CECMO ALPÍ

diumenge, 24 de març de 2019

Bjønnatanna (1470 m) i Velleseter Hornet, cim principal (1510 m) des de Velleseter. Sunnmøre Alpen - Møre og Romsdal

02/03/2019

Una amagada joia dels Alps de Sunnmøre. Una ascensió molt completa que demana molta més tècnica alpina que una ascensió habitual d'esquí de muntanya.

Per gaudir d'aquesta ascenció és molt recomanable tenir un sòlid coneixement de les tècniques de grimpada i de l'ús de piolet i grampons.

Dificultats

Grimpada mixta grau II i corrredor de neu i gel 45-50º.
Recerca de l'itinerari. No evident.
Forta exposició als elements en l'aresta cimera. Preveure suficient roba d'abric.
Esquí S3 i S2

Desnivell
Aproximadament 1800 metres de desnivell.

Introducció

Acabem justament de baixar del Kolåstinden i en Bjørn ens comenta que l'endemà ha quedat amb els seus companys habituals per fer alguna ascensió i
ens proposa compartir amb ells la jornada, cosa que vàrem acceptar immediatament.

Unes hores després ens comuniquen que anirem a la vall de Velleseter i fer algun cim en funció de les condicions.

La proposta em sorprengué i em va fer sentir afortunat. Vaig tenir la sort de recórrer i fer un cim en aquesta vall fa un parell d'anys i no m'en volia anar a casa sense tornar a visitar aquest racó tant alpí i salvatge.

L'itinerari

El dia es va llevar fred i ventós

A la part baixa de la vall. Al fons el coll que volem saltar

Ens endinsem a la valleta que porta al coll

Un cop al coll (1255 m) baixem esquiant fent una diagonal a l'esquerra per el vessant oest fins a la cota 1075 m.Tornem a posar pells i remuntem la gelera NO de Velleseter fins a l'aresta cimera on deixem els esquís (1455 m), ens abriguem força i ens equipem amb el piolet i grampons per fer els cims.

Deixem els esquis al coll i ens dirigim cap el primer cim

El tram final del Bjønnatanna (la dent de l'ós)

En el pas clau

Sortint del pas clau

Foto de Lars Hallvard del Bjønnatanna uns quants dies abans de la nostra arribada. (l'home del cim és el Kjell)

Baixem del Bjønnatanna i emprenem l'imbrincat camí cap el cim principal de Velleseter Hornet

Apropant-nos a la canal clau per accedir al cim

EL Günther un cop superat el ressalt de gel (50º)

Cim !

Ens turnem per fer la foto de cim. Faltava el Bjørn

Delicada desgrimpada de la canal

Refem les nostres passes enmig de la boira per anar a buscar els esquís.

Podem sentir-nos afortunats d'haver escalat aquesta muntanya. Ens comentàren els companys noruegs que poquíssima gent escala aquest cim en hivern,. Es un cim delicat i l'itinerari es difícil de trovar. Kjell viu al peu d'aquesta muntanya i es coneix tots els racons. Es una de les seves muntanyes favorites per entrenar i va saber conduirnos per la gelera enmig de la boira i per l'aresta sense dubtar en cap moment. Tot un autèntic privilegi que vàrem saber aprofitar i agraïr.

La baixada ? La gelera NO del Velleseter es un reservori de neu pols abundant i de qualitat i el seu descens val molt la pena. Es baixa la gelera fins a cota 1075 m i llavors cal tornar a posar les pells per remuntar el coll d'accés inicial (1255 m). Només ens falta llavors baixar per el vessant NE fins el vehicle. En aquest vessant la neu estava ventada i ja no tenia la qualitat del primer descens.

Kjell, Larsen, Bjørn, Dani, Günther, Pol i Xavier

diumenge, 10 de març de 2019

Kolåstinden (1432 m), el pic desitjat . Sunnmøre Alpen - Møre og Romsdal

01/03/2019

Desnivell: 1200 m
Horari: 3h 50 min fins el cim

Dificultat: Algun tram de S3 a la baixada, la resta S2

Cal portar piolet i grampons per superar les rampes de la Stretta i la pala final del cim (45º-50º)

Introducció

Per a molts es tracta del cim emblemàtic dels Alps de Sunnmøre. Emmarcat entre fjords i cims escarpats, la seva silueta és elegant i només la seva visió desperta el desig irracional de pujar-lo.

Amb el Josep Maria i altres companys el vàrem intentar fa dos hiverns i les condicions inestables de neu ens vàren impedir fer el cim. Malgrat això poguérem gaudir en aquella ocasió d'un descens directe irreal i fascinant sobre el seu glaciar.

