dilluns, 28 de gener del 2019

Montpius (2275 m) des de Casaus (1105 m) i descoberta del vessant nord de la muntanya

Per realitzar aquesta sortida s'ha de saber esperar el dia de bon temps just despres d'unes condicions revoltades amb nevades a cotes molt baixes i unes previsions de riscos d'allau properes a l'apocalipsi.

Donades aquelles condicions previes, la dificultat més gran que he trobat ha estat triar entre les moltes belles fotografies, la majoria del Pol, per poder publicar aquest article.

El primer tram de la sortida, enmig d'un bosc nevat exhuberant, dona pas a uns espais amplis immensos que cal superar. Només el tram final d'accés al cim ens farà vigilar per triar la ruta més segura i senzilla possible. Dalt del cim, la visió llunyana de les Maladetes i sobretot del proper i inspirador Tuc d'Aubàs, es senzillament espectacular.

Cal remarcar que el vessant nord del cim es una bellíssima vall oblidada per a la majoria dels  muntanyencs. Es àmplia, emmarcada per cims amb caràcter i el millor és que les traces que la dibuixen son només les nostres. Haurem de posar una mica de seny i aturar-nos a temps, doncs després de baixar-la cal remuntar-la íntegrament altra vegada fins el cim per poder saltar al també bellísim vessant NE que mira a Casaus. En el nostre cas vàrem baixar ( i després pujar ) més de 500 metres de desnivell d'aquest vessant, fins una mica per sobre de la zona de picnic i la cabana des Gèles).

Desnivell : D+ / D-:  1700 m / 1700 m
Orientació: NE i N
Dificultat dels descensos: 
S2 en general
S3 en el descens final (vessant NE) de la piràmide somital del cim (possiblement gelat) i en la pala d'accés a la part alta de la cara Nord.
Esquí en bosc dens laboriós i disfrutón entre 1700 i 1620  

Condicions trobades: capa de neu crosta endurida (pista forestal) entre 1100 i 1500m. Després fina capa de neu pols recent caiguda divendres sobre una capa més compactada de neu pols. Esquí fàcil i divertit.


Itinerari seguit




Sortida de la part alta de Casaus per evitar un tros de la pista forestal

Obrint traça sobre els bells prats inclinats sobre el poble. Poc abans de trobar la pista

Paisatge de postal
Mes amunt a la pista, ja amb llum del sol
A la part mitja de la pista

En aquest punt a 1620 m deixem la pista i enfilem directes el barranc de Casau, per on baixarem també

Deixem enrere el bosc
Anem remuntant després de sortir del bosc

La cabana de Sesplans (1890 m)
Enfilant el serrat de Pomarola

En el serrat de Pomarola. Aquí, girant a la dreta arrivarem a la piràmide cimera
L'inci del flanqueig Sud de la piràmide final. Neu estable. Progressem un a un per si de cas ...

A la part mitja del flanqueig de la cara Sud. Aquí el vent ha fet de les seves


Resolem la cornisa d'accés a la carena cimera amb un curiós pas de Tango

El Martí pujant cap a la cornisa
El Pol arribant al pas de la cornisa

Cim. A l'extrem esquerra el Tuc d'Aubàs i al fons les Maladetes
Cim!

Traiem pells al mateix cim
Inici de la baixada resseguint el llom somital Nord. Curioses formes de la neu

Trobem una bpona pala d'accés al vessant nord no massa dret (S3) . Estable i molt bona neu.

En el mateix lloc, El Splitboard i la seva tècnica particular

La nostra signatura  final sobre aquesta pala d'accés a la cara nord

I la festa continua. Superada la pala inicial, seguim

baixant aquest vessant Nord




I seguim baixant ...


