dilluns, 2 de juliol de 2018

Peña Parda (2657 m) i Peña Telera (2764 m) . Racó de pirineistes

30 de juny de 2018 

Dades generals
Desnivell : uns 2000 metres
Horari: unes 9 hores a ritme tranquil
Dificultat : 45 graus en la sortida de la canal de Cabichirizas, passos de segon grau sobre bona roca aïllats, i sobre tot:  recerca curosa de l'itinerari.

Epoca aconsellada
Finals de maig i juny , quan la canal i la muntanya conserven encara una neu ben compactada.

itinerari
Parc de Lacuniacha (1390 m) - Ibon de Piedrafita (1602 m) - Canal de Cabichirizas (de 1950 m a 2380 m) - Peña Parda (2657 m) per la via normal de la cara sud) - collado de Telera (2583 m) - Peña Telera (2764 m) - Descens per el mateix itinerari (sense tornar a fer la Peña Parda)

Introducció
Es aquesta una ascensió d'aquelles que t'embolcallen i capten la teva concentració des del primer moment. Ens movem sempre en un escenari abrupte i majestuós. 

No es un ascensió difícil tècnicament però demana una ment concentrada per anar llegint els punts febles que fan progressió possible la progressió entre abismes. Malgrat les nombroses fites és fàcil desviar-nos del camí correcte i trobar-nos ràpidament amb dificultats inesperades: Calma i serenitat son el secret d'aquesta ascensió. Sobretot durant la baixada.

Es una ascensió molt variada: m'he sorprés a mi mateix de crear una llista tant  llarga, però no puc deixar d'esmentar tots aquests passatges: la pujada inicial per el bosc i prats des de Lacuniacha, el ibón de Piedrafita, la poc difícil però molt elegant canal de Cabichirizas (30º-45º) , l'espectacular flanqueig sota la cara sud de Peña Parda, l'estratègic pas clau (segon grau) de la cara sud, l'esgotadora pujada a Peña Parda sobre uns drets pendents d'herba i roca que serpentegen entre petits cingles, el cim de Peña Parda amb la seva austera visió frontal de la cara SE de Peña Telera, l'estètic llom de baixada al collado de Telera , la dreta pala de neu (30º-45º) que porta al pas clau una mica penjat d'aquesta petita cara SE , i finalment, la suau pala sud que ens porta com un regal directament al vèrtex del cim....

... I la solitud del cim, on si vols et pots sentir acompanyat per la subtil vibració dels pocs afortunats que t'han precedit a través de  generacions i generacions.

Itinerari seguit











La serra de la Partacua a les 7 del matí

La Canal de Cachibirizas des de baix (zoom)

El ibón de Piedrafita (1602 m) amb la silueta del Garmo Negro al fons


El piolet clavat sobre bona neu tipus 'nevé'


L'inici de la canal de Cachibirizas, a uns 2000 metres

La canal des de la part baixa

Autofoto a uns 2100 metres (uns 25º)

Visió cap baix des de la part alta i més interessant (neu dura , 45º)

Autofoto al collado de Cachibirizas (2631 m)

Pas clau a la cara sur de Peña Parda

Cara SE de Peña Telera des de Peña Parda

Cim !

Midi d'Ossau des del cim


Detall de la baixada del pas clau de la cara SE

L'escènic flanqueig de la cara sud de Peña Parda

Mirant amunt la part més interessant de la canal de Cachibirizas que vaig baixant

Xavier

diumenge, 20 de maig de 2018

Cotiella (2912 m) des del refugi de Lavasar (1928 m). El gran centinella del prepirineu aragonès.

19 de maig de 2018

Dificultat: S2 en general . Algun tram de S3
Desnivell: D+ /D- : 1484 m / 1484 m
Horari : 8 hores a un ritme tranquil


Introducció:

Feia molt de temps que tenia en ment aquest itinerari juntament amb l'amic Josep Maria. Malauradament no sempre es gaudeix d'una innivació correcta i al mateix temps un accés net de neu al refugi de Lavasar, així que aquesta sortida va tenir que ser posposada una vegada i una altra.

Després de llegir algunes piulades recents  en el skitour i en el blog d'en Jorge Garcia Dihinx vaig parlar amb en Josep Maria i em vaig acabar de decidir : podia ser una molt bona proposta per aquest dissabte ja que encara persisteix una bona innivació i el flux de vent de nord manté les temperatures relativament baixes. 
Llàstima que ell mateix no ens ha pogut acompanyar. En qualsevol cas, vist com va esdevenir finalment aquesta experiència, és l'excusa perfecta per tornar a anar-hi junts una altra vegada ... i les que facin falta.


