Puig Pedrós de Lanós per el corredor Sud-Oest. Esquí-Alpinisme entre el Capcir i l'Arieja

 Dijous, 16 d'abril de 2026

Introducció

A diferència d'altres cims que envolten el coll de Puymorens, el Puig Pedrós de Lanós es mostra relativament distant i aïllat.

Per qualsevol vall que hi volguem accedir sempre caldrà fer una aproximació llarga, però el cim realment s'ho val. La seva cara sud-oest mostra un esbelt corredor que ja és, per ell mateix, tota una provocació i la seva pala sud-est, encara que curta, ens regala un interessant descens. 

I si a tot això li afegim una solitud gairebé garantida, ens queda una sortida d'aquelles que es recorden especialment.

Dades pràctiques

Per trobar el corredor en condicions, millor esperar un dia fred de primavera i matinar bastant, doncs podrem aprofitar el regel nocturn i la neu transformada es mantindrà endurida malgrat els raigs de Sol que il·luminen el corredor des de bon matí. 

Dificultats

Corredor: 

    - pendent mantingut d'uns 45 graus d'inclinació

    - 400 metres de desnivell des de l'entrada a la canal fins el cim

Descensos amb esquís:

    - S2 en general en totes les baixades

Material

L'habitual d'esquí de muntanya. Afegir un piolet tècnic

VÍDEO DE LA SORTIDA FER CLICK AQUÍ  

Descripció

Començo a caminar a les 9:15 del matí des del Coll de Puymorens i calço els esquís només creuar la carretera.

Aviat em sobta la qualitat de la neu, molt gelada malgrat una temperatura no gaire fresca.

Fins i tot, per superar el darrer pendent que arriba a la Portella de Puymorens em cal posar ganivetes. Per altra banda això em tranquilitza una mica, doncs ajudarà a mantenir la neu del corredor en condicions, penso.

Arribo a la Portella a les 11:26 i saludo el cim del Puig Pedrós que apareix de sobte davant meu.

Observo el 'meu' corredor i m'adono preocupat que l'ombra que el protegeix va desapareixent i el Sol s'imposa progressivament.

Uf!. No tinc més remei que afanyar-me, així que realitzo l'aproximació a la base de la canal sense entretenir-me genys.

Quan arribo a peu de canal, observo que aquesta està solcada per restes de petites allaus: la canal ha purgat la neu caiguda el passat cap de semana i la capa de neu vella endurida afloreix en pràcticament tot el seu recorregut.

Son aquestes bones noticies però mentrestant el Sol ja ha guanyat la partida i només és questió de temps que la neu comenci a estovar-se.

Calço grampons, agafo piolet, carrego esquis a la motxilla i entro decidit a la canal sobre les 12:20

Per sort encara persisteix l'efecte de la glaçada de la nit anterior i la neu es manté prou dura.

En aquest pendent continu d'uns 45 graus progresso molt concentrat fent petites ziga-zagues ascendents amb tècnica de 'piolet bastó' i utilitzo la relativament descansada tècnica francesa amb els grampons, sense emprar les puntes davanteres.

Progresso amb un pas el més constant possible mirant de reüll el ritme cardiac que em mesura el Coros. Sé per experiència que si mantinc una estona continuada un ritme cardiac per sobre de 160 , em puc marejar una mica i és aquest un luxe que no em puc permetre mentre supero aquest pendent glaçat i dret.

Quan em falten unes desenes de metres per assolir el coll, la neu comença a estovar-se una mica i els grampons comencen a deixar marca a la neu. 

Bé, ara ja em preocupa poc. La feina ja està pràcticament feta.

I així, concentrat plenament amb la tècnica i frenant-me per no excedir el ritme del cor, arribo al collet que marca la fi de les dificultats. Ha passat una hora i quinze  minuts des de la base de la canal.

Després de descansar i relaxar-me uns minuts assoleixo el cim i em preparo per al descens de la cara Sud-Est.

Mentrestant el dia ha tombat, fa bastanta calor i el pendent que he de baixar presenta una neu primavera bastant o molt desfeta ... vaja, vaja ... avui no guanyem per ensurts.

Reflexiono una mica i opto per emprar una tècnica de girs molt amplis a la major velocitat possible per flotar sobre aquesta neu poc favorable ... i funciona!  Arribo mot aviat al pla al peu de la cara Sud-est havent traçat uns bells i amplis girs en el pendent. Jutgeu vosaltres mateixos amb la fotografia que adjunto més avall.

Molt content d'haver superat les dificultats que m'ha anat posant el dia fins ara, remunto cap el Coma d'Or ... i poca cosa més. 

Sense cap més detall ressenyable arribo, després de més de vuit hores d'esforços, al coll de Puymorens.

D'aquesta sortida m'emporto per una banda les molt bones sensacions del dia ... però també per altra banda el convenciment de que aquesta temporada va tancant ja la porta implacablement.

Tempus fugit 

La llarga Coma d'en Garcia. Ambient de primavera

Des del coll de Puymorens, la cresta del Pic d'Escobes

La Portella d'en Garcia al fons

11:11 Mirada enrere

11:27 Puigpedrós de Lanós i l'inconfusible corredor Sud-Oest

inici del descens a la base del corredor

Disfrutones pales en l'aproximació al corredor

12:29 Part mitja-baixa del corredor. Purgues de neu i superfície ben endurida

El bec del piolet queda ben estable en aquesta neu

Darrers metres fins el collet

Arribada al collet

13:40 A l'altra banda ens saluda el Carlit

14:15 Cim!

Cim! Carlit al davant

Descens pala Sud-est 

Descens pala Sud-est. Coma d'Or al davant

Mirada enrere, les belles traces d'avui

El Coma d'Or ben aprop

metres finals fins el Coma d'Or Sud. La pala Sud-est del Puig Pedrós al darrera

Inici descens des de la Portella d'en Garcia

Descens de la Portella d'en Garcia

Ja no queda pas gaire

Xavier

Powered by Wikiloc

Circular: Núria - Pic de Finestrelles - Descens nord - Coll de Torre d'Eina - Nou fonts - Núria

Dimecres, 8 d'abril de 2026

Introducció

Poques oportunitats ens ha donat la climatologia els darrers anys de poder gaudir  del Pirineu oriental com ho estem fent aquests darrers mesos.

Aquesta sortida és molt completa: exigència tècnica en les pujades amb força pendent, bells descensos per gaudir i un entorn ferèstec. Tot plegat la fan, al meu entendre, una de les sortides imprescindibles de la vall.

Ha estat una gran sort poder reviure-la  després de molts anys quan la vaig poder compartir amb la Carme i el Josep Maria.

Dades pràctiques

Sortida amb alguns trams en pujada bastant inclinats: preveure l'ús de grampons.

Cal evitar-la  en jornades poc assolellades amb poca transformació de la neu.

Desnivell: uns 1450 metres

Horari: unes 7 hores en total a ritme relaxat

Dificultats:

- Pujades: cal dominar bé les voltes maria en terreny relativament dret i la tècnica de gramponatge 

- Baixades: S2 i en algun punt S3 

Bibliografia: 'Mapa guia d'hivern. Vall de Núria i Ulldeter'. Editorial Alpina 2001

Descripció

Surto a les 8:30 de l’estació del carrilet. La passada nit estelada ha deixat una bona glaçada. Sort que el Sol comença a fer-se present i va posant la neu en condicions.

Per a la primera part del camí he optat per resseguir fidelment el traçat del GR fins un primer collet a 2382 m . D'aquesta manera es va guanyant desnivell de forma uniforme, es transita per un terreny el més suau possible i s'eviten els forts pendents de la part baixa de la vall.

Quan arribo al collet a 2382 m, observo que el camí habitual descriu una llaaarga volta passant per el coll de Finestrelles ... quina mandra!

No ho veig clar i desplego el mapa de l'Alpina allà mateix.

M'adono que la dreta valleta que s'obre just per sobre meu porta directament al cim, i sense resistir-me a aquesta elegant opció em poso a la feina tot seguit.

La valleta en questió esdevé bastant dreta i la seva orientació manté la neu bastant dura i poc més amunt esdevé molt dura, cosa que m'obliga a canviar esquís per grampons. D’aquesta manera pujo més de 200 metres de desnivell amb els esquís a l'esquena fins l'aresta cimera a uns cent metres del cim.

Bé, ha estat elegant però he de reconèixer que també ha estat una mica cansat. Continuo, ara sí, amb els esquís als peus i poc després trepitjo el cim del Finestrelles.

Saludo al omnipresent Puigmal, gaudeixo breument de la fresqueta d'aquest radiant matí i poc després em llenço content i impacient al descens de la cara nord.

Aquest descens (S2) cal fer-lo una mica en tendència a la dreta per no acabar ensopegant amb unes dretes canals més avall.

Els primers cent metres de desnivell estan marcats avui per l'efecte del maleït vent de dies passats i tinc que buscar el traçat menys alterat per la tasca del vent.

Més avall la neu esdevé progressivament cremeta de la bona i em deixo portar per aquest divertit pendent fins el pla de la Beguda (2360 m). 

Bé, bé, està sortint bé el dia.

Poso pells i remunto la vall en direcció al coll de Torre d'Eina. Aquest tram ressegueix suaument l'encaixonat fons de la vall amb forts i estètics pendents a banda i banda.

Una mica més amunt la vall s'obre i toca afrontar el dret pendent que porta al coll de Torre d'Eina. Per sort la neu es manté estable  i els esquís amb ganivetes mosseguen el terreny de forma segura i puc mantenir un ritme constant.

Amb tot, el caprici del vent ha format aquest hivern unes considerables cornises que defensen el coll i bona part de l'aresta que tinc que assolir. Vaja, no puc fer res més que enlairar-me en direcció al Pic d'Eina per sota de l'aresta progressant per una pala força inclinada una bona estona fins un punt on per sort el pendent decreix una mica  i puc posar per fi peu sobre l'aresta.

Buf! no ho han posat gens, gens fàcil això.

Abans de continuar observo darrera meu les considerables cornises de l'aresta que condueix a la Torre d'Eina. El lloc és senzillament espectacular: em fa l'efecte de que estic recorrent una aresta dels Alps.

Sense més entrebancs assoleixo més tard el cim del Nou Fonts on per fi puc relaxar la tensió d'aquesta laboriosa pujada final i fer algunes fotos.

M'equipo per al descens preveient unes mediocres condicions de neu en aquesta cara Sud-est que marca l'inici de la baixada ... però no, el descens fins a Núria resulta ser inesperadament magnífic. 

Malgrat l'hora avançada, son les tres de la tarda, la neu ha mantingut la seva consistència i una superficie de neu primavera estable i joganera em facilita la baixada fins la mateixa estació del carrilet.

Mirada enrere, l'assolellat flanqueig que porta al centre de la valleta

Collet (2382 m) . Torreneules i Pic de la Coma del Clot al fons

Carena cimera. Buf! Per fi puc calçar esquis

Petita cornisa just abans del cim. Al fons la Torre d'Eina

Cim!

Panoràmica des del cim de Finestelles

Descens sobre neu cremeta

Abaix de tot, el pla de la Beguda 

Planificant els darrer tram abans del pla

Remuntant cap del coll de Torre d'Eina

La vall s'obre. Al fons el coll de Torre d'Eina i el Pic d'Eina

Capricis del vent 

Una dreta cornisa impedeix l'accés directe al Coll de Torre d'Eina

Recorrent 'aresta que duu al Pic d'Eina. Mirada enrere cap a la Torre d'Eina

Cim!

Amplis i bells girs sobre la cara sud-est del Nou Fonts

Festival de neu primavera en el descens de la vall de Nou Fonts

El Puigmal, sempre present

Passat el pont, encarant la darrera part del descens

Un gran itinerari injustament oblidat

Xavier

Powered by Wikiloc

Cim de l'Ortigar (2737 m) . Torna l'hivern a la Vall de Núria

12 de març de 2026 

Introducció

Dia de meteorogia i condicions incertes. Ha fet falta jugar amb l’estat de la neu, molt canviant avui, per poder extreure de la sortida el millor que la muntanya podia oferir.