Pas delicat en la remuntada del vessant nord
Arribem al Montpius per segona vegada aquest dia. El Tuc d'Aubàs ens vigila

Contrallum de tarda emtre esperem el Pol a l'avantcim del Montpius

El Martí gaudint del descens d'aquest vessant NE

I seguim cap a Casaus amb el sol que ja s'en vol anar a descansar
Gaudint d'aquesta tranquilitat i aquesta llum

Altra vegada la cabana de Sesplans. El sol ja no el veurem més

 
 Memorable

Martí, Pol, Uri i Xavier

Bibliografia. 
Val d'Aran. Francisco Román. Ed Desnivel


















divendres, 4 de gener del 2019

Pic de Sagnes Longes (3032 m) per el vallon de Clausis

30/12/2018

Desnivell: 1000 m
Dificultat: S3 al bosc de la part baixa de l'asensió. La resta S2
Condicions: neu pols i neu pols ventada
Punt de partida: Pont de Lariane (2020 m)

Darrer dia d'activitat i aquesta vegada triem un recorregut en cara nord. El Sagnes Longues ens ha estat picant l'ullet cada dia des de tots els cims i avui li fem cas. Ambient gèlid de cara nord durant bona part de l'ascensió i amb un decorat ben alpí. Des del cim la visió del Mont Viso (3841 m), molt proper, es espectacular.

El descens va resultar agradable sobre neu pols vella  i una mica tècnic en els trams de neu ventada. El tram del bosc, dret i amb neu pols (S3) , demanava concentració per no acabar abraçat a algun arbre.

Itinerari seguit

Inici de la sortida per la pista d'esquí de fons
Poc després de remuntar el bosc. Vallon de Clausis

A cota 2600 cal prendre la vall de l'esquerra, en direcció al Rouchon (la gran roca més amunt)
Una parada abans d'afrontar la pala final


Sortint de la cara NW s'enfila el llom final
L'aresta es fa més estreta a mida que ens acostem al cim


El cim
L'imponent Mont Viso al fons  i Le Pain de Sucre a l'esquerra
Poc a poc desfem l'aresta per anar a buscar els esquís


Una mica de reflexió abans d'entomar la baixada del bosc
El bosc d'entrada al vallon de Clausis


No ens podiem acomiadar del Queyras de millor manera. Caldrà tornar-hi.

Josep Maria, Guillem, David i Xavier

Bibliografia:

- Carte IGN 3637 OT MONT VISO

- Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye. Arnaud Guillaume. Editions Didier Richard

- Queyras. Louis Volle et Lionel Tassan . Toponeige-Volopress





dijous, 3 de gener del 2019

Pic de Chateau Renard (2989 m) i Pic Traversier (2882 m) des de Saint Veran

29/12/2018

Desnivell: D+ / D- : 1200 m
Dificultat: alguna pala de S3, sobretot en el descens directe del pic Traversier i en general S2
Orientació: les baixades generalment orientades a S i SO
Condicions: traça oberta sobre neu crosta al principi de la primera pujada al Chateau Renard i la resta de la jornada neu pols seca.

Estem contents amb la qualitat de neu trovada el primer dia d'activitat i decidim repetir una ascensió per un vessant sud.
Aquella tarda a l'habitació de la Gîte, mentre la resta estem fent estiraments, el Josep Maria trova una combinació d'itineraris en el llibre d'Arnaud Guillaume que ens sembla fantàstica, doncs uneix dos itineraris per poder fer dos dels cims més característics de la zona, idea que ens sembla genial.


L'endemà iniciem la jornada  a la pista d'esquí de fons de Saint Veran. Fa un dia radiant i fred i el termòmetre marca al voltant de -6ºC. 


Itinerari seguit


Inici de la sortida
Recorrem la pista uns pocs centenars de metres i enfilem a l'esquerra per traçar una diagonal ascendent cap el nostre primer objectiu.