Descripció:

L'ascensió recorre tres valls diferents, és molt variada i l'entorn és feréstec i majestuós.

Val a dir que és un recorregut que necessita neu estabilitzada, doncs està exposada a les allaus que poden caure de la Punta es Litás (2612 m), el Pico de la Una o  del vessant NE del collado de la Ribereta. Els descensos son de qualitat i es pot trobar alguna pala sostinguda amb una certa dificultat (S3).
Amb moltes ganes sortim  en Pol i jo de Caldes divendres tarda i ens plantem a la porta del refugi de Lavasar a les 23 hrs. Després d'una confortable nit en la furgoneta del Pol ens  posem en marxa a les 06:30 hrs. 
(Compte: La ruta comença un parell de revolts per sota del refugi, a cota 1890 m. Nosaltres varem fer una mena de flanqueig horitzontal des del refugi  però realment no val la pena).

La primera sorpresa del dia fou l'escàs nombre de persones que ens vàrem trobar. El silenci i el tracte cordial amb els pocs muntanyencs amb els que coincidirem va ser un altre  dels regals d'aquesta jornada.

El bon regel de la nit ha glaçat la pluja de la tarda de divendres i ha creat una fina capa de glaç sobre la neu, la qual cosa fa que les pells dels esquís tinguin una certa tendència a relliscar. Això ens obliga a afinar la tècnica i l'equilibri i ens fa posar ganivetes o fins i tot grampons cada vegada que el pendent es redreça. Mal menor si tenim en compte la claredat del dia, la fresqueta que ens estimula a caminar i l'espectacularitat de l'entorn. Aguantem estoics aquest petit inconvenient i seguim gaudint d'aquesta pujada excepcional fins que deixem enrere aquesta part de la pujada.

Més amunt, a partir de la cota 2550 aprox, la neu glaçada deixa pas a  una fina capa de neu nova que ens facilita la progressió enormement.

La pujada al collado de la Ribereta (2612 m) el resolem amb els esquís als peus sense problemes. Té orientació NE i fa estona que li toca el sol. Un cop al coll traiem pells i fem un descens agradable (S2) cap al valle de Lenes fins la cota 2400 m aprox. La baixada descriu un ampli arc descendent i cal estar atent a triar el millor itinerari.

Posem pells i remuntem una mena de valleta, primer sobre neu primavera i després sobre neu pols recent caiguda. Aquesta valleta ens duu directa  a les immediacions de la Colladeta (2705 m) (no cal arribar-hi), i des d'aquí al cim per la seva àmplia pala.

La pala cimera ens oferí un descens espectacular (S2) sobre una bona capa de neu pols. Inimaginable per a un 19 de maig. El Pol i jo aprofitarem aquest inesperat regal i el varem gaudir de valent.

A cota 2700 deixem l'itinerari de pujada i flanquegem decididament a la dreta per anar a buscar unes pales sostingudes (S3) de bona neu primavera  que ens escurçaran significativament la tornada. Posem pells a cota 2420 m i remuntem a la collada de la Ribereta (2612 m).

Treiem definitivament les pells: La neu fa estona que ha transformat i iniciem un ràpid descens sobre una molt bona neu primavera que apurem fins la cota 2060 m aprox.


L'itinerari realitzat


Atravessem una allau immensa sobre el que deuria ser un bosc

Primeres llums sobre les muntanyes al nord

L'entrada a la vall
Prop del punt on calçarem esquís de forma continua (uns 2060 m). En el centre,  l'Agulla de Lavasar, ja iluminada

El Pol amb l'agulla de Lavasar darrera seu. Aquí una fina capa de neu nova ens facilita la progressió.

El flanqueig de pujada al collado de la Ribereta. El vàrem poder fer amb els esquis als peus

Part del bell descens al valle de Liena sobre neu primavera. Al darrera el Cotiella (2912 m)

Punt on tornem a posar pells. Cota 2400 aprox



Inici de la remuntada. Els núvols comencen a aparèixer

Remuntant la pala cimera. Sorpresa: trepitgem sobre neu pols !

El cim cada vegada més  a prop

Cim !!!


Traçant ràpides corbes en aquest mantell
La pala somital del cim. Neu Pols !!

