diumenge, 14 de març de 2021

Pic de Xemeneies i Bassiero des de la Vall del Gerber

 

Vistes del Bassiero des del Pic de Xemeneies (2.828m) © Pol Puig Collderram
Vistes del Bassiero des del Pic de Xemeneies (2.828m) © Pol Puig Collderram

Dades tècniques
Distància: 15,60km
Desnivell: 1.650+

Introducció

Aquest sortida d'esquí de muntanya, ofereix la possibilitat de coronar dos cims emblemàtics de l'Alt Pirineu com són el Pic de Xemeneies (2.828m) i la Punta Gourdon del Pic del Bassiero (2.897m) al mateix temps que es gaudeix de les sensacionals valls del Gerber i Cabanes.  La zona nord del Pallars Sobirà és un dels punts més salvatges del Pirineu Català i ofereix racons d’una bellesa corprenent.


La Cursa del Bassiero, organitzada per la UEC de Barcelona, té un recorregut del qual només n'haviem escoltat bones opinions. Aprofitant que les condicions de de innivació eren excel·lents a la zona nord del Pallars Sobirà, i que la previsió metereològica del dissabte era inmillorable, vam decidir no deixar passar aquesta oportunitat per gaudir d’una jornada extraordinaria. 

Descripció

Vall del Gerber
Entrada de la Vall del Gerber © Pol Puig Collderram

Dissabte a les 9 del matí, iniciem la nostra ruta un parell de corbes més amunt de Mare de Déu de les Ares situat a la carretera que conecta Esterri d'Àneu amb la Vall d'Aran. Ens tocarà caminar 20 metres per sobre les roques abans de poder-nos calçar els esquís. Fa dies que no neva i el sol primaveral ha fet de les seves aquests darrers dies. Des d'aquest punt, ja podem veure el Pic de Xemeneies que es el nostre primer objectiu del dia.

Ens anem endinsant a l'interior de la Vall del Gerber fins arribar a la zona de Estanyera del mig on comencem a desviar-nos direcció al Coll de Xemeneies. Entrem en un bell emplaçament on ens trobem envoltats pels cim dels Tres Puis (2.608m) i el Pui de la Bonaigua (2.777m).

Vall de Xemeneies
 El grup avançant cap a la canal de pujada © Pol Puig Collderram


Avancem per la Vall de Xemeneia fins que arribem als peus de la canal que ens portarà al coll. És una canal ample on hi trobem una barreja de neu pols transportada pel vent i neu gelada que ens permet progressar amb esquís fins superar els 2500m. Malgrat que no cal utilitzar grampons (només ho faig jo), ens col·loquem els esquís a l'esquena i seguim fins al propi coll. En aquest punt, comença un dels trams més bonics de la jornada on progressem per terreny tècnic i en algun punt exposat (però s'avança amb facilitat i sense necessitat d'utilitzar cordes) fins arribar a l'entrada de la Canal Est que és per on baixarem.

En Nil i en Miguel inicien la pujada cap al Pic de Xemeneia © Pol Puig Collderram


El bon estat de la neu ens facilita la progressió per l'aresta 

Entrada de la Canal Est del Pic de Xemeneis © Nil
Perfecte innivació en els últims metres abans del Pic de Xemeneies © Pol Puig Collderram


Els últims metres fins els cim els fem amb molta facilitat i gaudim d'unes vistes impressionants des del Pic de Xemeneies. Com que el dia és molt clar i podem veure infinitat de cims. Des de la Serra del Cadí, l'Aneto, el Mauberme o el Mont Valier. Des d'aquest indret també comprovem la bona innivació de la zona fins al Pic de Bassiero que serà el nostra pròxim objectiu.

La Vall de Cabanes i una immensitat de cims © Pol Puig Collderram


Decidim seguir avançant amb els esquís a l'esquena i la majoria no es posa grampons perquè el gruix de neu és suficient per progressar sense amb seguretat. Desfem camí fins a l'entrada de la Canal Est i la baixem direcció a la Vall de Cabanes, on gaudim intensament de la neu primavera que hi trobem. El sol hi toca des de primera hora i trobem la neu transformada que ens permet baixar amb tota tranquilitat.

