dilluns, 14 de juliol del 2025

Escalada a la Vall de l'Ingla


Sector d'abaix de la Vall de l'Ingla

Aprofitant la setmana de l’Escaldàrium i una visita per terres catalanes, vam decidir escapar-nos una tarda amb en Martí a buscar paret i ombra. I, certament, vam encertar de ple: la nostra destinació va ser la Vall de l’Ingla, un sector d’escalada poc massificat, envoltat de natura i ideal per als dies més calorosos d’estiu.


En Martí al segon llard de l'inconformista

Situada al cor del Pirineu català, aquesta vall ofereix un entorn tranquil i fresc, on es pot escalar lluny de les temperatures asfixiants que sovint  obliguen a buscar alternatives durant l’estiu. El sector on vam escalar és d'accés fàcil i ràpid: s’hi arriba per pista i no cal fer una gran caminada, cosa que també s’agraeix quan el sol pica fort.

Ressenya de La Fusteria Climbing

La zona compta amb una bona varietat de vies per a diferents nivells, amb roca de qualitat. En el nostre cas, vam optar per dues línies ben interessants: l’Inconformista i Mayate. La primera, L’Inconformista, ofereix dues tirades exigents i ben diferenciades: un primer llarg de 5+ q, i un segon llarg de 6c que posa a prova tant la tècnica com la resistència que en Martí va resoldre molt bé. Tot seguit, vam acabar la sessió amb la Mayate (6a+), una línia curta però intensa. 

Primer llarg de l'Inconformista 

Tota la informació tècnica i detallada de les vies l’hem tret de l'Instagram de La Fusteria.

En definitiva, si busqueu un racó on escalar a l’estiu, lluny de les aglomeracions i amb vies per suar de valent, la Vall de l’Ingla és una molt bona opció. Amb accés còmode  i línies variades, és un sector que convida a tornar-hi. Tant si esteu de pas per la zona com si voleu descobrir nous racons dels nostres Pirineus, no us el deixeu perdre.


Martí i Pol 

dissabte, 7 de juny del 2025

Via Flipperl 5+ a Plombergstein (Sankt Gilgen)



Escalador obrint el tram de 5+ de la via Flipperl a Plombergstein
En Pere obrint el pas de 5+ en placa de la via ® Pol Puig Collderram


En aquest cap de setmana ennuvolat amb amenaça de pluja, decidim acostar-nos a Plombergstein per fer una via llarga al sector Kriegerdenkmal. Aquest sector ofereix múltiples opcions i, gràcies a la seva orientació sud-est, l’escalada és possible gairebé durant tot l’any.

 

El sector Kriegerdenkmal: roca amb història 


El nom del sector Kriegerdenkmal (monument als caiguts) prové del fet que, a la zona del Felsentempel, s’hi va extreure pedra calcària per construir un monument dedicat als soldats caiguts del poble de Sankt Gilgen. L’extracció va deixar una paret de roca molt marcada i imponent, amb un gran desplom. Aquesta paret, tan visible i característica, va rebre el nom de Kriegerdenkmal com a record del seu origen.

 

La via Flipperl: excel.lent via llarga per practicar


Ressenya de la via Flipperl 5+ a Plombergstein feta per Bergsteigen.com


 

La via escollida és la Flipperl, de 165 metres de llargada, amb una dificultat de 5+ i grau obligat de 4. L’escalem en cordada de tres, amb en Pere i la Deidre. No utilitzem les xapes fixes, ja que en Pere ha anat col·locant diversos catxarros per assegurar-nos.


Escaladors a peu de la via Flipperl 5+ de Plombergstein a Sankt Gilgen
Preparant el material a l'inici de la via ® Pol Puig Collderram

Després d’una aproximació a peu de 10-15 minuts des del cotxe, arribem al peu de via. L’amenaça de pluja fa que només ens creuem amb una altra cordada, que fa una altra via de la mateixa paret: la Taxus. Ens retrobem amb ells al punt culminant de les vies.

 

Un pas de 5+ en placa i cinc llargs agradables


Escaladora assegurant a la via Flipperl 5+ de Plombergstein
La Deidre assegurant mentre el Pere progressa ® Pol Puig Collderram


La via Flipperl consta de 5 llargs, i és al tercer llarg, de 20 metres, on trobem el tram de màxima dificultat: un pas de 5+ en placa.

 

La pujada ha estat força assequible, amb reunions ben assegurades i no exposades. Per tant, és una excel·lent ruta per iniciar-se o guanyar confiança en l’escalada de via llarga.


Primer llarg de la via Flipperl a Plombergstein
Primer llarg de la via Flipperl a Plombergstein ® Pol Puig Collderram


Un cop al cim, gaudim d’unes vistes magnífiques del llac Wolfgangsee, del poble de Sankt Gilgen i de les muntanyes que l’envolten. Realment, un entorn espectacular. Mentre fem un mos, arriba l’altra cordada al punt culminant.


