divendres, 27 d’abril del 2018

Carançà. Pic de la Fossa del Gegant (2801 m) i Coll de Serramitjana (2634 m)


dimecres 25/04/2018

Itinerari:
Núria (1960 m) - Coll de Nou Creus (2775 m) - Pic de la Fossa del gegant  (2801 m) - descens fins el llac de les Truites (2254 m) - Coll de Serramitjana (entre els dos pics de Comabona)  (2631 m) - descens al llac de les Truites (2254 m) - Pic de la Fossa del Gegant 2801 m) - Núria (1960 m)

Desnivell: D+ / D- :  1730 m / 1730 m
Recorregut:  19,70 km
Dificultat: S3 / S4 en el descens del coll de Serramitjana
Horari: 7 hores




itinerari seguit
Remunto la vall de Nou Creus sobre neu que ha regelat lleugerament
Vista de la pala somital del Coll de Nou Creus. Al fons el Puigmal
Des del Pic de la Fossa del Gegant, la cara NO del Pic de l'Infern i l'inici del descens a Carançà
Des de l'estany de les Truites, vistes cap al Pic de Comamitjana
Pujant la canal que després baixaré. Al fons la cara nord del Pic de l'Infern
En el coll de Serramitjana. Al darrera el Pic de Comamitjana


Xavier amb uns esquís Volkl VTA 84 (perque no sembli que anava tant sol)


diumenge, 22 d’abril del 2018

Tour del Pic de l'Infern

dissabte 21/04/2018

Itinerari:
Aparcament superior Vallter (2155 m) - Coll de la Marrana (2529  m)- Collada de les Comes de Malinfern ( 2705 m) - confluència amb la vall de Carançà (1940 m) - coll de Carançà (2727 m) - coll de Tirapits (2784 m) - punt inferior del descens (2450 m) - coll de la Marrana (2529 m) - Aparcament superior Vallter (2155 m)

Desnivell : D+ / D- : 1600 m / 1600 m
Llargada: 25 km
Dificultat : S2, ocasionalment S3 a la sortida d'algún coll
Horari: Unes 9 hores 

Descripció:

Interressant sortida per recórrer la vall de Carançà en pujada des de la seva part baixa, primer atravessant el bosc i després resseguint els seus llacs, alguns ja tímidament desglaçats, i es que la primavera avança. De mica en mica es va descobrint la part superior de la vall en un ambient molt feréstec i alpí. 

Aquesta descoberta de la vall de Carançà es troba emmarcada en el conjunt d'una sortida llarga i esgotadora però alhora variada i entretinguda. És una sortida per a insaciables.

Nosaltres trobàrem neu dura per el matí i fins a mitja baixada de la vall de comamitjana. A partir d'aquí bona neu primavera que es mostrà transformada superficialment sobre una base dureta i molt estable.

La baixada per la vall de Comamitjana comença des de la collada de Comes de Malinfern (2705 m) per una pala una mica dreta (S3) que es va suavitzant fins els estany de Comamitjana. Es va descendint la vall (S2) mirant de mantenir-nos a una certa distància del riu principal que té tendència a enclotar-nos. L'entrada al bosc és 'juganera' al principi i esdevé progressivament tècnica, doncs els arbres els trobem cada vegada més junts. Tot i així sempre es troba un pas assequible. Els darrers 100 metres de desnivell fins el fons de la vall son els més exigents. Son drets i els arbres segueixen estan junts. Al arribar al fons de la vall (1940 m) el riu de Carançà portava força aigüa però per sort vàrem trobar un pont de neu suficientment sòlid unes poques desenes de metres més amunt.

Itinerari seguit

De bon matí enfilant el coll de la marrana
En Miguel arribant a la collada de les Comes de Malinfern
Just acabant de descendre la colldada ( a l'esquerra)



Mirada enrere. Al fons a la dreta el Pic Alt de Comamitjana
Entrem al bosc

El punt (1945 m) on vàrem creuar el riu de Carançà. Feia iuiu
Remuntant la vall de Carançà. Anem deixant el bosc enrere
La primavera es va obrint camí


Trobem un racó protegit del sol per menjar una mica


La vall alta de Carançà es mostra exhultant

Just abans del primer llac (uns 2240 m)

Passat el primer llac, ja una mica desglaçat

Remuntant al coll de Carançà ens saluda el corredor NW del Pic de l'Infern


Remuntant la carena. Darrera meu el Torreneules
Resseguint l'aresta cap el Pic Superior de la Vaca (2825 m)
En el coll de Tirapits. Ja comença a pesar l'esforç
Una mirada des del coll de Tirapits cap el Gra de Fajol


Tant de bò tots els hiverns tinguem tanta neu per poder fer sortides tant xules com aquesta.



Cartografia:
Mapa guia d'hivern Vall de Núria Ulldeter
Editorial Alpina


Miguel i Xavier



diumenge, 15 d’abril del 2018

Paquiza de Linzola


Refugio de Zuriza - Paquiza de Linzola - Refugio de Zuriza

Desnivell: D+ / D- : 850+
Dificultat: S2

L’últim dia toca matinar per afrontar sense problemes el llarg camí de tornada fins a Caldes de Montbui. Així que escollim La Paquiza de Linzola. Recorregut idèntic al Petrechema en la seva primera part, fins poc abans del Collado de Linza.

