Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de juny del 2019

Grimpades per Carançà. Hi ha vida després de l'hivern

22/06/2019

Aresta NW del Pic de l'Infern (2.869 m)
Dificultat: Passos de segon grau en l'aresta NW
Material: no fa falta corda
Desnivell: 1400 m

Bella i clàssica sortida per mantenir la forma i gaudir amb els amics

Descripció:
S'acaba la temporada d'esquí de muntanya i tothom s'afanya a viure la natura de maneres diferents: es desempolsen els peus de gat, es renoven les sabatilles de córrer o s'ajusten els frens de la bicicleta. El cas és poder practicar alguna activitat que ens ompli durant el llag periode que justament s'obre.

Aquesta proposta en concret combina un desnivell lleugerament exigent amb el punt tècnic d'una grimpada sobre bona roca que sempre es fa una mica curta, això sí. El punt d'inici i arribada es Núria i val la pena agafar el primer carrilet per poder sentir la fresqueta del matí durant la pujada de la vall de Nou Creus.

Podeu ampliar la informació en aquesta crònica que va fer el Josep Maria de la nostra pujada el 2014


Aprofitant la fresqueta a la Vall de Nou Creus

Itinerari seguit


Passat el coll de Carançà amb l'aresta al fons


El petit estany blau encara gelat


Remuntant congestes de neu cap a l'aresta

Inici de la part final de l'aresta
Superat el primer ressalt

El Bernat superant els primers ressalts (II grau)

Petits gendarmes que cal grimpar i desgrimpar



Per sota nostre, els estanys de la Coma de l'infern

Cim

El Pic de Bastiments i el Pic de Freser. Núvols que aniran guanyant la partida.

A la carena de tornada

Arribant per fi altra vegada al Coll de Nou Creus
 Bernat, Miguel i Xavier

diumenge, 5 de maig del 2019

Diente de Alba (3136 m). Allà on les Maladetes troben la calma

04/05/2019

Desnivell: 1450 m
Dificultats:
Curta grimpada PD en mixte des del collet fins el cim
Esquí: S4 i S3 en la pala somital (45º).  S3 en el segon tub de paderna, la resta S2

Interessant i directe itinerari amb una canal final  i una grimpada que rematen amb un cert aire d'alpinisme aquesta ascensió. Descens variat i interessant, no sempre fàcil. 

El Diente de Alba és un cim amb caràcter que queda amagat entre altres muntanyes més conegudes. La part final de la seva ascensió, es faci per on es faci, té un cert component tècnic i tot plegat fa que sigui un cim poc concorregut. De fet no he coincidit mai amb cap altre muntanyenc totes les vegades que he tingut la sort de pujar-lo. 

I aquesta vegada no va ser una excepció: vàrem ser els únics que el vàrem ascendir dissabte i poguérem obrir les nostres traces en la neu verge metres i metres fins molt avall, en el punt on conflueixen varis itineraris, poc abans de  la part superior del segon tub de Paderna.



Descripció

Ring ... Ring ... Ring ! Són les cinc de la matinada als porxos del pla de Senarta i el despertador ens recorda que alguna cosa haurem de fer ... i no precisament estar-nos calentons dins del sac.

Ens ha portat fins aquí la promesa d'unes temperatures baixes i un front fred que devia cobrir amb generositat tot el Pirineu i això va fer que ens costés poc fer totes les tasques habituals en aquests casos: vestir-nos, plegar el sac, preparar el cafè, etc.

Quan arribem a Llanos del Hospital, efectivament una fina capa de neu cobreix el terreny però  el dia es lleva molt tapat.

Ens posem en marxa a les 7 del matí i calcem els esquís a la mateixa vora de la pista, uns pocs centenars de metres passats els Llanos i passat també el primer tub de Paderna, que no es veu en condicions. 

Poc abans d'afrontar el segon tub de Paderna sento que em criden per el meu nom: és el Roger Fàbregues i el seu company, als quals vàrem conéixer al peu del Geitgaljetind a les illes Lofoten el mes passat. Quina casualitat !. Ells també s'han llevat aviat per anar a pujar una de les puntes menys conegudes de les Maladetes. Ens acomiadem definitivament a la part superior del tub i seguim el nostre camí.

