dimarts, 26 de desembre de 2017

Turon de Neouvielle (3035 m ) des del refugi de la Glère

Dates: del 22 al 24 de desembre de 2017

Itinerari:
Primer dia: Aparcament a la petita ruta de Lienz (1500 m) - Refugi de la Glère (2150 m)
Segon dia: Refugi de la Glère (2150 m) - llac de la Glère (2103 m) - Remuntar la vall de la Glère - Turon de Neouvielle (3035 m) - Descens per el mateix itinerari.

Desnivells:  Primer dia: 650 m . Segon dia: 950 m

Dificultat: S3 en el tram inicial d'entrada a la gelera de Maniportet (45º). La resta S2

Allotjament: Refugi de la Glère. Confortable. Obert lliure a l'hivern. Taules, bancs i olles per l'aigua. Estufa amb fusta de qualitat a la sala comuna i habitacions de 4 places al pis superior. Llits equipats amb matalassos i mantes de 'qualitat'. Sac de dormir totalment opcional. Aigua obtinguda per fusió de la neu sobre l'estufa. 8 euros per nit.


Condicions trobades:

Neu molt dura en la pista d'accés al refugi. Va demanar concentració a la baixada.
Neu dura amb bona adherència (ganivetes) des del llac (2103 m) fins la cota 2400 aprox.
A partir de la cota 2400,  neu pols compactada que es va alleugerint progressivament.
A partir de la cota 2900 neu pols excel·lent.
Neu 'crema' a la baixada en la pala que porta directament al llac (2200 fins 2100) .
En resum, unes condicions perfectament esquiables si bé una mica 'dures' a la part baixa de l'ascensió, entre l'aparcament i el refugi.

Descripció:

Una vegada més hem tingut l'oportunitat d'esgarrapar un dia a la feina i disfrutar així de la tranquilitat i solitud hivernals d'aquest massís del Pirineu. Ens va atraure especialment poder dormir en el refugi de la Glère, suficientment allunyat de la vall, ben situat i millor equipat.

En quant a l'ascensió, cal dir que és molt variada : cal resseguir el curs de la vall superant una sèrie de resalts, flanquejar llacs i fins i tot superar un mur inclinat amb els esquis a l'esquena a la cota 2900. I tot això envoltats per el mateix pic de Neouvielle, l'aresta dels tres consellers, etc, etc.

Les condicions de neu, malgrat la pluja de dilluns que havia afectat les cotes baixes , les condicions es varen mantenir per poder disfrutar de la baixada sense problemes, sense que la tant temuda 'crosta' fes acte de presència.

El capvespre de divendres a la terrassa del refugi de la Glère
La nit
Bricolatge per poder engegar l'estufa

Pujant al cim. Cercant el nostre camí

La vall es suau però hi ha varis ressalts bastant drets



Per fi els primers raigs de llum darrera l'aresta dels tres Consellers


Arrivant al cim. Han estat 5 hores d'esforços

Cim!

La neu pols de la pala cimera. Al fons el cim del Turon

Esquiant amb el Pic de Neouvielle al fons

Poc abans d'entrar a la gelera de Maniportet. Al fons la Bigorra


Descens de la part alta de la gelera de Maniportet. A la dreta les nostres traces de pujada

Un dels molts flanquejos d'aquest bell descens


Atravessant el llac de Mounicou a la baixada. Un dels pocs punts on cal 'remar'


Martí, Pol i Xavier

dissabte, 16 de desembre de 2017

Pic de Mortiers (2605 m) des de Formigueres en itinerari circular

Itinerari: Estació d'esquí de Formigueres (1650 m) - Serra de Mauri - Baixada a Camporells - Ascens al Pic de Mortiers (2605 m) - Baixada per la vall de Galba - Remuntada a l'estació

Data de la sortida: 13 de desembre de 2017
Dificultat: S2
Desnivell: 1300 m
Recorregut:  21 km
Horari : 7h 45 min a un ritme relaxat

Condicions trobades:

La nit anterior havia deixat una lleugera capa de neu sobre una base ja consolidada. El fons de les valls predominava la neu pols i les carenes ventades exhibien de tant en tant clapes de neu i d'herba gelada. En especial la baixada de la serra de Mauri, la pala somital del Pic de Mortiers i en general tota la vall de Galba presentaven molt bones condicions de neu, en general pols. No es trobà neu crosta en cap part del recorregut.

