diumenge, 23 de juny de 2019

Grimpades per Carançà. Hi ha vida després de l'hivern

22/06/2019

Aresta NW del Pic de l'Infern (2.869 m)
Dificultat: Passos de segon grau en l'aresta NW
Material: no fa falta corda
Desnivell: 1400 m

Bella i clàssica sortida per mantenir la forma i gaudir amb els amics

Descripció:
S'acaba la temporada d'esquí de muntanya i tothom s'afanya a viure la natura de maneres diferents: es desempolsen els peus de gat, es renoven les sabatilles de córrer o s'ajusten els frens de la bicicleta. El cas és poder practicar alguna activitat que ens ompli durant el llag periode que justament s'obre.

Aquesta proposta en concret combina un desnivell lleugerament exigent amb el punt tècnic d'una grimpada sobre bona roca que sempre es fa una mica curta, això sí. El punt d'inici i arribada es Núria i val la pena agafar el primer carrilet per poder sentir la fresqueta del matí durant la pujada de la vall de Nou Creus.

Podeu ampliar la informació en aquesta crònica que va fer el Josep Maria de la nostra pujada el 2014


Aprofitant la fresqueta a la Vall de Nou Creus

Itinerari seguit


Passat el coll de Carançà amb l'aresta al fons


El petit estany blau encara gelat


Remuntant congestes de neu cap a l'aresta

Inici de la part final de l'aresta
Superat el primer ressalt

El Bernat superant els primers ressalts (II grau)

Petits gendarmes que cal grimpar i desgrimpar



Per sota nostre, els estanys de la Coma de l'infern

Cim

El Pic de Bastiments i el Pic de Freser. Núvols que aniran guanyant la partida.

A la carena de tornada

Arribant per fi altra vegada al Coll de Nou Creus
 Bernat, Miguel i Xavier

diumenge, 5 de maig de 2019

Diente de Alba (3136 m). Allà on les Maladetes troben la calma

04/05/2019

Desnivell: 1450 m
Dificultats:
Curta grimpada PD en mixte des del collet fins el cim
Esquí: S4 i S3 en la pala somital (45º).  S3 en el segon tub de paderna, la resta S2

Interessant i directe itinerari amb una canal final  i una grimpada que rematen amb un cert aire d'alpinisme aquesta ascensió. Descens variat i interessant, no sempre fàcil. 

El Diente de Alba és un cim amb caràcter que queda amagat entre altres muntanyes més conegudes. La part final de la seva ascensió, es faci per on es faci, té un cert component tècnic i tot plegat fa que sigui un cim poc concorregut. De fet no he coincidit mai amb cap altre muntanyenc totes les vegades que he tingut la sort de pujar-lo. 

I aquesta vegada no va ser una excepció: vàrem ser els únics que el vàrem ascendir dissabte i poguérem obrir les nostres traces en la neu verge metres i metres fins molt avall, en el punt on conflueixen varis itineraris, poc abans de  la part superior del segon tub de Paderna.



Descripció

Ring ... Ring ... Ring ! Són les cinc de la matinada als porxos del pla de Senarta i el despertador ens recorda que alguna cosa haurem de fer ... i no precisament estar-nos calentons dins del sac.

Ens ha portat fins aquí la promesa d'unes temperatures baixes i un front fred que devia cobrir amb generositat tot el Pirineu i això va fer que ens costés poc fer totes les tasques habituals en aquests casos: vestir-nos, plegar el sac, preparar el cafè, etc.

Quan arribem a Llanos del Hospital, efectivament una fina capa de neu cobreix el terreny però  el dia es lleva molt tapat.

Ens posem en marxa a les 7 del matí i calcem els esquís a la mateixa vora de la pista, uns pocs centenars de metres passats els Llanos i passat també el primer tub de Paderna, que no es veu en condicions. 

Poc abans d'afrontar el segon tub de Paderna sento que em criden per el meu nom: és el Roger Fàbregues i el seu company, als quals vàrem conéixer al peu del Geitgaljetind a les illes Lofoten el mes passat. Quina casualitat !. Ells també s'han llevat aviat per anar a pujar una de les puntes menys conegudes de les Maladetes. Ens acomiadem definitivament a la part superior del tub i seguim el nostre camí.

Quan per fi arribem al peu de la cara NE del nostre cim, el sol s'ha imposat als núvols i per sort el dia es manté considerablement fred per a un mes de maig. Aquesta cara NE, bastant dreta (45º), no sol estar en condicions, però avui mostra la seva 'cara' més amable: està recoberta d'un pam de neu pols sobre una base més dura i es veu força estable. 

En fraccions de segon abandonem el projecte inicial de pujar el collador superior de Alba i donar la volta per la cara sud. Dit i fet, ataquem directament la cara NE i comencem fent llaçades que es van fent cada vegades més penoses i acabem pujant amb els esquís a l'esquena fins un petit coll prop del cim.

En el coll bufa un vent glaçat que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Ja des d'aquí arribem al cim fent una divertida grimpada (PD) amb grampons i piolet.

