divendres, 4 de gener de 2019

Pic de Sagnes Longes (3032 m) per el vallon de Clausis

30/12/2018

Desnivell: 1000 m
Dificultat: S3 al bosc de la part baixa de l'asensió. La resta S2
Condicions: neu pols i neu pols ventada
Punt de partida: Pont de Lariane (2020 m)

Darrer dia d'activitat i aquesta vegada triem un recorregut en cara nord. El Sagnes Longues ens ha estat picant l'ullet cada dia des de tots els cims i avui li fem cas. Ambient gèlid de cara nord durant bona part de l'ascensió i amb un decorat ben alpí. Des del cim la visió del Mont Viso (3841 m), molt proper, es espectacular.

El descens va resultar agradable sobre neu pols vella  i una mica tècnic en els trams de neu ventada. El tram del bosc, dret i amb neu pols (S3) , demanava concentració per no acabar abraçat a algun arbre.

Itinerari seguit

Inici de la sortida per la pista d'esquí de fons
Poc després de remuntar el bosc. Vallon de Clausis

A cota 2600 cal prendre la vall de l'esquerra, en direcció al Rouchon (la gran roca més amunt)
Una parada abans d'afrontar la pala final


Sortint de la cara NW s'enfila el llom final
L'aresta es fa més estreta a mida que ens acostem al cim


El cim
L'imponent Mont Viso al fons  i Le Pain de Sucre a l'esquerra
Poc a poc desfem l'aresta per anar a buscar els esquís


Una mica de reflexió abans d'entomar la baixada del bosc
El bosc d'entrada al vallon de Clausis


No ens podiem acomiadar del Queyras de millor manera. Caldrà tornar-hi.

Josep Maria, Guillem, David i Xavier

Bibliografia:

- Carte IGN 3637 OT MONT VISO

- Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye. Arnaud Guillaume. Editions Didier Richard

- Queyras. Louis Volle et Lionel Tassan . Toponeige-Volopress





dijous, 3 de gener de 2019

Pic de Chateau Renard (2989 m) i Pic Traversier (2882 m) des de Saint Veran

29/12/2018

Desnivell: D+ / D- : 1200 m
Dificultat: alguna pala de S3, sobretot en el descens directe del pic Traversier i en general S2
Orientació: les baixades generalment orientades a S i SO
Condicions: traça oberta sobre neu crosta al principi de la primera pujada al Chateau Renard i la resta de la jornada neu pols seca.

Estem contents amb la qualitat de neu trovada el primer dia d'activitat i decidim repetir una ascensió per un vessant sud.
Aquella tarda a l'habitació de la Gîte, mentre la resta estem fent estiraments, el Josep Maria trova una combinació d'itineraris en el llibre d'Arnaud Guillaume que ens sembla fantàstica, doncs uneix dos itineraris per poder fer dos dels cims més característics de la zona, idea que ens sembla genial.


L'endemà iniciem la jornada  a la pista d'esquí de fons de Saint Veran. Fa un dia radiant i fred i el termòmetre marca al voltant de -6ºC. 


Itinerari seguit


Inici de la sortida
Recorrem la pista uns pocs centenars de metres i enfilem a l'esquerra per traçar una diagonal ascendent cap el nostre primer objectiu.

En el punt on deixem la pista de fons

Rampes suaus a l'inici de la sortida

Mes amunt el paisatge s'obre

Amb tota la tranquiliat del mon ( no hem trobat ningú en tota la pujada), arribem a l'Observatori situat a unes desenes de metres de desnivell del primer cim. En aquest punt en Josep Maria prefereix reservar-se per l'endemà i ens repartim allà mateix la feina: ell farà el cim del Chateau Renard i baixarà directament a Saint Veran i la resta treiem pells en el mateix observatori per prosseguir amb la resta de l'itinerari, que relato a continuació.


