Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIRINEU ORIENTAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIRINEU ORIENTAL. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 d’abril del 2026

Circular: Núria - Pic de Finestrelles - Descens nord - Coll de Torre d'Eina - Nou fonts - Núria

Dimecres, 8 d'abril de 2026

Introducció

Poques oportunitats ens ha donat la climatologia els darrers anys de poder gaudir  del Pirineu oriental com ho estem fent aquests darrers mesos.

Aquesta sortida és molt completa: exigència tècnica en les pujades amb força pendent, bells descensos per gaudir i un entorn ferèstec. Tot plegat la fan, al meu entendre, una de les sortides imprescindibles de la vall.

Ha estat una gran sort poder reviure-la  després de molts anys quan la vaig poder compartir amb la Carme i el Josep Maria.


Dades pràctiques

Sortida amb alguns trams en pujada bastant inclinats: preveure l'ús de grampons.

Cal evitar-la  en jornades poc assolellades amb poca transformació de la neu.

Desnivell: uns 1450 metres

Horari: unes 7 hores en total a ritme relaxat

Dificultats:

- Pujades: cal dominar bé les voltes maria en terreny relativament dret i la tècnica de gramponatge 

- Baixades: S2 i en algun punt S3 

Bibliografia: 'Mapa guia d'hivern. Vall de Núria i Ulldeter'. Editorial Alpina 2001


Descripció

Surto a les 8:30 de l’estació del carrilet. La passada nit estelada ha deixat una bona glaçada. Sort que el Sol comença a fer-se present i va posant la neu en condicions.

Per a la primera part del camí he optat per resseguir fidelment el traçat del GR fins un primer collet a 2382 m . D'aquesta manera es va guanyant desnivell de forma uniforme, es transita per un terreny el més suau possible i s'eviten els forts pendents de la part baixa de la vall.

Quan arribo al collet a 2382 m, observo que el camí habitual descriu una llaaarga volta passant per el coll de Finestrelles ... quina mandra!

No ho veig clar i desplego el mapa de l'Alpina allà mateix.

M'adono que la dreta valleta que s'obre just per sobre meu porta directament al cim, i sense resistir-me a aquesta elegant opció em poso a la feina tot seguit.

La valleta en questió esdevé bastant dreta i la seva orientació manté la neu bastant dura i poc més amunt esdevé molt dura, cosa que m'obliga a canviar esquís per grampons. D’aquesta manera pujo més de 200 metres de desnivell amb els esquís a l'esquena fins l'aresta cimera a uns cent metres del cim.

Bé, ha estat elegant però he de reconèixer que també ha estat una mica cansat. Continuo, ara sí, amb els esquís als peus i poc després trepitjo el cim del Finestrelles.

Saludo al omnipresent Puigmal, gaudeixo breument de la fresqueta d'aquest radiant matí i poc després em llenço content i impacient al descens de la cara nord.

Aquest descens (S2) cal fer-lo una mica en tendència a la dreta per no acabar ensopegant amb unes dretes canals més avall.

Els primers cent metres de desnivell estan marcats avui per l'efecte del maleït vent de dies passats i tinc que buscar el traçat menys alterat per la tasca del vent.

Més avall la neu esdevé progressivament cremeta de la bona i em deixo portar per aquest divertit pendent fins el pla de la Beguda (2360 m). 

Bé, bé, està sortint bé el dia.

Poso pells i remunto la vall en direcció al coll de Torre d'Eina. Aquest tram ressegueix suaument l'encaixonat fons de la vall amb forts i estètics pendents a banda i banda.

Una mica més amunt la vall s'obre i toca afrontar el dret pendent que porta al coll de Torre d'Eina. Per sort la neu es manté estable  i els esquís amb ganivetes mosseguen el terreny de forma segura i puc mantenir un ritme constant.

Amb tot, el caprici del vent ha format aquest hivern unes considerables cornises que defensen el coll i bona part de l'aresta que tinc que assolir. Vaja, no puc fer res més que enlairar-me en direcció al Pic d'Eina per sota de l'aresta progressant per una pala força inclinada una bona estona fins un punt on per sort el pendent decreix una mica  i puc posar per fi peu sobre l'aresta.