Un inoportú episodi de boira densa ens embolcallà durant la darrera part de l'ascensió al Pic de Mortiers. Aquí el gps amb l'itinerari carregat prèviament fou de gran utilitat (un Garmin Oregon 600).


Descripció:

Magnífica proposta d'en Pol d'aprofitar un dia entre setmana per pujar al Pirineu. La tranquilitat i la pau que gaudirem no va tenir preu.

Cal remarcar la tornada a l'activitat d'en Martí després d'un intens període de rehabilitació a arrel de la seva operació. Va semblar que les condicions que trobàrem a la sortida donaven la benvinguda a aquest retrobat muntanyenc.


El retorn de la Bèstia

Pujada per una estació sorprenentment buida (-4ªC)
Apunt d'atravessar el túnel de vent de la Serra de Mauri

Petita Sibèria a la Serra de Mauri. Al fons el Petit Peric

Magnífic descens en direcció al Refugi de Camporells
Neu pols en aquesta baixada protegida del vent


Posem pells i menjem una mica abans de remontar cap el Pic de Mortiers

Els nous companys d'en Pol. Al fons el Petit Peric


Atravessem el llac per sobre. El dia es va tapant

Navegació enmig de la boira en el camí del cim
Cim!
Disseny de l'estratègia de baixada dalt del cim. Per sort sembla que el sol vol aparéixer

Assistim incrèduls  i aliviats a aquest sorprenent canvi de les condicions

Inici de la baixada de la pala somital del Pic de Mortiers (S2+). Neu pols
Evolucionant en la pala cimera del Pic de Mortiers

Espectacular baixada per els tubs de la Vall de Galba
A la part baixa de la vall prop del refugi de la Jaceta


Activitat realitzada per Martí, Pol i Xavier


dijous, 26 d’octubre de 2017

Gredos i La Pedriza

A causa del mal temps als Pirineus, decidim aprofitar uns dies a la zona central de la península...

GREDOS
Deixem el cotxe al Pàrquing de la Plataforma de Gredos. S'arriba per una carretera de 12 km asfaltada sortint del poble "Hoyos del Espino" (Fan pagar 2,50€ d'entrada).  
Per tal d'arribar al "Refugio Laguna Grande", hem de seguir durant unes dues hores un camí empedrat molt evident. Durant el camí trobarem dues fonts.
En general les vies ens han semblat poc sostingudes, això sí, sobre granit de bona qualitat. El grau ens ha semblat poc exigent, alguns V ben podrien ser IV en algunes zones del nostre Pirineu. Però alerta, en general estan poc equipades i sol ser necessari equipar o reforçar les reunions, cal venir-hi amb experiència en l’emplaçament d’assegurances flotants.

El circ de Gredos
PAN DE AZUCAR - TA(S?)CONES* LEJANOS  MD 150m 6a (V+ obligat). Orientació Nord-Est.
Accés: Forma part del contrafort del Almanzor, 30 min des del refugi.
Bona opció per començar a conèixer que ens esperarà durant els següents dies. Roca bona i compacta, però a estones tombada.  Durant la via, anirem alternant zones de fissura amb zones de placa.
Destaquem el tercer llarg, que comença amb un mur vertical amb bones mans i segueix per dues fissures paral·leles fàcils de protegir (6a).
A les reunions trobarem un parabolt. Són fàcils de reforçar. Durant la via anirem trobant expansions en aquelles seccions de placa que no ens permeten posar res.
En general, és una via poc evident. S'ha d'estar alerta de no saltar a la via del costat.
*No aclarim si la via es diu Tascones o Tacones lejanos...
Descens: Des de la última reunió, seguirem per terreny fàcil en tendència a la dreta fins trobar un ràpel d'uns 60m que ens deixa a una canal que ens permetrà tornar a peu de via.
croquis de http://cuadernodelineas.blogspot.com.es
Mur al principi de L3