Primers metres des del Refugio de Linza
 
La sortida del sol ens va regalar aquesta preciosa imatge

Ben d’hora arribem a l’aparcament del Refugi de Linza. Mentre preparem tot el material, la gent es va despertant al refugi i també a les furgonetes i autocaravanes on han passat la nit.

Un cop tenim tot l’equip apunt, i els dispositius ARVAs funcionant, comença l’aventura. La pujada la fem a un ritme alegre mentre gaudim d’una sortida de sol molt bonica. Just abans de Collado de Linza decidim pujar per una pala que ens queda a mà esquerra. Retallem una mica de camí.

El Petrecham majestuós després de les últimes nevades

Sortim al coll i cerquem un lloc on resguardar-nos del fort vent travessant pales orientades a l’est que ja acusen l’efecte dels primers rajos del sol. Ens queden uns 200 metres pel cim. Mengem una mica i encarem els últims metres fins al cim. Fàcil, amb molt de vent i unes vistes espectaculars de l’entorn.


En Miguel i en Pau refugiats del vent

Aprofitem per menjar un mica i gaudir de les vistes 

Volíem mirar de fer la baixada directa al refugi de Linza però ens sembla que la pala està massa gelada. Decidim no arriscar i desfer camí. El sol i la calor han transformat la neu, que s’ha tornat una cremeta superficial gens pesada que permet lliscar ràpidament pel vessant E-NE de la Paquiza (mai més de 30º). El vent també ha fet de les seves i la trobem irregular  just a les carenes summitats, però és deixa esquiar amb facilitat. Fem el camí de tornada quasi idèntic al de pujada, esquivant en alguns trams baixos la traça de pujada per trobar alguna canaleta de baixada amb neu primavera excel·lent que remata la jornada (40º).

Un cim més. Moment de felicitar-se

Les espectaculars vistes des de la Paquiza de Linzola 

Un cop arribats al refugi, en Pau ens comenta que ens acostem un moment. I, sense que ningú s’ho esperi, ens diu “Muntem pala i sonda ja!” i comença a cronometrar.

En Miguel va ser el més ràpid i ho va tenir tot en 27 segons! Tot i que pugui semblar una tonteria, les allaus son inesperades i s’ha de reaccionar ràpid. Una vegada més comprovem que portar la sonda a la funda et va perdre uns segons i que la pala s’ha de portar el més a ma possible. Són factors que ens ajudaran a guanyar temps en una situació real.

La Mesa de los Tres Reyes (esquerra)i el Petrechema ( dreta)

La Mesa de los Tres Reyes ben nevada

El Quimboa Baxo i la Sierra d'Alano


dijous, 12 d’abril del 2018

Quimboa Baixo i la importancia del STA1



Zuriza - Quimboa Baixo - Fuente de los Clérigos 

Desnivell: D+ / D- : 967/ 
Dificultat: S2

La sortida de diumenge comença ben entrada la tarda de dissabte. Ha caigut molta neu i tenim present que el perill d’allaus serà elevat (4). Per sort, amb el curset de Nivologia STA1 tenim els coneixements necessaris per avaluar bé la sortida. Us recomanem aquest curs de l’ACNA.

Després de mirar ressenyes i el mapa de la zona. Decidim que el nostre objectiu serà el Quimboa Baixo des de Zuriza. Un cop arribem al cim, podrem analitzar l’estat de la neu in situ i prendre la decisió de baixar en direcció al Refugio de Gamueta, continuar fins al Quimboa Alto o desfer camí.

En Marti foquejant amb unes vistes espectaculars de la Sierra d'Alano

Sol i neu pols des del camping de ZurizA

Sol i neu pols però un risc elevat d’allaus, especialment avançat el dia per fusió de la neu recent caiguda. Amb aquests tres ingredients sortim a la muntanya. Comprovem que tots els dispositius ARVA funcionen i deixem Zuriza enrere. Ens endinsem per una fageda jove i densa plena de neu pols. L’espectacle visual es indescriptible.


Abans de comerçar l'activitat fem un test dels equips ARVA


Anem seguint els camins d’estiu fins que sortim dalt del bosc on ja som al llarg llom que ens portarà fins al Quimboa Baixo. La pujada no és molt forta però sí llarga. Malgrat tot, es fa curta gràcies a les espectaculars vistes que tenim de tota la vall.  Aprofitem per fer moltes fotografies i admirar el paisatge.

La pujada pel bosc és espectacular

Un cop arribats al cim, decidim fer la ruta circular i anar a buscar el refugi de Gamueta que tenim a vista, però evitem continuar fins el Quimboa Alto per evitar les hores de més calor. La pala del Quimboa Baixo (30º, 150 m) es deixa fer sense cap problema amb una neu correcte que alguns trams està gelada. Un cop baix, tornem a posar pells per remuntar una petita pujada fins arribar a l’entrada d’un “tubo” que analitzem bé. No té molt desnivell, no hi desemboquen grans vessants i la inclinació és sempre baixa (~20º), però comença a ser tard i la calor es va notant.

