dilluns, 23 de març del 2026

Circular: Anéou - Soum du col de l'Iou - Pic de Gradillère Oriental - Vall de Bious - Coll de Houer - Anéou

Dimecres 18 de març de 2026 

Introducció

El cercle d'Anéou, en el vessant francès del coll de Portalet, és territori de peculiars cims  que s'aixequen sobre àmplies valls.

Les seves collades accessibles conviden a dissenyar combinacions d'ascensions i bells descensos on l'única limitació és la durada del dia o l'estat de forma de cadascú.

Com cada matí que he deixat el cotxe a l'aparcament d'Anéou, el gran nombre de vehicles presents espanta una mica, però els nombrosos grups de raquetaires i esquiadors de muntanya es concentren pràcticament tots en la via normal del Pic de Canalroya i l'ascensió al Pic de Peyreget per el vessant de Pombie, itineraris  que cal tenir la precaució d'evitar. 

Sortosament, en els altres racons de la zona sol regnar el silenci i podem gaudir tranquils de la naturalesa del terreny que fa d'aquest racó un lloc ideal per practicar l'esquí de muntanya.


Descripció

VIDEO DE LA SORTIDA (YOUTUBE)

El termòmetre marca 3,5 graus quan surto de l'aparcament d'Anéou. He decidit començar la ruta sobre les 9:30 hores. Sortint a aquesta hora un dia de març i a aquesta temperatura, pretenc aconsseguir que el Sol poc a poc vagi deixant la neu en bones condicions a l'hora adequada.

Enfilo el camí al coll de l'Iou mantenint-me una mica per sobre del fons de la vall i una mica per sota del trillat camí habitual. Fet d'aquesta manera el camí de pujada és bastant suau i directe i fins molt amunt no es troba la ruta normal de col de l'Iou. Ha estat una bona elecció.

Un cop al coll trec les pells per fer el somniat descens a la vall de Bious ... però observo preocupat com un parell de francesos que tot just comencen el descens estan patint una mica: no aconssegueixen encadenar els girs amb fluïdesa. La neu no ha transformat encara en aquest vessant orientat al nord i es manté massa dura ... creck creck ... Vaja 😕 ... una pena, però realment ja em temia que passés això i no em costa massa passar  al meu pla B.

Torno a posar pells i remunto uns minuts fins  el Soum du col de l'Iou (2214 m). Des d'aquest cimet la visió del proper  i fenomenal Midi d'Ossau és aclaparadora. Sembla que se't vulgui caure a sobre.

Em preparo per el descens  i em llenço a un llaaaarg flanqueig en vessant Est sobre una neu transformada al punt fins una mica per sota del coll de Gradillère. Poso pells altra vegada i remunto l'ampli llom fins el mateix cim del Pic de Gradillère Oriental (2256 m).

Tot un espectacle el païsatge aquí, espectacular i ben diferent del Pirineu Oriental. Descanso satisfet vigilat de prop per la Pène de Glère i la Peña Blanca.

Poc després em llenço a un ràpid descens. Baixo ràpidament fins el coll de Gradillère i sense aturar-me tombo a l'esquerra i encaro tot el seu vessant Nord-Oest fins el fons de la vall de Bious (1850 m). Tot el descens transcorre sobre una neu primavera que, ara sí, ha tingut prou temps per transformar.

Ha estat genial. Torno a posar les pells i remunto buscant l'itinerari més llògic i suau possible fins l'enlairat coll de Houer (2246 m). Aprofito aquí per menjar i beure una mica i ja només em fa falta baixar la llarga i poc pendent vall de Houer fins el fons de la vall (1711 m). 

La bona orientació d'aquesta línia de descens ha conservat perfectament la neu pols caiguda uns dies abans. Ha estat una bona sorpresa que no esperava i també  el darrer regal d'aquesta bella jornada.

Xavier


Capvespre sobre el Midi, la tarda del dia anterior


Des del coll de l'Iou, un grup d'alpinistes remonta l'aresta Oest del Peyreget, molt glaçada avui

Descens  del Soum du col del'Iou arribant al coll d'Arazures

En ple flanqueig. Al fons els Pics de Gradillère

El llom que porta al Pic de Gradillère Oriental

Ascendint la pala final del Pic de Gradillère, vista sobre la Pène de Glère i Peña Blanca 


Cim! Vista des del Pic de Gradillère Oriental


El Midi d'Ossau des del Pic de Gradillère Oriental

Tombant cap del coll de Gradillère i la vall de Bious

remuntant cap del Col de Houer


Metres finals abans del col de Houer. Al fons el Pic de Canalroya





Coll de Houer. Pène de Glère al davant


En el llarg descens final

Mirada enrere des del pla al final del darrer descens



Powered by Wikiloc

diumenge, 22 de març del 2026

Pales Nord del Laila Peak - Powder Georgià

Dades de la ruta

  • Recorregut: 15,74 km
  • Desnivell positiu: 1.592 m
  • Orientació: NE – N – NO
  • Dificultat: S2 – S3 (algun petit tram)
  • Horari: 4 h 15 min
  • Material necessari: Cap
DESCRIPCIÓ
Koshki, torres defensives medievals a Svaneti
Koshki – Torres defensives medievals a Svaneti ® Pol Puig Collderram