En el punt on deixem la pista de fons

Rampes suaus a l'inici de la sortida

Mes amunt el paisatge s'obre

Amb tota la tranquiliat del mon ( no hem trobat ningú en tota la pujada), arribem a l'Observatori situat a unes desenes de metres de desnivell del primer cim. En aquest punt en Josep Maria prefereix reservar-se per l'endemà i ens repartim allà mateix la feina: ell farà el cim del Chateau Renard i baixarà directament a Saint Veran i la resta treiem pells en el mateix observatori per prosseguir amb la resta de l'itinerari, que relato a continuació.


L'Observatori poc abans del cim. Punt on ens acomiadem d'en Josep Maria


Panoràmica feta per el Josep Maria des del cim del Pic de Chateau Renard

Pocs metres més avall de l'observatori ens aturem per dissenyar la millor baixada, traiem el plànol i després de mirar-ho una mica acabem empalmant una sucessió de pales i comes genials fins la cota 2600 m aprox. Allà posem pells i remuntem fins el coll de Longet, i des d'allà assolim el mateix cim, des d'on podem veure molt a prop la pala final del Pic de Sagnes Longes que pujarem l'endemà i tot el paisatge espectacular del Queyras. Tot un privilegi.


Una mica més avall de l'Observatori despleguem el plànol per trobar la millor baixada

El Guillem gaudint del descens

Punt on posem pells (2600 m aprox)

Remuntant. Al fons la cara SO del Pic Traversier que vàrem baixar més tard (S3)
Deixem enrere el coll de Longet


Sortint a l'aresta final del Traversier
Cim !

Des del cim del Traversier observem la pala somital del Pic de Sagnes longes
Des del cim ens decantem lleugerament a la dreta i baixem la pala directa SO (S3 i S2 a la part baixa). Entrem en una valleta poc definida fins trovar la pista d'esquí de fons que ens conduirà en un descens sobre una neu pols trepitjada molt ràpida i disfrutona fins a Saint Veran.

Descens de la pala SO del pic Traversier


Ha estat un dia dels que creen afició.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier




Cap d'Any a la Vall de Galba






31/12/18 al 1/1/19

Integrants: Pau Carnicero, Martí Maspons, Núria Carnicero, Mar Unzeta, Arnau Galí, Nico Tarazona i un servidor, Pol Puig.

De fa uns anys ençà, ens agrada donar la benvinguda a l’Any Nou dormint en un refugi lliure. Envoltats de natura, una bona foguera i una bona conversa entre amics. Enguany, l’elecció del refugi la vam fer a última hora tot esperant una nevada que no va acabar d’arribar... Vam menjar les castanyes amb neu pols i hem fet les dotze campanades amb temperatures altes i poca neu.

El Capcir és una de les nostres zones preferides per practicar-hi l’esquí de muntanya. Els Puig Perics, el Pic de Mortiers o el Pic de la Tribuna son unes muntanyes on sempre ens hi podreu trobar quan hi ha bona neu. La Vall de Galba es coneguda per la seva espectacularitat. Així que vam decidir allotjar-nos a un dels dos refugis lliures que hi ha a la vall i que destaquen pel seu bon estat.

Baixant cap a la Vall de Galba amb el Canigó de fons ( © Pol Puig Collderram) 

Enguany ha estat el cap d’any on més gent s’ha sumat a aquesta iniciativa. A més d’en Pau i en Martí, es van sumar a la festa la Núria, la Mar, en Nico i l’Arnau. En Miguel va ser baixa d’última hora, però ja sabem que li hauria agradat acompanyar-nos.

Després del viatge amb cotxe des de Caldes de Montbui vam arribar a Esposolla, punt de partida. Fins al primer refugi havíem de seguir una de les dos pistes que hi porten. Així que carregats amb tot el menjar i l’equipament necessari per passar la nit i fer activitat l’endemà, ens vam posar en marxa. La Mar i en Pau havien arribat abans i ja eren al refugi. Esperàvem tenir la llar de foc encesa i el pernil tallat!

