Per realitzar aquesta sortida s'ha de saber esperar el dia de bon temps just despres d'unes condicions revoltades amb nevades a cotes molt baixes i unes previsions de riscos d'allau properes a l'apocalipsi.
Donades aquelles condicions previes, la dificultat més gran que he trobat ha estat triar entre les moltes belles fotografies, la majoria del Pol, per poder publicar aquest article.
El primer tram de la sortida, enmig d'un bosc nevat exhuberant, dona pas a uns espais amplis immensos que cal superar. Només el tram final d'accés al cim ens farà vigilar per triar la ruta més segura i senzilla possible. Dalt del cim, la visió llunyana de les Maladetes i sobretot del proper i inspirador Tuc d'Aubàs, es senzillament espectacular.
Cal remarcar que el vessant nord del cim es una bellíssima vall oblidada per a la majoria dels muntanyencs. Es àmplia, emmarcada per cims amb caràcter i el millor és que les traces que la dibuixen son només les nostres. Haurem de posar una mica de seny i aturar-nos a temps, doncs després de baixar-la cal remuntar-la íntegrament altra vegada fins el cim per poder saltar al també bellísim vessant NE que mira a Casaus. En el nostre cas vàrem baixar ( i després pujar ) més de 500 metres de desnivell d'aquest vessant, fins una mica per sobre de la zona de picnic i la cabana des Gèles).
Desnivell : D+ / D-: 1700 m / 1700 m
Orientació: NE i N
Dificultat dels descensos:
S2 en general
S3 en el descens final (vessant NE) de la piràmide somital del cim (possiblement gelat) i en la pala d'accés a la part alta de la cara Nord.
Esquí en bosc dens laboriós i disfrutón entre 1700 i 1620
Condicions trobades: capa de neu crosta endurida (pista forestal) entre 1100 i 1500m. Després fina capa de neu pols recent caiguda divendres sobre una capa més compactada de neu pols. Esquí fàcil i divertit.
 |
| Itinerari seguit |
 |
| Sortida de la part alta de Casaus per evitar un tros de la pista forestal |
 |
| Obrint traça sobre els bells prats inclinats sobre el poble. Poc abans de trobar la pista |
 |
| Paisatge de postal |
 |
| Mes amunt a la pista, ja amb llum del sol |
 |
| A la part mitja de la pista |
 |
| En aquest punt a 1620 m deixem la pista i enfilem directes el barranc de Casau, per on baixarem també |
 |
| Deixem enrere el bosc |
 |
| Anem remuntant després de sortir del bosc |
 |
| La cabana de Sesplans (1890 m) |
 |
| Enfilant el serrat de Pomarola |
 |
| En el serrat de Pomarola. Aquí, girant a la dreta arrivarem a la piràmide cimera |
 |
| L'inci del flanqueig Sud de la piràmide final. Neu estable. Progressem un a un per si de cas ... |
 |
| A la part mitja del flanqueig de la cara Sud. Aquí el vent ha fet de les seves |
 |
| Resolem la cornisa d'accés a la carena cimera amb un curiós pas de Tango |
 |
| El Martí pujant cap a la cornisa |
 |
| El Pol arribant al pas de la cornisa |
 |
| Cim. A l'extrem esquerra el Tuc d'Aubàs i al fons les Maladetes |
 |
| Cim! |
 |
| Traiem pells al mateix cim |
 |
| Inici de la baixada resseguint el llom somital Nord. Curioses formes de la neu |
 |
| Trobem una bpona pala d'accés al vessant nord no massa dret (S3) . Estable i molt bona neu. |
 |
| En el mateix lloc, El Splitboard i la seva tècnica particular |
 |
| La nostra signatura final sobre aquesta pala d'accés a la cara nord |
 |
I la festa continua. Superada la pala inicial, seguim
baixant aquest vessant Nord |
|
 |
| I seguim baixant ... |
 |
| Pas delicat en la remuntada del vessant nord |
 |
| Arribem al Montpius per segona vegada aquest dia. El Tuc d'Aubàs ens vigila |
 |
| Contrallum de tarda emtre esperem el Pol a l'avantcim del Montpius |
 |
| El Martí gaudint del descens d'aquest vessant NE |
 |
| I seguim cap a Casaus amb el sol que ja s'en vol anar a descansar |
 |
| Gaudint d'aquesta tranquilitat i aquesta llum |
 |
| Altra vegada la cabana de Sesplans. El sol ja no el veurem més |
Memorable
Martí, Pol, Uri i Xavier
Bibliografia.
Val d'Aran. Francisco Román. Ed Desnivel
1 comentari:
Molt bona sortida i un cim molt ben triat. Felicitats a tots.
Josep Mª Moyà.
Publica un comentari a l'entrada