Magnífiques vistes del Zwölfernhorn des de la via ® Pol Puig Collderram

Tot i que normalment, per la gran afluència de cordades, no és possible baixar fent ràpel, avui som sols. Decidim, doncs, fer el descens amb tres ràpels, una bona ocasió per practicar la maniobra en cas que mai ho necessitem.


Escaladora fent un ràpel a la via Flipperl 5+ de Plombergstein
La Deidre al segon ràpel de baixada ® Pol Puig Collderram

Escalador a l'últim ràpel de baixada de la via Flipperl 5+ de Plombergstein
En Pere a l'últim ràpel de baixada ® Pol Puig Collderram

 

Tics i Escalada a Àustria - consells

 

Per acabar, si mai veniu a Àustria a escalar, tingueu en compte que un dels grans perills són les tiques (garrapates). Porteu pantalons llargs i, si podeu, samarreta de màniga llarga. A més, utilitzeu esprai repel·lent per evitar les picades. 


Trobareu més informació a pàgines com el Bergsteigen i Alpenvereinaktiv, d'aquesta i moltes altres vies de la zona.



Deidre, Pere i Pol

divendres, 2 de maig del 2025

Storhaugen (1414 m), sentinella de Storli, Oppdal, Noruega

 19 d'abril de 2025

Introducció

Quan es deixa la carretera principal i es comença a remuntar amb el vehicle la vall de Storli, aquest és un dels primers cims que et saluden des de l'esquerra de la vall. 

Sense arribar a ser exposat, és més dret que els altres cims que hem fet aquests dies, cosa que podria ser preocupant en cas de risc d'allaus, però donades les presents condicions d'estabilitat, és més aviat un aspecte positiu, doncs la pujada es fa més curta i el descens més divertit, sobretot a la part baixa del mateix, on cal traçar els girs sortejant els arbres amb una sèrie de precisos girs per tal de no acabar abraçats a qualsevol bedoll.

En resum, un cim de proporcions contingudes que ens ha regalat un bon comiat a aquests dies d'activitat.

Una mala notícia

Quan estava preparant aquestes línies m'ha arribat la notícia de la mort, a causa d'un accident de muntanya, de l'Anna Mesalles, antiga companya del Centre Excursionista de Gràcia. 

L'Anna va desenvolupar una molt extensa activitat d'esquí de muntanya al Pirineu i als Alps, amb sortides de vegades gens senzilles, com per exemple el Pic d'Ouxis a l'Arieja, el relat de la qual em va impressionar bastant en el seu dia, com moltes altres on ella va participar.

Descansa en pau Anna. 


Descripció

L'Storhaugen, a sobre mateix del gran plà que ens cal travessar

Un cop travessat el plà, cal seguir una estona la pista d'esquí de fons

I de sobte un regal, una perdiu blanca amagada entre els arbres

Anem guanyant alçada

Una mica més amunt

Com sempre, l'entorn és espectacular

Treient pells dalt de l'ampli cim

Cim !

Contrariament al que sol passar a Noruega, un dia serè on es pot admirar la vista sense presses

I fer les fotos que facin falta

A la llunyania, el conegut Kråkvisstinden


La millor cloenda que podiem esperar per aquests dies intensos que hem tingut la sort de viure.

David, Josep Maria i Xavier


Powered by Wikiloc

dimecres, 30 d’abril del 2025

Elghøa (1446 m) i Storhornet (1589 m). Una simpàtica travessa a Oppdal, Noruega

18 d'abril de 2025

 Introducció

Ja abans d'ahir haviem intentat realitzar aquesta travessa però un fort vent i una pitjor vissibilitat varen fer que reculéssim des de dalt del cim del Storhornet. Dos dies més tard, ja amb  la garantia d'una meteo estable, ens decidim a tornar-la a afrontar però fent-la en sentit invers, començant per l'ascensió del Elghøa. Feta d'aquesta manera no et trobes ningú fins arrivar al mateix cim del Storhornet. Aquest cim, malgrat els seus mil metres de desnivell, ha esdevingut una sortida d'esquí de muntanya familiar, on families senceres inclús amb nens relativament petits fan l'ascensió i descens d'aquesta muntanya. Tot un exemple de cultura nòrdica.

La travessa en sí té una llogística fàcil, doncs els dos vehicles que fan falta no queden allunyats més de 4 ó 5 km. 

El tram entre els dos cims consisteix en un ampli llom ondulat de 4  km amb extenses vistes a banda i banda. Recorda molt al nostre Plateau de Beille i es poden aplicar tècniques d'esquí de fons per accelerar el ritme si es vol.

