Goalsevarri i tres cims més de la mateixa carena.
Desnivell : 1800 metres (1200 metres fins al primer cim. La resta és l'aresta)
Dificultat: F+ . Pendents de terra i pedra de 35 graus o més d'inclinació. Progressió en terreny de pedres sueltes típic d'alta muntanya. Cal tenir la petjada segura en grimpar i desgrimpar aquests pendents . Almenys un bastó imprescindible.
El motiu d'aquesta piulada es portar a primer plà aquesta part d'Europa on molts somniem passar uns dies a l'hivern.
Ritme tranquil, fiords, natura exhuberant, cims esbelts que garanteixen ascensions solitàries, una gent amable i respectuosa i... poder planificar futurs projectes hivernals in situ. Masses atractius per no fer unes vacances en el nord dels Alps escandinaus. Un cop decidit només calia triar una zona entre el miler llarg de kilòmetres d'aquesta serralada.
Ens decidirem finalment per els Alps de Lyngen, prop de Tromso, doncs era la zona on inicialment teniem que anar aquest abril. Es tracta d'un abrupte massís muntanyós orientat de sud a nord encaixat entre dos fiords. L'extrem superior es troba gairebé tant al nord com el célebre Cap Nord.
 |
| Centenars i centenars de bolets de diferents espècies amagats en la tundra |
 |
| Arbres trencats per el pes de la neu en aquest bosc |
 |
| Corbs de mar a l'extrem nord de la península de Lyngen |
 |
| Aurons salvatges assalten un prat d'herba |
 |
| Glaciar immens al peu del Jiehkkevarri |
 |
| Les nostres 'nits' |
Goalsevarri. L'ascensió
Surto del petit aparcament de la part superior de Lyngseidet (85 metres) i enfilo el ben traçat camí de la Skihytta, on arribo en 32 minuts. Segueixo el camí de la Rorneshytta , el qual deixo poc més amunt per enfilar el dret pendent Oest del cim.
 |
| Cartell a l'inici del camí |
 |
| Skihytta |
 |
| Els habitants del país |
A partir d'aquí ja no es troba camí traçat ni vestigi de sender durant tot el dia.
Atravesso una zona de tundra i el pendent es redreça de sobte (35 graus), cota 900 metres . El terreny es una successió de blocs de pedra que enfilo en linia recta cap amunt.
 |
| Al fons, el Rognalstinden. S'aprecia el seu dret pendent Est (S3+ a l'hivern) |
 |
| Pendents de pedres del Goalsevarri. Abaix, el Storfjord |
 |
| L'aresta cimera. S'aprecia la canal que faré per la tarda de baixada amb la seva pala de neu |
 |
| Cim! |
 |
| Storfjord des del Goalsevarri |
 |
| Al fons, el Jiehkevarri, cim més alt dels Alps de Lyngen |
 |
| Llom de pedres cap el segon cim |
 |
| Segon cim del dia |
 |
| L'aresta segueix i s'afina una mica |
 |
| Tercer cim del dia |
 |
| El Jiehkkevarri una mica més aprop |
Des del tercer cim veig que els pendents son molt abruptes a banda i banda, per la qual cosa tinc que tornar a desfer l'aresta i tornar a fer tots els cim per segona vegada.
Poc després de fer el Goalsevarri trobo la seva canal SO per la qual baixo: 35-40 graus. Pendent de terra i pedres. S3 a l'hivern.
Continuarà
 |
| De tornada, es veu la canal SO per on he baixat del Goalsevarri (pala de neu) |