Tot l'equip camí del Quimboa Baixo

Arribats al cims, toca menjar i decidir per on baixem

La pala del Quimboa Baixo trams amb bona neu i alguna part gelada

Anem baixant fins a un punt on creuem dos pales orientades al sud en diagonal per anar a buscar el refugi. En Pau va guiant amb el mapa i no fallem. Arribem a una cara nord on sabem que hi ha d’haver una manera per baixar perquè ho hem llegit. Aquí parlem de les diferents opcions que tenim. En Pau acaba trobant la canaleta de baixada (~40º, 50 m) on gaudim d’una bona neu pols.

La calor i l’elevat risc d’allaus ens va fer ser molt curosos amb les lectures de mapes i les cares on estàvem esquiant en tot moment. Vam veure algunes purgues però vam poder trobar bé un recorregut segur.
Espectaculars vistes durant la baixada

Anem fent baixades fins arribar al Bosc del Barranco de Gamueta que ens portarà fins a la Fuente de los Clérigos on finalitza la nostra aventura. En Pau fa autostop fins Zuriza on tenim la furgoneta.

Així d'espectacular estava el Camping de Zuriza a la sortida


Comentari de l’autor: Aquesta sortida va poder ser programada gràcies al curs STA1 de l’ACNA. Sense el coneixements adquirits amb aquest curset les decisions preses pel grup no haguessin pogut ser tant raonades.

També vull afegir que la confiança i la sinceritat que hi ha entre els membres del grup va fer possible que tothom pogués exposar lliurement tots els dubtes que van sorgir abans i durant la sortida. Es van resoldre perfectament i sempre pensant en el què era millor pel grup. És un privilegi poder sortir amb amics de veritat a la muntanya.

A la tarda vam fer una cervesa mentre vam posar sobre la taula les coses a millorar i com havia vist tothom la sortida. La sinceritat és un dels valors de la muntanya!

dilluns, 9 d’abril del 2018

Paquetón Inesperat! - Part 2




Zuriza - Llano de Taxeras + Pista cap al Collado Estrivella


Desnivell: D+ / D- : 320/ 320
Dificultat: S1







Tot l'equip amb ganes de gaudir del paquetón


Divendres anem a dormir esperant que la previsió de neu ens deixi una capeta de neu nova per gaudir d’unes bones baixades. La nevada caiguda durant la nit supera les nostres expectatives amb escreix i ens llevem amb un bon gruix de neu a la pròpia Borda Nadal.

Carreguem les furgonetes i comencem a pujar amb les cadenes. A la carretera hi ha molta neu i no ha passat ningú. Desconeixem fins on podrem arribar. Abans d’arribar al càmping de Zuriza (actualment tancat) trenquem una cadena (de les de tela) i decidim fer mitja volta.  Tornem a la Borda i allà fem un cafè per replantejar-nos el dia. Ningú té ganes de quedar-se aquí amb la nevada que ha caigut!

Finalment, passa la llevaneus i ens col·loquem tots ens una sola furgoneta. Aconseguim arribar al Càmping de Zuriza on comencem a esquiar sota una intensa nevada. Ens han comentat que han caigut més de 40cm de neu nova. Per tant, no volem arriscar-nos innecessàriament.

El boscos tot coberts de neu són un espectacle visual

En Miguel no pot amagar la felicitat per la quanitat de neu caiguda

La Mar sembla que tampoc s'ho passa malament!


Decidim seguir el GR11 de Zuriza fins al Llano de Taxeras. Allà coincidim amb un grupet de bascos que ha pujat seguint el camí que porta al Collado de Estrivella (Sierra del Ano) fins on s’acaba el bosc. Ens comenten que seguir més amunt pot ser perillós.

Mentre seguim la pista, la nevada s'intensifica

Decidim seguir les seves traces de pujada per gaudir de l’espectacle que estem vivint. La nevada es molt intensa i tot el nostre entorn està ben blanc. Gaudim de la del silenci de les nevades al bell mig de la fageda.


En Miguel esquiant al sostre!
Un cop hem fet un mos, comença la POWDER PARTY!

Arribem fins a una edificació que hi ha dalt del bosc per guardar-hi el bestiar. Aprofitem per resguardar-nos del vent i la nevada mentre fem un mos. El descens el fem pel bosc on gaudim de una neu pols molt bona durant uns 100 metres de baixada. Després toca seguir baixant per la pista (pràcticament plana) fins que arribem al cotxe.

La imatges de la sortida parlen per si soles!

Amb l'excusa de fer les fotografies, estreno la baixada pel bosc

La Mar esquiant sota l'atenta mirada del Pau i en Miguel 
En Martí en plena acció

En Miguel flotant amb una neu pols espectacular


La cara del Pau expressa perfectament l'estat de la neu