Arribem a Svaneti, una de les regions més altes i aïllades del Caucas, terra dels svans, un subgrup ètnic georgià amb llengua, arquitectura i tradicions pròpies. Primerencament atrets per les seves muntanyes i la qualitat de la neu, descobrim que l’experiència va molt més enllà de l’esquí: una immersió cultural, humana i gastronòmica que farà d’aquest viatge un record inesborrable.

Durant la nostra estada les condicions són immillorables: neu pols estable i dies clars, ingredients perfectes per encadenar jornades d’esquí excepcionals. Ens acompanya el nostre guia Guma Naverani, juntament amb el seu germà Becka Naverani, i la seva inseparable Toyota Delica, que es convertirà ràpidament en el nostre vehicle preferit.

Comencem la jornada a les 9:45 h al petit poble de Tviberi, punt de partida de la nostra ascensió a la zona del Laila Peak, considerat un dels cims més estètics de tot el Caucas georgià. L’inici del recorregut és a 1.300 m d’altitud.

Retrat durant l’activitat d’esquí a Svaneti
Tram de bosc ® Pol Puig Collderram

Calcem pells i avancem suaument per un bosc amable i sense dificultats, tot gaudint de vistes que ja apunten el potencial de la jornada. A mesura que pugem, els pocs núvols matinals es dissipen i, de sobte, apareix davant nostre la inconfusible silueta de l’Ushba (4.710 m, cim sud), que ens acompanyarà com a referència visual durant tota la setmana.

Vistes del massís de l’Ushba durant la ruta d’esquí de muntanya a Svaneti
Vistes del Ushba · Pol Puig Collderram

En sortir del bosc, aproximadament als 2.200 m, se’ns obre la panoràmica d’una vall ampla i d’un terreny cada vegada més alpí. Davant nostre s’aixeca la pala més sostinguda de la ruta: uns 200 metres de desnivell que afrontem amb distància de 20 metres entre nosaltres, tot i que la neu és estable. Un cop superat aquest tram, continuem progressant uns 250 metres més per pendents més suaus fins assolir el nostre punt final d’ascens.

Primer tram sortint del bosc durant l’ascensió
Primer tram sortint del bosc ® Pol Puig Collderram
Tram més pronunciat de la pujada en terreny alpí
Tram més pronunciat de pujada ® Pol Puig Collderram
Paradís del powder a les pales superiors
Paradís del powder ® Pol Puig Collderram

Abans d’emprendre la baixada, fem una pausa per recuperar forces. Ens espera una llarga i deliciosa baixada en neu pols, homogènia i sorprenentment estable de principi a fi: un d’aquells descensos que et fan somriure sense voler-ho.



Seguim progressant per pendents moderats durant l’ascens
Seguim progressant per pendents moderats · Pol Puig Collderram
Tram final de la pujada abans d’assolir el punt més alt
Tram final de pujada ® Pol Puig Collderram
``
Primeres traces de neu pols a Geòrgia durant una sortida d'esquí de muntanya
Primeres traces de neu pols a Geòrgia ® Pol Puig Collderram

A la part baixa arribem a una font natural d’aigua carbònica que brolla directament del terra, una sorpresa típica de Svaneti. Aquí ens descalcem els esquís i caminem uns 10 minuts fins tornar al punt d’inici.

Font natural d’aigua carbònica a Svaneti
Font d’aigua amb gas ® Pol Puig Collderram

De tornada cap a Mestia, fem parada obligada en un petit local del poble per brindar amb una cervesa. Primera esquiada a Svaneti superada — i la setmana promet.

Petit tram caminant de tornada al punt d'inici a Svaneti
Petit tram caminant de tornada al punt d'inici · Pol Puig Collderram
Caminant per viles rurals de Svaneti
Caminant per viles rurals ® Pol Puig Collderram
Somriures de neu pols a Svaneti després d’una jornada d’esquí
Somriures de neu pols ® Pol Puig Collderram
Cerveses amb la gent local a Svaneti
Cerveses amb la gent local ® Pol Puig Collderram
Toyota Delica, vehicle utilitzat per moure’s per Svaneti
Toyota Delica – el millor cotxe per moure’t per Svaneti · Pol Puig Collderram
Conversant amb els guies locals a Svaneti
Fent petar la xerrada amb els guies · Pol Puig Collderram

Com cada nit, ens espera un sopar excel·lent a l’allotjament: plats típics, ambient acollidor i el plaer de compartir anècdotes amb altres grups d’esquiadors que també recorren aquesta remota regió del Caucas.

