CECMO ALPÍ: Pic de Noufonts (2861 m) i Pic de Noucreus (2801 m) des de Núria

Dilluns, 23 de febrer de 2026

Introducció

La Vall de Núria ha anat perdent progressivament el seu caràcter muntanyenc i s'ha convertit en un espai lúdic per a famílies i turistes. A mida que ha anat perdent el seu tarannà una mica auster i encarint-se progressivament, el tipus de gent que transita per aquí dalt és molt més urbanita i convencional.

No és que anyori els temps en que un guardia civil armat amb un subfusell et podia aturar i fer buidar la motxilla a la mateixa andana de l'estació ... però certament aquesta mena de parc d'atraccions en què alguns han convertit la vall em fa sentir un xic incòmode.

Amb tot, les excepcionals condicions que es donen aquests dies han estat una motivació més que suficient per tornar a retrobar les aventures que soliem viure en aquestes muntanyes no fa pas tant.

I no és només una questió d'anyorança: quan les condicions son les adequades, aquest racó del Pirineu Oriental es transforma en un dels millors llocs de la serralada per practicar l'esquí de muntanya: cims elegants, bells i llargs descensos, i grans cavalcades entre valls veïnes aprofitant els abundants colls que les comuniquen. Un petit paradís en definitiva.

No ho podiem deixar passar.

Dades pràctiques

Recorregut: 13.4 km

Desnivell: 1220 m

Durada: 5 hores 33 minuts en total

Dificultat: S2 i en algun tram S3

Jornada espectacular per les seves vistes ,la varietat del terreny que recorre i la bellesa dels seus descensos

Descripció

Dia fresquet i sense vent avui. A poc de començar em trobo que l'excepcional quantitat de neu que ha caigut aquest hivern ha colgat completament la pista que recorre el bosc d'entrada a la vall i la muntanya ha recuperat el seu pendent original. No és una bona cosa, doncs el pendent a creuar és ara força dret i el camí fresat per la gent que ha passat és força estret.

Això i la neu ben dura del matí fa que algun tram resulti una mica exposat, pel que finalment em poso les ganivetes un o dos centenars de metres. Vaig més tranquil així.

Quan la vall s'obre el sol fa ja acte de presència i la neu va prenent un caràcter més amable fins assolir una textura de cremeta que serà la tònica d'aquesta sortida. Bones condicions de neu.

Més amunt, quan soc prop del pendent final del coll de Noufonts, giro a l'esquerra i afronto el pendent final de la cara sud-est del Pic de Noufonts, una pala regular i bastant dreta d'uns 300 metres de desnivell, que resolc amb catorce voltes maria i les seves corresponents diagonals.

Arribo al cim, faig algunes fotos i em preparo per gaudir de la primera perla de la jornada que és justament el descens d'aquesta pala sud-est. Tot un plaer que s'acaba massa aviat.

Un cop abaix, poso pells en un replà (2515 m) i remonto l'evident i àmplia pala que tinc just al davant fins el llom (2700 m) que porta directament al Pic de Noucreus. Aquesta monòtona i dreta pala em demana 11 voltes maria i les seves diagonals.

El cim del Pic de Noucreus (2801 m) és poc més que un punt de pas d'una carena cimera. El supero directament i no m'aturo fins un petit turonet més enllà (2785 m) on puc ja descansar una mica i preparar ansiós el descens de la vall de Noucreus, que avui presenta un aspecte immillorable.

Poc puc dir del descens sense abusar dels qualificatius, així que no ho faré. Només diré que em vaig plantar a l'estació del carrilet de Núria en 19 minuts des del turonet sense ni gosar aturar-me. Tal va ser la fluïdesa i el ritme constant que va permetre la neu.