La travessa, això sí, s'ha de realitzar amb temps estable. Cal tenir en compte que en cas de ser sorpresos pel mal temps, no existeix més escapatòria que anar al Elghøa o al Storhornet per poder baixar, doncs el vessant Est del llom està defensat constantment per una considerable cornisa i el vessant Oest ens portaria molt lluny del punt de partida.


Descripció

Deixem el vehicle al petit i solitari aparcament al costat d'una casa i amb moltes ganes iniciem aquesta ruta. Calcem els esquís un centenar de metres més enllà gaudint de la fresqueta del matí i d'una tranquilitat absoluta. Aquesta nit, una vegada més, ha fet una lleugera nevada  i ja més amunt una capa de neu fresca ens facilita de gran manera el lliscar dels esquís. Ha estat una sort, doncs el llom que uneix els dos cims és llarg i lliscar sobre aquesta capa de neu pols és més fàcil.

Calcem els esquís ben aprop del vehicle


Més amunt ja llisquem sobre neu pols


El cim del Elghøa

Des del cim, ja veiem l'ampli llom que ens portarà al Storhornet

Poso pells després del breu descens del cim

I reprenc la marxa amb el petit descens darrera meu

El Josep Maria s'avança cap el següent cim

I em fa una foto ja no massa lluny del Storhornet

Arrivant al cim amb tots els noruegs esplaiant-se dalt de tot

El cim és molt ampli i és fàcil tenir un racó tranquil per descansar una mica

Mirada des del cim cap a Oppdal

I ja només ens queda l'agradable i ràpid descens que ens portarà sobre una bona neu a pocs metres del segon vehicle

Ha estat un matí ben aprofitat

David, Josep Maria i Xavier


Powered by Wikiloc

dissabte, 26 d’abril del 2025

Kråkvasstinden (1699 m), punt culminant de la vall de Storli (Oppdal, Noruega)

 14 d'abril de 2025

Introducció

El pronòstic de temps per al dia d'avui marcava un dia serè i sense vent. Condicions molt desitjables per afrontar una sortida ja relativament llarga com aquesta, així que ens decidim per realitzar avui la sortida més llarga de la nostra estada a Oppdal.

A més a més  del recorregut i desnivell ja importants, els dos primers kilòmetres de l'itinerari transiten sobre una pista forestal sense guanyar cap desnivell i s'ha de tornar a recórrer en sentit invers a la tornada. Això augmenta el temps necessari per realitzar aquest itinerari.

Ens tornem a trobar aquí un recorregut entretingut. Primer cal recórrer la pista forestal (2 km) i a continuació cal superar un bosquet relativament dret. A la sortida d'aquest, el terreny s'ajeu una mica i cal estar atent per creuar a l'altra vessant de la vall (cota 875 m) abans que el fons de la vall es vagi engorjant més amunt.

Un cop creuat el fons de la vall, cal anar remuntant seguint la llògica del terreny i poc a poc anem deixant a la nostra dreta l'escarpada cara NE del cim fins una collada a la cota 1470 m. A partir d'aquí cal resseguir el llom cimer, una mica estret i dret primer i més planer i ampli després fins el plateau final del cim del Kråkvasstinden.

Una vegada més, el descens amb esquís d'aquest cim és d'aquells que deixa un bon record (S2).


Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 20 km

Dificultat: S2

Horari: nosaltres varem emprar unes 7 hores. a un ritme molt tranquil


Descripció

Sortim del petit aparcament a l'inici de la ruta amb moltes ganes, doncs sabem que la ruta serà llarga.

Més amunt, a partir de la cota 800 metres, es va notant progressivament la nevadeta que ha fet durant la passada nit i progressem ja sobre una capa de neu pols que es fa cada vegada més gruixuda a mesura que guanyem alçada. Genial. Tant de bò ens passi cada dia això.


Petit aparcament on deixem el vehícle


La pista inicial (2 km)

Més amunt,  un cop superat el bosc

Anem guanyant alçada deixant el riu a la nostra esquerra

Neu pols i pujada de temperatura: la  prova de foc per a l'encerat que haguem fet a les nostres pells

Més amunt obrim traça per el centre de la vall per evitar uns flanquejos que poden estar carregats amb molta neu

I poc a poc el terreny s'acaba d'obrir

Dos noruegs que he deixat passar en el llom final fins el cim

El David, bastant enrere, ens fa una foto mentre afrontem la part final de l'ascensió

Cim!

Vista des del cim cap al Nord

Des del cim, el David ens fa una foto mentre l'esperem. Darrera la cara sud de la muntanya




Baixant l'aresta cimera

L'espectacular pala que tanca el descens del llom cimer i porta al coll. El David flipant

Les àmplies i disfrutones pales més avall


Afrontem els darrers metres abans del bosc inclinat

Llum de tarda just al costat del vehícle

Una sortida que ens ha deixat agradables sensacions

David, Josep Maria i Xavier

 

Powered by Wikiloc