Sopar a l’allotjament a Svaneti
Sopar a l’allotjament · Pol Puig Collderram

Greg, Marta, Marc, Pere, Deidre, Antonella i Pol

Powered by Wikiloc Font: Garmin

dissabte, 14 de març del 2026

Cim de l'Ortigar (2737 m) . Torna l'hivern a la Vall de Núria



12 de març de 2026 

Introducció


Dia de meteorogia i condicions incertes. Ha fet falta jugar amb l’estat de la neu, molt canviant avui, per poder extreure de la sortida el millor que la muntanya podia oferir.

Aquest tipus de sortides tant et poden fer maleïr de valent  i desitjar acabar-les el millor possible com et poden acabar regalant unes condicions que no havies ni pogut imaginar. 

Aquesta vegada hem tingut sort.


Dades pràctiques

Desnivell: 1000 m

Recorregut: 10 km

Dificultat: S2

Horari: 4 h 20 minuts


Descripció

FEU CLICK AQUÍ PER VEURE EL VIDEO DE LA SORTIDA

Sota un cel ben tapat surto amb els esquís posats de l'estació del carrilet mentre tota la incertesa del vent i l'estat de la neu va donant voltes dins del meu cervell. 

Si el temps s'acaba arreglant, tinc ganes de fer avui una bona volta però no hi confio massa.

Deixo enrera la pista d'esquí i enfilo el camí del Finestrelles resseguint la gorja del riu. A mida que em vaig endinsant en aquesta gorja la neu es va tornant més i més glaçada fins el punt que impedeix avui remuntar amb esquís un vessant tant dret com aquest.

Canvi de plans. Calço grampons i surto de la gorja remuntant el seu marge dret i gelat fins empalmar amb la clàssica ruta del Puigmal on torno a calçar els esquis. La intenció ara és ascendir el Pic del Segre remuntant la coma de l'embut.

Una mica més amunt, amb el canvi d'orientació i el guany d'alçada, la neu va millorant i des de poc abans del forat de l'embut una bona capa de neu pols cobreix ja tot aquest vessant. Genial, no m'esperava aquestes condicions. 


Enfilant el forat de l'embut


A la part mitja de la pujada


El Petit Pic del Segre apareix al darrera del llom


L'Alpí Petit Pic del Segre al fons de la vall


Per sort el dia es va obrint progressivament i quan m'apropo al pluviòmetre (uns 2400 m) tombo a la dreta rumb al proper Pic del Segre. 

A poc de desviar-me, el meu recorregut va canviant a orientació sud i cada vegada la neu és torna més crosta. Cachis la mar. M'aturo per prendre una decisió i decideixo posar rumb al Cim de l'Ortigar, molt més ben orientat i que ja m'ha estat temptant amb la seva bella cara nord mentre remuntava la vall.


El temptador vessant nord del Cim de l'Ortigar

A mida que guanyo alçada un vent fort i glaçat em va engolint cada vegada més.


L'estètica cornisa que recorre tot el vessant nord del Cim de l'Ortigar


El cim per fi al final de la carena

Visió al Sud des del cim

Els Skis dalt del cim i al darrera el Pic del Segre


Arribo al cim i amb aquest vent veig que és impossible aturar-me, així que baixo uns metres pel seu vessant sud on ja una mica més protegit, trec les pells i em preparo per la primera baixada. Aquest vessant condueix directament fins la collada de Fontalba i aparentment sembla magnífic i perfectament innivat. 

M'hi llenço decidit però des del primer viratge una neu crosta indecent m'avisa del que m'espera. Baixo tossut encara un centenar de metres de desnivell en aquestes condicions i finalment claudico. 

Aquí el vent ha cedit bastant, així que menjo una mica, poso pells i remonto penosament altra vegada cap al cim amb la cua entre les cames.

Bé, almenys em queda avui el descens del vessant nord del cim, que avui presenta un aspecte inmillorable i m'espera totalment inmaculat.

M'equipo com puc enmig del vent glaçat i inspecciono el terreny: La cornisa cimera que defensa tot el vessant nord del cim resulta ser tant estètica com poc pràctica, doncs m'impedeix abordar la cara nord directament des del cim.

Per sort, una vintena de metres més avall, descobreixo un punt dèbil de la cornisa. És un pas molt dret pero factible que aprofito per saltar a la cara nord i iniciar el formidable descens sobre aquesta neu pols.










Molt més avall, passat el forat de l'embut, l'acció del sol ha transformat la neu gelada del matí en una fàcil i divertida neu primavera que em porta directament a l'estació del carrilet de Núria, on arribo amb un somriure d'orella a orella.


Una jornada ben treballada.

Xavier


Powered by Wikiloc