L'Observatori poc abans del cim. Punt on ens acomiadem d'en Josep Maria


Panoràmica feta per el Josep Maria des del cim del Pic de Chateau Renard

Pocs metres més avall de l'observatori ens aturem per dissenyar la millor baixada, traiem el plànol i després de mirar-ho una mica acabem empalmant una sucessió de pales i comes genials fins la cota 2600 m aprox. Allà posem pells i remuntem fins el coll de Longet, i des d'allà assolim el mateix cim, des d'on podem veure molt a prop la pala final del Pic de Sagnes Longes que pujarem l'endemà i tot el paisatge espectacular del Queyras. Tot un privilegi.


Una mica més avall de l'Observatori despleguem el plànol per trobar la millor baixada

El Guillem gaudint del descens

Punt on posem pells (2600 m aprox)

Remuntant. Al fons la cara SO del Pic Traversier que vàrem baixar més tard (S3)
Deixem enrere el coll de Longet


Sortint a l'aresta final del Traversier
Cim !

Des del cim del Traversier observem la pala somital del Pic de Sagnes longes
Des del cim ens decantem lleugerament a la dreta i baixem la pala directa SO (S3 i S2 a la part baixa). Entrem en una valleta poc definida fins trovar la pista d'esquí de fons que ens conduirà en un descens sobre una neu pols trepitjada molt ràpida i disfrutona fins a Saint Veran.

Descens de la pala SO del pic Traversier


Ha estat un dia dels que creen afició.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier




Cap d'Any a la Vall de Galba






31/12/18 al 1/1/19

Integrants: Pau Carnicero, Martí Maspons, Núria Carnicero, Mar Unzeta, Arnau Galí, Nico Tarazona i un servidor, Pol Puig.

De fa uns anys ençà, ens agrada donar la benvinguda a l’Any Nou dormint en un refugi lliure. Envoltats de natura, una bona foguera i una bona conversa entre amics. Enguany, l’elecció del refugi la vam fer a última hora tot esperant una nevada que no va acabar d’arribar... Vam menjar les castanyes amb neu pols i hem fet les dotze campanades amb temperatures altes i poca neu.

El Capcir és una de les nostres zones preferides per practicar-hi l’esquí de muntanya. Els Puig Perics, el Pic de Mortiers o el Pic de la Tribuna son unes muntanyes on sempre ens hi podreu trobar quan hi ha bona neu. La Vall de Galba es coneguda per la seva espectacularitat. Així que vam decidir allotjar-nos a un dels dos refugis lliures que hi ha a la vall i que destaquen pel seu bon estat.

Baixant cap a la Vall de Galba amb el Canigó de fons ( © Pol Puig Collderram) 

Enguany ha estat el cap d’any on més gent s’ha sumat a aquesta iniciativa. A més d’en Pau i en Martí, es van sumar a la festa la Núria, la Mar, en Nico i l’Arnau. En Miguel va ser baixa d’última hora, però ja sabem que li hauria agradat acompanyar-nos.

Després del viatge amb cotxe des de Caldes de Montbui vam arribar a Esposolla, punt de partida. Fins al primer refugi havíem de seguir una de les dos pistes que hi porten. Així que carregats amb tot el menjar i l’equipament necessari per passar la nit i fer activitat l’endemà, ens vam posar en marxa. La Mar i en Pau havien arribat abans i ja eren al refugi. Esperàvem tenir la llar de foc encesa i el pernil tallat!

La caminada per la pista va ser de nit i amb clapes de gel. La Barraca de la Jaceta era el primer refugi on podíem dormir però estava ple de gent. Així que ens va tocar caminar fins les Barraques de la Jaça de la Llosa on si que vam trobar la Mar i en Pau. Juntament amb un excursionista polonès i 4 nois de Barcelona que havien escollit el mateix refugi que nosaltres.