Iniciem el descens amb el regal inesperat de la cara NE del cim (45º) i continuem amb una llarga successió de pales i valletes sempre sobre aquesta neu pols recent que es va mantenir suelta durant tot el dia. Una mica abans d'arribar al segon tub de Paderna , la neu pols cedeix pas a una neu primavera molt tractable, cosa que agraïm, doncs el tub estaba bastant dur aquest matí.



Aspecte de los Llanos a les 6.40 de la matinada

Segon Tub de Paderna. Toca pujar a peu

En plena feina en el tub

El dia es va aclarint







El Martí rient-se de ves-a-saber-què

I seguim !




Escollint la nostra traça en aquests racons immensos

Per fi comença a aparéixer el cim darrera d'aquest ressalt


Comencem a traçar diagonals en la petita cara NE del Diente de Alba

Aviat toca posar-se els esquís a l'esquena

El coll. Toca abrigar-se i posar-se els grampons

El Miguel acaba de superar el ressalt del coll amb el seu bon estil


Cim !

Posets al darrere nostre

Des del cim observem el Pic Sayó

El Pol s'atura a mitja baixada i observa la pala que acaba de petar

En plena acció


El Bernat passa com un llamp al costat del Pol

En el mateix punt, el Martí uns minuts més tard


El Pol arriba al punt de retrobament

Tallem la nostra traça de pujada. Al darrera el Diente de Alba
El Miguel una mica més a la dreta

Més avall seguim gaudint d'aquesta neu pols inesperada





 Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier


















dilluns, 22 d’abril de 2019

Pic Gourdon (3.034m) desde Refugi Espingo


Setmana Santa al Refugi d'Espingo 

Refugi Espingo
Les vistes des del Refugi d'Espingo © Pol Puig Collderram

 Cada Setmana Santa es una nova oportunitat per descobrir alguna racó desconegut dels nostres estimats Pirineus. Després de mirar mapes i consultar-ho amb en Xavi, decidim apostar per la zona de Bagnères-de-Luchon. L’estiu passat vaig tenir l’oportunitat de creuar-la amb bicicleta amb en Sergio de Conunparderuedas mentre creuàvem els Pirineus en bicicleta i caminant. Aquesta zona del Pirineu va cridar l’atenció quan vaig arribar al cim del Pic d’Hourgade. Les vistes eren impressionants i captivadores. Pic feréstecs arreu, crestes estètiques i vall immenses.  No vaig tenir cap dubte de que alguna escapada hivernal faria ben aviat.


 Mapa en mà, veiem que el Refugi d’Espingo potser un bon camp base. La cerca de ressenyes i informació per internet ens ho confima. Des d’aquest refugi hi ha múltiples oportunitats per l’esquí de muntanya. Pic de Spijeoles (3.065m), Pic Gourdon (3.034m), Pic d’Hourgade (2.964m) o el Perdiguero (3.222m). Necesitariem una setmana de bon temps per acabar-nos aquesta zona.

Amb l’objectiu decidit, vam posar-nos a enllestir tota la logística per poder gaudir d’una setmana santa en aquesta vall dels Pirineus. Aquesta vegada seriem tres membres del CECMO Alpí, en Martí, el Miguel i jo mateix, en Pol.


Dijous

El Col du Porthilon és molt bon lloc per dormir-hi amb tenda © Pol Puig Collderram

 A dos quarts de 7 de la tarda vam sortir de Caldes de Montbui en direcció al Pirineu. La nostra planificació era dormir pel camí i així poder començar la ruta cap al Refugi d’Espingo ben d’hora i descansats.

El Col du Porthilon va ser la zona escollida per dormir. Aquesta carretera ofereix múltiples zones on poder plantar la tenda i passar-hi la nit tranquil·lament perquè és poc transitada. Just abans d’arribar a la part més alta, vam trobar un lloc ben pla on fer-hi nit.  

Divendres

Inici de la caminada de Granges d'Astau © Pol Puig Collderram

 Després de matinar i fer un cafè al majestuós però desèrtic poble de Bagnères-de-Luchon, vam fer els últims quilometres en cotxe fins a les Granjes d’Astau ( 1139m), punt inicial de la nostra ruta.

Des d’aquell indret, es tracta de seguir el GR10 fins  al Llac d´Oô (1507m) i al Col d’Espingo (1967m). La ruta no té cap complicació tècnica perquè es camina per una pista fins al majestuós Lac d´Oô.

Lac D'oo
En Miguel amb el Lac d'Oô © Pol Puig Collderram

A la part alta del Lac d'Oô © Pol Puig Collderram
 Aquest indret impacta per la seva grandiositat, les muntanyes que l’envolten i la puresa de la seva aigua. Sense cap mena de dubte, una zona per visitar-la en qualsevol moment de l’any.


Les muntanyes que envolten el Lac d'Oô  © Pol Puig Collderram

Un cop al Lac d´Oô toca vorejar-lo per guanyar alçada. Aquest és un dels punts crítics en ple hivern perquè és una zona amb molt perfil d’allaus. De fet, és quelcom que s’ observa a simple vista perquè les grans pendents d’herba que baixen del Cap Bassiéret ( 2296m) sense cap arbre, no deixen cap dubte.