Quan per fi arribem al peu de la cara NE del nostre cim, el sol s'ha imposat als núvols i per sort el dia es manté considerablement fred per a un mes de maig. Aquesta cara NE, bastant dreta (45º), no sol estar en condicions, però avui mostra la seva 'cara' més amable: està recoberta d'un pam de neu pols sobre una base més dura i es veu força estable. 

En fraccions de segon abandonem el projecte inicial de pujar el collador superior de Alba i donar la volta per la cara sud. Dit i fet, ataquem directament la cara NE i comencem fent llaçades que es van fent cada vegades més penoses i acabem pujant amb els esquís a l'esquena fins un petit coll prop del cim.

En el coll bufa un vent glaçat que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Ja des d'aquí arribem al cim fent una divertida grimpada (PD) amb grampons i piolet.

Iniciem el descens amb el regal inesperat de la cara NE del cim (45º) i continuem amb una llarga successió de pales i valletes sempre sobre aquesta neu pols recent que es va mantenir suelta durant tot el dia. Una mica abans d'arribar al segon tub de Paderna , la neu pols cedeix pas a una neu primavera molt tractable, cosa que agraïm, doncs el tub estaba bastant dur aquest matí.



Aspecte de los Llanos a les 6.40 de la matinada

Segon Tub de Paderna. Toca pujar a peu

En plena feina en el tub

El dia es va aclarint







El Martí rient-se de ves-a-saber-què

I seguim !




Escollint la nostra traça en aquests racons immensos

Per fi comença a aparéixer el cim darrera d'aquest ressalt


Comencem a traçar diagonals en la petita cara NE del Diente de Alba

Aviat toca posar-se els esquís a l'esquena

El coll. Toca abrigar-se i posar-se els grampons

El Miguel acaba de superar el ressalt del coll amb el seu bon estil


Cim !

Posets al darrere nostre

Des del cim observem el Pic Sayó

El Pol s'atura a mitja baixada i observa la pala que acaba de petar

En plena acció


El Bernat passa com un llamp al costat del Pol

En el mateix punt, el Martí uns minuts més tard


El Pol arriba al punt de retrobament

Tallem la nostra traça de pujada. Al darrera el Diente de Alba
El Miguel una mica més a la dreta

Més avall seguim gaudint d'aquesta neu pols inesperada





 Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier


















diumenge, 17 de febrer del 2019

Pic des Trois-Seigneurs (2.198m)


Desnivell : D+ / D-:  1150 m / 1150 m


Orientació: Sud
Dificultat dels descensos:
S3 Pala del Cim
S4 en una canaleta petita
Integrants -  Miguel del Castillo,  Martí Maspons, Bernat Puig i Pol Puig




Les condicions actuals del mantell nival ens obliguen analitzar amb molt detall quin serà el cim escollit per poder gaudir d’una bona esquiada. Fins a última hora, no vam escollir el Pic des Trois-Seigneurs a l’Ariège com a destí d’aquest cap de setmana. En Xavi, tot i ser-ne el principal instigador, no ens va poder acompanyar a gaudir d’aquesta sortida per culpa d’un maleït mal de coll.

Esqui de muntanya
Vistes des del cim © Pol Puig Collderram

El Pic des Trois-Seigneurs es un cim situat a l’Ariège (Occitània) d’una alçada relativament baixa (2,199m) que ofereix unes vistes meravelloses del Pirineu Central i Oriental. Aquest assolellat dissabte de febrer, serà recordar per la infinitat de cims que vam poder admirar des del seu cim. Aquesta muntanya és un obstacle natural que fa frontera entre el Couresans i l’Haute Ariège.