La nit va transcórrer entre anècdotes, bon menjar i vi i cervesa. A les 12 vam fer les campanades de rigor tot picant a una tassa. Després de desitjar-nos Feliç Any Nou, vam seguir la gresca fins les 2am, moment en que tots vam decidir anar a dormir.

1 de gener de 2019 – Pic de Mortiers

L'Arnau preparant l'esmorzar mentre surt el sol ( © Pol Puig Collderram) 
A trenc d’alba, va sonar el primer despertador. I ben abrigats, vam començar a preparar l’esmorzar i els estris per iniciar la nostra excursió al Pic de Mortiers. La claredat amb la sortia del sol, feia preveure un dia assolellat i amb poc vent.

Caminant pel fons de la Vall de Galba ( © Pol Puig Collderram) 

Vam avançar per la vall fins que vam creuar el pont. A partir d’allà vam començar a pujar tot deixant el Puig de Terrers a la nostra dreta. Durant la progressió no ens va fer falta utilitzar els grampons en cap moment. Un Cop vam assolir la Peira Escrita, vam pujar fins a la Serra de Morters ( 2499M) tot deixant l’Estany del Diable a la nostra dreta. Allà vam deixar-hi les motxilles i poder fer els últims 100 m més descarregats.

La Mar, l'Arnau i en Pau consultant el mapa ( © Pol Puig Collderram)
Tot el grup avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 
En Martí i en Pau avançant sobre una neu gens gelada ( © Pol Puig Collderram) 
La Núria, en Nico i l'Arnau avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 

 Des del Pic de Mortiers (2605m) vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars del Pics Perics, de la Serra de Mauri i del Canigou.  També es un mirador privilegiat de la Vall d’Orlú. Després de fer un mos vam tornar a buscar les motxilles per seguir baixant.

Tots al cim! ( © Pol Puig Collderram)
Els Perics es veuen a la perfecció des del cim. Al fons, Cambre d'Aze treu el cap ( © Pol Puig Collderram) 

La Serra de Maurí amb el Canigó al fons ( © Pol Puig Collderram) 

 
Sense perdre alçada, vam coronar el Puig de Terres i vam anar baixant fins tornar a la Jaça de les Barreres. La tornada va ser molt bonica i vam gaudir d’unes vistes extraordinàries del Pic de la Tribuna.
L'endimoniat Estany del Diable ( © Pol Puig Collderram) 


El Pic de la Tribuna  (© Pol Puig Collderram) 


La Mar sempre somrient mentre en Pau segueix el descens cap a la Vall de Galba (© Pol Puig Collderram) 


Un cops arribat altre cop al refugi. Vam recuperar el material que havíem deixat allà i vam fer l’últim mos abans de tornar als cotxes.

Refugis Lliures

Despertar al refugi Barraques de la Jaça de la Llosa ( © Pol Puig Collderram) 

No volia acabar la crònica d’aquest cap d’any sense ressaltar l’estat impecable del refugi lliure on vam poder celebrar la nit de cap d’any. També l’educació i l’actitud cívica dels muntanyencs amb qui vam compartir-lo. Al tornar de la nostra excursió, el refugi estava net com si ningú hi hagués passat  la nit i el nostre material hi era tot.

Xerrant tot esperant les 12 de la nit per celebrar les campanades ( © Pol Puig Collderram) 

Amb la massificació de les muntanyes s’ha perdut l’esperit del muntanyisme. Refugis lliures plens de brossa, robatoris de material... i és molt bonic veure que les zones menys explotades i més autèntiques segueixen conservant-se com ens agrada.

Esperem un 2019 ple d’aventures a la muntanya. Salut i precaució!





dimarts, 1 de gener de 2019

Benvinguda a l'hivern en el massís del Queyras


Del 27/12/2018 al 31/12/2018

Introducció
Son molts els racons dels Alps que han sofert un fort desenvolupament : unes vies de comunicació ràpides amb uns nuclis urbans desmesurats i unes estacions d'esquí que absorbeixen fàcilment milers i milers d'esquiadors. Si els nostres gustos van per aquí millor oblidar-se del Queyras i mirar altres zones més al nord.