L'alegria del cim. Pic de Xemeneies © Pol Puig Collderram

En Miguel inicia el descens de la Canal Est sota l'atenta mirada del Martí © Pol Puig Collderram

Anem seguint traces antigues fins el punt on toca tornar a col·locar-se les pells. Creuem l'Estany Bou i rodegem l'Estany Gelat abans d'encara una pujada progressiva però constant fins a la Punta Gourdon (2.897m) dels Pics de Bassiero. 

En Ferran creuant el l'Estany de Xemeneia amb el Cim al fons © Pol Puig Collderram

En Nil, en Ferran i el Miguel amb el Bassiero de fons © Pol Puig Collderram

Iniciem la última part de la pujada al Bassiero sota un sol brillant © Pol Puig Collderram



En Miguel al cim del Bassiero © Pol Puig Collderram

El dia segueix radiant i gaudim de les vistes des del cim. Malgrat que no fa fred, la neu gelada de la pala del Bassiero no ha transformat el tram fins a la Collada de Bassiero (2.738m) la fem tot jugant amb la variabilitat de la neu.

Canal de la Trampa © Pol Puig Collderram


La Canal de la Trampa (2.580m) mostra una neu primavera altament humida que ens permet baixar-la sense cap complicació. A partir d'aquí, iniciem un descens per la bella Vall del Gerber que ens portarà de retorn al punt de sortida.

La Vall del Gerber amb el Refugi de Mataró © Pol Puig Collderram


Gaudim de dibuixar les nostres traces per indrets tant coneguts i emblemàtics com el Refugi de Mataró o l'Estany de Gerber. A partir d'aquí, toca encertar-la amb el camí per la Vall del Gerber. Avui portem un guia de luxe que es coneix bé la zona i trobem alguna traça d'altres esquiadors que ens ajuda a escollir el 
recorregut.


Powered by Wikiloc


Nil, Ferran, Miguel, Martí, Roser i Pol
 


dissabte, 27 de febrer de 2021

Vallter - Vall de Núria - Vallter ( carena fronterera)


Dades tècniques 

Distància: 25km
Desnivell: 2.300+
Temps estimat: 7h (amb aturades)

Gra de Fajol i el Coll de la Marrana perfectament innivats © Pol Puig Collderram


Introducció

Unir les estacions de Vallter 2000 i Vall de Núria per la carena fronterera és una de les grans rutes clàssiques de l'esquí de muntanya a Catalunya. La última llevantada ens ha deixat unes excel·lents condicions de innivació al Pirineu Oriental que poques vegades ens haviem trobat ens el últims anys. Les altes temperatures i el vent han fet de les seves, però només ens hem hagut de treure els esquís en alguns dels últims trams abans d'arribar a la Vall de Núria.

Descripció

Donem inici aquesta travessa des de la part més baixa de Vallter 2000. Arribarem al Coll de la Marrana tot seguint la pista d'esquí fins a desviar-nos cap a l'últim tram pujada, on trobem una neu dura però que ens permet progressar sense problemes. Durant l'ascens ja hem anat veient les diferents canals del Gra de Fajol i la bona innivació que veiem al Bastiments. És un dia on es poden fer moltes pales que haviem somiat, però no ens desviem de la nostra idea.

El Balandrau i la Vall de Coma de Vaca © Pol Puig Collderram


Des del Coll de la Marrana gaudim d'unes vistes espectaculars de la vall de Coma de Vaca, el Torreneules i podem comprobar que no tindrem cap problema per arribar al Coll de Tirapits (2.783m). La pujada aquest coll és l'únic moment on trobem un tram de neu gelada (decideixo posar ganivetes Pol) però serà l'únic moment del dia. A partir d'aquest tram, anem carenejant i passem pel Pic Superior de la Vaca (2.987m) mentre gaudim d'un dia fred però amb un sol esplendid. Sense treure les pells iniciem una baixada al Coll de Carançà on tornem a recuperar alçada fins al coll del Nou Creus. (2.795m). En Ferran i en Martí gairebé es passen de llarg les creus perquè estaven tapades per la gran quanitat de neu. En aquest el vent fa acte de presència però res destacable i menys per la zona on ens trobem.

