Pic de Mortiers (2605 m) i la vall de Galba

 7 de febrer de 2026

Introducció

Sembla que fos ahir, però no havia tornat a gaudir  d'aquesta ruta des d'un èpic, gèlid i ventós dia de desembre de 2016 juntament amb en Pol i en Martí. Per sort avui, el dia radiant ha permès redescobrir d'una manera més tranquila els racons de la vall de Galba. 

Comencem la jornada de forma simpàtica fent un cafè a Guardiola a les 7:30 am amb en Josep Maria i la Irene. Ell anirà aquesta vegada a fer una gran volta des de Les Angles fins a Formigueres, i coincidirem allà per la tarda.

Dades pràctiques

Desnivell : 700 metres de pujada i 1240 metres de baixada

Recorregut: 16.2 km

Horari: 5 hrs i 15 minuts en total

Descripció 

Des de la part de baix de l'estació de Formiguères prenc els remuntadors fins la part alta de l'estació (forfait randonneur 13 euros) i començo la ruta a les 10:30 del matí. Dia radiant, sense vent i poca gent per la muntanya. El pas de la Serra de Mauri, normalment glaçat i bastant pelat, mostra avui el seu vessant més amable: neu continua i de qualitat tota l'estona.

La baixada sobre bona neu s'em fa massa curta i procuro fer-la resseguint el traçat del camí d'estiu que duu al Mortiers. D'aquesta manera s'evita la volta que suposa el descens directe cap al refugi i es guanya bastant de temps.

Poso les pells i procuro resseguir el track que vàrem traçar el desembre de 2016 enmig de la boira i el vent. Tot i la boira d'aquell dia, em sorprenc de que vàrem encertar el camí més directe i llògic cap el cim. Sense pressa vaig pujant, gaudint aquesta vegada de la vista que llavors no vàrem tenir.

Coincideixo al cim amb un grupet de tres francesos i un altre de tres catalans amb els que comparteixo la breu estada i em fan la foto de cim.

La visió de les salvatges i properes muntanyes de l'Arieja recorda el paisatge torturat de molts racons del Pirineu central i es fa addictiu fer-les una i una altra i una altra foto. Malgrat això, m'equipo ràpid per al descens doncs la vall de Galba és llarga i no convé entretenir-se massa.

M'acomiado dels tres catalans i començo el descens des de pocs metres de la creu del cim. 

El descens de la pala cimera fins el coll resulta ser molt ràpid, doncs la neu bastant dura convida a encadenar els girs fent treballar de valent els cantells dels meus Völkl. Tot un goig.

El que ve des del coll segueix la mateixa tònica: neu dureta que es resol fàcilment, encadenant franques pales i petits plans.

Cal estar atent però més avall, doncs  la vall va dibuixant diverses alternatives de descens i resulta imprescindible anar mirant de reüll el gps per encertar la millor opció.

No cal planificar punts de descans, doncs la vista dels magnífics cims que adornen la vall obliga de tant en tant a aturar-se per disfrutar-los.

Entre les cotes 2000 m i 1800 m la neu dura dona pas a una neu crosta en tos els trams a l'ombra. Per sort el terreny és ample i puc resoldre aquest inconvenient amb llargues diagonals i voltes maria. 

Arribo així a un terreny ja sempre assolellat, on puc gaudir d'una perfecta neu primavera. Més avall creuo un pont i vaig resseguint la pista, de vegades remant, de vegades esquiant, fins arribar al punt (1640 m) on cal remuntar els fastidiosos 200 metres de desnivell finals fins al punt de sortida, on ja m'espera l'Anna, que és un Sol, amb un bon termo de tè calent.

Remuntant cap a la Serra de Mauri

El Petit Peric, el Pic Peric i el Puig Gran de la Portella des de la Serra de Mauri

El llunyà Pic de Mortiers (centre) des de la Serra de Mauri

Mirada enrere a mig camí del cim

La pala somital del cim, que oferia avui un bell i ràpiud descens

El grupet de francesos descansa al cim amb l'espectacular Arieja a l'oest

Des del cim, l'esmolada Dent d'Orlu

 

Cim!   El Puig de la Cometa d'Espanya al darrera a l'esquerra

El punxegut Pic de la Tribuna i el Pic de Pla Bernat i la  des del cim

Poc després de començar a baixar per la vall de Galba. El Mortiers al fons a la dreta

Mirada cap avall. Es transcorre per un terreny ondulat entre arbres i petits replans

Mirada enrere. Els punts on arribava la llum del sol la neu havia transformat

El característic pont que cal creuar. Comença la part de lliscar, remar, lliscar ...

