diumenge, 8 de desembre del 2019

La Gran Volta al Midi d'Ossau

07/12/2019

Desnivell: 1500  metres
Recorregut : 22 Km
Dificultat: globalment S2 i una part d'esquí relativament tècnic en bosc

Introducció
El pirineu occidental està guarnit amb moltes grans ascensions que deparen dies de d'esquí de muntanya amb molt de caràcter: El Pic d'Anie des de Lescun, la Mesa de los Tres Reyes des de Linza, el Pico de Aspe des de Aisa, o el mateix Bisaurin des de Lizara son bons exemples d'això.

Tot i així, si s'ha d'escollir un itinerari circular, llarg, exigent i variat, aquesta elecció ha de recaure necessàriament en la gran volta al Midi d'Ossau: els seus descensos  llargs i canviants, el recorregut dels seus boscos encantats i les moltes valls i cims que ens saluden a mesura que dibuixem l'itinerari. Tot plegat deixa l'emprempta d'un recorregut diferent i et fa sentir afortunat. 

Es aquest  itinerari el que tinguèrem la sort de viure aquest passat dissabte.


Descripció





Amb el Josep Maria i la Teresa, en el vivac a Piedrafita, la nit abans
Poc després de sortir de l'aparcament del Portalet (1730 m)

Pujant al Soum de Pombie ens saluda la cara nord de l'Anayet, que vaig escalar un hivern dels anys noranta  amb l'Alex Alom i l'Edu

La cara nord de l'Anayet apareix al fons



Arribada al Pic de Soum de Pombie (2134 m). Midi d'Ossau al darrera

El Pol al Soum de Pombie. Al darrera la Dent de Soques


Baixant el vessant nord del Soum de Pombie


Una mica més avall, el mateix descens


En el punt on tornem a posar pells per remuntar el coll de Suzon


Remuntant cap  al coll de Suzon

El Pol al coll de Suzon (2127 m)

Inici de l'apoteòsic descens cap a Bious 


Una mica més avall. Es veu al fons una allau de placa antiga

A mitja baixada cap a Bious-Artigues
Mirada enrere cap el Pol


En el punt de canvi de vall. Entrada al bosc encantat


Llac de Bious  (1422 m)

Fem una parada per menjar una mica. Entorn paradisíac


Costa arrencar però encara ens queda molt de canmí

Sorint del bosc en direcció al l'ampli pla on s'obre definitivament


Pont de Bious. Pic Paradís amunt a la dreta


Durant la remuntada cap el coll de l'Iou



Arribant al coll de l'Iou (2194 m). Un descens genial ens espera


Agraïment
Es difícil valorar a distància les condicions que es donen en un massís relativament llunyà i més després de totes les variacions climatològiques que darrerament  li havien afectat. En aquest sentit va resultar molt útil llegir la publicació d'aquesta mateixa  sortida feta  uns dies abans  en el blog de la meteoqueviene. Jorge, ésta te la debemos a ti.

Bibliografia
Rutas de esquí de momtaña en el pirinero aragonés.Tomo 1
Jorge Garcia Dihinx
Ed. Prames


Pol i Xavier


dilluns, 25 de novembre del 2019

El retrobament dels malalts de neu: Breu ascensió al Pic de Duraneu (2542 m) i la Tossa del pas dels lladres (2663 m)

25/11/2019

Després de l'esplendorós inici d'hivern de la setmana passada, aquest dissabte ens podem retrobar per fi una bona part de l'equip habitual i programar una ascensió.

Amb una meteo incerta no volem temptar la meteo i ens dirigim a aquest racó que no ens sol fallar: l'antiga estació de Puigmal, des d'on podrem fer el Duraneu i el Tossal del pas dels Lladres.

Les condicions de neu no son les millors: ha plogut fins a cotes molt altes i s'ha format una capa de neu encostrada fins cota 2450. Malgrat això gaudim del dia i aprofitem per fer projectes i més projectes.

