1 de setembre de 2023
Poc ens pensàvem diumenge passat que podríem realitzar aquesta sortida just cinc dies més tard. Un front de nord va deixar una coberta blanca sobre els cims del Pirineu i les temperatures varen baixar molt.
Per una vegada la meteorologia es va aliar amb nosaltres i poc a poc les condicions han anat millorant. Finalment hem pogut realitzar aquesta excursió-escalada entre amics en unes condicions més que acceptables.
El Pic Negre d’Envalira deixa caure uns quants esperons de granit sobre el vessant del Pas de la Casa. Un d’aquests, el més elegant, apunta directament al cim i és el que hem escollit per a aquesta sortida. La via s’anomena ‘donde vas jorgito’.
La via en sí, bastant sobreprotegida amb bolts, es desenvolupa en terreny d’alta muntanya sobre una roca que cal anar comprovant contínuament, sense que això dificulti una progressió que va resultar ser fluida i agradable.
 |
| La Cara nord del Pic Negre d’en Valira |
Dades pràctiques
Desnivell de la via: uns cent vint metres
Dificultat: en general quart grau amb algún tram de quart superior i un pas de cinquè inferior molt assequible. Alguns trams de tercer grau al llarg del recorregut.
Desnivell total de la sortida: uns 600 metres
Orientació nord. Preveure una mica de roba d’abric i haver de gestionat trams una mica humits si ha plogut recentment.
Cal anar controlant les preses doncs no totes son sòlides.
Material: 12 cintes exprés i un joc de aliens per si ens desviem accidentalment de la via
Aproximació:
Es deixa el vehicle en un aparcament a la dreta poc després de passar els edificis del pas . Cota 2200 aprox. Es puja per les pistes d’esqui en direcció nord i finalment es supera una tartera amb fites fins el punt més baix de l’esperó. Arribats aquí cal pujar encara uns 50 metres per l’àmplia i dreta canal rocosa a la dreta. Veurem llavors el primer bolt en el mur de l’esquerra.
Horari: vàrem resoldre la via en 2 hores i 40 minuts.
Descripció
 |
| Pujant per la pista d’esqui cap a la via |
 |
| Restes de neu a peu de via |
 |
| Inici de la via. Els dos primers llargs els varem trobar humits i la roca bastant freda |
 |
| Llarg 1. La bota rígida em va funcionar molt bé en aquest entorn fred i humit |
 |
| Llarg 1. Una mica més amunt |
 |
| Llarg 1. En JC entrant a la reunió |
 |
| Llarg 2.Inici. Flanqueig amb preses petites. D+ |
 |
| Llarg 2. Al mig d’aquest flanqueig fi i maco |
 |
Llarg 2. A partir d’aquí cap amunt
|
Gg
 |
| Llarg 2. En el primer bolt |
 |
Llarg 2. En el fil d’un esperó poc definit
|
 |
| Llarg 2. En JC després del flanqueig |
 |
| Llarg 2. En JM entrant a la reunió |
 |
| Llarg 3. En JC sortint de la reunió |
 |
| Llarg 3. Tram senzill intermig |
 |
| R-3. Una bona equalització |
 |
| R-3. En JC assegurant |
 |
| Llarg 4 Sortida de la reunió |
 |
| Llarg 4. En el pas ‘clau’ de la via |
 |
| Llarg 4. Arribant a la R-4 |
 |
Llarg 4. En JM arribant a la reunió
|
 |
| Llarg 5. Inici |
 |
| Llarg 5. En JC en plena feina |
 |
| Cim! |
 |
| Tots tres al cim |
 |
| En el camí de baixada |
Hem de fer més sortides com aquesta
Josep Maria, Joan Carles i Xavier