Més avall, mirada enrere. Sobresurt el Pic de Terrers ?

Més avall es pot veure el riu de tant en tant

Imprescindible. Amb bones condicions, del millor que el Capcir pot oferir.

Xavier

Powered by Wikiloc

Puigmal de retrobament

Recorregut: 14km

Desnivell: 1.084m

Dificultat: S2 - S3 petits trams

Tots al cim del Puigmal 

DESCRIPCIÓ

Els astres s’han alineat aquestes festes nadalenques, i no hem pogut desaprofitar l’ocasió per retrobar-nos el 2 de generper gaudir d’un Puigmal molt ben innivat, amb un sol espectacular. Les últimes nevades han deixat un Pirineu amb molt bones condicions hivernals per gaudir de l’esquí de muntanya.

Progressant amb el Puigmal perfectament nevat - Xavi Martí

Malgrat que no hi havia res previst, hem pogut aconseguir material per poder esquiar i així retrobar-nos després de gairebé tres anys sense esquiar els tres junts.

Gaudint de les vistes del Puigmal de Llo i el Pic Petit de Segre - Xavi Martí

El Taga des del cim del Puigmal 

El Puigmal des de l’estació d’Err va ser l’escollit per iniciar l’any amb una esquiada amb molt bones condicions de neu i un sol que ens va fer gaudir d’una jornada espectacular. Va ser molt bonic tornar a esquiar amb en Xavi i en Martí, ja que l’última sortida en què havíem coincidit va ser al Casamanya, ara ja fa tres hiverns.

En Xavi gaudint de la neu caiguda al Puigmal

En Martí esquiant en plena baixada 

El temps passa, l’amistat perdura, i quina millor manera de posar-nos al dia que amb neu i acabant amb un bon plat combinat!

Xavi, Martí i Pol

Puigmal de Lló (2807 m) . L’altre Puigmal

 Dissabte, 16 de març de 2025

Introducció

Avui és el primer dia després de la que podem anomenar ‘la nevada del segle’ i m’atrau visitar algún d’aquests racons que ens eren habituals no fa pas tants anys. El repte d’aquesta jornada que es preveu concorreguda era  trobar un itinerari interessant i poder gaudir de bells descensos sobre neu verge en un entorn el més tranquil possible.

Escolleixo un itinerari sinuós que recorre el vessant sud del Puigmal de Lló i empalma a 2610 m amb el seu llom sud-oest, el qual es va cavalcant fins el cim.

És un itinerari molt segur que evita els drets pendents d’aquest vessant. Cosa fonamental en un dia com avui amb molta neu fresca 

Les marques mostren la ruta sobre el llom que he fet avui fins el cim (foto presa dos dies més tard des del Duraneu)

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: uns 15 km

Horari: 5 hores 45 minuts

Dificultat: S2

Descripció

Molts cotxes aparcats avui a l'antiga estació de Puigmal i ambient inequívoc de cap de setmana, però quan inicio la ruta a les 09:40 hores la major part de la gent ja ha sortit, així que curiosament només coincideixo amb molt poques persones que més endavant prendran el camí del Puigmal. 

Malgrat el termòmetre marcava -6.5 graus al cotxe, ben aviat el sol comença a escalfar considerablement l'ambient i acabo recorrent la pista amb mànega curta.

els arbres ben carregats de neu a banda i banda de la pista

Les tres persones que he trobat fins aquí poc abans de desviar-se cap el Puigmal

Una estona més tard arribo a la cruïlla (2225 m) on es pot agafar el camí que porta al Puigmal, on tota la gent ha escollit disciplinadament enfilar la ruta d'aquest cim. En canvi, veig que el Puigmal de Lló no desperta passions

Segueixo el fil de la vall i més enllà recorro la característica i estètica gorja que em marca el camí.