La caminada per la pista va ser de nit i amb clapes de gel. La Barraca de la Jaceta era el primer refugi on podíem dormir però estava ple de gent. Així que ens va tocar caminar fins les Barraques de la Jaça de la Llosa on si que vam trobar la Mar i en Pau. Juntament amb un excursionista polonès i 4 nois de Barcelona que havien escollit el mateix refugi que nosaltres.

La nit va transcórrer entre anècdotes, bon menjar i vi i cervesa. A les 12 vam fer les campanades de rigor tot picant a una tassa. Després de desitjar-nos Feliç Any Nou, vam seguir la gresca fins les 2am, moment en que tots vam decidir anar a dormir.

1 de gener de 2019 – Pic de Mortiers

L'Arnau preparant l'esmorzar mentre surt el sol ( © Pol Puig Collderram) 
A trenc d’alba, va sonar el primer despertador. I ben abrigats, vam començar a preparar l’esmorzar i els estris per iniciar la nostra excursió al Pic de Mortiers. La claredat amb la sortia del sol, feia preveure un dia assolellat i amb poc vent.

Caminant pel fons de la Vall de Galba ( © Pol Puig Collderram) 

Vam avançar per la vall fins que vam creuar el pont. A partir d’allà vam començar a pujar tot deixant el Puig de Terrers a la nostra dreta. Durant la progressió no ens va fer falta utilitzar els grampons en cap moment. Un Cop vam assolir la Peira Escrita, vam pujar fins a la Serra de Morters ( 2499M) tot deixant l’Estany del Diable a la nostra dreta. Allà vam deixar-hi les motxilles i poder fer els últims 100 m més descarregats.

La Mar, l'Arnau i en Pau consultant el mapa ( © Pol Puig Collderram)
Tot el grup avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 
En Martí i en Pau avançant sobre una neu gens gelada ( © Pol Puig Collderram) 
La Núria, en Nico i l'Arnau avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 

 Des del Pic de Mortiers (2605m) vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars del Pics Perics, de la Serra de Mauri i del Canigou.  També es un mirador privilegiat de la Vall d’Orlú. Després de fer un mos vam tornar a buscar les motxilles per seguir baixant.

Tots al cim! ( © Pol Puig Collderram)
Els Perics es veuen a la perfecció des del cim. Al fons, Cambre d'Aze treu el cap ( © Pol Puig Collderram) 

La Serra de Maurí amb el Canigó al fons ( © Pol Puig Collderram) 

 
Sense perdre alçada, vam coronar el Puig de Terres i vam anar baixant fins tornar a la Jaça de les Barreres. La tornada va ser molt bonica i vam gaudir d’unes vistes extraordinàries del Pic de la Tribuna.
L'endimoniat Estany del Diable ( © Pol Puig Collderram) 


El Pic de la Tribuna  (© Pol Puig Collderram) 


La Mar sempre somrient mentre en Pau segueix el descens cap a la Vall de Galba (© Pol Puig Collderram) 


Un cops arribat altre cop al refugi. Vam recuperar el material que havíem deixat allà i vam fer l’últim mos abans de tornar als cotxes.

Refugis Lliures

Despertar al refugi Barraques de la Jaça de la Llosa ( © Pol Puig Collderram) 

No volia acabar la crònica d’aquest cap d’any sense ressaltar l’estat impecable del refugi lliure on vam poder celebrar la nit de cap d’any. També l’educació i l’actitud cívica dels muntanyencs amb qui vam compartir-lo. Al tornar de la nostra excursió, el refugi estava net com si ningú hi hagués passat  la nit i el nostre material hi era tot.

Xerrant tot esperant les 12 de la nit per celebrar les campanades ( © Pol Puig Collderram) 

Amb la massificació de les muntanyes s’ha perdut l’esperit del muntanyisme. Refugis lliures plens de brossa, robatoris de material... i és molt bonic veure que les zones menys explotades i més autèntiques segueixen conservant-se com ens agrada.

Esperem un 2019 ple d’aventures a la muntanya. Salut i precaució!