CECMO ALPÍ: Maladeta (3308 m). Flor d’un dia

Dimarts 04-04-2023

Recorregut: Llanos del Hospital - segon tub de Paderna - Maladeta - la Renclusa - Llanos del Hospital

Desnivell: 1700 m

Dificultat:

- Pujada curta pero exposada, dretota i gelada per accedir al coll de la Rimaia

- Esquí S2 en el descens fins la Renclusa

Material: l’habitual d’esqui de muntanya. Grampons i un o dos piolets tècnics segons el nivell de cadascú.

Horari: unes 9 - 9:30 hores en total a ritme tranquil

Introducció

Quan la Maladeta lluïa ja un aspecte de finals de maig, la passada nit de dissabte i tot diumenge un front de nord s’ha entossudit a tornar-li l’aspecte hivernal amb una prou espessa capa de neu pols de bona qualitat. Allotjats a Benàs, un clàssic al massís sembla ser una bona opció.

L’objectiu original era el Pic Cordier, però les desfavorables condicions de la seva pala somital em varen forçar a canviar d’objectiu sobre el terreny.

Descripció

Surto de l’aparcament prop de l’Hospital a les 7:30 del matí de dimarts amb les primeres llums. Allà em trobo amb la Marisa, natural de la vall, que intentarà la Maladeta per la via habitual de la Renclusa. Poc després de tombar el primer revolt m’acomiado, deixo la pista i ressegueixo unes traces que em porten a la pleta poc abans del segon tub. Aquest primer tram va presentar alguna incomoditat, doncs tenia la neu justa per progressar amb esquís. Tot i així ben aviat s'arriba a la pleta que porta en diagonal al segon tub de Paderna.

Aquí, desde la Pleta, ja sobre una bona base, i ben orientada, trobo la neu pols que no m’abandonarà ja en tota la sortida.

Avui, el tub es podia superar resseguint unes traces que permetien superar-lo amb comoditat. Vaig resseguint unes traces fins tombar Paderna i entrar en el vessant de la Maladeta. Aquí les traces s’acaben de sobte i em toca obrir traça des d’aquest punt. No hi ha ningú més en aquest vessant de la muntanya.

Quan m’apropo al Pic Cordier , comprovo amb disgust un canvi en la part final d’accés a aquest cim: enlloc d’una pala de neu inclinada, em trobo amb un seguit de ressalts de roca i mixtes. Ho valoro visualment i penso que excedeixen i molt el que puc fer avui, sol i amb un limitat material. Més tard, em confirmen que aquest tram ha canviat molt els darrers anys i fins i tot té una instalació per poder-lo rappelar en cas necessari. Potser no m'he equivocat.

Canvi de plans: vull fer un cim avui i decideixo apropar-me a la Maladeta travessant tota la part alta del glaciar, cosa que no em fa cap gràcia però pitjor seria fracassar.

Quan arribo al peu de la pujada al collado de la Rimaia, la trobo també molt diferent de com la recordava. S’ha convertit en una diagonal ascendent sobre neu gelada amb un petit pas mixte entremig i exposada sobre un cingle que cal passar per sobre. No és difícil però cal superar-lo ben concentrat.

Pujo aquest tram sense incidències pero molt concentrat. Certament té molts graons que faciliten la progressió però segueix sent dret i glaçat.

Un cop al cim faig unes fotos i menjo una mica una mica amoïnat pensant en la desgrimpada del coll. Noto l’alçada i les hores d’ascensió però sé que no puc perdre la concentració en aquest tram.

Sense perdre gaire temps faig via i resolc el descens sense cap problema. Alleujo la tensió i m’equipo per gaudir de la baixada que m’espera.

I així va ser, acompanyat de quatre nois navarresos (un dels grups que surt a la foto desgrimpant la pala) que tenien molt estudiada la baixada. Anem encadenant pales i pales de neu pols verge, sempre en tendència a l’esquerra, fins arribar sense adonar-nos a la porta de la Renclusa.

Allà els agraeixo el guiatge, m’acomiado i segueixo baixant i resseguint la fastidiosa pista de la Besurta fins als Llanos, per sort acompanyat en part per la Marisa, doncs ens vàrem tornar a trobar a la Renclusa.

Un dia intens, que va acabar aquesta vegada fent un dinar-berenar en el restaurant Maupàs de Benasque ben acompanyat per l’Anna.

Xavier