Aquest tipus de sortides tant et poden fer maleïr de valent  i desitjar acabar-les el millor possible com et poden acabar regalant unes condicions que no havies ni pogut imaginar. 

Aquesta vegada hem tingut sort.

Dades pràctiques

Desnivell: 1000 m

Recorregut: 10 km

Dificultat: S2

Horari: 4 h 20 minuts

Descripció

FEU CLICK AQUÍ PER VEURE EL VIDEO DE LA SORTIDA

Sota un cel ben tapat surto amb els esquís posats de l'estació del carrilet mentre tota la incertesa del vent i l'estat de la neu va donant voltes dins del meu cervell. 

Si el temps s'acaba arreglant, tinc ganes de fer avui una bona volta però no hi confio massa.

Deixo enrera la pista d'esquí i enfilo el camí del Finestrelles resseguint la gorja del riu. A mida que em vaig endinsant en aquesta gorja la neu es va tornant més i més glaçada fins el punt que impedeix avui remuntar amb esquís un vessant tant dret com aquest.

Canvi de plans. Calço grampons i surto de la gorja remuntant el seu marge dret i gelat fins empalmar amb la clàssica ruta del Puigmal on torno a calçar els esquis. La intenció ara és ascendir el Pic del Segre remuntant la coma de l'embut.

Una mica més amunt, amb el canvi d'orientació i el guany d'alçada, la neu va millorant i des de poc abans del forat de l'embut una bona capa de neu pols cobreix ja tot aquest vessant. Genial, no m'esperava aquestes condicions. 

Enfilant el forat de l'embut

A la part mitja de la pujada

La vall s'obre ja completament

El Petit Pic del Segre apareix al darrera del llom

L'Alpí Petit Pic del Segre al fons de la vall

Per sort el dia es va obrint progressivament i quan m'apropo al pluviòmetre (uns 2400 m) tombo a la dreta rumb al proper Pic del Segre. 

A poc de desviar-me, el meu recorregut va canviant a orientació sud i cada vegada la neu és torna més crosta. Cachis la mar. M'aturo per prendre una decisió i decideixo posar rumb al Cim de l'Ortigar, molt més ben orientat i que ja m'ha estat temptant amb la seva bella cara nord mentre remuntava la vall.

El temptador vessant nord del Cim de l'Ortigar

A mida que guanyo alçada un vent fort i glaçat em va engolint cada vegada més.

L'estètica cornisa que recorre tot el vessant nord del Cim de l'Ortigar

El cim per fi al final de la carena

Visió al Sud des del cim

Els Skis dalt del cim i al darrera el Pic del Segre

Arribo al cim i amb aquest vent veig que és impossible aturar-me, així que baixo uns metres pel seu vessant sud on ja una mica més protegit, trec les pells i em preparo per la primera baixada. Aquest vessant condueix directament fins la collada de Fontalba i aparentment sembla magnífic i perfectament innivat. 

M'hi llenço decidit però des del primer viratge una neu crosta indecent m'avisa del que m'espera. Baixo tossut encara un centenar de metres de desnivell en aquestes condicions i finalment claudico. 

Aquí el vent ha cedit bastant, així que menjo una mica, poso pells i remonto penosament altra vegada cap al cim amb la cua entre les cames.

Bé, almenys em queda avui el descens del vessant nord del cim, que avui presenta un aspecte inmillorable i m'espera totalment inmaculat.

M'equipo com puc enmig del vent glaçat i inspecciono el terreny: La cornisa cimera que defensa tot el vessant nord del cim resulta ser tant estètica com poc pràctica, doncs m'impedeix abordar la cara nord directament des del cim.

Per sort, una vintena de metres més avall, descobreixo un punt dèbil de la cornisa. És un pas molt dret pero factible que aprofito per saltar a la cara nord i iniciar el formidable descens sobre aquesta neu pols.

Molt més avall, passat el forat de l'embut, l'acció del sol ha transformat la neu gelada del matí en una fàcil i divertida neu primavera que em porta directament a l'estació del carrilet de Núria, on arribo amb un somriure d'orella a orella.

Una jornada ben treballada.

Xavier

Powered by Wikiloc