Buf !
Pala cimera per sobre del valle de Lenes. L'encant dels grans espais


En Pol gaudint d'aquesta neu pols que tinguérem des del cim fins la cota 2600 aprox

En els lloms poc després de baixar el collado de la Ribereta

Flanqueig a cota 2150 aprox. Bona neu primavera



Pol i Xavier

diumenge, 13 de maig de 2018

Pic de la Serrera (2913 m) per la vall de Ransol (1890 m)

Divendres, 11 de maig de 2018

La vall de Ransol és sempre una bona opció per escapar-se un dia de la rutina quotidiana i retrobar l'equilibri. Sense pretensions i medicinal.

Itinerari: carretera de Ransol fins just abans de l'allau (1880 m) - vall de Ransol - Pic de la Serrera (2913m) - Descens per la cara S - flanqueig fins el coll de Meners - a partir d'aquí descens per la mateixa ruta de pujada.
Desnivell : D+ / D- : 1000 m / 1000 m
Dificultat:  S3 en la baixada directa de la cara S. La resta S2
Horari: 3 hrs 2 minuts a la pujada

Descripció: 
Arribo amb el vehicle fins a prop de 1 km del final de la carretera asfaltada. En aquest punt una gran allau barra completament el pas. El cel està seré, fa una fresca inusual ( 5 ºC) per al primer terç de maig i el vent està en calma. Sense entretenir-me carrego els esquís a l'esquena i començo una mica nerviós i amb presses a les 09:45 minuts,  un inici  una mica tardà per aquesta època de l'any.

Poc més amunt del final de la carretera calço els esquís a la cota 2035 m en uns prats. La tònica de la neu a la pujada va ser una capa lleugerament desfeta sobre una superfície dureta. Bones condicions en general, si bé en els flanquejos inicials i les pales més pendents de la sortida els esquís tenien certa tendència a relliscar lateralment. Això li va donar un punt més atlètic a la sortida que el que es podia esperar del  propi desnivell.

Només vaig trobar un grup de quatre esquiadors andorrans que descendien  quan em faltaven encara uns 300 metres de desnivell.

En quant al descens, la pala somital la vaig trobar verge. Suposo que quan els andorrans varen començar a baixar encara es trobava glaçada i la vàren evitar. En el meu cas vaig començar el descens sobre les 13 hrs i la pala somital estava al punt. La vaig resseguir fins l'alçada del coll de Meners, punt on vaig flanquejar fins el coll.  La resta de la baixada presentava neu primavera lleugerament desfeta fàcil i vaig aconsseguir arribar amb els esquís als peus fins la cota 1985m, poc abans de la carretera.


La vall de Ransol de bon matí

poc després de calçar els esquís

els esquís sobre la neu de maig

Impressionant allau de basal en el Pic de Mener

canal d'accés en la part mitja de l'ascensió




Arribant al coll de Mener

No m'he equivocat de cim

Que bé s'estava aquí a dalt !



La cara S (S3) que acabo de baixar

L'imit de la neu (1985 m)

L'allau que barrava la carretera


Una bona sortida per quan un necessita retrobar-se amb la cara amable de l'existència.

Xavier


divendres, 27 d’abril de 2018

Carançà. Pic de la Fossa del Gegant (2801 m) i Coll de Serramitjana (2634 m)


dimecres 25/04/2018

Itinerari:
Núria (1960 m) - Coll de Nou Creus (2775 m) - Pic de la Fossa del gegant  (2801 m) - descens fins el llac de les Truites (2254 m) - Coll de Serramitjana (entre els dos pics de Comabona)  (2631 m) - descens al llac de les Truites (2254 m) - Pic de la Fossa del Gegant 2801 m) - Núria (1960 m)

Desnivell: D+ / D- :  1730 m / 1730 m
Recorregut:  19,70 km
Dificultat: S3 / S4 en el descens del coll de Serramitjana
Horari: 7 hores




itinerari seguit
Remunto la vall de Nou Creus sobre neu que ha regelat lleugerament
Vista de la pala somital del Coll de Nou Creus. Al fons el Puigmal
Des del Pic de la Fossa del Gegant, la cara NO del Pic de l'Infern i l'inici del descens a Carançà
Des de l'estany de les Truites, vistes cap al Pic de Comamitjana
Pujant la canal que després baixaré. Al fons la cara nord del Pic de l'Infern
En el coll de Serramitjana. Al darrera el Pic de Comamitjana


Xavier amb uns esquís Volkl VTA 84 (perque no sembli que anava tant sol)