Dijous, 16 d'abril de 2026
Introducció
A diferència d'altres cims que envolten el coll de Puymorens, el Puig Pedrós de Lanós es mostra relativament distant i aïllat.
Per qualsevol vall que hi volguem accedir sempre caldrà fer una aproximació llarga, però el cim realment s'ho val. La seva cara sud-oest mostra un esbelt corredor que ja és, per ell mateix, tota una provocació i la seva pala sud-est, encara que curta, ens regala un interessant descens.
I si a tot això li afegim una solitud gairebé garantida, ens queda una sortida d'aquelles que es recorden especialment.
Dades pràctiques
Per trobar el corredor en condicions, millor esperar un dia fred de primavera i matinar bastant, doncs podrem aprofitar el regel nocturn i la neu transformada es mantindrà endurida malgrat els raigs de Sol que il·luminen el corredor des de bon matí.
Dificultats
Corredor:
- pendent mantingut d'uns 45 graus d'inclinació
- 400 metres de desnivell des de l'entrada a la canal fins el cim
Descensos amb esquís:
- S2 en general en totes les baixades
Material
L'habitual d'esquí de muntanya. Afegir un piolet tècnic
VÍDEO DE LA SORTIDA FER CLICK AQUÍ
Descripció
Començo a caminar a les 9:15 del matí des del Coll de Puymorens i calço els esquís només creuar la carretera.
Aviat em sobta la qualitat de la neu, molt gelada malgrat una temperatura no gaire fresca.
Fins i tot, per superar el darrer pendent que arriba a la Portella de Puymorens em cal posar ganivetes. Per altra banda això em tranquilitza una mica, doncs ajudarà a mantenir la neu del corredor en condicions, penso.
Arribo a la Portella a les 11:26 i saludo el cim del Puig Pedrós que apareix de sobte davant meu.
Observo el 'meu' corredor i m'adono preocupat que l'ombra que el protegeix va desapareixent i el Sol s'imposa progressivament.
Uf!. No tinc més remei que afanyar-me, així que realitzo l'aproximació a la base de la canal sense entretenir-me genys.
Quan arribo a peu de canal, observo que aquesta està solcada per restes de petites allaus: la canal ha purgat la neu caiguda el passat cap de semana i la capa de neu vella endurida afloreix en pràcticament tot el seu recorregut.
Son aquestes bones noticies però mentrestant el Sol ja ha guanyat la partida i només és questió de temps que la neu comenci a estovar-se.
Calço grampons, agafo piolet, carrego esquis a la motxilla i entro decidit a la canal sobre les 12:20
Per sort encara persisteix l'efecte de la glaçada de la nit anterior i la neu es manté prou dura.
En aquest pendent continu d'uns 45 graus progresso molt concentrat fent petites ziga-zagues ascendents amb tècnica de 'piolet bastó' i utilitzo la relativament descansada tècnica francesa amb els grampons, sense emprar les puntes davanteres.
Progresso amb un pas el més constant possible mirant de reüll el ritme cardiac que em mesura el Coros. Sé per experiència que si mantinc una estona continuada un ritme cardiac per sobre de 160 , em puc marejar una mica i és aquest un luxe que no em puc permetre mentre supero aquest pendent glaçat i dret.
Quan em falten unes desenes de metres per assolir el coll, la neu comença a estovar-se una mica i els grampons comencen a deixar marca a la neu.
Bé, ara ja em preocupa poc. La feina ja està pràcticament feta.
I així, concentrat plenament amb la tècnica i frenant-me per no excedir el ritme del cor, arribo al collet que marca la fi de les dificultats. Ha passat una hora i quinze minuts des de la base de la canal.
Després de descansar i relaxar-me uns minuts assoleixo el cim i em preparo per al descens de la cara Sud-Est.
Mentrestant el dia ha tombat, fa bastanta calor i el pendent que he de baixar presenta una neu primavera bastant o molt desfeta ... vaja, vaja ... avui no guanyem per ensurts.
Reflexiono una mica i opto per emprar una tècnica de girs molt amplis a la major velocitat possible per flotar sobre aquesta neu poc favorable ... i funciona! Arribo mot aviat al pla al peu de la cara Sud-est havent traçat uns bells i amplis girs en el pendent. Jutgeu vosaltres mateixos amb la fotografia que adjunto més avall.
Molt content d'haver superat les dificultats que m'ha anat posant el dia fins ara, remunto cap el Coma d'Or ... i poca cosa més.
Sense cap més detall ressenyable arribo, després de més de vuit hores d'esforços, al coll de Puymorens.
D'aquesta sortida m'emporto per una banda les molt bones sensacions del dia ... però també per altra banda el convenciment de que aquesta temporada va tancant ja la porta implacablement.
Tempus fugit
 |
| La llarga Coma d'en Garcia. Ambient de primavera |
 |
| Des del coll de Puymorens, la cresta del Pic d'Escobes |
 |
| La Portella d'en Garcia al fons |
 |
| 11:11 Mirada enrere |
 |
| 11:27 Puigpedrós de Lanós i l'inconfusible corredor Sud-Oest |
 |
| inici del descens a la base del corredor |
 |
| Disfrutones pales en l'aproximació al corredor |
 |
| 12:29 Part mitja-baixa del corredor. Purgues de neu i superfície ben endurida |
 |
| El bec del piolet queda ben estable en aquesta neu |
 |
| Darrers metres fins el collet |
 |
| Arribada al collet |
 |
| 13:40 A l'altra banda ens saluda el Carlit |
 |
| 14:15 Cim! |
 |
Ja no queda pas gaire
|