Des de llavors quedava pendent aquest repte, escalar els escasos 100 metres finals de la muntanya. En aquella ocasió ja vàrem aprendre de la manera més dura que el Kolåstinden es un cim que s'ha de tractar amb molt de respecte. Presenta trams bastants drets on esperen les allaus si la neu no és estable.

Però no s'escalen els cims avaluant els riscos sino pujant-los. Aquests dies no havien caigut quantitats de neu excepcionals i el servei d'avaluació de risc d'allaus (varsom.no) marcava risc 2 per a la zona de Stranda. Per a nosaltres va ser suficient i prenguérem la decisió d'ascendir el cim l'endemà.

Aquella mateixa nit en Bjørn ens comunica que vindrà amb nosaltres. Una gran sort la de poder comptar amb la seva experiència de muntanyenc local en una muntanya delicada com aquesta.

Descripció

La ruta comença suau des de Standalhytta (400 m) on arrivem després d'una hora i mitja de viatge amb ferry inclòs. Comprovem que durant la nit ha nevat més del que esperàvem, tant de bò no hagi acumulat més neu del compte a la part superior de la muntanya, pensem.

Una parella de noruegs que es troben a l'aparcament ens informen que un petit grups d'anglesos fa poc que ha sortit en direcció al cim. Almenys avui no tindrem que obrir traça. Finalment molt concentrats iniciem el camí a les 10 h del matí.

Itinerari seguit

Una mica més amunt de Standalhytta flanquejem cap el centre de la vall

Aproparant-nos a l'eix de la vall

Arribem al punt en que la vall s'obre

Pujant els pendents que ens conduiran a la bretxa de la Stretta

Bjørn ens explica l'ascensió al Nordre Sætretind, que ens queda a la nostra dreta

Superant el ressalt (45 º) per accedir a la bretxa de la Stretta

Un cop superada la Sretta miro enrere per on hem pujat

Ara toca flanquejar el glaciar en un entorn fascinant. El cim ja es veu al fons

El mateix lloc fa dos anys,abril de 2017. S'observa el glaciar amb molta més neu acumulada

Creuem la gelera en un entorn de compte de fades. Els anglesos al fons

Amb preocupació observem com evolucionen els quatre anglesos en l'exposada pala

Un cop en el pendent ens adonem que només s'han acumulat uns 30 cm que semblen ben adherits a la capa dura inferior

El Pol poc abans del punt on cal treure's els esquís. Al fons a la dreta es veu el fjord.

El Bjørn arriba al punt on el camí tomba a l'altre costat del pendent

El Pol arriba al dipòsit dels esquís, just sota el pendent final

El pendent final. 45º ( 50º els metres finals)

Cim! Günther i Dani. Hem de dividir-nos en dos grups, doncs el cim és massa estret

I la resta: Bjørn, Pol i Xavier

Desgrimpant el cim

Descens sobre el glaciar. Part alta de la muntanya

El Pol a la part mitja fent corves sobre la bona neu pols

Pausa a la baixada. Desfem aquest tram d'un en un observant l'evolució del company

El descens el vàrem fer per el camí de pujada ja que la part baixa del descens directe es veia bastant inestable.

Per sort el dia va anar millorant i va ser un gaudi constant de neu pols. Tot un regal.

Bjørn, Günther, Dani, Pol i Xavier

dilluns, 4 de març de 2019

Stage formatiu d’alpinisme amb ascensió al pic Aneto

Integrants: Samu, Lea, Ferran ‘Sènior’, Ferran ‘Junior’ i Robert)

Hem realitzat una formació d’alpinisme a la vall de Benasque, fent nit al refugi de La Renclusa, on hem pogut aprendre temes basics per poder afrontar ascensions hivernals sense córrer riscos. S’ha treballat la planificació del recorregut tenint en compte el risc d’allaus i s’han repassat els protocols de rescat. S’ha repassat la utilització de les eines de seguretat bàsiques per l’alpinisme, piolet i grampons. S’ha practicat la maniobra de descens del ràpel individual i col·lectiva.

Tot això, finalment, ho hem pogut posar en pràctica realitzant l’ascensió al pic Aneto (3404m) sobre un terreny amb neu abundant. L’ascensió la iniciem a les 5:30 de la matinada calçats amb raquetes i amb un frontal per il·luminar el camí. En 3 hores arribem al pas de ‘Portillón Superior’, des de allà podem observar la glacera del Aneto i al fons el cim. Travessar la glacera es un camí que es fa llarg, però les panoràmiques son espectaculars. Els últims 200m per arribar al famós ‘pas de mahoma‘ i després accedir a l cim s’han de fer amb grampons i piolet a la mà. Tot i el bon dia que hem tingut, al cim només podem estar uns minuts ja que el vent es molt fort.

