Pallavicinnirinne [couloir Pallavicinni], Grossglockner (3798 m), Àustria, D, AI 60-65º, III+, 660 m

Andy, Pau i Peter.

27 maig 2017

Material: 6-8 cargols de gel, friends mitjans i petits i tascons, 2 piolets, material bàsic de progressió en glacera

Corre finals de maig i aprofitem un viatge a Àustria per intentar apuntar-nos un dels recorreguts més clàssics dels Alps orientals: el couloir Pallavicinni al Grossglockner (3798 m), el cim més alt d’Àustria.

El bivac del Grossglockner (Glockner-Biwakschachtel, 3260 m) té fama d’estar sempre ple a aquesta època, forçant un nit insuportable i a més havent de carregant un pes significatiu l’endemà couloir amunt (no es torna a passar pel bivac). Així doncs, optem per dormir a l’aparcament de Franz-Josefs Haus (2370 m) i fer l’activitat amb una sola jornada. Atenció que la carretera alpina no està oberta a l’hivern i durant el període d’obertura es tanca al vespre. En aquest cas, una aproximació molt més llarga des del poble de Heiligenblut am Grossglockner (1250 m) seria necessària. Informeu-vos-en abans d’anar-hi: https://www.grossglockner.at/gg/de/index

Després d’una dormida infame amb uns llums que no deixaven d’encendre’s i apagar-se, ens llevem a les 12 i arrenquem sense massa cerimònies. Per accedir a la glacera Pasterze cal baixar de cop uns 400 m de desnivell (corriolet i escales) i transitar per un laberint de morrenes enmig de la fosca, amb algunes fites i curioses piràmides fetes de varilles de ferro que indiquen el camí. Aquesta glacera (la més gran d’Àustria) està retrocedint a passos de gegant, i ja res té a veure amb les magnífiques fotografies que corren per internet, guies i postals. Aquella magnífica massa de gel està ara coberta de pedra i extremadament fragmentada. Orientar-se no és fàcil i sovint tornem enrere. En línies generals, cal anar seguint les morrenes pel costat esquerre (el de sota l’aparcament) de la glacera fins entrar-hi. Just entrar a la glacera, cal creuar-la en direcció a l’esperó evident (sol haver-hi traces abundants) que solca l’agrest vessant nord fins al bivac (3260 m). Aquí el traçat es torna evident, i només ens queda remuntar la pendent nevada fins poc per sota del bivac, on constatem l’overbooking i gent dormint a fora. Uns 50 m per sota el bivac, flanquegem a l’esquerra per la glacera fins a l’entrada del couloir, on ens toquen els primers rajos de sol (aproximació d’unes 5-6 h).

El couloir des de sota el bivac, d'aquí només queda flanquejar arribar a la sevabase

Glockner-Biwakschachtel, 3260 m

 

Després de creuar la rimaia sense problemes, transcorrem uns 100 m per un couloir estret on surt una mica de gel de tant en tant (50º). Acabat aquest tram, ens trobem a l’esquerra el tronc principal del couloir, molt més ample, cobert i amb una capa de 20 cm de neu recent ben traçada. No ens queda clar si l’entrada apropiada hauria d’haver-se fet més a l’esquerra de per on vam entrar nosaltres. A partir d’aquí, remuntem 400 m força monòtons a 45º que cap al final es van dreçant i percebem clarament el gel sota una capa de neu cada cop més fina (50º). Cal parar atenció si arribem a aquest punt amb sol: molta caiguda de pedres de la part alta resultat de la fusió del glaç que les mantenia al seu lloc. Les pedres es canalitzen per un estrenyiment evident, cal evitar posar-se “a tir” desencordat, tenim 500 m per sota. Muntem la primera reunió (al gel) just al principi de l’estrenyiment del couloir.

A punt de creuar la rimaia

Primer tram del couloir, neu i glaç a uns 50º

Part ampla del couloir

Arribant al punt d'estrenyiment del couloir 

Vistes des del couloir

Refiant-nos de ressenyes no tant antigues aquí ens quedarien força metres de couloir de neu a 50-55º. El que nosaltres ens trobem és un llarg corredor de gel viu, amb inclinacions que arriben als 65º. Per tant, és recomanable dur força cargols, material que no teníem en abundància... ben bé 7 o 8 ens ajudaran a poder escalar tirades una mica més llargues. O anar-hi més dora en la temporada, tot i que sovint llavors difícilment trobarem bones condicions de neu... Els temps estan canviant! Escalem 5 llargs eminentment de gel (al voltant de 120-150 m), muntant reunions al gel o a les roques dels laterals amb friends i tascons, quan la roca ho permet (sovint molt trencada). Fem tot aquest tram enmig de la pluja de pedres que cauen de la part alta, ara inevitables, que no contribueixen massa a escalar tranquil·lament. En aquest punt s’acaba el gel i veiem un ressalt d’uns 30 m en la línia central del couloir, per on va el recorregut original. Seguint la nostra intuició (i unes traces, flanquegem a la dreta, on escalem unes plaques rocoses tombades i fissurades que ens regalen 2 llargs de roca ben nets i fàcils de protegir (L1:III, L2: IV-, hi trobem 2 pitons). Un darrer llarg curiós i difícil de protegir sobre roca i neu ens torna al coll natural de sortida del couloir Pallavicini (III, 3770 m).

Aspecte del corredor

Escalant en bon gel a la part alta del corredor (50-60º)

Escalant les plaques del penúltim llarg (III-IV)

Vista de les plaques fissurades que hem escalat

Des d’aquí només ens queda un tram senzill però aeri de cresta comú amb la via normal, que ens du al cim amb pocs minuts. La baixada es fa per l’aresta est, protegida amb llargues estaques de ferro. Al deixar la cresta, queda una llarga baixada per terreny glaciar ben cobert de neu, atenció a les esquerdes! Finalment, tornem a creuar la glacera que remuntàvem unes 15 hores abans, desfer el laberint de morrenes i el millor: pujar els 400 m de desnivell que separen la glacera de l’aparcament.

L'aresta de baixada

La baixada per les campes de neu de l'esquerra, a baix, el Pasterze cobert de pedres.
La pujada es fa per la dreta de la glacera que es veu sota la cara nord.

Bibliografia:

A. Jentzsch-Rabl & A. Jentzsch (nova edició 2016). Firn- und Eisklettern in den Ostalpen. Alpinverlag.

Cartografia:

Kompass: Glocknergruppe NP Hohe Tauern Nr. 39
ÖK 153 Großglockner
AV-Karte Nr. 40 Glocknergruppe

http://www.austrianmap.at