dissabte, 23 d’abril del 2022

Gran Diagonal Peña Telera (700m, AD, 2762m)

 Introducció:

És un dels molt corredores que hi ha a la cara nord de la “Serra de Partacúa” i el cim més important és el Peña Telera de 2762 m. És una serralada Orientada al NNE, on no hi ha un camí fàcil per pujar ni per baixar.
És un corredor d’uns 700m de desnivell que recorre  en diagonal per el vessant nord del Peña Telera. Consta de dos ressalts de pocs metres de gel o mixta, depèn de les condicions, que en el cas del segon el podem evitar per una petita canal a la dreta, també amb força inclinació.
Després arribem “El Mirador” on tenim una panoràmica impressionant. En acabar ja només ens quedarà vorejar cap a la dreta per tal d’arribar el cim i tenir el privilegi de veure  cims com el Vignemale, el Midi d’Ossau, el Balaitous,  els Infiernos, Argualas i el Mont Perdut.

Ressenya extrata del blog "La Montaña es mi reino"


Dades tècniques:

Horaris: Sortida 5:30h  “Parque faunistico Lacuniacha” (Aparcar aprop d’allà) Arribada:16h
Distància: uns 18.33km
Desnivell: 1427m
Material: 2 cordes de 60m, material per fer reunions i per fer ràpels, material bàsic d’alpinisme. La resta de material no el vam utilitzar. (tascons, friends..)

La sortida:

Vam sortir ben aviat, ja que les previsions eren que havia de fer poc fred i per tant volíem evitar que les condicions de la canal empitjoressin i es convertís en un infern. Ens vam posar  en marxa a les 5:30 sortint just del  “Parque faunístico Lacuniacha”. Aproximadament a les 7h vam poder arribar a peu de canal, fins allà va ser un camí sense complicacions.

Veient com estava l’estat de la neu vam decidir avançar uns metres i ens vam equipar just abans del ressalt.



El primer ressalt va encarar-lo el Miguel i realment les condicions eren  justes  hi havia força  neu, però estava tova i no hi havia gairebé gel, de fet hi havia una petita cascada d’aigua. Un cop el Miguel va superar aquest ressalt va decidir muntar reunió a instal·lació amb parabolts que ja hi havia. D’aquesta manera aquest petit ressalt vam preferir fer-ho encordats.




Un cop reagrupats vam decidir que guardàvem la corda que seguiríem sense. A mesura que guanyem metres la neu anava millorant, però encara vam haver de superar el segon ressalt aquest cop ho va fer sense anar encordats, era important anar amb compte ja que els piolets  i els grampons no es claven massa bé.


Havíem d’estar molt alerta ja que constantment anaven caient petites pedres i trossos de gel i al mateix temps havíem de vigilar de no tirar material a baix ja que com a mínim hi havia dues cordades més.

Els últims 200 metres la neu va millorar del tot i ja només quedava superar el flanqueig del “El Mirador” i un petit pas final de roca i gel que en algunes ressenyes el marquen de IV,  en tot cas ho vam resoldre sense problema.

El mirador!


En Miguel i la Roser sortint del miradaor i preparant els últims mestres per finalitzar la canal.

En Miguel sortint de la canal.


Sortint de la canal a la dreta, direcció oest ja ens vam dirigir cap a buscar el cim i vam arribar sobre a les 10:15h. 







Descens:  Com ja ens havien advertit, les baixades del Peña Telera són com a mínim entretingudes i així va ser. El nostre objectiu era anar a buscar la canal de Y  on sabíem que allà tindríem 2 o 3 ràpels. Abans d’arribar al canal vam haver de des- trepar un metres una mica delicats  fent algun flanqueig que realment no ens esperàvem. Un cop a la canal ràpidament vam veure les instal·lacions de ràpel i vam anar baixant, vam fer 3 ràpels.

En Miguel al primer ràpel

Per baixar per la canal de la Y trobem una instal·lació a la part esquerra, però si baixem un parell de metres a la dreta ens trobem una altra instal·lació, decidim baixar per la de la dreta, però per recollir la corda ens trobem que es queda enganxada per algun lloc i costa molt recuperar-la. Suposem que és millor baixar per la instal·lació de l’esquerra, potser en recuperar la corda no hi ha tants problemes.

En Miguel recuperant la corda que ens va donar problemes al primer ràpel

El segon ràpel no va donar cap problema, on s’acaben les cordes has de baixar una mica més fins trobar una instal·lació amb un cordill de color groc, serà l’últim ràpel que farem.



Després del 3r ràpel ja només ens quedava (que no va ser poc) acabar de sortir de la canal i retornar a un zona més estable o  des d’allà podíem contemplar la diferents canals. Durant el descens vam estar sempre alerta de tot el material que ens anava caient on a moments i vam estar força exposats. (14:30)

Finalment ja només ens quedava apropar-nos a la zona de l’Ibon de Piedrafita i retornar al cotxe, realment va ser un dia molt calorós  on va ser clau sortir ben aviat i ser els primer ens començar la canal.

Gran dia sense trobar les millors condicions!

Miguel, Roser, i Martí


1 comentari:

Xavier M ha dit...

Com ben bé dius, la clau del dia va ser sortir ben aviat i ser els primers en començar la canal, que vàreu saber resoldre amb celeritat.
No és amiga Peña Telera de les temperatures altes.
Felicitats per aquesta gran clàssica.
I sí, el dia que vaig baixar per la canal 'Y' ho vaig fer per l'esquerra en el sentit de baixada. Potser és millor opció.