Buf! no ho han posat gens, gens fàcil això.

Abans de continuar observo darrera meu les considerables cornises de l'aresta que condueix a la Torre d'Eina. El lloc és senzillament espectacular: em fa l'efecte de que estic recorrent una aresta dels Alps.

Sense més entrebancs assoleixo més tard el cim del Nou Fonts on per fi puc relaxar la tensió d'aquesta laboriosa pujada final i fer algunes fotos.

M'equipo per al descens preveient unes mediocres condicions de neu en aquesta cara Sud-est que marca l'inici de la baixada ... però no, el descens fins a Núria resulta ser inesperadament magnífic. 

Malgrat l'hora avançada, son les tres de la tarda, la neu ha mantingut la seva consistència i una superficie de neu primavera estable i joganera em facilita la baixada fins la mateixa estació del carrilet.


Mirada enrere, l'assolellat flanqueig que porta al centre de la valleta



Collet (2382 m) . Torreneules i Pic de la Coma del Clot al fons


Carena cimera. Buf! Per fi puc calçar esquis

Petita cornisa just abans del cim. Al fons la Torre d'Eina


Cim!

Panoràmica des del cim de Finestelles


Descens sobre neu cremeta


Abaix de tot, el pla de la Beguda 


Planificant els darrer tram abans del pla


Remuntant cap del coll de Torre d'Eina




La vall s'obre. Al fons el coll de Torre d'Eina i el Pic d'Eina




Capricis del vent 




Una dreta cornisa impedeix l'accés directe al Coll de Torre d'Eina




Recorrent 'aresta que duu al Pic d'Eina. Mirada enrere cap a la Torre d'Eina


Cim!



Amplis i bells girs sobre la cara sud-est del Nou Fonts




Festival de neu primavera en el descens de la vall de Nou Fonts


El Puigmal, sempre present



Passat el pont, encarant la darrera part del descens


Un gran itinerari injustament oblidat

Xavier



Powered by Wikiloc

dissabte, 14 de març del 2026

Cim de l'Ortigar (2737 m) . Torna l'hivern a la Vall de Núria



12 de març de 2026 

Introducció


Dia de meteorogia i condicions incertes. Ha fet falta jugar amb l’estat de la neu, molt canviant avui, per poder extreure de la sortida el millor que la muntanya podia oferir.

Aquest tipus de sortides tant et poden fer maleïr de valent  i desitjar acabar-les el millor possible com et poden acabar regalant unes condicions que no havies ni pogut imaginar. 

Aquesta vegada hem tingut sort.


Dades pràctiques

Desnivell: 1000 m

Recorregut: 10 km

Dificultat: S2

Horari: 4 h 20 minuts


Descripció

FEU CLICK AQUÍ PER VEURE EL VIDEO DE LA SORTIDA

Sota un cel ben tapat surto amb els esquís posats de l'estació del carrilet mentre tota la incertesa del vent i l'estat de la neu va donant voltes dins del meu cervell. 

Si el temps s'acaba arreglant, tinc ganes de fer avui una bona volta però no hi confio massa.

Deixo enrera la pista d'esquí i enfilo el camí del Finestrelles resseguint la gorja del riu. A mida que em vaig endinsant en aquesta gorja la neu es va tornant més i més glaçada fins el punt que impedeix avui remuntar amb esquís un vessant tant dret com aquest.

Canvi de plans. Calço grampons i surto de la gorja remuntant el seu marge dret i gelat fins empalmar amb la clàssica ruta del Puigmal on torno a calçar els esquis. La intenció ara és ascendir el Pic del Segre remuntant la coma de l'embut.

Una mica més amunt, amb el canvi d'orientació i el guany d'alçada, la neu va millorant i des de poc abans del forat de l'embut una bona capa de neu pols cobreix ja tot aquest vessant. Genial, no m'esperava aquestes condicions. 


Enfilant el forat de l'embut


A la part mitja de la pujada


El Petit Pic del Segre apareix al darrera del llom


L'Alpí Petit Pic del Segre al fons de la vall


Per sort el dia es va obrint progressivament i quan m'apropo al pluviòmetre (uns 2400 m) tombo a la dreta rumb al proper Pic del Segre. 

