11 d’agost de 2023
Introducció
Euskadi sempre sorprèn amb les seves joies amagades escampades en el seu complex territori.
Quan busquem excuses per poder tornar-hi no és gens difícil trobar-les: la seva cultura, la seva manera de ser, la qualitat del seu menjar, l’interès i bellesa de les seves muntanyes, etc.
Aquesta vegada es tracta d’una elegant aresta que condueix directament a un dels seus cims més emblemàtics i escarpats: l’Anboto. Es una grimpada no molt difícil però llarga que demana atenció.
El descens val molt la pena fer-lo per Zabalandi per poder gaudir de la baixada del seu bosc encantat: molt fresc, silenciós i plè d’arbres centenaris, amb el terra cobert de fulles i on de tant en tant sobresurten roques molt blanques guarnides amb molsa molt molt verda.
Vista des del Udalatx. L’aresta NE és la que surt del nuvolet i puja directa al cim al centre de la foto
Dades pràctiques
Dificultat: recorregut amb trams de grimpada de grau II sobre bona roca des de la cota 750 m fins el cim.
La part de dificultat, marcada amb marques de color blau, cerca els passos més assequibles entre lloses i ressalts calcaris i ens estalvia molta feina de recerca del millor itinerari. Podem jugar a desviar-nos a dreta i esquerra de les marques blaves per trobar passos més interessants però sense flipar-nos, doncs la dificultat augmenta considerablement. A l’alçada de la Gerriko Koba, les marques es desvien a la dreta un centenar de metres per anar a cercar una pujada més fàcil. Es molt millor i elegant abandonar-les i prosseguir directament cap el cim (grau II).
Es trepitja bastanta herba durant tot el recorregut i el terreny es força pendent, per la qual cosa convé trobar-lo sec. Esperar almenys un parell de dies si ha plogut.
Desnivell: 1100 metres de desnivell directe des del poble fins el cim. Cal estar en bona forma física doncs el terreny sempre és bastant pendent.
Recorregut: uns 9 km
Horari: 6 hores de temps total comptant una parada llarga al cim i una desviació a la font de Zabalandi per refrescar-nos una mica.
Caràcter: durant el mes d’agost dificilment trobareu ningú a l’aresta ni a la baixada del bosc de Zabalandi. Els muntanyencs que segurament trobareu al cim solen pujar per la via normal (aresta W, dificultat PD) o la ruta directa de la cara nord (dificultat F).
 |
| Itinerari seguit |
 |
| Mirada enrere cap a Arrazola, a l’inici de l’ascensió |
 |
| En aquest primer tram m’acompanya l’Anna una estona |
 |
| Més amunt ja es veu la base de l’aresta |
 |
| En aquest tram anem seguint les marques d’un PR |
 |
| I ja veiem a dalt a l’esquerra on comença l’aresta |
 |
| La bella silueta del Udalatx al fons |
 |
| I començo a grimpar vigilat per un ocellet |
 |
| L’itinerari es va enfilant. Amunt un corb |
Xavier
