diumenge, 28 de gener del 2024

Felskarpitze - Berg Heil!


Recorregut:  13,65 km

Desnivell: D+ / D- :  1.180m

Orientació – Nord - Oest 

Dificultat:  S2-S3 

Horari: 4h30min

Material necessari - cap per les condicions trobades. Les ganivetes poden ser una bona opció a l’última pala

 

 

DESCRIPCIÓ



Després de diverses setmanes amb petites però constants nevades, les temperatures han pujat (màximes de +10 graus a 400m) cosa que ens obliga a explorar noves muntanyes de més alçada que les que podem gaudir al voltant de Mondsee. A finals de setmana va haver-hi vent bastant fort, però els dos últims dies hem gaudit de sol i una meteorologia estable. Aquesta sortida s’ha fet amb un risc d’allaus 2/5. El risc era acumulació de neu ventada en certes zones, i algun risc d’allau de placa. La temperatura a 2000m era de 1 a 3 graus, amb un dia perfectament assolellat.  Al final de la ressenya, descobrieu l’expressió dels muntanyens dels Alps Orientals de parla alemanya, Berg Heil!


In der Höle - ® Pol Puig Collderram

 

Amb en Mich ens trobem a les 6 del matí a Mondsee perquè ens espera 1h 30 min de Carretera fins a la població de Zederhaus on comença l’itinerari. Sortim ben d’hora el matí perquè l’autopista que ens porta de Salzburg a Zederhaus (A-10) es col·lapse d’esquiadors que van als grans resorts com Flachau, Zauchensee or Obertauern. Encara no es temporada alta però molta gent baixa de Munic a passar el cap de setmana. A la zona on ens dirigim es bastant concorreguda, i paga la pena matinar per poder aparcar amb facilitat. En aquesta ocasió no hem hagut de pagar per deixar el cotxe.


Cim del Kempen (2.227m) & Seewand - ® Pol Puig Collderram

Comencem portejant els esquis uns 5 minuts abans no trobem neu suficient (1.350m). A partir d’aquí anirem seguint un pista que ens portarà fins uns 1700m d’alçada. Algun tram hem pujat per dintre del bosc. L’itinerari depèn bastant de la quantitat de neu que trobareu.


Baixada del Seeköpfl ventada - ® Pol Puig Collderram


Un cop arribats a 1700m s’obre davant nostre un espectacle visual majestuós i impressionant. Davant nostre sobre la vall In der Hölle (traduïda vol de “a l’infern”) amb el Weißeck (2.711) a la nostra dreta i la Seewand a la nostra esquerra. L’espectacle alpí és molt escènic i un regal pels ulls. Progressem sense problemes cap a l’infern fins que ja veiem el nostre objectiu d’avui, el Felskarpitze (2.506m). 


Weissbeck (2.711m) - ® Pol Puig Collderram


 Els grans atractius d’aquest cim són les vistes i les múltiples baixades que es poden fer des del circ. Avui utilitzarem la mateixa ruta de baixada ja que s’han creat cornises pel vent, i veiem alguna placa. L’últim tram progressem amb facilitat, i la neu està menys gelada del que ens esperàvem cosa que ens evita posar les ganivetes. 


Zwillingwand (2.518m) un cim a explorar - ® Pol Puig Collderram


 Arribats al cim gaudim des les vistes i de l’espectaular paret del Weißeck. A més, ens prenen un bon café al cim! Amb millors condicions de neu, es potfer una circular on s’incorpora aquest cim i es baixa per la vall contigua. També dibuixem mentalment una circular que ens portaria al Barleitenkop (2.431), baixada fins a Nahendfeldalm i remuntada al Seeköpfl (2.225m). D’idees no en falten! 


La majestuosa paret del Weissbeck  - ® Pol Puig Collderram

Café amb bones vistes  ® Pol Puig Collderram

Magnífiques vistes des del cim  - ® Pol Puig Collderram


Els meus coneixement d’Alemany són extremadament bàsics. Quan som al cim arriben un grup de tres esquiadors austríacs que ens saludem amb el típic “Servus”. En Mic hem comenta que també ens hand it “Berg Hail!” que és una expressió que s’utilitza quan s’arriba a un cim. M’he documentat, i és una expressió que data del 1881.

 

En resum, un cim escènic que recomano si visiteu la zona del Radstat Tauern a Àustria


Mich i Pol 



Powered by Wikiloc

dilluns, 15 de gener del 2024

Un matí de bona neu al Tuc dera Pincèla (2534 m). Val d’Aran

 12 de gener de 2024

Introducció 

L’ascensió i el descens de la Pincèla ha resultat ser una de les més belles rutes clàssiques que he pogut fer aquí a Val d’Aran. 