A poc de desviar-me, el meu recorregut va canviant a orientació sud i cada vegada la neu és torna més crosta. Cachis la mar. M'aturo per prendre una decisió i decideixo posar rumb al Cim de l'Ortigar, molt més ben orientat i que ja m'ha estat temptant amb la seva bella cara nord mentre remuntava la vall.


El temptador vessant nord del Cim de l'Ortigar

A mida que guanyo alçada un vent fort i glaçat em va engolint cada vegada més.


L'estètica cornisa que recorre tot el vessant nord del Cim de l'Ortigar


El cim per fi al final de la carena

Visió al Sud des del cim

Els Skis dalt del cim i al darrera el Pic del Segre


Arribo al cim i amb aquest vent veig que és impossible aturar-me, així que baixo uns metres pel seu vessant sud on ja una mica més protegit, trec les pells i em preparo per la primera baixada. Aquest vessant condueix directament fins la collada de Fontalba i aparentment sembla magnífic i perfectament innivat. 

M'hi llenço decidit però des del primer viratge una neu crosta indecent m'avisa del que m'espera. Baixo tossut encara un centenar de metres de desnivell en aquestes condicions i finalment claudico. 

Aquí el vent ha cedit bastant, així que menjo una mica, poso pells i remonto penosament altra vegada cap al cim amb la cua entre les cames.

Bé, almenys em queda avui el descens del vessant nord del cim, que avui presenta un aspecte inmillorable i m'espera totalment inmaculat.

M'equipo com puc enmig del vent glaçat i inspecciono el terreny: La cornisa cimera que defensa tot el vessant nord del cim resulta ser tant estètica com poc pràctica, doncs m'impedeix abordar la cara nord directament des del cim.

Per sort, una vintena de metres més avall, descobreixo un punt dèbil de la cornisa. És un pas molt dret pero factible que aprofito per saltar a la cara nord i iniciar el formidable descens sobre aquesta neu pols.










Molt més avall, passat el forat de l'embut, l'acció del sol ha transformat la neu gelada del matí en una fàcil i divertida neu primavera que em porta directament a l'estació del carrilet de Núria, on arribo amb un somriure d'orella a orella.


Una jornada ben treballada.

Xavier


Powered by Wikiloc

dijous, 26 de febrer del 2026

Pic de Noufonts (2861 m) i Pic de Noucreus (2801 m) des de Núria

Dilluns, 23 de febrer de 2026

Introducció

La Vall de Núria ha anat perdent progressivament el seu caràcter muntanyenc i s'ha convertit en un espai lúdic per a famílies i turistes. A mida que ha anat perdent el seu tarannà una mica auster i encarint-se progressivament, el tipus de gent que transita per aquí dalt ha esdevingut molt més urbanita i convencional.

No és que anyori els temps en que un guardia civil armat amb un subfusell et podia aturar i fer buidar la motxilla a la mateixa andana de l'estació ... però certament aquesta mena de parc d'atraccions en què alguns han convertit la vall em fa sentir un xic incòmode.

Amb tot, les excepcionals condicions que es donen aquests dies han estat una motivació més que suficient per tornar a retrobar les aventures que soliem viure en aquestes muntanyes no fa pas tant. 

I no és només una questió d'anyorança: quan les condicions son les adequades, aquest racó del Pirineu Oriental es transforma en un dels millors llocs de la serralada per practicar l'esquí de muntanya: cims elegants, bells i llargs descensos, i grans cavalcades entre valls veïnes aprofitant els abundants colls que les comuniquen. Un petit paradís en definitiva.

No ho podiem deixar passar.

Dades pràctiques

Recorregut: 13.4 km

Desnivell: 1220 m

Durada: 5 hores 33 minuts en total

Dificultat: S2 i en algun tram S3

Jornada espectacular per les seves vistes ,la varietat del terreny que recorre i la bellesa dels seus descensos

Descripció

A poc de començar enfilo el bosquet d'entrada a la vall i sorpresa, la pista que el creua ha desaparegut totalment colgada per la gran quantitat de neu: la muntanya ha recuperat el seu pendent original. 

No és una bona cosa, doncs el pendent que em toca creuar ara és considerablement dret i el camí fresat per la gent que ha passat és força estret. 

