La
Westfalenhaus és una refugi de muntanya situat als Alps de Stubai a una altitud de 2.273m. És un camp base ideal per descobrir la vall de Sellrain. Al Març del 2020 el CECMO Alpí ja va trepitjar aquesta vall per coronar el Hoher Seeblaskofel (3.235m) en una gran jornada on vam gaudir d’una neu pols excel.lent.
Divendres – Pujada a la Westfalenhaus
Recorregut: 5,86km
Desnivell: D+ / D- : 639
Horari: 2h
El divendres arribem amb les últimes llums a l’aparcament del Alpengasthof de Lüsens des d’on comença l’ascensió. Cal pagar 20 euros per a tot el cap de setmana. Està nevant, i pujarem amb els frontals perquè ja és negra nit quan estem preparats per iniciar l’ascensió. Aquest indret es ideal per l’esquí de fons ja que es troba directament a l’inici de les pies de la vall de Sellrain.
Comencem seguint les pistes d’esquí de fons fins que, en un moment donat, ens desviem i iniciem la pujada cap a la Westfalenhaus. El primer tram de pujada és més inclinat i ens porta a un tram pla. Allà mateix arribem a la pujada final al refugi.
La Westfalenhaus és un refugi històric inaugurat l’any 1885 per la secció de Munster de l’Associació Alemanya d’Alpinisme (DAV) per proporcionar un lloc d’acollida i descans als alpinistes que visitaven aquesta vall dels Alps de Stubai. Amb més de 130 anys d’història, és un dels refugis més emblemàtics per als esquiadors de muntanya a l’hivern. Té diversos espais equipats per deixar-hi els esquís i també per assecar tot el material després d’una jornada d’esquí.
Malgrat que estem en ple hivern, per sobre dels 2.000 metres al Tirol, les condicions d’innivació no són excel·lents. La nit de dimarts a dimecres anterior a la sortida van caure entre 30 i 40 cm, però la base és bastant justa i estava gelada. El risc d’allaus va pujar a 4 i, després de dues jornades assolellades, ha baixat a 3. També veiem que el vent ha fet de les seves en algunes zones.
Dissabte - Längentaler Weißer Kogel
Recorregut: 12,50km
Desnivell: D+ / D- : 1.161m
Orientació: N - NO
Dificultat: S2 – S3
Horari: 5
Després d’un molt bon esmorzar a la Westfalenhaus, amb productes regionals i el pa fet al mateix refugi, iniciem la sortida a les 8.30 h. El primer tram és una curta baixada en direcció sud cap al Längental. Quan creuem el riu, iniciem un tram que compartim amb la ruta del Hohe Seeblaskogel, que deixarem a la dreta una mica més endavant.
La pujada segueix de manera progressiva entre morenes glacials. Segons el risc d’allaus, podem quedar ben protegits per elles. Amb uns pocs girs, entrem al gran circ glacial situat entre el Bachfallenkopf i el Hintere Brunnenkogel, dos cims imponents que ens acompanyen mentre progressem.
Tenim el Längentaljoch (un collet) davant nostre i, a una altitud d’aproximadament 2.900 m, fem un ampli gir a la dreta, cap a l’oest, que ens portarà als peus del tram final de la pujada al Längentaler Weißer Kogel. Arribats a aquest punt, el grup es divideix. En Pere, en Max i en Martin decideixen provar sort al cim.
La pala final del Längentaler Weißer Kogel és allavosa, i ens sembla que hi ha una placa ventada sota la neu que podria trencar-se. Progressen tram a tram, buscant els llocs de seguretat sense problemes. Han de deixar els esquís just abans d’arribar als 3.100 m, però poden coronar el cim.
Gaudim d’una neu pols molt maca a la baixada. Quan arribem als 2.700 m d’alçada, tornem a remuntar fins gairebé el Längentaljoch per tornar a gaudir de la baixada. No som els únics, ja que un altre grup que ha dormit al refugi opta per la mateixa opció.
A la vall de Längental, el vent ha fet de les seves. Per tant, a la baixada hem de vigilar amb els taurons que apareixen. Tornem a la Westfalenhaus, on aprofitarem per fer pràctiques de rescat abans de sopar i jugarem al Kniffel, un joc de daus molt popular entre els alemanys.
Diumenge - Winnebacher Weisskogel
Recorregut: 15,32km
Desnivell: D+ / D- : 873 m
Orientació: S - SO
Dificultat: S2 – S3
Horari: 4
Un altre dia de sol i poc vent que ens permetrà gaudir d’una gran jornada d’esquí de muntanya. Sortim del refugi en un tram amb força pendent fins arribar a una depressió plana amb terreny ondulat. Les vistes són magnífiques, amb la immensitat dels cims que ens envolten. Al final de la vall es troba el coll del Winnebachjoch (2.788 m), on obrim traça ja que cap grup va passar per aquesta zona dissabte. Un cop superat aquest tram més dret, continuem cap al nord
Des del refugi, pujem fent una àmplia volta cap a l’esquerra per un primer tram de pendent fins a una depressió plana, l’Ochsenkar. Continuem cap a l’oest travessant aquesta conca i ascendint amb una inclinació progressivament més gran fins al Winnebachjoch (2.788 m).
Des del coll, seguim progressant en direcció sud i sud-oest. Aquí, el sol escalfa fort i notem que la neu es va humitejant. La progressió ens porta per sobre dels 3.000 metres. En aquesta ocasió, ningú puja al cim perquè creiem que la pala final sembla massa carregada, i l’efecte del sol només ho accentua. Hem creuat la cara est del Winnebacher Weißkogel. Quedaria un tram de pujada (uns 40°) que ens portaria a una petita bretxa sota el cim. Allà cal deixar els esquís i caminar els últims metres (45°) fins al cim. Veiem una persona que ho fa, amb qui després parlarem al refugi. Ens explica que és membre del Bergrettung Österreich (Rescat de Muntanya d’Àustria), però no ha pogut fer cim perquè l’últim tram no estava en condicions.
La baixada la gaudim amb una neu molt fàcil d’esquiar, vigilant els taurons a mesura que anem perdent alçada. Abans d’arribar al refugi, aprofitem per remuntar uns 100 m fins al Münsterhöhe (2.473 m), un petit cim que ens permet baixar directament al refugi. Omplim les motxilles amb els objectes que havíem deixat al refugi, i tornem al cotxe esquiant.
La Westfalenhaus és un gran refugi per passar-hi un parell o tres de nits tot esquiant els diversos cims que l’envolten. Cal reservar amb antelació perquè les places volen!
Martin, Conny, Andy, Klaus, Pere, Max, Deidre i Pol