En aquest massís situat entre Gap i Briançon les vies de comunicació, tot i ser suficients, demanen una certa paciència. Els pobles conserven les seves construccions antigues i el creixement ha estat molt limitat. Les estacions d'esquí son petites i conserven un aire familiar. Certament això ha estat a costa d'un elevat preu: Aquesta zona estava relativament poblada en temps antics però va sofrir la desgràcia de les persecucions religioses en el segle XVII. Unes tres quartes parts de la població va tenir que fugir per salvar la seva vida i quedaren a les valls del Queyras no més de tres mil persones. Un període fosc, sens dubte.
Saint Veran. Situat a 2000 metres, és el poble més alt de França

En quant a l'allotjament, el Queyras ofereix  una bona xarxa de Gites d'étape, que conserven un cert ambient de refugi. En totes elles es pot gaudir de la cuina local de muntanya especialment calòrica pero austera en els ingredients. El tracte personal acostuma a ser molt proper i les persones que les porten son enamorats de la muntanya que us donaran certament més d'un bon consell.

I finalment la muntanya allà no defrauda. Hi trobem una bona colecció d'esbelts cims de totes les dificultats i unes possibilitats enormes de fer ascensions en el dia i travessies de varies jornades molt interessants. 

Aquest final d'any, marcat per la manca de neu generalitzada i unes cotes de neu relativament altes, ho vaig tenir fàcil en escollir aquest massís: les precipitacions de neu havien estat suficients i l'alta cota dels pobles de les valls  permetia accedir directament a la muntanya amb una bona qualitat de neu des de l'inici.


28/12/2018
Ascensió al Pic de Foréant (3081 m) des del pont de Lariane (2020 m)
Desnivell  D+/D- : 1100 m /1100 m
Dificultat : 2.2   S2
Orientació SW


Després de 8 hores de viatge arribem el dia 27 per la tarda a l'Echalp i ens dirigim a la gite d'etape 7 Degrés Est.  

La gite 7 Degrés Est a l'Echalp
Allà ens reben cordialment, el lloc és acollidor i ens adonem que hem fet una bona elecció. Ben aviat la Géraldine ens informa que les condicions de neu a cares nord no son les millors ...  així que ens mobilitzem i ens fixem en un cim orientat al SW que ens atrau per varis motius: és un tres mil, el punt de partida és elevat i no hem estat mai a Fontgillarde. A més a més sembla ser un pic poc concorregut i nosaltres sempre valorem la tranquilitat.

Recent instal·lats a la gîte

Ens posen una fondue a taula la primera nit

Alea jacta est... I una altra vegada varem tenir sort: El bon Foreant estava correctament innivat i la neu era una alternança de neu pols, neu pols densa  i només molt ocasionalment una mica de crosta tractable. Així, només ens va caldre concentrar-nos i gaudir d'aquest primer contacte amb la primera neu dels Alps d'aquest any.
Itinerari seguit
Iniciem la sortida per la pista d'esquí de fons que recorrem durant 3,5 km ( El termòmetre marca  -3.5 ºC)
Sobre la pista de fons amb els  Ecrins al darrera


A mitja pujada. Avui no ens disputarà ningú el cim.
El Pic de Sagnes Longes just al darrera a l'esquerra. Objectiu del tercer dia
La llum ens regalava amb efectes fascinants de tant en tant

Arribant al coll poc abans del cim


La part final calia superar-la amb els esquís a l'esquena


En Josep Maria gaudint d'un bon te al cim


En ple descens. Neus variades pero tractables
Mirant de conservar l'estil lo millor possible


Tornant a la gîte no ens podem estar de fotografiar la posta de sol sobre l'Echalp

Un bon inici d'aquesta petita aventura.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier