5 d’abril de 2024
 |
| Per la tarda, vista sobre el mar |
Introducció
El primer dia que vaig recórrer la Kaperdalen per anar al Istinden, no vaig poder evitar aturar-me en un punt concret de la carretera per poder admirar aquest lloc una bona estona. Finalment, uns dies més tard, hem tornat per poder conèixer una mica més aquestes muntanyes. Ha estat un gran encert.
Els cims aquí potser no son tant alts com a la capçalera de la vall però estan més protegits del vent i conserven més una neu de qualitat. A més a més, aquestes cotes intermitges presenten boscos que fan el terreny segur i permeten gaudir de bells descensos.
Tot i així, cal no confondre’s. No son apacibles i arrodonits cims del Pirineu oriental: presenten considerables cornises aquí i allà, les condicions de fred i vent poden ser molt rigoroses i les acumulacions de neu son molt més importants.
Com sempre hauria de ser, un cert esperit atent i ben despert quan ens movem per aquí serà suficient i podrem gaudir de bellíssimes jornades a Kaperdalen.
Descripció
A diferència de moltes sortides, iniciem la ruta deixant lliscar els skis per el suau pendent des de l’aparcament fins el gran llac gelat de Kapervatnet. Un bon començament.
El dia és radiant. El termòmetre marcava -8 graus al vehicle i per sort el vent està en calma.
Avui és el darrer dia d’activitat del Josep Maria i el David, així que no podem fallar.
 |
| La muntanya des de l’aparcament |
Després de travessar el llac (uns quinze minuts) , comencem a obrir traça enlairant-nos enmig del bosc.
 |
| Anem progressant per el bosc |
 |
| David darrera meu |
Afrontem la pujada dissenyant la nostra traça enmig del bosquet buscant la línia més favorable. El Josep Maria obre tot aquest tram.
Més amunt del bosc el terreny s’obre i s’arriba al cim d’un primer ressalt. Allà arribo una mica més tard que els companys i m’aturo per estudiar el mapa una estona: observo que es pot accedir al proper cim de la carena de forma directa i en pendent suau i constant.
Massa tard per avisar als altres, que han desaparegut seguint l’eix d’una valleta a l’esquerra del llom. Vaja, prenc una decisió i afronto la pujada ‘directa’ al cim.
Per sort la neu es manté magnífica en aquest tram i gaudint del paisatge a banda i banda arribo així al cim.
 |
| Panoràmica arribant al cim |
 |
| La pedra que marca aquest cim sense nom i les muntanyes del voltant |
 |
| Les muntanyes a l’altra banda del Solbergfjorden, ja fora de Senja |
Un cop dalt bufa un lleuger ventet, pel que procuro conservar el calor. M’abrigo bé amb el plumó i prenc una mica de beguda calenta mentre espero als companys.
Faig unes fotos i després d’una estona apareixen tots dos per l’esquerra. Ens retrobem i celebrem aquest darrer cim plegats a Senja.
 |
| El David arribant al cim |
 |
| El cim ja tots plegats |
El descens, primer pel llom i després directe pel bosc, va ser una vegada més la mostra de tot lo bò i molt bò que aquesta illa pot oferir. Et deixa content i amb ganes de tornar.
 |
| Primera baixada directa per el llom |
 |
| Arribant a la part de dalt del bosc |
 |
| Directes fins el llac |
 |
| El David amb el seu bon estil particular |
 |
| El Josep Maria dibuixant les seves traces al costat de les meves |
 |
| Amb poques ganes de marxar, mirada enrere des del mig del llac |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada