V+
Equipada
 |
| Sense la Roser i el Martí, no hagués estat possible fer la primera via llarga |
Arriben al bucólic racó de Malanyeu on el sol ja escalfa la paret del Devessó. Em proposen fet una via molt fàcil i poc exposada com es “La Carla se’n va la SELVA”. Si voleu la ressenya més tècnica podreu trobar tota la informació a El Col·lecionista de Vies, un d’aquells blogs amb informació extremadament útil i clara. La part tècnica d’aquesta piulada, l’he extret d’allà.
 |
| Iniciant el primer llarg sota l'atenta mirada del Martí |
Tinc els meus dubtes de com gestionaré estar en alçada ja que mai abans havia tingut la oportunitat ni la curiositat de testejar la via llarga. Per sort, no m’han enganyat i es compleixen les expectatives. Una via fàcil, on en gairebé cap moment es té sensació d’estar exposat i les reunions són a llocs còmodes.
 |
| La Roser assegurant al Martí que obre el segon llarg |
La Roser obre el primer llarg ( III, IV, un pas de IV+) mentre l’asseguro sota l’atenta mirada del Martí. Avui tinc una classe d’escalada en directe! Un cop arriba a la primera reunió que es troba en un replà amb un arbre, inicio l’escalada. És una roca molt fàcil plena de forats que em permet guanyar metres amb molta confiança. En Martí em segueix d’aprop per si tinc qualsevol dubte o problema, però de moment sembla que tot va rodat.
 |
| Tram final de la via ja m'espera en Martí |
El Martí serà l’encarregat d’obrir els dos pròxims llargs. ( IV, III i II & III, V, IV, V- i IV) que ens porten a la part més alta on ens reunim tots. Molt content d’haver pogut pujar la primera via llarga, i d’haver gaudit molt de cada tram d’escalada. La temperatura, la ruta i la companyia han fet que hagi estat una experiència molt enriquidora i que quedi amb ganes de repetir l’experiència. D’aquelles sortides que creen afició!
 |
| La Roser arribant al final de la via |
Un cop tots som dalt, començem el primer dels tres ràpels. Cada moviment el faig supervisat per la Roser i el Martí que em transmeten la confiança necessària per gaudir de l’experiència i agafar soltura amb el material.
 |
| Iniciant el primer ràpel |
Un cop som a peu de via, ja només queda la curta però bonica caminada fins al punt de sortida. De lluny em miro una paret que recordaré per sempre a la vida. Va ser una activitat sense rellevància per la seva dificultat, però molt transcendent per mi. Com el primer cim amb esquí de muntanya, o el primer cim corrent. Qui sap quantes vies d’escalada poden sortir d’aquest dia!
Mai hauria pensat que fariem una via llarga junts!
