dijous, 3 de gener de 2019

Cap d'Any a la Vall de Galba






31/12/18 al 1/1/19

Integrants: Pau Carnicero, Martí Maspons, Núria Carnicero, Mar Unzeta, Arnau Galí, Nico Tarazona i un servidor, Pol Puig.

De fa uns anys ençà, ens agrada donar la benvinguda a l’Any Nou dormint en un refugi lliure. Envoltats de natura, una bona foguera i una bona conversa entre amics. Enguany, l’elecció del refugi la vam fer a última hora tot esperant una nevada que no va acabar d’arribar... Vam menjar les castanyes amb neu pols i hem fet les dotze campanades amb temperatures altes i poca neu.

El Capcir és una de les nostres zones preferides per practicar-hi l’esquí de muntanya. Els Puig Perics, el Pic de Mortiers o el Pic de la Tribuna son unes muntanyes on sempre ens hi podreu trobar quan hi ha bona neu. La Vall de Galba es coneguda per la seva espectacularitat. Així que vam decidir allotjar-nos a un dels dos refugis lliures que hi ha a la vall i que destaquen pel seu bon estat.

Baixant cap a la Vall de Galba amb el Canigó de fons ( © Pol Puig Collderram) 

Enguany ha estat el cap d’any on més gent s’ha sumat a aquesta iniciativa. A més d’en Pau i en Martí, es van sumar a la festa la Núria, la Mar, en Nico i l’Arnau. En Miguel va ser baixa d’última hora, però ja sabem que li hauria agradat acompanyar-nos.

Després del viatge amb cotxe des de Caldes de Montbui vam arribar a Esposolla, punt de partida. Fins al primer refugi havíem de seguir una de les dos pistes que hi porten. Així que carregats amb tot el menjar i l’equipament necessari per passar la nit i fer activitat l’endemà, ens vam posar en marxa. La Mar i en Pau havien arribat abans i ja eren al refugi. Esperàvem tenir la llar de foc encesa i el pernil tallat!

La caminada per la pista va ser de nit i amb clapes de gel. La Barraca de la Jaceta era el primer refugi on podíem dormir però estava ple de gent. Així que ens va tocar caminar fins les Barraques de la Jaça de la Llosa on si que vam trobar la Mar i en Pau. Juntament amb un excursionista polonès i 4 nois de Barcelona que havien escollit el mateix refugi que nosaltres.

La nit va transcórrer entre anècdotes, bon menjar i vi i cervesa. A les 12 vam fer les campanades de rigor tot picant a una tassa. Després de desitjar-nos Feliç Any Nou, vam seguir la gresca fins les 2am, moment en que tots vam decidir anar a dormir.

1 de gener de 2019 – Pic de Mortiers

L'Arnau preparant l'esmorzar mentre surt el sol ( © Pol Puig Collderram) 
A trenc d’alba, va sonar el primer despertador. I ben abrigats, vam començar a preparar l’esmorzar i els estris per iniciar la nostra excursió al Pic de Mortiers. La claredat amb la sortia del sol, feia preveure un dia assolellat i amb poc vent.

Caminant pel fons de la Vall de Galba ( © Pol Puig Collderram) 

Vam avançar per la vall fins que vam creuar el pont. A partir d’allà vam començar a pujar tot deixant el Puig de Terrers a la nostra dreta. Durant la progressió no ens va fer falta utilitzar els grampons en cap moment. Un Cop vam assolir la Peira Escrita, vam pujar fins a la Serra de Morters ( 2499M) tot deixant l’Estany del Diable a la nostra dreta. Allà vam deixar-hi les motxilles i poder fer els últims 100 m més descarregats.

La Mar, l'Arnau i en Pau consultant el mapa ( © Pol Puig Collderram)
Tot el grup avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 
En Martí i en Pau avançant sobre una neu gens gelada ( © Pol Puig Collderram) 
La Núria, en Nico i l'Arnau avançant cap al cim ( © Pol Puig Collderram) 

 Des del Pic de Mortiers (2605m) vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars del Pics Perics, de la Serra de Mauri i del Canigou.  També es un mirador privilegiat de la Vall d’Orlú. Després de fer un mos vam tornar a buscar les motxilles per seguir baixant.

Tots al cim! ( © Pol Puig Collderram)
Els Perics es veuen a la perfecció des del cim. Al fons, Cambre d'Aze treu el cap ( © Pol Puig Collderram) 

La Serra de Maurí amb el Canigó al fons ( © Pol Puig Collderram) 

 
Sense perdre alçada, vam coronar el Puig de Terres i vam anar baixant fins tornar a la Jaça de les Barreres. La tornada va ser molt bonica i vam gaudir d’unes vistes extraordinàries del Pic de la Tribuna.
L'endimoniat Estany del Diable ( © Pol Puig Collderram) 


El Pic de la Tribuna  (© Pol Puig Collderram) 


La Mar sempre somrient mentre en Pau segueix el descens cap a la Vall de Galba (© Pol Puig Collderram) 


Un cops arribat altre cop al refugi. Vam recuperar el material que havíem deixat allà i vam fer l’últim mos abans de tornar als cotxes.

Refugis Lliures

Despertar al refugi Barraques de la Jaça de la Llosa ( © Pol Puig Collderram) 

No volia acabar la crònica d’aquest cap d’any sense ressaltar l’estat impecable del refugi lliure on vam poder celebrar la nit de cap d’any. També l’educació i l’actitud cívica dels muntanyencs amb qui vam compartir-lo. Al tornar de la nostra excursió, el refugi estava net com si ningú hi hagués passat  la nit i el nostre material hi era tot.

Xerrant tot esperant les 12 de la nit per celebrar les campanades ( © Pol Puig Collderram) 

Amb la massificació de les muntanyes s’ha perdut l’esperit del muntanyisme. Refugis lliures plens de brossa, robatoris de material... i és molt bonic veure que les zones menys explotades i més autèntiques segueixen conservant-se com ens agrada.

Esperem un 2019 ple d’aventures a la muntanya. Salut i precaució!





1 comentari:

  1. Un molt bon cap d'any. Felicitats. I sí, esperem moltes aventures que vindran.

    ResponElimina