Fins gairebé la Vall de Núria gaudim d'una baixada primaveral on trobem trams de neu dura i neu transofrmada. Al voltant de 2100 - 2200 começen aparèixer les primeres clapes que ens faran caminar algun tram. Un cops arribats a la Vall de Núria toca tornar a Vallter.

Camí cap al Coll de Nou Creus © Pol Puig Collderram

Neu primavera i dura camí del Coll de Nou Creus ©  Pol Puig Collderram



La primera part de la pujada fins al Coll del Nou Creus es llarga però anem fent-la sense cap problema. Un cop dalt, trobem que la força del vent ha augmentat i fins que estem protegits pel Pic Superior de la Vaca no descansem. Van ser 15 minuts bastant intensos de vent, però sense cap perill.

Vistes de França © Pol Puig Collderram


Mentre reseguim el camí fet al matí, no parem de mirar la bellesa de les valls i les muntanyes que ens envolten. Mai les haviem vist tant ben innivades i ens falten hores i cames per fer tot els que ens agradaria. La baixada del Coll de Tirapits direcció al Coll de la Marrana trobem la neu dura, però de seguida tornem a gaudir de neu primavera que gaudint de valent quan arribem a la part on encara hi toca el sol.

Últim tram de pujada al Coll de Nou Creus © Pol Puig Collderram

Un cop tornem a ser al Coll de la Marrana ja només ens queda baixar-lo i arribar al cotxe. Ha estat una jornada llarga que ens ha permés gaudir d'una de les travesses més clàssiques de l'esquí de muntanya a Catalunya en un dia on les condicions han estat excel·lents.

Powered by Wikiloc




Martí, Ferran i Pol.

divendres, 26 de juny de 2020

Corredor Petit Black a l'Aneto (3404 m). El Pirineu persisteix.

24/06/2020

Introducció

Moltes coses han passat al país mentre aquests darrers mesos s'han anat escolant: masses persones han mort abans d'hora a causa d'un petit organisme i també moltes altres s'han vist sobrepassades per una situació que no s'esperaven i s'han trobat de sobte amb molts problemes econòmics.

I el temps va passant, per a nosaltres i per a molts innocents que mai haurien d'haver entrat a la presó, la presó física, la de veritat. Presoners d'un estat anacrònic i kafkià on el gris, el gris mental, la misèria intelectual i la mala fe dels 'propietaris'  del reino de Espanya,  ha esdevingut la moneda habitual.

I amb tot, nosaltres seguim aferrats als projectes i il·lusions que encara de moment ens deixen tenir. Hem fet sessions inacabables confinats a casa sobre el rodet de la bici i també  curses impossibles per els passadissos  i petits espais que hem pogut tenir. 

I ens en hem sortit. Podem ara plantejar sortides i donar llum a projectes una mica exigents sense preocupar-nos massa de la duresa i llargada.

En aquest sentit, aquesta sortida proposada per el Josep Maria, es presenta sense haver pogut pujar cap cim d'alta muntanya des de primers de març i amb el nul nivell d'aclimatació que et pot donar el cim del Farell.

Ha estat un petit repte, un petit examen de com hem fet els deures aquests darrers mesos.


Descripció

Clàssica pujada a l'Aneto per la vall de Corones, amb l'afegit de coronar-lo per la interessant  variant de la canal Estasen que és la Petit Black. 

El tros d'aresta entre la sortida de la canal i el cim de l'Aneto no és difícil però té molt ambient d'alta muntanya.


Dificultats

1500 metres de desnivell
45 graus a la canal Estasen i 55 graus a la Petit Black 
En el nostre cas la neu estava dureta però els piolets entràven amb molta facilitat.
Vàrem invertir 9 hores 40 minuts en total a la sortida però el ritme va ser tranquil, i la parada al cim va ser llarga.
Cal matinar per trobar la neu en bones condicions i evitar al màxim la calor. 
Sortir a les 04:00 hrs és una bona idea.


