21 de gener de 2023
El vent escombra fort el Pirineu des de fa unes setmanes i sembla que aquest serà un altre cap de setmana per, com a molt, entrenar fent uns quant puja-baixa per alguna estació d'esquí no massa llunyana.
Malgrat la perspectiva, una pacient recerca d'en Josep Maria ens revela un dels pocs racons del Pirineu que el vent respecta. Es tracta de la zona del Luchonnais i la part de la vall d'Aran que hi està abocada. Amb aquesta perspectiva de temps incert, vents de 5-10 km/h i força neu, sortim divendres tarda cap a la vall d'Aran.
L'endemà, després d'una confortable nit al camping Espalias, sortim a les 8:30 del coll d'Eth Portilhon (-6 graus).
La primera part de la sortida recorre la pista que porta al coll de Baretja. Es tracta d'una pujada suau i contínua perfecta per anar escalfant el cos. La qualitat i el pendent fan preveure una baixada fàcil i controlada malgrat una poc estètica rodera de 4x4 que ens acompanyarà fins la cabana deth cap deth Bosc (1605 m).
Des de la cabana pujem fins el coth de Baretja (1750 m) cercant els passos amb més neu, i és que en aquest tram el vent s'ha endut molta neu.
Un cop al coll, com ja ens va passar fa uns anys, trobem el Tuc d'Aubàs bastant escàs de neu. En canvi, a l'altra banda del coll, el Tuc deth plan dera Serra es troba perfectament innivat.
Iniciem la pujada decantant-nos cap el seu llom Est. Una bona elecció, doncs ens oferí una pujada suau i contínua, fregant els torturats arbres del vessant nord i el masís del Mont Lude protegint-nos les espatlles a l'altra cantó de la vall. Obrir traça en aquella neu pols i l'ambient fred i tapat del dia li varen donar a aquest tram un encant especial però massa curt.
.jpg "El Tuc d'Aubàs vigilant-nos")
I ben aviat vàrem ser dalt del cim.
La primera part de la baixada poguérem fer unes bones traces sobre una lleugera neu pols que s'anà fent pesada a mesura que ens apropàrem al coll.
Un cop al coll voliem pujar intentar el Tuc d'Aubàs per el seu vessant SO (corrau d'Imassós) però el temps va decidir que ja en teniem prou i un vent que s'anava fent molest i un nevada que s'intensificava ens varen expulsar directament cap el nostre punt de sortida.
La baixada, com haviem previst, va resultar fàcil i relaxada amb un parell de punts on calia remar breument.
Arrivem al cotxe contents d'haver pogut viure aquesta petita aventura en un cap de setmana que tenia moltes probabilitats de ser molt més modest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada