dissabte, 25 de gener del 2020

Balandrau (2585 m) des de Tregurà. La calma després de la tempesta

24/01/2020

Després de varis dies d'inundacions, grans nevades, pluges torrencials, vent huracanat i destrosses escampades aquí i allà per tot el territori, la capritxosa natura va decidir regalar-nos un dia tranquil, fresquet, assolellat i sense vent.

Haviem esperat molt, així que no vaig dubtar un moment en demanar un dia lliure a la feina per poder-lo aprofitar, doncs és ben cert que un dia que es perd ja l'has perdur per sempre. Llàstima que els altres companys no s'ho poguéssin organitzar.

En aquesta ocasió vàrem ser prudents, doncs la nevada havia estat considerable i a més a més amb molt de vent. Calia doncs escollir un llarg itinerari sobre terreny simple orientat al sud i el vell Balandrau era un candidat ideal. 

Finalment la sortida ens va regalar una pujada ràpida, sobre neu compactada que lliscava molt bé i uns descensos memorables, el primer dels quals va ser la baixada directa des del cim fins la pista forestal a 2030 m: 550 metres de desnivell sobre una neu pols que la forma de la valleta havia pogut conservar malgrat el vent d'aquests dies passats. El segon descens fins el cotxe, a cotes més baixes, es desenvolupà sobre una neu primavera cremeta al punt.

Poc més podiem desitjar. Després d'una estressada sortida al Prineu occidental fa dos setmanes, ens feia falta una sortida com aquesta.

Desnivell: 1280 m
Recorregut: 18,30 Km
Dificultat: S2

Descripció

Només començar la sortida, el pastor ens demana que ens apartem per no pertorbar el pas dels cavalls

Poc més amunt del poble obervem el Costabona des de la creu de fusta

Anem fent ziga-zagues per ascendir el llarg llom de la part baixa de l'ascensió

Després de bastanta estona per fi arribem al coll des d'on es veu el nostre objectiu ( i el magnífic primer descens)

El Martí en el flanqueig que ens porta a l'ascensió final
Bell contrallum just abans d'encarar la pala somital

Cim !!
Al fons la cara nord del Taga i el seu breu però molt xulo descens

Des del cim, la vall de Coma de Vaca i el Bastiments
Girs poc després d'abandonar el cim

El Martí passa per el meu costat una mica més avall


Ja es comença a veure més avall la pista (2030 m) on tornarem a posar pells

Es una muntanya d'espais immensos

La llum de tarda projecta les nostres ombres a l'altra banda de la vall

I seguim baixant en aquest oasi de tranquilitat

La pista que posa fi a aquest primer descens ja molt aprop

Anem remuntant el llom sota aquesta bella llum de tarda

El llarg descens final, sobre aquesta neu transformada fàcil.

Martí i Xavier