12 de març de 2026
Introducció
De vegades cal arriscar-se una mica i sortir de casa malgrat les condicions de la neu o la meteo siguin incertes. No sempre les cartes estàn posades boca amunt sobre la taula i normalment aquestes jornades requereixen experiència, flexibilitat i adaptabilitat sobre el terreny per extreure de la sortida el millor que la muntanya pot oferir en aquell moment.
Aquesta ha estat una d'aquestes jornades i és veritat que aquest tipus de sortides tant et poden fer maleïr de valent i desitjar acabar-les el millor possible com et poden acabar regalant unes condicions que no havies ni pogut imaginar.
Aquesta vegada hem tingut sort.
Dades pràctiques
Desnivell: 1000 m
Recorregut: 10 km
Dificultat: S2
Horari: 4 h 20 minuts
Descripció
FEU CLICK AQUÍ PER VEURE EL VIDEO DE LA SORTIDA
Surto amb els esquís posats de l'estació del carrilet amb un cel ben núvol i tota la incertesa del vent i l'estat de la neu donant voltes dins del meu cervell.
Si el temps s'acaba arreglant, tinc ganes de fer avui una bona volta i enfilo primer el camí del Finestrelles. Al poc de començar, quan soc a la gorja del riu, veig que la duresa de la neu impedeix avui remuntar amb esquís un vessant tant dret com aquest.
Canvi de plans. Calço grampons i faig una remuntada del dret i gelat pendent fins empalmar la clàssica ruta del Puigmal on torno a calçar els esquis. La intenció ara és arribar al pluviòmetre a uns 2400 metres, tombar a la dreta i remuntar el vessant sud del Pic del Segre.
La neu va millorant i des de poc abans del forat de l'embut una bona capa de neu pols cobreix ja tota la vall. Genial, no m'ho esperava.
Enfilant el forat de l'embut
 |
| A la part mitja de la pujada |
 |
| El Petit Pic del Segre apareix al darrera del llom |
 |
| L'Alpí Petit Pic del Segre al fons de la vall |
El dia va millorant progressivament i quan m'apropo al pluviòmetre tombo a la dreta rumb al proper Pic del Segre.
A poc de desviar-me l'orientació del vessant canvia a sud i cada vegada la neu és més crosta. Cachis la mar. M'aturo i sense pensar-ho gaire giro cua i poso rumb al Cim de l'Ortigar, que ja m'ha estat temptant amb la seva bella cara nord mentre remuntava la vall.
 |
| El vessant nord del Cim de l'Ortigar |
A mida que guanyo alçada un vent fort i glaçat escombra cada vegada més la part final de la muntanya.
 | ||
L'estètica cornisa que recorre tot el vessant nord del Cim de l'Ortigar
|
 |
| Visió al Sud des del cim |
 |
| Els Skis dalt del cim i al darrera el Pic del Segre |
Arribo al cim i amb aquest vent veig que és impossible aturar-se, així que trec pells com puc uns metres per sota en el vessant sud. Aquest vessant baixa directament a la collada de Fontalba i sembla magnífic i perfectament innivat.
M'hi llenço decidit però des del primer viratge una neu crosta indecent m'avisa del que m'espera. Baixo tossut un centenar de metres de desnivell en aquestes condicions i finalment claudico.
Aquí el vent ha cedit bastant, així que menjo una mica, poso pells i remonto penosament altra vegada cap al cim amb la cua entre les cames.
Bé, almenys em queda avui el descens del vessant nord del cim, que avui presenta un aspecte inmillorable i m'espera totalment immaculat.
M'equipo com puc enmig del vent glaçat i inspecciono el terreny: La cornisa cimera que defensa tot el vessant nord del cim resulta ser tant estètica com poc pràctica, doncs m'impedeix abordar la cara nord directament des del cim.
Per sort, una vintena de metres més avall, la cornisa presenta un punt dèbil molt dret que puc aprofitar per saltar a la cara nord i iniciar el formidable descens sobre aquesta neu pols.
Molt més avall, passat el forat de l'embut, l'acció del sol ha transformat la neu gelada del matí en una fàcil i divertida neu primavera que em porta directament a l'estació del carrilet de Núria, on arribo amb un somriure d'orella a orella.
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada