Galaiazo (i 4): Espolón de los Montaraces + Gran Diedro a la Punta Pilar

 Espolón de los Montaraces + Gran Diedro a la Punta Pilar (265 m, 6b+ o V+/A1)

Devem aquesta magnífica jornada a les neskalatzaileak , que ens van prometre una bona recomanació per escalar sols un dissabte... i la van clavar! Sortim del cotxe a les 7 AM de l'aparcament del Nogal del Barranco (la cabra) amb la intenció de fer la Punta Pilar per una combinació de vies: la primera meitat per l'Espolón de los Montaraces (4 llargs) i la sortida clàssica del Gran Diedro (3 llargs). La via ens ha agradat moltíssim! Potser és perquè ja era l'últim dia i pensàvem que sent una via menys repetida no seria tan bona... L'hem trobada extraordinària, amb llargs antològics i comparable o millor a alguna de les vies estrella de Galayos. 

Material: 14 cintes, bagues per llaçar blocs, joc de tascons i friends de l'alien verd al Camalot #4, repetint fins al Camalot 2. El #4 potser és prescindible, però nosaltres l'hem posat. Curiosament per ser on som, moltes reunions estan equipades amb parabolts o altre material expansiu.

Aquesta combinació també la relaten a https://elcampocuatro.blogspot.com/2017/06/gran-diedro-punta-pilar-galayos-300-mts.html, on també hi ha una ressenya:

Ressenya de la combinació de Campo 4, compte que la llargada de les tirades no sempre és acurada

Aproximació

On el camí al refugi Victory creua el torrent per començar les "Zetas", continuar pel marge esquerra del torrent, passar de llarg la Punta Mónica i accedir per la primera canal evident que ens queda a mà dreta. Passarem per sota el Capuchino i anar buscant el terreny més fàcil arribarem a la base de la paret oest de la Punta Pilar. Cal buscar l'inici de la via al final de la canal que passa per sota la cara oest de la Punta Pilar, des d'on ens enfilem a un bloc empotrat (R0). Des del desviament del camí al Refugi Victory uns 30 minuts, 1h 45min des del cotxe.

Espolón de los Montaraces

Escalem les primeres 4 tirades d'aquesta via clàssica de 1977.  A continuació una breu descripció de les tirades amb la llargada de corda que ens va sortir a nosaltres.

L1: atenció, inici en lleuger descens per travessar la cala que ens queda a mà esquerra. 30 m, V+ (R1 comú amb la via veïna Pepe Valle).

L2: 35 m, 6a. Millor no escrivim res, tirada per gaudir de valent!!!

L3: 25m, V+. Una mica més sinuós però se segueix bé. 

L4+5: 60m, III+. Seguir la cresta i passar una mica de llarg de l'esperó per situar-nos sota el Gran Diedro.

Ressenya del Espolón de los Montaraces, no recordo d'on l'he treta...

Dues primeres tirades de l'Espolón de los Montaraces

El Martí acabant la primera tirada

Al final de la tirada 4 cal deixar la cresta a la nostra esquerra i 

situar-nos al peu del marcat diedre que dona nom a la segona via

Crestejant en la 4a tirada

Gran Diedro

L1: 45 m, V+. Fa honor al nom de la via.

L2: 30 m, V. Preciosa escalada per un sistema de fissures paral·leles.

L3: 40 m, 6b (o V+/A0). Tirada clau de la via, dificultat concentrada a un pas de bloc inicial, però sostinguda i amb passos prou difícils posteriorment! Exigent però variat i guapo com pocs! Clarament molt més curt dels 60 m que indica la ressenya (però es pot fer llarg ;).

L1: el gran diedre

Acabant la primera tirada del Gran Diedro

La segona tirada et deixa directament sota el sostre inicial del L3

Les fissures paral·leles del L2

R2

Cim de la Punta Pilar!

Descens

Ràpel de 25m a la dreta (en orientació Sudest) des de la darrera reunió, inconfusible. Des d'aquí agafem l'Espaldar (carena) i el seguim (creuant seccions de plaques tombades) fins al Collado del Yermo i prendre el camí marcat fins al Nogal del Barranco. Alternativament es deu poder baixar per la Canal Honda, evitant així les plaques, bona idea si estan molles!

això deu ser el ràpel, no?