Això i la neu ben dura del matí fa que algun tram resulti una mica exposat, pel que finalment em poso les ganivetes un parell de centenars de metres. Vaig més tranquil així.

Quan la vall s'obre el sol fa ja acte de presència i la neu va prenent un caràcter més amable fins assolir una textura de cremeta que serà la tònica d'aquesta sortida. Bones condicions de neu.

Més amunt, quan soc prop del pendent final del coll de Noufonts, giro a l'esquerra i afronto el pendent final de la cara sud-est del Pic de Noufonts, una pala regular i bastant dreta d'uns 300 metres de desnivell, que resolc amb catorce voltes maria i les seves corresponents diagonals. La neu ja està al punt i la pujada resulta bastant relaxada i distreta amb el paisatge que es va desvetllant a mesura que es va pujant.

L'arribada al cim em fa retrobar la companyia dels cims que son familars: La Torre d'Eina, el Pic de l'Infern ... sorprèn avui la gran quantitat de neu que vesteix totes aquestes muntanyes. 

Faig algunes fotos i em preparo per gaudir de la primera perla de la jornada que és justament el descens d'aquesta pala sud-est. Tot un plaer que s'acaba massa aviat.

Un cop abaix, poso pells en un replà (2515 m) i remonto l'evident i àmplia pala que tinc just al davant. Aquesta relativament dreta pala està orientada lleugerament al nord i ràpidament  em cal posar ganivetes i el pendent em demana afinar l'equilibri i la tècnica cada vegada que em toca fer una volta maria. 

Més amunt, per fi arribo al llom  ja més suau (2700 m) que porta directament al Pic de Noucreus.

El cim del Pic de Noucreus (2801 m) és poc més que un punt de pas d'una carena cimera. El supero directament i no m'aturo fins un petit turonet més enllà (2785 m) on puc ja descansar una mica i preparar ansiós el descens de la vall de Noucreus, que avui presenta un aspecte immillorable.

Poc puc dir del descens sense abusar dels qualificatius, així que no ho faré. Només diré que em vaig plantar a l'estació del carrilet de Núria en només 19 minuts des del turonet sense ni gosar aturar-me. Tal va ser la fluïdesa i el ritme constant que va permetre la neu.


Feu click aquí per veure el video de la sortida (youtube)


El dia abans, llum de tarda sobre el Taga des de Queralbs

08:35 Esperant el carrilet a l'estació de Queralbs


09:35 Primers metres de la sortida. Davant, l'antic cuartel de la Guàrdia civil

09:52 El congost es suavitza i la vall s'obre

Un bon Solet per fi. Remuntant la part mitja de la vall de Nou Fonts

10:48 Apareix al fons el Coll de Nou Fonts 

11:13 Mirada enrere: Montserrat al fons

11:13 Dreta pala somital fins el Nou Fonts, uns 300 metres de desnivell que cal remuntar

11:28 A la dreta, les cornises una mica més amunt del coll de Nou Fonts

12:07 Arribant al cim apareix l´única que persona amb la que coincidiré aquesta sortida

12:28 Des del cim, la bella cara Nord-oest del Pic de l'infern

12:31 L'alpina cara est de la Torre d'Eina

12:32 Fent un mos al cim

12:37 Al cim amb el Pic de l'Infern i el Bastiments al darrera


Part superior del descens

Baixant aquest bell vessant Sud-est del Noufonts

I un altre gir

13:45 De camí al Noucreus puc observar amb calma la bella cara sud-est del Noufonts


13:45 Arribat al llom que porta al Pic de Nou Creus, mirada enrere cap el Puigmal


14:16 Arribo a un turonet ideal per descansar un estona i preparar el descens


Primera part del descens. A l'esquerra i una mica més amunt el coll de Noucreus


Es succeeixen els girs


La vall de Nou Creus tal com estava avui

Exercici d'estil sobre aquesta bona neu


Els metres finals abans del bosc

14:56 Poc abans d'entrar al bosc. Terreny dret


Si el Valhalla dels esquiadors de muntanya existeix, segurament s'assembla molt al que hem pogut viure avui en aquestes muntanyes.

Xavier

Powered by Wikiloc