PARET DEL REFUGIO - LA IRA DE JÚPITER MDinf 140m 6a+ (V+/A0 obligat). Orientació Oest.  
Accés: Està a 10 minuts del Refugi. Molt evident.
Via poc contínua, la podríem diferenciar en dues seccions. La primera part poc contínua:
El primer llarg és vertical però curt. Tens la opció de fer dos passos de 6a+ si segueixes les dues expansions, o pots passar més per la dreta (V+).
El segon llarg fa uns 65m, és llarg i fàcil (de tràmit).
La segona part de la via és més contínua i atractiva. Dos últims llargs bonics i verticals.
Reunions a muntar o reforçar (alguns pitons).
Descens: Es baixa caminant (cap a la dreta) per una canal que ens deixa entre la Paret del Refugi i la de "L'Escudo".
croquis de http://www.alloroquemedesadherencio.com,


EL ESCUDO - VÍA DE LOS ABULENSES MD 120m 6a. Orientació Oest.
Vam fer els dos primers llargs per tal de poder arribar a l'hora a sopar al Refugi.
El primer llarg és espectacular i exigent. Té un pas de xemeneia curiós i la part superior de placa és fina i bonica. 6a
El segon llarg combina trams de fissura i de placa. A destacar un sostre ben protegit amb tres claus (passos físics) 6a/A0.
Descens: Tant la primera com la segona reunió estan equipades per rapelar. De la segona, podem fer un ràpel de menys de 60m que ens deixa a la canal de l'esquerra, on podem baixar caminant fins a peu de via.

croquis i situació de la via de https://www.campo4.com/es/climbing-topos/el-escudo
boníssim L1, fissura xemeneia i placa fina


RISCO MORENO - KENYA MDsup 6a (V obligat). Orientació Sud.
Dins aquest grau, és una de les vies més boniques i contínues de la zona.
Accés: Camí direcció l'Ameal del Pablo, 1h per terreny pedregós.
Tota la via és mantinguda, fins i tot els llargs fàcils tenen roca bona i valen la pena.
Destaquem el segon i tercer llarg. El segon comença per un pas de bloc de 6a i segueix per un diedre més fi a vegades difícil de protegir. El tercer és una placa de granit taronja mantinguda i bonica.
Les Reunions del primer i tercer llarg, s'han de muntar.
Descens: Es rapela la mateixa via. Primer ràpel de la R5 d'uns 30m. Segon ràpel de la R4 d'uns 50m i ens deixa a terra l'últim ràpel d'uns 45m de la R2.
croquis de http://caracolesmajaras.blogspot.com.es/2015/07/clasicas-del-circo-de-gredos.html, nosaltres hem fet els 3 ràpels ressenyats
Peculiar pas  al L2

Boníssima placa del L3



  
LA PEDRIZA
SUR CLÀSSICA AL PÁJARO MD sup 6a. Orientació Sud
Accés: Des de l’aparcament de Canto Cochino (Manzanares del Real). Atenció! A la carretera d’accés hi ha un punt de control, la carretera fins a Canto Cochino està tancada de 23h a 7.30h i no pot quedar ningú dins! És a dir, si preveiem dormir i pujar ho haurem de fer des de l’aparcament del punt de control a l’entrada de la carretera i pujar al matí.
Des de Canto Cochino es camina una mitja hora per l’autopista de la Pedriza (GR) fins arribar al desviament cap al refugi Giner de los Ríos. Des d’allà ja es veu la cara sud d’el Pájaro. No anem cap al refugi i continuem per GR, al cap d’uns 10 minuts trobarem una fita i una “P” marcada a un xiprer a la dreta (poc evident, vegeu foto). Per allà trenca un camí a la dreta que creua el torrent i ens durà a peu de via en menys de 30 min.
P marcada a un xiprer on ens desviem a la dreta

Podem dividir la via en dues parts. Els tres primers llargs segueixen unes fissures a estones més o menys agraïdes. La segona part és sobre plaques compactes amb bolets. Roca boníssima en tota la via.
La dificultat està concentrada en els dos primers llargs, però després no ens podem relaxar.
Tots els llargs estan nets (excepte el segon que té un pitó). Reunions equipades menys la R4 que s'ha de muntar a un arbre. És important portar varis números mitjans repetits.
El primer llarg té un pas clau de travessa que l'anomenen "el jaboncillo", ja que els peus estan un pel més relliscosos que a la resta de la via. Després d'això arriba una secció vertical i contínua de fissura on els friends mitjans són clau.
En el segon llarg comença per un sistema de fissures verticals bones per friends mitjans. Penseu en reservar els aliens petits per la travessa final que arriba a la Reunió.
Tercer llarg fàcil, curt i de transició.
A destacar el quart llarg, una placa compacta amb acanalaments on durant els primers 15m no podrem posar res. Després apareixen alguns bolets i a la part superior del llarg una bona fissura.
Un dels famosos passos de la via, és el de la sortida de la R4. És més curiós que difícil. A protegir amb un cordino a una banya a la qual ens hi acabem muntant. Amb 60m trobem la reunió abans d'arribar al cim.

