diumenge, 25 de desembre de 2016

Racons amagats de l'alta Ubaia



Hem hagut d'esperar temps i temps  abans aquest racó entranyable entre la Provença i el Piemont italià estigués per fi en condicions.

La darrera nevada de finals de novembre va acumular gruixos importants a la part sud dels Alps. La precipitació va caure sense vent i amb temperatures fredes que han produït una collita de qualitat.

I així ha estat, ha valgut la pena esperar : l'hospitalitat del Sébastien i la Charine a Saint Paul, els voluptuosos plats tradicionals de la vall, les vetllades compartides a taula amb companys italians, grenoblesos, provençals: tot un intercanvi de vivències a les muntanyes on hem hagut de fer reviure de valent el nostre francès oblidat.

.... i ah! ... sí ! : 

Aquestes muntanyes son molt alpines, amb línies elegants que emergeixen d'una neu que aquesta setmana ha mostrat la seva cara més amable: abundant i pols  en gairebé totes les orientacions: i és que  les baixes temperatures, la llum baixa d'aquesta època i la verticalitat d'aquestes valls impedien que el sol desfés el miracle d'aquesta neu espectacular que hem valorat  i gaudit de forma  intensa i amb fruició.



06/12/2016
L'Enclause (2712 m) des del coll de Larche
D+/D- 720 m Ski 2.2

Poc a afegir a aquest itinerari clàssic de la zona. No molt llarg i ben orientat: ideal per recuperar-se d'un llarg dia de viatge o d'un mig encostipat o d'un període de feina estressant ... o les tres coses a la vegada, tal i com va ser el meu cas.



Arribant al cim descubrim l'àmplia vall de la f a l'altra banda



A gaudir !!!


I més tard, com cada tarda, fem una bona sessió d'estiraments per recuperar les nostres articulacions endolorides .

Al vespre en Sébastien ens sorprengué amb un plat tradicional de la vall : la Résistance, saborós i recuperador com pocs.


Una refrescant amanida de productes de la vall

La Résistance ...






07/12/2016
Pointe Basse de Mary (3126 m) des de Maurin. Descens de la cara Nord Oest
D+/D- 1230 m  Ski: 3.2


Esperada ascensió des de que la vàrem intentar fa set anys un grup del cegesqui, una sortida planejada per en Jaume.  En aquella ocasió la manca de neu a la part alta de la muntanya ens impedí l'ascensió.
Pujada progressiva i agradable per una vall molt alpina. Els ulls tracen contínuament itineraris imaginaris per tots els racons  i la ment no para de somniar. Aquí coincidim amb dos muntanyencs grenoblesos i dos provençals, amb els que compartirem la vetllada a Saint Paul. Un d'aquests muntanyencs és col·laborador habitual de skitour i va fer una piulada de la sortida HDlameije

L'entrada al vallon de Mary
Arribant a la pala somital
Al fons la Pointe Haute de Mary
Ni se us ocorri baixar per altra vessant que no sigui la cara Nord Oest d'aquesta muntanya: comença emmarcada per afilades arestes, és  dreta al principi i està ben orientada. Ens condueix més avall a una zona més amable on els girs es succeeixen sense esforç. 

Girs a la part alta de la cara NO







girs al principi del descens, una autèntic congelador
 

Girs a la part mitja de la cara NO

El gir de retorn a la vall principal és dret sense ser difícil. Aquí vàrem trobar neu dura  però ... ça passe bien ! i li dona un cert caràcter a la sortida.


Per la tarda, al arribar al punt de partida,  uns càlids raigs de sol i la solitària església de Maurin, ens donen la benvinguda.



08/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Primera Part. 
El refugi de Chambeyron (2626 m) des de Foullouse per el pas de la Couletta
D+/D-  :  950 m / 250 m Ski 2.3

Ja fa uns anys un grup de marsellesos amb els que coincidirem a Saint Paul em varen recomanar vivament el tour del Brec. Aquesta vegada no ens hem sabut estar d'aprofitar aquella recomanació... I quanta raó tenien: el tour ha resultat ser un itinerari amable en un entorn molt alpí i variat. 




Gel format per sublimació directa al bosc de Foullouse
Pujant al pas de la Couletta

 El pas de la Couletta

El descens del coll de la Couletta no és al principi evident des de dalt però només cal triar la línia de major pendent . Va resultar ser un descens (S3) per una pala verge de neu pols molt suelta. Tot un regal.



Mirant amunt, les nostres traces en la pala verge directa al llac
El Brec i l'elegant baixada directa al llac des del refugi
Font del refuge du Chambeyron

El refugi a l'altre cantó del llac gelat




El refugi, totalment solitari, va resultar còmode i ben aïllat. L'habitació estava ben equipada amb matalassos i nòrdics molt lleugers, nets  i calents.
Llàstima que no hi hagués llenya i no poguéssim encendre l'estufa. Sort dels plumons!


09/12/2016
Tour du Brec de Chambeyron. Segona Part. 
Ascensió al col de Gypière - Tete de la Frema (3151 m) - Col de Stroppia - Foullouse (1900 m)
D+/D- :   530 m / 1280 m  Ski 2.3

Etapa reina de la sortida. Val la pena desviar-se de la ruta una mica i fer la Tete de la Frema només per les vistes que té.  Ens va deixar molt bones sensacions i les ganes de tornar-hi algún dia.

La neu va resultar espectacular en tota la baixada del coll de Gypière i una mica castigada per el sol en el descens inicial del coll de Stroppia. En quan s'entra a la vall du Vallonet és millor decantar-se tot lo possible a l'esquerra en quan es pugui (en el sentit de baixada) i seguir la baixada natural de la Tete du Vallonet  per retrobar les millors condicions de neu, aquí ben protegida per la cara nord. D'aquesta manera s'arriba amb els esquís als peus just davant de l'església de Foullouse (1900 m). En aquest punt hi ha una passerelle estratègicament situada que permet passar el riu.


Sortim!

La Tete de la Frema i el coll de Gypière
En el coll de Gypière. Al fons el coll de Stroppia on anirem

Arribant a la Tete de la Frema. Al fons el Brec. A l'esquerra la vall per on baixarem

La Rosa al cim de la Tete

Paisatge de tarda baixant cap a Foullouse

I com a la sortida, aquest gel de fantasia del bosc de Foullouse


El dia següent ascendirem la Tete du Crachet (2919 m) per el vallon du Crachet, que per coneguda no ressenyaré aquí.

I poca cosa més, per sort ens entornem a casa amb tota una colecció de futures línies que varem guaitar i  que ens portaran altra vegada a aquesta vall dels Alps que manté encara la seva personalitat ancestral.


Allotjaments

Gite d'étape La Souste a Saint-Paul-sur-Ubaye, regentada amb molta cura  per Sébastien i Charine, dignes successors de Jean-Luc i Chantal. Merci!    http://www.gitelasouste.com/


Refuge du Chambeyron: lliure a l'hivern i equipat amb nòrdics i matalassos a l'habitació d'hivern. Cal portar fogonet i roba d'abric. No hi havia rastre de la fusta que prometia la seva plana web. Tot i axí resulta comfortable   http://refugeduchambeyron.ffcam.fr/

Rosa i Xavier

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada