Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESQUI DE MUNTANYA PIRINEU CENTRAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESQUI DE MUNTANYA PIRINEU CENTRAL. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’abril del 2023

Maladeta (3308 m). Flor d’un dia

Dimarts 04-04-2023

Recorregut: Llanos del Hospital - segon tub de Paderna - Maladeta - la Renclusa - Llanos del Hospital

Desnivell: 1700 m 

Dificultat: 

             - Pujada curta pero exposada, dretota i gelada per accedir al coll de la Rimaia

             - Esquí S2 en el descens fins la Renclusa

Material: l’habitual d’esqui de muntanya. Grampons i un o dos piolets tècnics segons el nivell de cadascú.

Horari: unes  9 - 9:30 hores en total  a ritme tranquil


Introducció 

Quan la Maladeta lluïa ja un aspecte de finals de maig, la passada nit de dissabte i tot diumenge un front de nord s’ha entossudit a tornar-li l’aspecte hivernal amb una prou espessa capa de neu pols de bona qualitat. Allotjats a Benàs, un clàssic al massís sembla ser una bona opció.

L’objectiu original era el Pic Cordier, però les desfavorables condicions de la seva pala somital em varen forçar a canviar d’objectiu sobre el terreny.

 

Descripció

Surto de l’aparcament prop de l’Hospital a les 7:30 del matí de dimarts amb les primeres llums. Allà em trobo amb la Marisa, natural de la vall, que intentarà la Maladeta per la via habitual de la Renclusa. Poc després de tombar el primer revolt m’acomiado, deixo la pista i ressegueixo unes traces que em porten a la pleta poc abans del segon tub. Aquest primer tram va presentar alguna incomoditat, doncs tenia la neu justa per progressar amb esquís. Tot i així ben aviat s'arriba a la pleta que porta en diagonal al segon tub de Paderna. 

Aquí, desde la Pleta, ja sobre una bona base, i ben orientada, trobo la neu pols que no m’abandonarà ja en tota la sortida.

Avui, el tub es podia superar resseguint unes traces que permetien superar-lo amb comoditat. Vaig resseguint unes traces fins tombar Paderna i entrar en el vessant de la Maladeta. Aquí les traces s’acaben de sobte i em toca obrir traça des d’aquest punt. No hi ha ningú més en aquest vessant de la muntanya.

Quan m’apropo al Pic Cordier , comprovo amb disgust un canvi en  la part final d’accés a aquest cim: enlloc d’una pala de neu inclinada, em trobo amb un seguit de ressalts de roca i mixtes. Ho valoro visualment i penso que excedeixen i molt el que puc fer avui, sol i amb un limitat material. Més tard, em confirmen que aquest tram ha canviat molt els darrers anys i fins i tot té una instalació per poder-lo rappelar en cas necessari. Potser no m'he equivocat.

Canvi de plans: vull fer un cim avui i decideixo apropar-me a la Maladeta travessant tota la part alta del glaciar, cosa que no em fa cap gràcia però pitjor seria fracassar. 

Quan arribo al peu de la pujada al collado de la Rimaia, la trobo també molt diferent de com la recordava. S’ha convertit en una diagonal ascendent sobre neu gelada amb un  petit pas mixte entremig i exposada sobre un cingle que cal passar per sobre. No és difícil però cal superar-lo ben concentrat.

Pujo aquest tram sense incidències pero molt concentrat. Certament té molts graons que faciliten la progressió però segueix sent dret i glaçat.

Un cop al cim faig unes fotos i menjo una mica una mica amoïnat pensant en la desgrimpada del coll. Noto l’alçada i les hores d’ascensió però sé que no puc perdre la concentració en aquest tram.

Sense perdre gaire temps faig via i resolc el descens sense cap problema. Alleujo la tensió i m’equipo per gaudir de la baixada que m’espera.

I així va ser, acompanyat de quatre nois navarresos (un dels grups que surt a la foto desgrimpant la pala) que tenien molt estudiada la baixada. Anem encadenant pales i pales de neu pols verge, sempre en tendència a l’esquerra, fins arribar sense adonar-nos a la porta de la Renclusa.

Allà els agraeixo el guiatge, m’acomiado i segueixo baixant i resseguint la fastidiosa pista de la Besurta fins als Llanos, per sort acompanyat en part per la Marisa, doncs ens vàrem tornar a trobar a la Renclusa.

Un dia intens, que va acabar aquesta vegada fent un dinar-berenar en el restaurant Maupàs de Benasque ben acompanyat per l’Anna.

Xavier

Itinerari gravat amb Coros



Mirada enrere cap a la pleta per on va el camí. Mall Pintrat al fons

El tub presentava avui un aspecte amable

En les Ziga-zagues del segon tub de Paderna



Poc a poc es canvia de vessant i s’entra de plè en el domini de les Maladetes

Aspecte poc atractiu que presentava la cara Nord del Pic Cordier



Per arribar al peu de la Maladeta cal seguir ravessant la gelera

Punt on es deixen els esquis per pujar al coll de la Rimaia

Mirada avall. Tobogan d'accés al coll

El fàcil i curt llom fins el cim, ja aprop

Cim ! Aneto al fons

Vista al sud cap a Cerler i el Turbón

Un parell de grups davallen per la canal. Per sort els he creuat a l'aresta cimera i no a la pala

La pista presentava una neu fàcil però es fa llarga



dimarts, 24 de gener del 2023

Tuc deth plan dera Serra (1973 m) des del coll d'Eth Portilon

 21 de gener de 2023

El vent escombra fort el Pirineu des de fa unes setmanes i sembla que aquest serà un altre cap de setmana per, com a molt, entrenar fent uns quant puja-baixa per alguna estació d'esquí no massa llunyana. 

Malgrat la perspectiva, una pacient recerca d'en Josep Maria ens revela un dels pocs racons del Pirineu que el vent respecta. Es tracta de la zona del Luchonnais i la part de la vall d'Aran que hi està abocada. Amb aquesta perspectiva de temps incert, vents de 5-10 km/h i força neu, sortim divendres tarda cap a la vall d'Aran.

L'endemà, després d'una confortable nit al camping Espalias, sortim a les 8:30 del coll d'Eth Portilhon (-6 graus).


 



 

La primera part de la sortida recorre la pista que porta al coll de Baretja. Es tracta d'una pujada suau i contínua perfecta per anar escalfant el cos. La qualitat i el pendent fan preveure una baixada fàcil i controlada malgrat una poc estètica rodera de 4x4 que ens acompanyarà fins la cabana deth cap deth Bosc (1605 m).

Des de la cabana pujem fins el coth de Baretja (1750 m)  cercant els passos amb més neu, i és que en aquest tram el vent s'ha endut molta neu.

Un cop al coll, com ja ens va passar fa uns anys, trobem el Tuc d'Aubàs bastant escàs de neu. En canvi, a l'altra banda del coll, el Tuc deth plan dera Serra es troba perfectament innivat.

 

 

Iniciem la pujada decantant-nos cap el seu llom Est. Una bona elecció, doncs ens oferí una pujada suau i contínua, fregant els torturats arbres del vessant nord i el masís del Mont Lude protegint-nos les espatlles a l'altra cantó de la vall. Obrir traça en aquella neu pols i l'ambient fred i tapat del dia li varen donar a aquest tram un encant especial però massa curt.

  



 

 


 

I ben aviat vàrem ser dalt del cim. 

 


La primera part de la baixada poguérem fer unes bones traces sobre una lleugera neu pols que s'anà fent pesada a mesura que ens apropàrem al coll.

Un cop al coll voliem pujar intentar el Tuc d'Aubàs per el seu vessant SO (corrau d'Imassós) però el temps va decidir que ja en teniem prou i un vent que s'anava fent molest i un nevada que s'intensificava ens varen expulsar directament cap el nostre punt de sortida.

La baixada,  com haviem previst, va resultar fàcil i relaxada amb un parell de punts on calia remar breument.

Arrivem al cotxe contents d'haver pogut viure aquesta petita aventura en un cap de setmana que tenia moltes probabilitats de ser molt més modest.

 

Powered by Wikiloc

diumenge, 5 de maig del 2019

Diente de Alba (3136 m). Allà on les Maladetes troben la calma

04/05/2019

Desnivell: 1450 m
Dificultats:
Curta grimpada PD en mixte des del collet fins el cim
Esquí: S4 i S3 en la pala somital (45º).  S3 en el segon tub de paderna, la resta S2

Interessant i directe itinerari amb una canal final  i una grimpada que rematen amb un cert aire d'alpinisme aquesta ascensió. Descens variat i interessant, no sempre fàcil. 

El Diente de Alba és un cim amb caràcter que queda amagat entre altres muntanyes més conegudes. La part final de la seva ascensió, es faci per on es faci, té un cert component tècnic i tot plegat fa que sigui un cim poc concorregut. De fet no he coincidit mai amb cap altre muntanyenc totes les vegades que he tingut la sort de pujar-lo. 

I aquesta vegada no va ser una excepció: vàrem ser els únics que el vàrem ascendir dissabte i poguérem obrir les nostres traces en la neu verge metres i metres fins molt avall, en el punt on conflueixen varis itineraris, poc abans de  la part superior del segon tub de Paderna.



Descripció

Ring ... Ring ... Ring ! Són les cinc de la matinada als porxos del pla de Senarta i el despertador ens recorda que alguna cosa haurem de fer ... i no precisament estar-nos calentons dins del sac.

Ens ha portat fins aquí la promesa d'unes temperatures baixes i un front fred que devia cobrir amb generositat tot el Pirineu i això va fer que ens costés poc fer totes les tasques habituals en aquests casos: vestir-nos, plegar el sac, preparar el cafè, etc.

Quan arribem a Llanos del Hospital, efectivament una fina capa de neu cobreix el terreny però  el dia es lleva molt tapat.

Ens posem en marxa a les 7 del matí i calcem els esquís a la mateixa vora de la pista, uns pocs centenars de metres passats els Llanos i passat també el primer tub de Paderna, que no es veu en condicions. 

Poc abans d'afrontar el segon tub de Paderna sento que em criden per el meu nom: és el Roger Fàbregues i el seu company, als quals vàrem conéixer al peu del Geitgaljetind a les illes Lofoten el mes passat. Quina casualitat !. Ells també s'han llevat aviat per anar a pujar una de les puntes menys conegudes de les Maladetes. Ens acomiadem definitivament a la part superior del tub i seguim el nostre camí.

Quan per fi arribem al peu de la cara NE del nostre cim, el sol s'ha imposat als núvols i per sort el dia es manté considerablement fred per a un mes de maig. Aquesta cara NE, bastant dreta (45º), no sol estar en condicions, però avui mostra la seva 'cara' més amable: està recoberta d'un pam de neu pols sobre una base més dura i es veu força estable. 

En fraccions de segon abandonem el projecte inicial de pujar el collador superior de Alba i donar la volta per la cara sud. Dit i fet, ataquem directament la cara NE i comencem fent llaçades que es van fent cada vegades més penoses i acabem pujant amb els esquís a l'esquena fins un petit coll prop del cim.

En el coll bufa un vent glaçat que ens obliga a abrigar-nos una mica més. Ja des d'aquí arribem al cim fent una divertida grimpada (PD) amb grampons i piolet.

Iniciem el descens amb el regal inesperat de la cara NE del cim (45º) i continuem amb una llarga successió de pales i valletes sempre sobre aquesta neu pols recent que es va mantenir suelta durant tot el dia. Una mica abans d'arribar al segon tub de Paderna , la neu pols cedeix pas a una neu primavera molt tractable, cosa que agraïm, doncs el tub estaba bastant dur aquest matí.



Aspecte de los Llanos a les 6.40 de la matinada

Segon Tub de Paderna. Toca pujar a peu

En plena feina en el tub

El dia es va aclarint







El Martí rient-se de ves-a-saber-què

I seguim !




Escollint la nostra traça en aquests racons immensos

Per fi comença a aparéixer el cim darrera d'aquest ressalt


Comencem a traçar diagonals en la petita cara NE del Diente de Alba

Aviat toca posar-se els esquís a l'esquena

El coll. Toca abrigar-se i posar-se els grampons

El Miguel acaba de superar el ressalt del coll amb el seu bon estil


Cim !

Posets al darrere nostre

Des del cim observem el Pic Sayó

El Pol s'atura a mitja baixada i observa la pala que acaba de petar

En plena acció


El Bernat passa com un llamp al costat del Pol

En el mateix punt, el Martí uns minuts més tard


El Pol arriba al punt de retrobament

Tallem la nostra traça de pujada. Al darrera el Diente de Alba
El Miguel una mica més a la dreta

Més avall seguim gaudint d'aquesta neu pols inesperada





 Bernat, Martí, Miguel, Pol i Xavier