Les boires es van esvaïnt i apareix un paisatge hivernal al nostre entorn

El Miguel lluitant amb el seu encostipat en els pendents intermitjos del pic de Duraneu

Mirada a l'altre costat de la vall sobre el Puigmal de Lló
Flanqueig sobre neu molt ventada

La boira ens vol engolir a la part alta de l'estació



Cim de la Tossa del pas dels Lladres 
Hem estat : Pol, Xavier, Bernat, Miguel i Maria


dimarts, 19 de novembre del 2019

Volta per Beret: La tardor més esplendorosa del segle

19/11/2019

Donades les condicions insòlites que es donàven a Pla Beret aquest dia de tardor, el titular d'aquest resum no sembla exagerat: 11 grau sota zero i un generós  gruix de neu pols fresca i seca recobria tot allò que els ulls podien  veure. El cel es mostrava serè serè i el vent en calma.

Itinerari

Pla Beret - pujada directa al Tuc deth Mei - descens del seu vessant nord - remuntada fins el Cap des Closos - descens de la cara nord - remuntada circular fins altra vegada el Cap des Closos - descens de l'arriu de Barlongueta - Pla Beret

Desnivell : uns 850 metres
Dificultat: S2 i S3 en el descens de la cara nord del Cap des Closos


Inici de la pujada directa al Tuc deth Mei. Vaig resseguir la traça que vaig obrir dos dies abans

Cim del Tuc deth Mei. Al fons la cara sud de la Barlonguera

Remuntant cap el Cap des Closos. Mrada enrere cap el vessant nord del Tuc deth Mei que acabo de baixar

Arribant al Cap des Closos. A la dreta/frontal es veu l'entrada de la cara nord per on baaixaré

Cim del Cap des Closos. Al fons el Tuc de Parrós

Aquí baix el vídeo de la baixada de la cara nord del Cap des Closos




La cara nord del Cap des Closos (S3 i després S2)

Remuntant el vessant oest del Cap des Closos. Al fons el Tuc dera Piuncela

Xavier


diumenge, 23 de juny del 2019

Grimpades per Carançà. Hi ha vida després de l'hivern

22/06/2019

Aresta NW del Pic de l'Infern (2.869 m)
Dificultat: Passos de segon grau en l'aresta NW
Material: no fa falta corda
Desnivell: 1400 m

Bella i clàssica sortida per mantenir la forma i gaudir amb els amics

Descripció:
S'acaba la temporada d'esquí de muntanya i tothom s'afanya a viure la natura de maneres diferents: es desempolsen els peus de gat, es renoven les sabatilles de córrer o s'ajusten els frens de la bicicleta. El cas és poder practicar alguna activitat que ens ompli durant el llag periode que justament s'obre.

Aquesta proposta en concret combina un desnivell lleugerament exigent amb el punt tècnic d'una grimpada sobre bona roca que sempre es fa una mica curta, això sí. El punt d'inici i arribada es Núria i val la pena agafar el primer carrilet per poder sentir la fresqueta del matí durant la pujada de la vall de Nou Creus.

Podeu ampliar la informació en aquesta crònica que va fer el Josep Maria de la nostra pujada el 2014


Aprofitant la fresqueta a la Vall de Nou Creus

Itinerari seguit


Passat el coll de Carançà amb l'aresta al fons


El petit estany blau encara gelat


Remuntant congestes de neu cap a l'aresta

Inici de la part final de l'aresta
Superat el primer ressalt

El Bernat superant els primers ressalts (II grau)

Petits gendarmes que cal grimpar i desgrimpar



Per sota nostre, els estanys de la Coma de l'infern

Cim

El Pic de Bastiments i el Pic de Freser. Núvols que aniran guanyant la partida.

A la carena de tornada

Arribant per fi altra vegada al Coll de Nou Creus
 Bernat, Miguel i Xavier