Fitxa tècnica
- Inici: Schwarzachengraben (Hinterglemm), ~1.266 m
- Cim: Manlitzkogel, 2.247 m (altitud màxima 2.257 m)
- Recorregut: 14,4 km
- Desnivell: 1.069 m
- Orientació: Nord pel barranc Stoffenscharte - Carena i Oest
- Dificultat: S2
- Horari: 6h 44min
- Material necessari: Equip d'allaus
 |
La Karen a la carena final del Manlitzkogel © Pol Puig Collderram
|
Enguany la temporada d'esquí no és gaire bona a Àustria. Hi ha falta de neu a moltes zones. Amb la Karen cerquem una sortida a un lloc tranquil i poc fressat dels Alps de Kitzbühel. El dia es presenta canviant, amb el cel jugant entre núvols i clarianes de sol, però amb ganes de posar-nos les pells sota els peus i gaudir de la muntanya sense pressa.
Des del Schwarzachengraben
 |
La cara nord del Manlitzkogel © Pol Puig Collderram
|
El Manlitzkogel s'aixeca entre el Glemmtal i la vall del Salzach, i la via que triem hi puja per la vessant nord, remuntant el Schwarzachengraben fins a la Stoffenscharte (2.015 m) per enllaçar després amb la carena oest. S'hi accedeix des de Hinterglemm: un cop dins el Schwarzachental, es pot remuntar amb el cotxe per la pista forestal —tot fàcil— fins a trobar aparcament allà on les condicions ho permeten. Des del cotxe, amb prou feines cinc minuts a peu, ja calcem els esquís sobre la neu.
La innivació és justa però suficient. Dins el bosc, però, la cosa es complica: hi ha trams on la neu s'aprima i no ens queda altra que carregar els esquís a la mà i seguir a peu. Són trams intermitents que al cap de poc ens tornen a deixar sobre la neu.
Cap al Manlitzkogel
 |
Arribant al Stoffenscharte (2.015m) © Pol Puig Collderram
|
A mesura que guanyem alçada, el bosc queda enrere i el terreny s'obre en amples pales alpines. Els pendents s'inclinen i la pujada es fa més franca. A prop del cim, la carena s'estreny i la neu deixa d'acompanyar, així que decidim clavar els esquís i afrontar els últims 300 metres a peu fins a la creu.
 |
| Carena final al Manlitzkogel © Pol Puig Collderram |
El Manlitzkogel (2.247 m) ens rep amb bones vistes i, sorprenentment, sense gens de vent. Un luxe. Des de dalt s'obre una panoràmica magnífica: els Alts Tauern, els Alps de Zillertal, el Wilder Kaiser i, més enllà, el Steinernes Meer i el Dachstein. Ens hi aturem a gaudir-la abans d'equipar-nos per baixar.
 |
La Karen al cim del Manlitzkogel © Pol Puig Collderram
|
 |
La Karen gaudint de la baixada amb una neu millor de l'esperada. © Pol Puig Collderram
|
Recuperem els esquís i l'splitboard i comença el descens. La neu ens ofereix algun tram de pols pesada, agraïda tot i no ser la de manual, i ens permet enllaçar girs fins que el terreny torna a aprimar-se. Enmig de la baixada, el cel ens regala fins i tot una nevada breu, un caprici de la muntanya que encara dona més encant a la jornada.
 |
| Trams finals on toca remar una mica per tornar al cotxe © Pol Puig Collderram |
Com a la pujada, hi ha punts on cal desfer-se dels esquís i seguir a peu per la falta de neu, però res que ens tregui el somriure. Tornem al cotxe amb el regust d'una molt bona sortida.
 |
| Foto al cim del Manlitzkogel © Pol Puig Collderram |
No ha estat el dia de neu perfecta, però sí una d'aquelles jornades rodones per la companyia i la tranquil·litat de l'entorn. Un cim discret i salvatge dels Alps de Kitzbühel, ben lluny del brogit de les pistes de Saalbach, i la primera de moltes sortides amb la Karen.
L'alta muntanya austríaca, quan la trobes així de buida, és un luxe.
