Pic de Sagnes Longes (3032 m) per el vallon de Clausis

30/12/2018

Desnivell: 1000 m
Dificultat: S3 al bosc de la part baixa de l'asensió. La resta S2
Condicions: neu pols i neu pols ventada
Punt de partida: Pont de Lariane (2020 m)

Darrer dia d'activitat i aquesta vegada triem un recorregut en cara nord. El Sagnes Longues ens ha estat picant l'ullet cada dia des de tots els cims i avui li fem cas. Ambient gèlid de cara nord durant bona part de l'ascensió i amb un decorat ben alpí. Des del cim la visió del Mont Viso (3841 m), molt proper, es espectacular.

El descens va resultar agradable sobre neu pols vella  i una mica tècnic en els trams de neu ventada. El tram del bosc, dret i amb neu pols (S3) , demanava concentració per no acabar abraçat a algun arbre.

Itinerari seguit

Inici de la sortida per la pista d'esquí de fons

Poc després de remuntar el bosc. Vallon de Clausis

A cota 2600 cal prendre la vall de l'esquerra, en direcció al Rouchon (la gran roca més amunt)

Una parada abans d'afrontar la pala final

Sortint de la cara NW s'enfila el llom final

L'aresta es fa més estreta a mida que ens acostem al cim

El cim

L'imponent Mont Viso al fons  i Le Pain de Sucre a l'esquerra

Poc a poc desfem l'aresta per anar a buscar els esquís

Una mica de reflexió abans d'entomar la baixada del bosc

El bosc d'entrada al vallon de Clausis

No ens podiem acomiadar del Queyras de millor manera. Caldrà tornar-hi.

Josep Maria, Guillem, David i Xavier

Bibliografia:

- Carte IGN 3637 OT MONT VISO

- Balades a skis dans le Queyras et la Haute Ubaye. Arnaud Guillaume. Editions Didier Richard

- Queyras. Louis Volle et Lionel Tassan . Toponeige-Volopress

Pic de Chateau Renard (2989 m) i Pic Traversier (2882 m) des de Saint Veran

29/12/2018

Desnivell: D+ / D- : 1200 m
Dificultat: alguna pala de S3, sobretot en el descens directe del pic Traversier i en general S2
Orientació: les baixades generalment orientades a S i SO
Condicions: traça oberta sobre neu crosta al principi de la primera pujada al Chateau Renard i la resta de la jornada neu pols seca.

Estem contents amb la qualitat de neu trovada el primer dia d'activitat i decidim repetir una ascensió per un vessant sud.

Aquella tarda a l'habitació de la Gîte, mentre la resta estem fent estiraments, el Josep Maria trova una combinació d'itineraris en el llibre d'Arnaud Guillaume que ens sembla fantàstica, doncs uneix dos itineraris per poder fer dos dels cims més característics de la zona, idea que ens sembla genial.

L'endemà iniciem la jornada  a la pista d'esquí de fons de Saint Veran. Fa un dia radiant i fred i el termòmetre marca al voltant de -6ºC. 

Itinerari seguit

Inici de la sortida

Recorrem la pista uns pocs centenars de metres i enfilem a l'esquerra per traçar una diagonal ascendent cap el nostre primer objectiu.

En el punt on deixem la pista de fons

Rampes suaus a l'inici de la sortida

Mes amunt el paisatge s'obre

Amb tota la tranquiliat del mon ( no hem trobat ningú en tota la pujada), arribem a l'Observatori situat a unes desenes de metres de desnivell del primer cim. En aquest punt en Josep Maria prefereix reservar-se per l'endemà i ens repartim allà mateix la feina: ell farà el cim del Chateau Renard i baixarà directament a Saint Veran i la resta treiem pells en el mateix observatori per prosseguir amb la resta de l'itinerari, que relato a continuació.

L'Observatori poc abans del cim. Punt on ens acomiadem d'en Josep Maria

Panoràmica feta per el Josep Maria des del cim del Pic de Chateau Renard

Pocs metres més avall de l'observatori ens aturem per dissenyar la millor baixada, traiem el plànol i després de mirar-ho una mica acabem empalmant una sucessió de pales i comes genials fins la cota 2600 m aprox. Allà posem pells i remuntem fins el coll de Longet, i des d'allà assolim el mateix cim, des d'on podem veure molt a prop la pala final del Pic de Sagnes Longes que pujarem l'endemà i tot el paisatge espectacular del Queyras. Tot un privilegi.

Una mica més avall de l'Observatori despleguem el plànol per trobar la millor baixada

El Guillem gaudint del descens

Punt on posem pells (2600 m aprox)

Remuntant. Al fons la cara SO del Pic Traversier que vàrem baixar més tard (S3)

Deixem enrere el coll de Longet

Sortint a l'aresta final del Traversier

Cim !

Des del cim del Traversier observem la pala somital del Pic de Sagnes longes

Des del cim ens decantem lleugerament a la dreta i baixem la pala directa SO (S3 i S2 a la part baixa). Entrem en una valleta poc definida fins trovar la pista d'esquí de fons que ens conduirà en un descens sobre una neu pols trepitjada molt ràpida i disfrutona fins a Saint Veran.

Descens de la pala SO del pic Traversier

Ha estat un dia dels que creen afició.

Josep Maria, David, Guillem i Xavier

Le Longet (2965 m) per el vallon d'Albert. Massís del Queyras

Data : 14/02/2010

Inici : final de la carretera a l'aparcament(1690 m)

Desnivell mesurat (pujada) : 1340 m

Dificultat: S2 -S3

Horari : 3 hores 15 minuts de pujada

Famosa per les seves ascensions en glaç, la valleta de Ceillac amaga també les seves joies d'esquí de muntanya. És un entorn on tot és mesurat: l'extensió del poble, la magnitud de les cascades de glaç, la mida de la familiar estació d'esquí (que així perduri), i les proporcions dels seus cims, que recorden segons com al Pirineu central més ferèstec.

Les condicions i el fred sobretot, això sí, no tenen rès a envejar a les habituals de les valls dels Alps, pel que el glaç de les cascades es conserva durant tot l'hivern, i la qualitat de la neu, sol ser d'aquella que et fa destijar tornar a aquestes contrades.

Allotjament

Ceillac compta amb vàries gites i hotels. Cal anar amb compte però durant la setmana blanca de vacances de França
http://www.ceillac.com/hotels_gite_ref.htm

Itinerari
Quan sortim a les 07:38 de l'aparcament de l'estació d'esquí (1690 m) el termòmetre marca -15 C. i progressem en diagonal resseguint la pista d'esquí de fons fins fins al refugi de cim de Mélezet i després arribem al les cases de la Riaille. Aquí tombem a l'esquerra i ens endinsem ja en l'estreta vall d'Albert a través del bosc. Si no hi ha traces val la pena fer un reconeixement del camí el dia abans, cosa que habiem realitzat el dissabte.

Més amunt la vall s'obre i el dia esdevé un regal: fred, assoleillat i sense vent. A la cota 2350 m deixem a l'esquerra les traces que s'en van cap a un coll secundari (Atenció !) i prosseguim obrint traça sobre un bon gruix de neu pols resseguint el vallon d'Albert.

En uns plans inclinats a 2500 m tombem a l'esquerra per anar a buscar el coll Allongé (evident).

Deixem els esquís a uns 50 metres del final i arribem sense problemes al cim. Quina vista! : la Tee de Longet, el Brec de Chambeyron, etc, etc.

Descens

Un festival de Yuhuus sobre un bon paquet de neu pols sense defecte.

Calcem els esquís i resseguim l'aresta ventada que aviat deixem per tirar-nos a l'esquerra lleugerament apartats de les traces de pujada per tal de cercar més pendent (s2-s3).
A 2500 m retrobem l'itinerari de pujada que ja no deixem fins baix.

Alex A, Josep Lluis L, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M