Creuant una allau camí del Coll d'Espingo. A partir d'aquí, es pot progressar sense esquís però és feixuc © Pol Puig Collderram

Cap a 1700m comencem a trobar neu. Encara no calcem esquís perquè son restes d’alguna allau i podem caminar-hi sense necessitat de grampons. Els últims metres per arribar al Col d’Espingo ( 1967m) es on ens calcem els esquís. Son 100m D+, però la neu està tova i és molt incòmode caminar. A més, ja comencem a estar cansats de carregar els esquís.

Últims metres abans d'arribar al Coll d'Espingo. © Pol Puig Collderram


Després de 6,25km i 830m D+ arribem al Refuge d’Espingo (1,967m). La zona d’hivern consta de 15 llits amb mantes a la part superior, i un menjador amb taula i cadires a l’inferior. L’aigua s’ha d’anar a buscar al riu que es troba a 5 min caminant.

Sortint des del Refugi d'Espingo © Pol Puig Collderram

El Lac Saussat i el Cirque d'Espingo © Pol Puig Collderram

En Miguel corprès per la bellesa d'aquest indret del Pirineu © Pol Puig Collderram

En Martí Maspons gaudint de la neu primavera. Darrera seu, el Cap de Hounts-Secs ( zona molt allavosa) © Pol Puig Collderram

En Miguel esquiant i darrera seu el Petit Quayrat ( 2.847m)

En Pol Gaudint de la baixada amb neu privamera © Miguel del Castillo


En Miguel amb el Petit Quayrat de fons © Pol Puig Collderram

Un cops instal·lats, decidim anar a investigar la ruta que volem seguir l’endemà tot aprofitant el sol que brilla amb força. Trempagem com podem el Lac de Saussat que ha començat el desglaç i arribem als peus del impactant Cirque d’Espingo. Allà avaluem la ruta a seguir per dissabte i diumenge.

Fem alguna baixadeta amb neu primavera pesada, i tornem al refugi on gaudim d’una tarda assoleiada tot mirant el mapa i prenent el sol.

Vistes de la val d'Arrouge que porta al Pic d'Hourgade © Pol Puig Collderram

Panoràmica del Refugi d'Espingo i el Cirque d'Espingo © Pol Puig Collderram

El Pic d'Hourgade per la Val d'Arrouge quedarà pendent per una altra sortida © Pol Puig Collderram


Dissabte

A les 8 del matí puntuals iniciem la sortida amb la idea de fer el Pic des Spijeoles o el Pic Gourdon. El dia s’ha llevat molt clar, però ràpidament ha pujat una boira que ens complica la sortida.

En Pol progressant per sobre el Cirque d'Espingo © Miguel del Castillo

Un cop arribem al Cirque d’Espingo, trobem el camí de pujada sense cap problema. La xafogor fa acte de presencia metre anem guanyant metres fins a 2700m. Allà, podem veure per primera vegada el Lac Glace i una zona del Pirineu plagada de cims de 3000m. impactants.

En Martí progressant cap a la pala summital del Pic Gourdon (3.034m) © Pol Puig Collderram

En Miguel admirant les muntanyes que ens envolten. Quina cresta! © Pol Puig Collderram

La boira ens permet veure el Pico Perdiguero (3.222m) © Pol Puig Collderram
El sol ens permet analitzar una part de la pujada al Spijeoles, però no acabem de decidir-nos com atacar-lo. Per tant, provem sort al Pic Gourdon que aconseguim coronar sobre les 13h.



En Miguel al cim © Pol Puig Collderram

En Pol dalt del Pico Gourdon © Miguel del Castillo

La boira s'acaba obrint i ens permet gaudir de les vistes de la baixada © Pol Puig Collderram


En aquell moment, comencem una llarga i divertida baixada. La neu està pesada però és pot esquiar bé. El primer descens els fem en grup per no perdre’ns per culpa de la boira. Després de 300m, el sol guanya la batalla i ja podem gaudir de la baixada amb més llibertat.

Quan tornem a tenir vistes del refugi, veiem que s’acosta pluja. Arribem al refugi on ens trobem amb dos esquiadors de Toulouse que venen d’intentar el Pic d’Hourgade ( un dels nostres objectius per diumenge), però no han pogut fer cim per una allau que hi ha a la última pala.

Al voltant de les 6 de la tarda, comença a ploure amb força.

Diumenge

Ben tapats abans de començar la baixada © Miguel del Castillo

Ens despertem a les 7am i segueix plovent. Per tant, esmorzem i comencem el camí de baixada cap al cotxe. La neu estarà humida fins molt amunt i no paga la pena esquiar-hi. Els companys francesos prenen la mateixa decisió. A més, el refugi no té llar de foc ni estufa i tenim tot el material moll.

Sota una fina pluja, comencem al descens cap a les Granges d’Astau. D’allà, ens dirigim a Bagnères-de-Luchon on decidim relaxar-nos al Vaporarium. Aquest espai és l’únic hammam natural de tota Europa i que va ser descobert pels romans! Vam passar un parell d’hores gaudint del vapor, la piscina termal i el circuit d’aigües abans de tornar cap a Caldes!

Martí, Miguel i Pol.