La varietat de l’itinerari i la presència propera de ferms cims de categoria que ens vigilen a cada pas configuren una sortida equilibrada i agradable. 

Això sí, cal esperar el moment adequat i no fer-la de qualsevol manera.

Es necessita neu suficient a una cota relativament baixa, que aquesta neu sigui de qualitat i mai excessiva, doncs la part obaga de la sortida podria presentar un cert risc d’allau. 

A més a més cal matinar i respectar els tempos adequats.

Si es tenen en compte tots aquests factors, la Pincèla ens mostrarà la seva cara més amable.

Dades pràctiques

Horari: unes 3,15 hores fins el cim

Desnivell : 1084 m

Recorregut : 13,5 km

Dificultat: S2. Un cim per gaudir de l’esquí

Descripció

Després d’una plàcida nit al càmping Espalias, arribo a un Baguerge bastant blanc després de la darrera nevada però encara puc continuar per la pista fins a la cota 1465 m, punt on he de deixar el cotxe ja sobre la neu.

Surto des d’allà mateix sobre les 9h del matí amb els esquís sobre una neu abundant i lleugera, de bon lliscar. El termòmetre del cotxe marca -4,5 graus i el dia es presenta esplèndid.

Després de creuar tot el pla dera Ribera, l’ascensió remunta, ara per la pista, ara pel dret, el vessant assolellat del Tuc de Crabera i el va vorejant fins situar-se en el vessant nord del Bony d’Arenho, que remunta íntegrament fins la colhada des clots de Monnàs.

Quan començo a remuntar els assolellats pendents de la part baixa de la sortida, em sorprèn molt que la neu, després de patir ja uns quants dies de sol, segueixi mantenint la seva qualitat original. Té que haber fet força fred per no haver-se transformat gens.

Matí fred (-4,5 graus) i cel radiant

Arribo a la borda de la Lana

I poc després arriben dos nois de les terres de l’Ebre

El sol poc a poc va guanyant terreny






La traça va tallant la pista. Al fons la bella cara oest del tuc de Parrós



I el Maubermé al fons


La traça es va ficant cap el fons de la vall


Més amunt, mirada enrere cap el vessant oest del Tuc de Parrós, que es mostra temptador

I progressivament la llògica de l’ascensió ens va portant al vessant obac de la muntanya: un autèntic congelador que manté la neu en perfectes condicions.
En aquesta ocasió, el Bony d’Arenyo no té massa neu a la part superior, pel que passo tranquil sota el seu flanc, sense témer cap acumulació excessiva de neu que pugui provocar una allau.


Anem resseguint una traça antiga que es perd abans del coll


Aquest vessant és un autèntic congelador

Ja es veu el coll i el cim més aprop



El coll amb el cim al darrera

Des de la colhada des clots de Monnàs (2392 m), cal fer un flanqueig ascendent a l’esquerra per arribar al llom final del cim. És un tram molt assolellat i amb un cert pendent i els dos nois que m’han precedit han obert la traça bastant pel centre de la cara.
Donat el fet que la temperatura és molt baixa i és bastant aviat, el terreny és manté encara estable. Rès a criticar doncs, així que decideixo seguir la seva traça, almenys a la pujada. Tot i així inconscientment accelero bastant el ritme.

Des del coll, el ressalt final del cim, tallat per la traça


Sortint ja del flanqueig i arrivant al llom final. Buf ! Al fons les Maladetes

Mont Lude des del senzill llom final



La creu del cim ja a tocar. Ha estat genial

Cim!

Les Maladetes des del cim


Mirada enrere deixant el cim
Malgrat avui s’està molt bé aquí a dalt, no m’entretinc gens, doncs vull trobar les millors condicions possibles a la pala que baixa al coll.

Primeres traces  de baixada a la pala que porta a la colhada des clots de Monnàs. Les meves, les de l’esquerra


Abaix, mirada enrere des del coll. Es pot veure com l’assolellada pala somital va deixant ja caure petits fragments de neu que rodolen sobre la traça de pujada.


Mirada amunt des del coll. Unes bones traces, certament

Després d’un vertiginós i memorable descens arribo massa aviat al pont sobre l’arriu Unhola



Unes bones eines. Reactius, lleugers, dòcils i fiables, malgrat ser bastant fràgils

El millor del dia

Era aquesta la petita gran clàssica que em temptava des de feia temps. Sempre em cridava l’atenció des del Tuc de Parrós, pero quan l’havia intentat les condicions no eren favorables.

Com tot, val molt  la pena esperar les millors condicions i escollir una jornada lo més tranquila possible per poder gaudir aquest cim tal com es mereix.

Xavier