Tuc de Salana (2485 m). Tresors amagats

Dimecres, 6 de març de 2024

 Introducció

Moltes vegades quan un observa i estudia una muntanya, és bastant senzill esbrinar les seves línies de progressió, la seva dificultat, els seus perills i  els possibles descensos. Són un llibre obert.

No és el cas del Tuc de Salana. Sota una aparença de fàcil accés i un parell o tres o quatre línies de descens, normalment es dona el cim per conegut, les seves possibilitats exhaurides i ja s’ignora completament.

I així va ser també per a mi. Després d’una memorable sortida el 2016 amb el cegesqui on baixarem la cara nord dos vegades consecutives, vaig oblidar aquesta zona fins aquest any, quan he pogut redescobrir aquesta muntanya amb més calma i adonar-me de les seves moltes possibilitats. 

Una bona manera de conèixer aquestes muntanyes comença per llegir les bones guies escrites de la zona per tenir en compte els seus possibles punts amb perills objectius, que n’hi ha,  i tenir-los presents. 

Després, cal apuntar mentalment els diferents itineraris descrits per tenir una referència però és molt millor tenir a mà un mapa digital i una aplicació amb les fotos aèries de la zona. A partir d’aquí utilitzeu la vostra experiència i deixeu que la imaginació dibuixi el que seran les vostres futures traces en aquesta muntanya. 

Us sorprendreu de la quantitat i qualitat de les propostes que aquesta muntanya i els seus voltants poden oferir.

I no només això, l’entorn és captivador : el pletiu de Salana amb els seus arbres escampats aquí i allà, el cim mateix, dret i esbelt, l’alpina vall d’Aiguamoix, la silueta del proper Montardo, etc. Realment un racó excepcional de la Val d’Aran.

Dades pràctiques

Desnivell: 1020 m

Recorregut: 11,4 km

Dificultat: S3. esquí exigent 30 a 35 graus . Precisió dels girs en el bosc.

Material: aconsellable Casc i Màscara per si alguna branca s’ens apropa massa.

La millor forma de moure’s en aquesta zona és entre setmana, amb tota tranquilitat, i després d’una generosa nevada.

Descripció

Després d’una bastant original sortida en aquesta zona el dia abans, deixo avui el vehicle a l’aparcament a la cota 1450 m. La muntanya està en silenci i intueixo que no coincidiré avui amb cap altre  esquiador de muntanya. Avui tinc l’intenció de recórrer un itinerari no tant original però amb un descens exigent, bastant directe i molt elegant.

Entrada a la Coma de Montaner

Quan vaig fluint entre els pins per la Coma de Montaner, un rossinyol bord primer, i després una mallerenga em distreuen fins que arribo  al pletiu de Salana. El suau pendent i la qualitat de la neu permeten allà una progressió agradable i ràpida.

Abans d’arribar al llom oest, veig a la dreta les meves traces del dia anterior. Inici del primer descens

Continuo fins l’inici del dret llom oest on el poderós  Montardo i la Valarties es fan presents.

El formidable Montardo des del llom Oest

El llom que cal remuntar

Metres finals fins el cim

Una estona després arribo sense adonar-me al cim i intueixo ja el que serà un molt bon descens fins prop dels Banhs de Tredós. Els experts de lauegi pronostiquen avui risc nivell 2 i espero no ensopegar amb cap de les capes febles persistents que asseguren existeixen aquests dies a Val d’Aran.

Maubermé, Parrós, Barlonguera … des del cim

Amb ganes començo el descens. La cara Est és dreta al principi i la recorro íntegrament: tot un festival de girs entrellaçats sobre una neu pols profunda i de qualitat. Pendent de 30-35 graus mantinguts (S3).

La cara est de la Salana (S3)

Quan soc baix tombo a l’esquerra breument per el camí de Pruedo fins trobar l’inici d’un directe descens en bosc que he trobat descrit i m’ha semblat interessant.

Inici del bosc.  Gran qualitat de la neu

Mirant amunt. El Sol apareix entre els arbres. Part alta del descens del bosc

I així va ser: un itinerari dret de 30 a 35 graus mantinguts (S3), primer dibuixant corbes entre els arbres i després resseguint una obligada canal ja no tant divertida.

Divertit Prat a la sortida del bosc

I quan el bosc per fi s’obre, el millor premi: obrir les traces amb llibertat per un divertit prat (S2) fins l’arriu d’Aiguamoig i la pista de tornada.

Mare meva. Quin descens !

El tros de bosc que s’ha baixat

Un cop a la pista, menjo una mica gaudint del moment i l’entorn de gran bellesa. I ja només queda després un relaxat i ràpid descens per la pista fins el vehicle.

Des de l’arriu d’Aiguamoix, la carena del Sendrosa. Imponent 

Vaja, quin dia. Espero poder viure moltes aventures com aquesta, i si son compartides, millor.

Xavier