La tornada la fem satisfets de haver aconseguit fer cim, ja que per molts de nosaltres es el primer cim hivernal que fem. Un cop al refugi, comentem la jugada tot fent una cervesa i repassant tot allò que hem aprés

diumenge, 17 de febrer de 2019

Pic des Trois-Seigneurs (2.198m)

Desnivell : D+ / D-: 1150 m / 1150 m

Orientació: Sud
Dificultat dels descensos:
S3 Pala del Cim
S4 en una canaleta petita
Integrants - Miguel del Castillo, Martí Maspons, Bernat Puig i Pol Puig

Les condicions actuals del mantell nival ens obliguen analitzar amb molt detall quin serà el cim escollit per poder gaudir d’una bona esquiada. Fins a última hora, no vam escollir el Pic des Trois-Seigneurs a l’Ariège com a destí d’aquest cap de setmana. En Xavi, tot i ser-ne el principal instigador, no ens va poder acompanyar a gaudir d’aquesta sortida per culpa d’un maleït mal de coll.

El Pic des Trois-Seigneurs es un cim situat a l’Ariège (Occitània) d’una alçada relativament baixa (2,199m) que ofereix unes vistes meravelloses del Pirineu Central i Oriental. Aquest assolellat dissabte de febrer, serà recordar per la infinitat de cims que vam poder admirar des del seu cim. Aquesta muntanya és un obstacle natural que fa frontera entre el Couresans i l’Haute Ariège.

L’origen del nom d’aquest cim occità prové d’una antiga llegenda on s’explica que els senyors de les valls de Massat, Vicdessos i Rabat-les-Trois-Segneurs, es trobaven al cim de la muntanya per discutir els drets sobre el territori.

La sortida va ser organitzada com una escapada de dos dies. Divendres vam arribar ja de nit al Port de l’Hers ( Ha format 4 vegades del Tour de França i on en Marco Pantani va passar-hi al 1995 com a líder) per poder-hi dormir. Un lloc pròxim a l’aparcament de sortida, ens va permetre aparcar-hi furgoneta i plantar la per passar-hi la nit.

Al matí, un sol rogent i un cel clar ens feien preveure un dia d’aquells per recordar. A un quart de 9, ja teníem els esquís calçats per començar la sortida. En cap moment de la nit la temperatura va baixar de 4 graus i es preveia un dia calorós. Des de 1300m vam trobar neu i en cap moment vam haver de portar els esquís a la ma.

La pujada no va tenir cap complicació. Els primers 100-150 metres són més drets, però després la pujada es molt més progressiva fins arribar sota el coll d’accés al Pic de Barrès (2.043m). Al llarg del trajecte vam anar admirant el Pic de Fontanette (1.958m) i totes les possibilitats esquiables que ofereix la zona.

Anem progressant sense cap problema. A l'esquerra es veu la canal per on vam fer la baixada. Molt recomenable! © Pol Puig Collderram

Un cop arribats al coll ( 1950m) vam treure les pells per iniciar una curta baixada al Étang d’Arbu. Allà mateix, comença la pujada fins al Pic Des Trois-Seigneurs (2,199). És un progressió fàcil i sense pèrdua fins arribar sota la pala summital. La pujada aquesta també es fàcil i no trobem cap problema per arribar al cim.

A l'esquerra és veu una canal per on és pot baixar. al Étang d'Arbú. Nosaltres vam decidir fer-ho per la dreta de la imatge © Pol Puig Collderram

Al cim podeu gaudir d’unes vistes espectaculars i aprofitem per admirar bé la zona. No som els senyors de les valls, però aprofitem per parlar de properes sortides per la zona. La pala summital del Pic de Crède (2,197m) és molt llaminera i ja ens ha robat el cor.

El sol brilla amb força i la calor es fa notar des de fa molt temps. Això ha fet transformar la neu en una neu primavera que gaudirem molt durant la baixada.

Disfrutem d’una baixada molt bonica i amb una neu primavera que ens permet esquiar amb facilitat fins a l’Étang Arbu altre vegada. En aquest punt de l'esquiada, el sol i la calor apreten.

Comencem la última pujada fins al coll del Pic de Barrés. No arribem a fer cim perquè és molt tard i la qualitat de la neu comença a baixar molt per les altes temperatures. Gaudim d’una pala molt divertida fins a la carretera. Abans però, aprofitem per baixar per una canal que hem vist a la pujada i on la neu ha transformat de meravella.