Powered by Wikiloc

Les fotos

Primeres llums del dia a uns 2400 metres
La llum del dia ens saluda abans del primer llac de Corones (2400 aprox)

Poc abans de fer-se de dia, en Josep Maria no es troba bé i decideix prosseguir  per la via normal fins el cim, on ens
vàrem trobar finalment.
Malgrat totes les molèsties va tirar de voluntat i experiència  i va aconseguir assolir el cim poca estona després de nosaltres.  



L'estany de Corones
Ibon de Coronas (2620 m aprox)

Sortida del sol mirant al sud
Els primers raigs de llum iluminen el Vallhiverna (esquerra)



Aproximació al corredor
Darreres rampes abans de l'inici del corredor (amagat amunt i a la dreta)

Entrada al corredor
Ens equipem a les primeres rampes del corredor en un antic allau

A la part intermitja, poc abans de decantar-nos cap a la Petit Black

Mentrestant, en Josep Maria, al centre de la foto, arriba al coll de Corones


La canal Petit Black des de baix


Just sortir de la Petit Black





Continuació cap al cim
Just sortir de la canal ens espera una dreta i estètica aresta



Dessprés ens espera un primer passatge horitzontal

Després passem just per sobre de la sortida de la canal Estasen




Darrer resalt abans del cim



Superant el darrer resalt en mixte abans del cim

El mateix pas vist des de dalt


Ens fan la foto de cim. Poc després arribarà el JM per la via normal


I finalment la foto tots junts al cim



Gaudint del bon granit del pas de Mahoma

El darrer metre abans de sortir del pas de Mahoma

Baixada. Prop del coll de Corones



Estètica rimaia del glaciar per arribar al coll

Des del coll de Corones ens saluda el corredor que acabem de fer (la canaleta molt estreta del centre)



Saludem la canal que acabem de fer mentre baixem. En el centre de la foto s'aprecia una cordada



Baixem el més ràpid que podem emprant el 'culen-bajen'


El Martí passa prop meu a tota velocitat

Flanqueig  del llac superior de Corones a uns 2720 metres. La neu acabarà aviat


Una ascensió que cal reviure de tant en tant


Martí, Miguel, Josep Maria i Xavier







dissabte, 21 de març de 2020

Tonigenkogel – “Gipfel erreicht! Pulver Schnee”




“Gipfel erreicht! Pulver Schnee”  


Tenim la sort que en Pau, un dels membres del CECMO Alpí, viu a Innsbruck i coneix de primera mà i amb detall el Tirol. Dies abans ens va passar una recomanació de cims que, sumada a la intensa cerca feta per en Xavi, ens ha deixat una multitud de possibilitats per esquiar. Arribats a Innsbruck després d’un matiner viatge des de Barcelona i un cop instal·lats al nostre allotjament, comencem a veure quin podrà ser el primer cim d'aquest viatge al Tirol. 

El Tonigenkogel (3.011m) va ser l’escollit per començar aquesta segona expedició d'esquiadors calderins al Tirol! 

Us recomanem que llegiu les cròniques del Rofelewand i Wildspitze que dies abans van gaudir en Martí i en Pau.  


Així de bonic ens va rebre el Tirol © Pol Puig Collderram

Introducció

El Tonigenkogel és un dels 250 cims de més de 3000m situats a la escènica vall de Ötztal. És una ascensió molt variada que porta l’esquiador a gaudir de diversos paisatges característics de la zona. Des de pujades pel bell migs de boscos, l’arribada a la pala final rodejat d'altes parets alpines i unes vistes sorprenents des del cim si teniu la sort d'arribar-hi en un dia clar i assolellat.

Distància i recorregut

Temps estimats: 6h 24m
Distància: 16km
Desnivell positiu: 1500+

Dificultat: Pala final del cim S3 - S4 – Últims metres fins al cim segons l’estat de la neu (orientació sud)

Material: Piolet i grampons recomanables per l’última part del cim. Està orientada a cara sud. Gràcies a l'acció del sol i vam trobar la neu dura i ben compactada, que ens va permetre progressar sense problemes.