Content estic d’haver portat avui els meus esquís amples, doncs hi ha molta acumulació de neu nova per tot arreu

al fons de la gorja el riuet apareix de tant en tant

Passada la gorja supero un ressalt i tombo decididament a l’esquerra (2360 m) per buscar una valleta que em durà sense problemes fins el llom sud-oest. 

La vall s'obre després de la gorja

Tota l’estona vaig seguint una traça recentment oberta i que m'intriga. Una sort que algú hagi tingut la mateixa idea, doncs m’han estalviat molta feina (més tard em trobaré amb la parella que efectivament ha anat obrint feixugament aquesta traça).

Arribat al llom sud-oest (2610 m) el vaig resseguint. La vista és ara magnífica a banda i banda.

Des del llom, la dreta cara sud-oest del Puigmal de Lló, que hem baixat ja alguna vegada (S3)

Una mica ha ventat i alguna pedra sobresurt de la neu de tant en tant. Això em suposa un problema doncs me n’adono que baixar per aquí no és una bona idea. Bé, ja decidiré més endavant per on faig el descens

Una bella vista sobre la propera cara sud-oest del Puigmal de Lló i més amunt una gràcil i llarga cornisa fan que em vagi aturant de tant en tant per fer fotografies. Està resultant una pujada d’allò més estètica.

El cim i la gràcil aresta amb cornises que hi porta

Cim!

El Petit Pic del Segre i el Pic del Segre al darrera

I sense adonar-me arribo al cim i allà observo com els dos que m’han precedit s’han tirat per la seva cara nord: la perfecció de les seves traces no deixa lloc a dubtes sobre la qualitat de la neu

Unes fotos de rigor i directament trec les pells i busco una línia directa en aquesta bella cara nord exhuberant de neu pols.

Els 250 metres de desnivell que vaig baixar des del cim (S2 i S3 dalt de tot)

Després de 250 metres de desnivell continus de baixada (S3 i després S2) poso seny i decideixo parar, doncs tot el que baixi ho tindré que remuntar. Buf, ha estat indescriptible.

Poso pells i mentre vaig remuntant cap el coll de Lló,  m'atrapa la parella que ha obert la traça de pujada. Ells estan remuntant després de fer una segona baixada en aquest vessant de la muntanya. Els agraeixo la traça i em comenten que s’en van en direcció al Petit pic del Segre i el Puigmal. Vaja cracks. M’acomiado i poso rumb al proper coll de Lló (2746 m)

La parella que ha obert la traça fins el cim

Des del coll baixo una cinquantena de metres a peu, doncs algunes pedres sobresurten i no em vull arriscar.

Començo per fi el descens. El cel s’ha emboirat una mica i això em fa perdre el sentit del relleu i de tant en tant perdo l'equilibri. Llamps i trons! Per acabar-ho d'arreglar la neu està  humida en aquest tram fins a l’entrada de la gorja que he recorregut aquest matí, on per fi la visibilitat millora i l’estat de la neu també.

Amb la millora de la visibilitat i de l’estat de la neu, també millora el meu humor i puc tornar a gaudir del descens fins que arribo poc després al vehicle. Buf ! No ha estat malament

Una sortida ben treballada

Xavier

Powered by Wikiloc

Pic de Duraneu (2535 m) i Puigmal (2910 m). Una clàssica amb ambient

 Dilluns, 17 de març de 2025

Introducció

La tarda de diumenge, des de la finestra del nostre allotjament a Font Romeu, anàvem observant  com la neu s’anava acumulant cada vegada més sobre la taula del jardí. 

El matí següent el dia es va llevar ben tapat, la boira engolia tot el paisatge, l’ambient era prou fred i tot plegat convidava més a la contemplació que a assolir gestes esportives.

Una estona més tard ens trobem amb en Martí a l'estació francesa de Puigmal i acordem fer una sortida curta al proper cim de Duraneu. Almenys aprofitarem el generós pam i mig de neu pols recent caiguda i podrem  xerrar una mica de forma més tranquila.  

A Font Romeu la neu ha acumulat uns bons 10 cm aquesta nit 

Dades pràctiques

Desnivell: 1200 m

Recorregut: 15,5 km

Horari: 5h 15 min

Dificultat: Descens S3  mantingut els primers 450 o 500 metres i després S2

Cal neu estable per realitzar aquest descens directe del cim

Descripció

Ens acomiadem de l'Anna i sortim de l'aparcament de l'estació sobre les 10:15 hrs resseguint el traçat de les pistes d'esquí.