L’origen del nom d’aquest cim occità prové d’una antiga llegenda on s’explica que els senyors de les valls de Massat, Vicdessos i Rabat-les-Trois-Segneurs, es trobaven al cim de la muntanya per discutir els drets sobre el territori.
Aquest raconet sembla fet expressament per nosaltres © Pol Puig Collderram

 La sortida va ser organitzada com una escapada de dos dies. Divendres vam arribar ja de nit al Port de l’Hers ( Ha format 4 vegades del Tour de França i on en Marco Pantani va passar-hi al 1995 com a líder) per poder-hi dormir. Un lloc pròxim a l’aparcament de sortida, ens va permetre aparcar-hi furgoneta i plantar la per passar-hi la nit.

Primeres llum del dia il·luminant el Port de l'Ers © Pol Puig Collderram

Començem l'esquiada des de la mateixa carretera © Pol Puig Collderram

Al matí, un sol rogent i un cel clar ens feien preveure un dia d’aquells per recordar. A un quart de 9, ja teníem els esquís calçats per començar la sortida. En cap moment de la nit la temperatura va baixar de 4 graus i es preveia un dia calorós. Des de 1300m vam trobar neu i en cap moment vam haver de portar els esquís a la ma.

En aquest punt la neu estava dura però no gelada © Pol Puig Collderram 

La pujada no va tenir cap complicació. Els primers 100-150 metres són més drets, però després la pujada es molt més progressiva fins arribar sota el coll d’accés al Pic de Barrès (2.043m). Al llarg del trajecte vam anar admirant el Pic de Fontanette (1.958m) i totes les possibilitats esquiables que ofereix la zona. 

Anem progressant sense cap problema. A l'esquerra es veu la canal per on vam fer la baixada. Molt recomenable! © Pol Puig Collderram

El terreny és sencill i permet avançar amb rapidesa © Pol Puig Collderram


Un cop arribats al coll ( 1950m) vam treure les pells per iniciar una curta baixada al Étang d’Arbu. Allà mateix, comença la pujada fins al Pic Des Trois-Seigneurs (2,199). És un progressió fàcil i sense pèrdua fins arribar sota la pala summital. La pujada aquesta també es fàcil i no trobem cap problema per arribar al cim.

A l'esquerra és veu una canal per on és pot baixar. al Étang d'Arbú.  Nosaltres vam decidir fer-ho per la dreta de la imatge © Pol Puig Collderram

Inici de la pujada que ens portarà al Pic des Trois-Seigneurs (2.198m) © Pol Puig Collderram

 
Al cim podeu gaudir d’unes vistes espectaculars i aprofitem per admirar bé la zona. No som els senyors de les valls, però aprofitem per parlar de properes sortides per la zona. La pala summital del Pic de Crède (2,197m) és molt llaminera i ja ens ha robat el cor.

Progressant cap al cim amb una neu que anava transformant sense problema © Pol Puig Collderram

Aresta final d'accés al cim. No van caldre grampons ni treure el esquís © Pol Puig Collderram

L'equip al cim del Pic des Trois-Seigneurs. © Pol Puig Collderram

La hipòxia juga mala passades! © Pol Puig Collderram 


El sol brilla amb força i la calor es fa notar des de fa molt temps. Això ha fet transformar la neu en una neu primavera que gaudirem molt durant la baixada.

La pala summital del Pic de Crède (2,197m) queda pendent! © Pol Puig Collderram 
En Martí Maspons gaudint de la neu primavera de l'Ariège © Pol Puig Collderram 

En Bernat Puig acabant la baixada © Pol Puig Collderram 

Disfrutem d’una baixada molt bonica i amb una neu primavera que ens permet esquiar amb facilitat fins a l’Étang Arbu altre vegada. En aquest punt de l'esquiada, el sol i la calor apreten.

 Comencem la última pujada fins al coll del Pic de Barrés. No arribem a fer cim perquè és molt tard i la qualitat de la neu comença a baixar molt per les altes temperatures. Gaudim d’una pala molt divertida fins a la carretera. Abans però, aprofitem per baixar per una canal que hem vist a la pujada i on la neu ha transformat de meravella.

En Martí començant la baixada del coll de pic de Barrés. © Pol Puig Collderram 

En Miguel gaudint de la neu primavera i la llibertat! © Pol Puig Collderram 

En Bernat Puig a l'inici de la canal de baixada © Pol Puig Collderram