dimecres, 28 de desembre de 2016

Petita volta per Ull de Ter

Itinerari
24/12/2016
Estació inferior de Vallter ( 2000 m ) - coll de la Marrana  (2529 m) - coll de les Comes de Malinfern (2705 m) - Descens per la vall de Comamitjana  fins cota (2490 m) -  Coll (2760 m) ( al nord del Bastiments) - Descens a Plans de Dalt de Bacivers (2580 m) - Coll de la Geganta (2611 m ) - Aparcament superior VallTer (2155 m)

Desnivell: 1100 m 
Dificultat: S2

La darrera llevantada ha vestit de blanc la zona més oriental dels Pirineus i nosaltres hem estat afortunats de poder-ho aprofitar.

Poc després de començar la sortida
En el flanqueig d'accés al Coll de la marrana (neu dura)
 Val a dir que aquest racó dels Pirineus no té res a envejar a qualsevol altra part de la cadena. Quan hi ha neu  sembla dissenyat especialment per disfrutar de l'esquí de muntanya: el terreny és molt variat i amb caràcter, sobretot en el vessant nord, es troben pendents de totes les dificultats i la majoria de colls son esquiables. Potser la més genial de totes és la travessia Ull de Ter - Mantet, que em descobriren els companys de cegesqui ja fa anys.

L'itinerari escollit és un de tants bells itineraris que es poden traçar en el massís. Cal dir que s'escollí amb la precaució de que tots tres teníem que ser a casa a una hora raonable.

El descens de la vall de Comamitjana: Buf!. A la dreta el Bastiments
Girs sobre neu pols a la vall de Comamitjana
I més girs
A la part baixa de la vall de Comamitjana
Pujant al coll (2705 m) situat prop del Bastiments
Arribant al coll de la Geganta, abans del darrer descens del dia
En tots els vessants nord trovàrem bona neu pols, la justa per poder disfrutar però calia vigilar les pedres que apareixien aquí i allà .  En el vessant que mira a l'estació, la baixada final, ja va ser altra cosa: castigada per el sol, traffolée, com diuen a l'altra banda dels Pirineus i escassa fins a trobar la pista d'esquí.

En definitiva, una sortida que vàrem viure intensament  els tres companys del poble. Se'ns va fer curt el trajecte de tornada cap a Caldes imaginant una i altra nova sortida.


Bones traces,

Martí, Pol i Xavier




diumenge, 25 de desembre de 2016

Racons amagats de l'alta Ubaia



Hem hagut d'esperar temps i temps  abans aquest racó entranyable entre la Provença i el Piemont italià estigués per fi en condicions.

La darrera nevada de finals de novembre va acumular gruixos importants a la part sud dels Alps. La precipitació va caure sense vent i amb temperatures fredes que han produït una collita de qualitat.

I així ha estat, ha valgut la pena esperar : l'hospitalitat del Sébastien i la Charine a Saint Paul, els voluptuosos plats tradicionals de la vall, les vetllades compartides a taula amb companys italians, grenoblesos, provençals: tot un intercanvi de vivències a les muntanyes on hem hagut de fer reviure de valent el nostre francès oblidat.

.... i ah! ... sí ! : 

Aquestes muntanyes son molt alpines, amb línies elegants que emergeixen d'una neu que aquesta setmana ha mostrat la seva cara més amable: abundant i pols  en gairebé totes les orientacions: i és que  les baixes temperatures, la llum baixa d'aquesta època i la verticalitat d'aquestes valls impedien que el sol desfés el miracle d'aquesta neu espectacular que hem valorat  i gaudit de forma  intensa i amb fruició.



06/12/2016
L'Enclause (2712 m) des del coll de Larche
D+/D- 720 m Ski 2.2

Poc a afegir a aquest itinerari clàssic de la zona. No molt llarg i ben orientat: ideal per recuperar-se d'un llarg dia de viatge o d'un mig encostipat o d'un període de feina estressant ... o les tres coses a la vegada, tal i com va ser el meu cas.



Arribant al cim descubrim l'àmplia vall de la f a l'altra banda



A gaudir !!!


I més tard, com cada tarda, fem una bona sessió d'estiraments per recuperar les nostres articulacions endolorides .

Al vespre en Sébastien ens sorprengué amb un plat tradicional de la vall : la Résistance, saborós i recuperador com pocs.


Una refrescant amanida de productes de la vall

La Résistance ...






