Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RIPOLLÈS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RIPOLLÈS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de novembre del 2018

Els dos grans descensos clàssics d'Ull de ter - La cara nord del Bastiments (2881 m) i el tub de la cara SE del Bacivers

Continua el festival de llevantades que han deixat aquest racó del Pirineu oriental vestit amb el seu  aspecte hivernal més luxós. Voliem en aquesta sortida fer el descens de la cara nord del Bastiments que ja feia alguns anys que no podiem repetir.

Sortida proposada per en Josep maria, amb el que encara no haviem compartir esquís aquesta temporada i acompanyats també en aquesta ocasió  per Joan Carles Vizcaino, amb el que feia molt més temps que no compartiem cap sortida, doncs el seu ofici de guia li fa difícil que pugui tenir un cap de setmana lliure.

Desnivell : uns 1200 metres
Horari: 4 hores 50 minuts a ritme tranquil
Dificultat: S3 en la cara nord del Bastiments i en la baixada del vessant SE del Bacivers. La resta S2
Condicions de neu pols i neu pols compactada que feren la sortida molt agradable.


Itinerari seguit

En Joan Carles. Quan de temps !

el refugi de Ull de ter enmig d'una postal de Nadal

Remuntant cap al Bastiments
Avui pujarem el coll de la Marrana per un itinerari més directe i més dret

Remuntant la dreta pala del vessant E del coll de la Marrana

El Gra de Fajol com feia temps que no el veiem
El Joan Carles en el darrer tram del Bastiments
La creu del Bastiments

Cim!
Veiem ja el segon objectiu del dia

Preparant-nos per baixar la cara Nord

El Josep Maria en ple descens de la cara nord del Bastiments (S3)

Ens encaminem ja al segon objectiu del dia

Remuntant el simpàtic llom del Bacivers. Al darrera i a l'ombra, la cara nord del Bastiments

Jo mateix amb el coll de Comamitjana al fons, amb el que tenim un compte pendent

El Bernat gaudint de la bona neu pols del Bacivers

El Miguel en el mateix lloc
El santacreu amb el seu Spliboard sortint del vessant SE del Bacivers

En Santacreu i el Guillem, dos companys de Caldes que ens trovàrem pujant el Bastiments i ens acompanyaren. Al darrera la cara SE del Bacivers i les traces que vàrem resseguire en el tub de baixada (S3)

Un dia esplèndid a la muntanya.


Josep Maria, Joan Carles, Miguel, Bernat i Xavier


dimecres, 14 de febrer del 2018

Puig Estela i el Taga (2040 m) com no els havíem vist mai

Dijous 08/02/2018

Itinerari : Ermita de Santa Magdalena (1270 m) - Puig Estela (precim esquiable) - Taga (2040 m) - Ermita de Santa Magdalena (1270 m)

Desnivell total : D+ / D- : Uns 1000 m de desnivell
Dificultat: S2 . Formidable esquí en bosc clar i pales obertes

Amb moltes expectatives em trobo amb en Xavi a Aiguafreda a les 06:30 hrs. El país es troba sota els efectes d'una gota d'aire fred i la neu, molt seca, ha caigut sense vent dimarts i part de dimecres.
 
Quan arribem a l'ermita de Santa Magdalena el termòmetre marca -10.5 ºC pero pujarà lleugerament a mesura que avança el dia. La neu la trobem al principi lleugerament crostada però esdevé totalment pols i molt suelta tot just sortir de la pista forestal.

Mai havia trobat tanta i tan bona neu en aquest massís. Els bellíssims descensos que vàrem encadenar recordaven més les baixades de mitja muntanya dels Alps que els habituals de les nostres muntanyes.



Orientem les nostres passes al llom que ens durà al Puig Estela

El Xavi remuntant la darrera part del Puig Estela

Els efectes de llum varen ser espeectaculars

Contrallum en la carena

A la nostra esquerra el nostre cimet, just  on acaba la part esquiable del Puig Estela
El Xavi content al cim. Darrera seu el Taga, on anirem poc després

Inici del descens del Puig Estela

El Xavi passa veloç per el meu costat

Iniciant la part del bosc,  més pendent (S2)

Més avall, xalant de valent

La part final, just quan el bosc s'obre


Remuntant el llom NE del Taga


Cim !


El bellíssim vessant Nord del Taga, per on hem baixat




Una darrera mirada al descens del Puig Estela que haviem fet primer

La part final del descens , poc abans de la pista

Xavi i Xavi



dimecres, 28 de desembre del 2016

Petita volta per Ull de Ter

Itinerari
24/12/2016
Estació inferior de Vallter ( 2000 m ) - coll de la Marrana  (2529 m) - coll de les Comes de Malinfern (2705 m) - Descens per la vall de Comamitjana  fins cota (2490 m) -  Coll (2760 m) ( al nord del Bastiments) - Descens a Plans de Dalt de Bacivers (2580 m) - Coll de la Geganta (2611 m ) - Aparcament superior VallTer (2155 m)

Desnivell: 1100 m 
Dificultat: S2

La darrera llevantada ha vestit de blanc la zona més oriental dels Pirineus i nosaltres hem estat afortunats de poder-ho aprofitar.

Poc després de començar la sortida
En el flanqueig d'accés al Coll de la marrana (neu dura)
 Val a dir que aquest racó dels Pirineus no té res a envejar a qualsevol altra part de la cadena. Quan hi ha neu  sembla dissenyat especialment per disfrutar de l'esquí de muntanya: el terreny és molt variat i amb caràcter, sobretot en el vessant nord, es troben pendents de totes les dificultats i la majoria de colls son esquiables. Potser la més genial de totes és la travessia Ull de Ter - Mantet, que em descobriren els companys de cegesqui ja fa anys.

L'itinerari escollit és un de tants bells itineraris que es poden traçar en el massís. Cal dir que s'escollí amb la precaució de que tots tres teníem que ser a casa a una hora raonable.

El descens de la vall de Comamitjana: Buf!. A la dreta el Bastiments
Girs sobre neu pols a la vall de Comamitjana
I més girs
A la part baixa de la vall de Comamitjana
Pujant al coll (2705 m) situat prop del Bastiments
Arribant al coll de la Geganta, abans del darrer descens del dia
En tots els vessants nord trovàrem bona neu pols, la justa per poder disfrutar però calia vigilar les pedres que apareixien aquí i allà .  En el vessant que mira a l'estació, la baixada final, ja va ser altra cosa: castigada per el sol, traffolée, com diuen a l'altra banda dels Pirineus i escassa fins a trobar la pista d'esquí.

En definitiva, una sortida que vàrem viure intensament  els tres companys del poble. Se'ns va fer curt el trajecte de tornada cap a Caldes imaginant una i altra nova sortida.


Bones traces,

Martí, Pol i Xavier