Ens acomiadem de l'Anna, que anirà a fer una sortideta amb raquetes

Remuntem les pistes de l'estació. Preveiem una sortida curta

Les traces de l'activitat del cap de setmana pràcticament han desaparegut sota el més d'un pam i mig de neu nova i ja fruïm pensant en la baixada. Molt poca gent a la muntanya avui. El dia es manté ben tapat i emboirat.

Quan som prop del cim de Duraneu el cel decideix obrir-se pràcticament de sobte, sense avisar, i esdevé així un dia lluminós i magnífic i immediatament ens impacta la visió llunyana d'un Puigmal immaculat ben cobert de neu.

A mida que ens acostem al pic de Duraneu el dia es va obrint

I apareix al fons un Puigmal immaculat amb el seu millor aspecte

Miro a l’esquerra i observo el Puigmal de Lló i el llom que vaig resseguir un parell de dies abans

Sense necessitat de ni tant sols parlar-ho, accelerem el pas i posem rumb al relativament llunyà cim. Els déus no solen ser massa clements amb nosaltres i aquests regals no es poden rebutjar.

Des del Duraneu cal resseguir el llom fronterer pujant i baixant un seguit de petits cimets. El sistema és pujar un cimet, deixar-se lliscar amb les pells posades fins a la base del següent i així succesivament. Tot plegat bastant divertit i sempre amb una vista extraordinària a banda i banda.  

Arribats al Coll de les Clotes (2623 m), s'ens uneixen un parell de nois de Bagà que estan pujant per la ruta normal i afrontem tots plegats el ressalt final del Puigmal fent ziga-zagues a la dreta d'una evident cornisa.

El Martí en plena feina pujant i baixant turonets

Superats els turonets, només falta pujar el ressalt final del cim

Mirada enrere cap el pic de Duraneu i tot el llom que ens ha tocat cavalcar

Arribant al cim, en Martí i els dos nois de Bagà

A la dreta, un dramàtic cel ben ennuvolat cobreix el Ripollès

El Puigmal com costa molt de veure

Cim!

Des del cim gaudim d'una vista més pròpia del Tirol o de Noruega que del nostre modest Pirineu Oriental. Un espectacle veure-ho tot així tant ben cobert de neu.

No ens aturem massa estona, doncs fa ventet i el fred és ben viu. Treim pells i avall.

Fa un parell de dies vaig visualitzar des del Puigmal de Lló una línia que baixa des del cim amb tendència a la dreta fins empalmar amb l'eix de la vall molt més avall. És un magnific descens que ja vaig fer fa molts anys amb l'amic Josep Maria i curiosament no se sol fer.

Des del cim, tracem un primer descens de més de 350 metres de desnivell sense interrupció sobre una pala d'immaculada neu  verge  (S3, 30 graus) i ... de cop i volta ens trobem una  considerable cinglera que ens impedeix baixar: vaja, hem baixat massa a l'esquerra .... 

Ràpid anàlisi de la situació: el terreny és relativament dret però la capa superior de neu pols ha caigut sense vent i no presenta plaques i la part més interna s'ha estabilitzat tot el cap de setmana: Tranquilitat doncs. 

Posem pells allà mateix i fem un lleuger flanqueig ascendent apuntant al coll d’Err per poder empalmar amb unes dretes i belles pales un centenar de metres més enllà.

Després d'aquest inesperat  'coitus interruptus' prosseguim el bell descens cada vegada més suau. Més avall entrem en la marcada gorja del riu resseguint el seu vessant nord sempre uns 20-30 metres per sobre de la llera del riu (estètic i divertit) i quan la gorja s’obre connectem amb les traces de baixada de la 'normal' del Puigmal.

Les nostres traces al primer  tram del descens

Baixant directes a la part superior (S3). Més avall el cingle ens barrarà el pas

El Martí passa com un llam davant meu. Al fons el Puigmal de Lló

Part baixa del descens abans d'empalmar amb la ruta normal del Puigmal de Lló (S3-S2)

Ha estat genial: una ascensió variada i divertida i  un descens formidable resseguint una interessant i oblidada línia. Un petit tresor.

Que en vinguin més com aquesta.

Martí & Martí

Powered by