07/12/2016
Pointe Basse de Mary (3126 m) des de Maurin. Descens de la cara Nord Oest
D+/D- 1230 m  Ski: 3.2


Esperada ascensió des de que la vàrem intentar fa set anys un grup del cegesqui, una sortida planejada per en Jaume.  En aquella ocasió la manca de neu a la part alta de la muntanya ens impedí l'ascensió.
Pujada progressiva i agradable per una vall molt alpina. Els ulls tracen contínuament itineraris imaginaris per tots els racons  i la ment no para de somniar. Aquí coincidim amb dos muntanyencs grenoblesos i dos provençals, amb els que compartirem la vetllada a Saint Paul. Un d'aquests muntanyencs és col·laborador habitual de skitour i va fer una piulada de la sortida HDlameije

L'entrada al vallon de Mary
Arribant a la pala somital
Al fons la Pointe Haute de Mary
Ni se us ocorri baixar per altra vessant que no sigui la cara Nord Oest d'aquesta muntanya: comença emmarcada per afilades arestes, és  dreta al principi i està ben orientada. Ens condueix més avall a una zona més amable on els girs es succeeixen sense esforç. 

Girs a la part alta de la cara NO







girs al principi del descens, una autèntic congelador
 

Girs a la part mitja de la cara NO

El gir de retorn a la vall principal és dret sense ser difícil. Aquí vàrem trobar neu dura  però ... ça passe bien ! i li dona un cert caràcter a la sortida.


Per la tarda, al arribar al punt de partida,  uns càlids raigs de sol i la solitària església de Maurin, ens donen la benvinguda.



08/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Primera Part. 
El refugi de Chambeyron (2626 m) des de Foullouse per el pas de la Couletta
D+/D-  :  950 m / 250 m Ski 2.3

Ja fa uns anys un grup de marsellesos amb els que coincidirem a Saint Paul em varen recomanar vivament el tour del Brec. Aquesta vegada no ens hem sabut estar d'aprofitar aquella recomanació... I quanta raó tenien: el tour ha resultat ser un itinerari amable en un entorn molt alpí i variat. 




Gel format per sublimació directa al bosc de Foullouse
Pujant al pas de la Couletta

 El pas de la Couletta

El descens del coll de la Couletta no és al principi evident des de dalt però només cal triar la línia de major pendent . Va resultar ser un descens (S3) per una pala verge de neu pols molt suelta. Tot un regal.



Mirant amunt, les nostres traces en la pala verge directa al llac
El Brec i l'elegant baixada directa al llac des del refugi
Font del refuge du Chambeyron

El refugi a l'altre cantó del llac gelat




El refugi, totalment solitari, va resultar còmode i ben aïllat. L'habitació estava ben equipada amb matalassos i nòrdics molt lleugers, nets  i calents.
Llàstima que no hi hagués llenya i no poguéssim encendre l'estufa. Sort dels plumons!


09/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Segona Part. 
Ascensió al col de Gypière - Tete de la Frema (3151 m) - Col de Stroppia - Foullouse (1900 m)
D+/D- :   530 m / 1280 m  Ski 2.3

Etapa reina de la sortida. Val la pena desviar-se de la ruta una mica i fer la Tete de la Frema només per les vistes que té.  Ens va deixar molt bones sensacions i les ganes de tornar-hi algún dia.

La neu va resultar espectacular en tota la baixada del coll de Gypière i una mica castigada per el sol en el descens inicial del coll de Stroppia. En quan s'entra a la vall du Vallonet és millor decantar-se tot lo possible a l'esquerra en quan es pugui (en el sentit de baixada) i seguir la baixada natural de la Tete du Vallonet  per retrobar les millors condicions de neu, aquí ben protegida per la cara nord. D'aquesta manera s'arriba amb els esquís als peus just davant de l'església de Foullouse (1900 m). En aquest punt hi ha una passerelle estratègicament situada que permet passar el riu.


Sortim!

La Tete de la Frema i el coll de Gypière
En el coll de Gypière. Al fons el coll de Stroppia on anirem

Arribant a la Tete de la Frema. Al fons el Brec. A l'esquerra la vall per on baixarem

La Rosa al cim de la Tete

Paisatge de tarda baixant cap a Foullouse

I com a la sortida, aquest gel de fantasia del bosc de Foullouse


El dia següent ascendirem la Tete du Crachet (2919 m) per el vallon du Crachet, que per coneguda no ressenyaré aquí.

I poca cosa més, per sort ens entornem a casa amb tota una colecció de futures línies que varem guaitar i  que ens portaran altra vegada a aquesta vall dels Alps que manté encara la seva personalitat ancestral.


Allotjaments

Gite d'étape La Souste a Saint-Paul-sur-Ubaye, regentada amb molta cura  per Sébastien i Charine, dignes successors de Jean-Luc i Chantal. Merci!    http://www.gitelasouste.com/


Refuge du Chambeyron: lliure a l'hivern i equipat amb nòrdics i matalassos a l'habitació d'hivern. Cal portar fogonet i roba d'abric. No hi havia rastre de la fusta que prometia la seva plana web. Tot i axí resulta comfortable   http://refugeduchambeyron.ffcam.fr/

Rosa i Xavier

dilluns, 14 de març de 2016

El Senyor de Couserans

Ja eren masses vegades aquest hivern que apareixien properes, avui aquí i demà allà,  aquelles muntanyes a les que no sabiem posar nom, a cap d'elles menys una, la característica piràmide del Mont Valier , temptant-nos des de la distància amb la seva prominent figura.

Si això no era suficient, aparegué en aquest blog una aventura en aquelles contrades.

I així va ser com aquest desig  es va fer ja  irresistible i vàrem fer realitat el somni.

I aquesta realitat, un cop allà, revelà encara aspectes que els meus somnis no imaginaven: ens mostrà un racó de món suspès en el temps: poblets petits escampats enmig d’una verdor intensa, extenses fagedes, muntanyes abruptes ... el Couserans t’atrapa i et demana tornar per descobrir  els seus racons, la seva manera de ser.

L’itinerari escollit, dissenyat a vista sobre el mapa, vol evitar camins habituals i viure un cap de setmana de soledat tal com es mereix aquest entranyable racó del Pirineu
.

 

Divendres 11 de març

Fem el viatge divendres tarda fins a Montgauch, un petit poble de la comarca. Gràcies Núria per la teva hospitalitat i Jeff per les teves indicacions.


Dissabte 12 de març 

Lac de Bethmale (1074 m) - Coll d’Eulet (1683 m) - Estany d’Eychelle - Coll de la Crouzette (2237 m) - Cabana d’Espugues - Fons de la vall (1915 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) 

Dificultat d’esquí 

S2 en general i ocasionalment S3. Curt tram de S4  a la sortida del coll de Pecouch

Cota on calcem els esquís amb neu continua : 1074 m

Desnivell
1810 metres de pujada  /  640 metres de baixada

Caràcter de la jornada

Gran i variat recorregut que parteix des del terreny amable dels boscos del fons de la vall però que ràpidament ens trasllada a l'auster terreny d'una alta muntanya amb molta personalitat.
Les baixades semblen dissenyades per gaudir de l’esquí de muntanya. Només una breu fondalada poc abans de la cabana d’Espugues sembla trencar aquesta norma i demana tornar a posar les pells per salvar uns pocs metres de desnivell.



Precaucions
Cal estar atent a la pujada per encertar la ruta correcta, sobretot en el tram de bosc.

Cal fer atenció al flanqueig descendent que porta a l’entrada de la vall d’Eychelle si ha bufat vent de component Oest (formació de plaques en vessant Est). En aquest cas valorar el pendent i passar ràpid i d’un en un (hi ha la possibilitat de perdre alçada i flanquejar a cota lleugerament més baixa).

Cal baixar el coll de Pecouch amb precaució doncs grans blocs s’amagen sota la neu en el tram inicial més dret (S4).


Descripció

Partim a les 8,15 del matí de l’aparcament del llac de Bethmale ja amb esquís als peus per la pista forestal evident.  A la cota 1200 , en un marcat revol a l’esquerra,  enfilem un camí pel bosc. 



Més amunt tornem a creuar  la pista a l’alçada d’una borda en runes i prosseguim amunt per terreny obert amb bosc a banda i banda fins tornar a trobar  la pista. La seguim en lleugera baixada a l’esquerra un centenar de metres i prenem el GR-10 que en diagonal ens porta al coll d’Eulet (1683 m) , el qual marca el final del bosc i l’entrada al terreny d’alta muntanya.


Arribant al Coll d'Eulet amb la seva cabana

Aquí treballem una diagonal ascendent que ens porta a un llom (1830 m aprox) que serà la porta d’entrada a la vall d’Eychelle. 

Després de l'exposat flanqueig d'entrada a la vall d'Eychelle


Fem un flanqueig en baixada (no treure pells) atents a l’estat de la neu i ens situem ja en l’eix principal de la vall.
En el coll de la Crouzette
A partir d’aquí l’itinerari ja és en general més evident . 


Descens des de la cabana d'Espugues cap el fons de la vall

Un entorn esplèndid i dos descensos magnífics ens esperen al llarg del camí del refugi.


Camí del coll de Pecouch. Mont Valier sempre present
El refugi des Estagnous

A les 15:55 hrs posem punt i final al recorregut del dia en el refugi des Estagnous (2245 m ).


Diumenge 13 de març

Refugi des Estagnous (2245 m) -  Mont Valier (2845 m) - Refugi des Estagnous (2245 m) - Coll de Pecouch (2462 m) - Fons de la vall (1915 m) - Coll de la Crouzette (2237 m) - Estany d’Eychelle - Coll d’Eulet (1683 m) - Lac de Bethmale (1074 m)

Dificultat d’esquí
S4 a la cara SO del Mont Valier  / S2 - S3 a la resta  / tram d’esquí ‘passa-com-puguis’ en camí estret al bosc en el tram de GR-10 entre 1550 m i 1400 m)
Cota on descalcem els esquís: 1150 m

Desnivell
1240 metres de pujada /  2410 metres de baixada
 

Descripció 
Sortim  a les 07:45 del matí en lleuger descens fins als Estagnous i tracem sobre la neu pols la pujada al cim. 
Primeres llums a la sortida del refugi

Just passat el primer contrafort del cim

Un cop a la base del pendent final escollim una línia directa  paralela a l’aresta SO evitant de forma decidida l’exposat flanqueig cap el coll Faustin. Poc després de començar , debut a la inclinació del pendent, descalcem els esquís i obrim una línia directa a peu.

En la traça directa al cim

A cota 2750 m deixo definitivament els esquís plantats a la neu, doncs el vent ha bufat de valent i el que esdevé sense transició és un terreny de neu glaçada entre pedres que cal fer amb grampons (fàcil). Enmig de plenes condicions hivernals ( llum, fred intens  i vent) ens abracem finalment al cim prop de les 10:00 hrs. Trobem un racó quasi protegit del vent, piquem una mica i tirem avall.




Cim !!


El descens de la cara SO amb esquís va consistir en una successió de viratges en neu pols molt lleugera sobre un terreny sempre dret  amb ressalts de 40 graus (S4)


Esquiant el pendent SO


A la base del pendent SO del Mont Valier


Les nostres traces de pujada i baixada a la cara SO del Mont Valier

A les 12:30 hrs, després de rehidratar-nos i menjar una mica, deixem el refugi definitivament. La part final del coll de Pecouch la resolem amb esquís als peus fent una hàbil diagonal sobre el dret pendent. 


Descens del coll de Pecouch
La baixada fins al fons de la vall és insuperable, ben orientada i disfrutona (S2 i S3 el darrer tram) . Posem pells sobre el riu ben colgat de neu a 1915 m i enfilem cap al coll de la Crouzette .

La baixada del coll (S3 i S2), ben orientada al nord, val la pena iniciarla per la dreta (en sentit de baixada) . Si es fa bé és molt ràpida i no cal de cap manera remar en cap punt de la vall. Poc abans de l'estany d'Eychelle cambiem al cantó esquerra de la vall i prosseguim la baixada.

Més avall cal tornar a posar pells un tram molt curt per sortir de la vall de l’Eychelle i acabar així la part final del flanqueig exposat a l’est.

Anem enllaçant la resta de trams i arribem finalment al cotxe sobre les 16:30 hrs , com a punt final d’una experiència que mai no oblidarem.


Cartografia
IGN  2048OT Aulus-les-Bains/Mont Valier

Refugi des Estagnous
Lliure en aquesta època de l’any. 20 places. Gèlid. Taula i bancs. Mantes a l’habitació. Aigua de fusió que regalima de la teulada i es pot recollir amb recipients amples. Si no, cal fondre neu

Valoració global
Llarg i extenuant però a l’hora bellíssim itinerari a causa de la seva varietat, el caràcter alpí del seu entorn i la gran qualitat dels seus descensos. Tantmateix, la seva ubicació enmig de l'exhuberant comarca del Couserans li dóna un molt gran valor afegit.


Itinerari aconsellable per realitzar-lo els dies just després d’un episodi de nevades i amb temperatures fredes per garantir que la neu es mantingui en bones condicions en totes les orientacions i poder així gaudir de kilòmetres i kilòmetres de la millor neu pols que el Pirineu pot oferir.


Pau i Xavier