Ens queda pujar uns 10m fàcils on trobem el ràpel de baixada (orientació nord). El ràpel  fa menys de 30m i ens deixa en una espècie de passadís estret. Sortim direcció Oest, on baixem per una canal i seguint fites acabem a peu de via. 
croquis (línia blanca) de http://www.viaclasica.com/web/via-sur-clasica-el-pajaro-o-pinganillo-grande-pedriza/
Pas del Jaboncillo al L1

Sistema de fissures verticals al L2

El poc protegit L4

dimarts, 29 d’agost de 2017

Goalsevarri (1249 m). Una prospecció en els Alps de Lyngen

Goalsevarri i tres cims més de la mateixa carena.
Desnivell : 1800 metres (1200 metres fins al primer cim. La resta és l'aresta)
Dificultat: F+ . Pendents de terra i pedra de 35 graus o més d'inclinació. Progressió en terreny de pedres sueltes típic d'alta muntanya. Cal tenir la petjada segura en grimpar i desgrimpar aquests pendents . Almenys un bastó imprescindible.


El motiu d'aquesta piulada es portar a primer plà aquesta part d'Europa on molts somniem passar uns dies a l'hivern.

Ritme tranquil, fiords, natura exhuberant, cims esbelts que garanteixen ascensions solitàries, una gent amable i respectuosa i... poder planificar futurs projectes hivernals in situ. Masses atractius per no fer unes vacances en el nord dels Alps escandinaus. Un cop decidit només calia triar una zona entre el miler llarg de kilòmetres d'aquesta serralada. 




Ens decidirem finalment per els Alps de Lyngen, prop de Tromso, doncs era la zona on inicialment teniem que anar aquest abril. Es tracta d'un abrupte massís muntanyós orientat de sud a nord encaixat entre dos fiords. L'extrem superior es troba gairebé tant al nord com el célebre Cap Nord.

Centenars i centenars de bolets de diferents espècies amagats en la tundra


Arbres trencats per el pes de la neu en aquest bosc

Corbs de mar  a l'extrem nord de la península de Lyngen
Aurons salvatges assalten un prat d'herba


Glaciar immens al peu del Jiehkkevarri

Les nostres 'nits'

Goalsevarri. L'ascensió

Surto del petit aparcament de la part superior de Lyngseidet (85 metres) i enfilo el ben traçat camí de la Skihytta, on arribo en 32 minuts. Segueixo el camí de la Rorneshytta , el qual deixo poc més amunt per enfilar el dret pendent Oest del cim.


Cartell a l'inici del camí

Skihytta
Els habitants del país

A partir d'aquí ja no es troba camí traçat ni vestigi de sender durant tot el dia.
Atravesso una zona de tundra i el pendent es redreça de sobte (35 graus), cota 900 metres . El terreny es una successió de blocs de pedra que enfilo en linia recta cap amunt.



Al fons, el Rognalstinden. S'aprecia el seu dret pendent Est  (S3+ a l'hivern)

Pendents de pedres del Goalsevarri. Abaix, el Storfjord

L'aresta cimera. S'aprecia la canal que faré per la tarda de baixada amb la seva pala de neu 

Cim!
Storfjord des del Goalsevarri

Al fons, el Jiehkevarri, cim més alt dels Alps de Lyngen

Llom de pedres cap el segon cim

Segon cim del dia


L'aresta segueix i s'afina una mica

Tercer cim del dia

El Jiehkkevarri una mica més aprop

Des del tercer cim veig que els pendents son molt abruptes a banda i banda, per la qual cosa tinc que tornar a desfer l'aresta i tornar a fer tots els cim per segona vegada.

Poc després de fer el Goalsevarri trobo la seva canal SO per la qual baixo: 35-40 graus. Pendent de terra i pedres. S3 a l'hivern.

Continuarà

De tornada, es veu la canal SO per on he baixat del Goalsevarri (pala de neu)