Rodejats de bon menjar i bon beure. Així es com vam començar a preparar
l’escapada de la Setmana Santa d’enguany. Aprofitem que tenim 4 dies de
vacances per fer una mica més de carretera de l’habitual i desplaçar-nos fins a
una vall desconeguda per tots els membres del grup. La Mar, en Pau, en Miguel,
Martí i, jo mateix (Pol) .
El Valle de Ansó (Bal d’Ansó en aragonés) va ser la zona escollida. La
quantitat de neu caiguda durant l’any ens feia ser optimistes amb les condicions
que podíem trobar-hi. Un cop escollida la zona va ser moment d’agafar mapes (deixats
pel CECMO) i un llibre (moltes gràcies Xavi!) on vam podem començar a dibuixar
i imaginar quines rutes podríem fer durant la nostra estada en aquesta zona
dels Pirineus Occidentals.
Petrechema (2.371m) des del Refugio de Linza
Desnivell: D+ / D- : 1100m / 1100m
Dificultat: S1 / S2
Dificultat: S1 / S2
Dijous nit a 2/4 d’11 arribem a la Borda Nadal on ens allotjarem durant
tots els dies. Divendres a primera hora, després d’un bon esmorzar, decidim
dirigir-nos al Refugio de Linza per intentar fer una de les sortides més
clàssiques d’esquí de muntanya de la zona, El Petrechema.
La Mar i en Pau arribaran a la tarda. Volem aprofitar el dia per fer
una ascensió que ens permeti agafar una primera presa de contacte amb la zona i
poder mirar la ruta cap a la Mesa de Los Tres Reyes, un dels objectius que
teníem previst per aquests dies.
Arribem al Refugio de Linza per una carretera molt bonica que ens deixa
amb moltes ganes de sortir a explorar. A l’arribar al Refugi, som quatre gats i
la temperatura es bastant baixa. No ens encantem i sortim directes cap al
Petrechema.
Sortida des del Refugio de Linza |
La ruta d’ascensió és bastant fàcil i no té pèrdua. Està molt ben
marcada gràcies al pas d’altres esquiadors i raqueteros. A mesura que anem
avançant metres i guanyant alçada anem gaudint de les vistes meravelloses de la
vall. Intentem posar noms als pics i
serralades que anem veient. Un veritable espectacle visual.
En Martí i en Miguel començant la primera pujada |
Per sort, no som els únics animals que volten per aquestes contrades |
Avancem amb facilitat per una neu dura mentre la meteorologia va
millorant. Un cop arribem al Collado de Linza, amb una mica de vent, ja tenim
l’objectiu a la vista.
Últim tram pla abans del Collado de Linza. |
Últims metres abans d'arribar al Collado de Linza |
Seguim amb esquís fins a 150m del cim on ens col·loquem als grampons.
La part final està bastant glaçada però ens hi podem moure sense cap problema. Els
grampons es claven bé a la neu gelada i podem fer el cim sense problemes. Allà
aprofitem per gaudir de les vistes uns minuts. Realment espectaculars!
En Martí Maspons caminant per l'aresta que ens porta al cim |
La Mesa de los Tres Reyes vista des de l'aresta final al Petrachema |
En Martí i en Miguel al Cim del Petrechema amb unes vistes increibles. Un bon té ajuda a recuprar les forces. |
Desfem camí fins a trobar un zona resguardada del vent on es col·loquem
els esquis per iniciar la baixada. El sol ha sortit i la neu ha anat
transformant. Els primers metres de baixada els fem sobre una neu gelada. Anem
perdent alçada i la neu va millorant gràcies al sol.
La tornada la realitzem pel mateix camí de pujada i en cap moment ens
hem de treure els esquís. Arribem al refugi on aprofitem el sol que fa per
gaudir d’una bona cervesa i un caldo!
Caminem la primera part perquè està bastant gelada |
Última baixada abans d'arribar al Refugio de Linza |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada