28 de març de 2024
 |
| Vista dels voltants del nostre allotjament aquests dies, a Kvannasen |
Per a un muntanyenc, viatjar al nord de Escandinàvia sempre és una bona idea. L’entorn és atractiu i especial i ràpidament els sentits s’aguditzen. I si li afegim la neu, el fred i el vent, no necessitarem res més per posar a prova les nostres habilitats en un entorn que moltes vegades no ho posa gens fàcil.
Per aquesta primera sortida, he escollit un cim que m’ha semblat interessant i del que no he trobat cap informació de la seva ascensió en època hivernal. Amb aquesta idea, he traçat sobre el mapa un itinerari no massa llarg, amb pendents moderats i vàries orientacions. Veurem que tal.
Descripció
 |
| La carretera de la Kaperdalen |
Deixo el vehicle a l’aparcament just abans del túnel de la carretera de Kaperdalen (cota 350 m). D’una forma bastant inhabitual aquí, es presenta un dia radiant i amb vent només lleuger. El termòmetre del vehicle marca -5 graus, la mateixa temperatura que llegiré a la tornada.
Començo la ruta obrint la meva traça sobre una neu pols ventada en aquest vessant N. Vaja, ja veig que tindré una baixada una mica tècnica per aquí.
Més amunt, no puc accedir directament al coll de l’esquerra del cim perqué està defensat per unes considerables cornises, pel que em cal remuntar el llom encara més a l’esquerra fins pràcticament el cim del Kaperfjellet.
Un cop arribo a la carena em saluda puntual el familiar vent glaçat d’aquestes terres. Sol bufar de forma contínua, sense donar un respir, sempre a la mateixa velocitat i sense canviar de direcció. I així va ser també aquesta vegada. Em va acompanyar durant tota l’estona que em vaig mantenir a la carena.
Des d’aquest primer cimet descobreixo embadalit la immaculada cara sud-est de l’Istiden, atractiva i molt ben innivada. Em serà impossible deixar-la passar de llarg.
Molt content amb aquesta perspectiva emprenc el curt descens al coll, que tinc que realitzar amb compte degut a que es troba molt glaçat, i em cal fer aquest tram amb els grampons amb bastanta cura i procurant mantenir-me allunyat de la cornisa.
Un cop al coll, calço altra vegada els esquís sobre bona neu i emprenc el tram final fins el cim sense perdre de vista la seva magnífica cara sud-est.
Impacient per iniciar el descens, foquejo cap el cim, on em trobo amb un parell d’austríacs que, casualitat o no, han anat seguint les meves traces fins que han arribat a la vertical del cim, que han preferit atacar directament enlloc de fer la interessant volta cap el Kaperfjellet.
 |
| Mirada enrere. Al fons el Tredjefjellet |
 |
| El mar al fons |
 |
| Autofoto pujant |
 |
| El sol àrtic que mai puja gaire ni calenta |
 |
| Pendent de l’itinerari que he traçat |
 |
| Els dos austríacs, que deixen la meva traça i pugen directes al cim |
 |
| La cornisa que defensa el coll i que vorejo per l’esquerra |
 |
| I així arribo gairebé al Kaperfjellet (851 m) |
 |
| Istinden al fons des del Kaperfjellet |
 |
| Més tard arribo a l’Istiden amb la seva bona vista |
 |
| La foto que em fa el noi austríac |
 |
| Les meves i úniques traces a la cara Sud-est de l’Istinden |
Uff! Que bé! Han estat quasi dos-cents metres continus (S2) sobre una neu pols molt molt suelta.
Un cop baix, puc gaudir una estona en un racó tranquil i sense vent, just sobre un petit llac, on puc per fi menjar i veure una mica.
No es veu ningú ni cap traça aquí. És la solitària capçalera del parc natural d’Anderdalen, una extensa reserva natural ben isolada a la Senja central.
A contracor, poso pells altra vegada i remunto altra vegada cap al cim, on aquesta vegada trobo un raconet sense vent just a l’abric del munt de pedres del cim i puc així gaudir una estoneta de la vista.
 |
| Protegit del vent. Vista des del cim |
 |
| Vista des del cim |
Després d’una ràpida baixada sense història per neu de vegades pols, de vegades ventada, arribo al cotxe encara amb un somriure d’orella a orella.
Un bon preludi.
Divendres arriben per fi els companys, amb els que espero compartir les properes sortides.
Xavier