Descripció

L’ascencsió al Tonigenkogel comença al final del poble de Gries (on hi ha un ampli aparcament des d’on sortim amb els esquís als peus). A partir d’allà, iniciem una ascensió per pista que ens portarà fins un encreuament on podem veure a la borda Sulztalam Alm (1.894m). Girem a la dreta on passem una petita capella o Bildstöck i comencem una ascensió molt còmode pel bell mig del bosc, gràcies a la neu caiguda l'última nit.


La borda Sultztalam Alm (1.894m) és un punt de referència de la sortida © Pol Puig Collderram
La neu pols caiguda la nit anterior ens facilita la progressió pel bosc © Pol Puig Collderram


Un cop sortim del bosc, ens trobem al bell mig d’una immensa vall. Realment, les vistes són corprenents. Després de molt esperar-ho, estem gaudint de condicions hivernals que tant trobem a faltar al nostre estimat Pirineu.


Un cop superat el bosc, gaudim de la immensitat d'una de les valls del Tirol © Pol Puig Collderram


En aquest punt, ja ens trobem gairebé a 2100m d’alçada. La previsió meteorològica és millor de l’esperada. El sol brilla i ni rastre del vent que ens havien promès. A vegades, l’esquiador de muntanya també té sort. Avancem per la vall, fins que arribem a 2350m i allà comença la segona pujada del dia que superem sense gaires problemes. La neu és molt bona i avancem amb facilitat.

En Bernat avançant en un dels trams més planers de la sortida © Pol Puig Collderram
El temps va anar millorant a mesura que la sortida avançava © Pol Puig Collderram

En Xavi completant la segona pujada forta del dia. Al fons, hi ha la vall que hem creuat amb anterioritat © Pol Puig Collderram
En Miguel avançant per la traça que han obert els esquiadors que van per davant © Pol Puig Collderram


En aquest moment, ja veiem el cim. El tenim davant i observem un grupet de quatre esquiadors que estan pujant per la pala final. Tots ells s’aturen al coll, i decideixen no arribar al cim. Després d’uns metres pel fons de la vall, arribem al punt on s’han quedat tot els esquiadors. 

Aquesta pala té una inclinació màxima de 35º però la neu permet progressar-hi sense problemes. Una de les dues esquiadores bavareses decideix pujar un tram caminant per veure si pot fer cim. Tampoc hi arriba, perquè no porta material per fer l'últim tram.


A partir d'aquí el sol ens va brillar en tota la sortida © Pol Puig Collderram
Tram final de pujada. Al fons a la dreta es veu la pujada fins al coll on vam deixar els esquís © Pol Puig Collderram


Deixem els esquis a escassos 50m del cim i seguim les traces de pujada de la esquiadora. Un cop som dalt, veiem que ens queda un flanqueig senzill en cara sud fins al propi cim. Ens calcem els piolets i els grampons perquè la neu està dura, però és un tram que es fa amb relativa facilitat. El cim l’hem de fer de manera individual perquè és molt estret. No bufa el vent, fa sol i podem admirar tots els cims que ens envolten.


En Xavi celebrant el cim del Tonigenkogel, mentre en Miguel s'aproxima © Pol Puig Collderram
En Bernat esperant el seu torn per accedir al cim © Pol Puig Collderram


El primer dia ja vam quedar enamorats del Tirol i les seves muntanyes © Pol Puig Collderram


La baixada la gaudim molt amb un neu pols que encara no havíem tingut l’ocasió de gaudir aquesta temporada. És llarga, continúa i les condicions són molt bones. 


En Xavi en plena baixada © Pol Puig Collderram
En Bernat gaudint fort de la neu pols del Tirol © Pol Puig Collderram
La baixada segueix el mateix recorregut que la pujada © Pol Puig Collderram

En Miguel arribant al fons de la vall, abans d'entrar al bosc © Pol Puig Collderram

En Pau i en Xavi discutint la propera sortida © Pol Puig Collderram
Powered by Wikiloc

Xavi, Miguel, Bernat i Pol.

Aquesta sortida no hauria estat possible sense els consells del catalano-tirolés Pau Carnicero.