d’orientacions i inclinacions que permeten escollir-ne la millor segons les condicions. Avui, però, tenim l’objectiu clar i es el Pic de l’Albe. Així que no ens desviem de la ruta marcada.

Els dos Xavis i en Guillem avançant pel bell mig de la Val d'Arqués amb la pala de la Tose de Pédourres darrera © Pol Puig Collderram

La Vall és àmplia amb unes vistes espectaculars © Pol Puig Collderram

Seguim avançant pel fons de la vall direcció a la Portella de Siscar. Mentre anem guanyant metres positius, podem gaudir de la cara Nord del Pic de Nèrassol i la Tose de Pédourrés. Cims que anem anotant a la llibreta mental d’idees per fer. Com bé diu en Xavi; ens falten hiverns per fer-los tots! Abans d’arribar a la portella de Siscar, comencem a guanyar metres positius direcció al cim mentre admirem la bellesa del Pic de Regalecio (2.569m) que tenim davant nostre. Personalment, m’ha semblat un pic molt estètic i que aporta un punt de majestuositat al paisatge que ens envolta.

En Guillem i en Miguel vigilats per la Tose de Pédourres darrera © Pol Puig Collderram
El majestuós Pic de Regalecio (2.569m) i a l'esquerra la Porteilla du Sisca ( 2.440m) © Pol Puig Collderram



Ja tenim davant la pala que ens portarà a la canal d’accés a la part final del Pic de l’Albe.. En Guillem obra traça i ens marca una línia de pujada fins a una zona de seguretat on decidim posar-nos els esquís a l’esquena. Estem a uns 2600m d’alçada. Decidim no calçar grampons perquè la neu no està gelada i amb un piolet a mode de bastó avancem amb seguretat al llarg dels 75 metre.
En Pol sortint de la canal d'accés a la pala sumital © Guillem 

Un cop dalt, només ens queden els últims 100 metres positius que fem amb un vent de nord que ens obliga a posar-nos el Gore. Un cop trepitgem el punt més alt, ens felicitem mútuament i aprofitem per fer fotografies dels cims que tenim al voltant. Alguns per intentar immortalitzar la bellesa que tenim davant i en Guillem per tenir més informació del terreny per properes sortides. Ens queda molt per aprendre!!!

Tots contents al cim © Pol Puig Collderram
Vistes des del Pic de l'Albe © Pol Puig Collderram

Des del cim podem admirar molts cims i tota la Val d'Arques © Pol Puig Collderram


Foto de grup, esquís als peus i comencem els casi 1500m D- que tenim per endavant. Trobem neu ventada fins a l’accés de la canal on coincidim amb un grupet que està pujant. La neu de la canal ens ofereix seguretat i decidim baixar-la esquiant. Té uns 45º però l’estat de la neu i l’amplitud ens permeten fer els girs bé.

El grupet després de la baixada per la pala sumital i la canal del Pic de l'Albe © Guillem 


Després d’aquesta pujada d’adrenalina, continuem gaudint una baixada infinita pel fons de la vall amb una neu molt còmode que ens permet gaudir en tota plenitud de l’esquiada. A mig camí, ens trobem en Josep Maria i la Teresa que també estan de camí al cotxe. Sempre és bonic trobar-se amb amics a la muntanya. 

Els últims metres de baixada són molt divertits pel mig del bosc buscant la traçada bona. Gairebé tots, tenim alguna caiguda sense importància. Gràcies a les últimes nevades, podem esquiar fins la carretera. On ja només ens queda carregar els esquís fins al cotxe.

Contents després d’una sortida que ens ha permès conèixer una zona nova i gaudir d’una nova jornada amb amics a la muntanya.